La Ciència de la Salvació. – núm. 2

TAM1897 D 59.2Sermó pronunciat el diumenge al vespre, 14 de febrer de 1897 Imprès als Butlletins Diaris de la Conferència General del 17 de febrer de 1897, Vol. 1, núm. 4, pp. 59-64 i del 18 de febrer de 1897, Vol. 1, núm. 5, pp. 65-66.

TAM1897 D 59.3UNA o dues paraules més d’explicació abans de començar l’estudi d’aquesta nit: Sense dubte, molts s’hauran preguntat si tot el que es va dir l’altre vespre resistiria l’examen. Resistirà. No parlava a l’atzar. És cert que no ho vaig desenvolupar tot amb detall, però si penseu en el que deia quan ho tingueu imprès, veureu que és cert. Quan vaig dir que el lliri de neu estava equilibrat amb la terra, i la terra equilibrada amb el lliri de neu, aleshores, si un meteorit de diverses tones de pes cau sobre la terra, no és la gravetat més gran que abans? I no destruiria això l’equilibri de la flor amb la terra? — No; perquè no és només la terra la que està equilibrada amb aquella flor, sinó l’univers. Recordes que, en estudiar la llei de la gravetat, l’afirmació científica és que cada partícula de matèria de l’univers és atreta per cada altra partícula, de manera que no només la terra, sinó l’univers, està equilibrat a les necessitats de les flors; per tant, la caiguda del meteorit no augmentaria la gravetat de l’univers.

TAM1897 D 59.4Només unes paraules d’explicació per començar: si en la lliçó anterior hagués parlat del tema «La ciència a la Bíblia», o «La ciència i la Bíblia», hauria tractat més àmpliament què és la gravetat i què no és, segons la idea científica de la paraula. Però jo no parlava d’això; tot el que pretenia fer l’altra nit era exposar el fet del descobriment de la llei de la gravetat i la seva teoria com a llei. Hi ha hagut canvis de punt de vista des dels temps de Newton pel que fa a la teoria d’aquesta llei, però això no afecta la llei.

TAM1897 D 60.1En la més estricta veritat, la gravetat no és cap llei, sinó simplement el poder de Déu. En realitat, no existeixen les «lleis de la natura». Les lleis de la natura no són més que els hàbits de Déu. Tot el que és la llei de la gravetat no és més que un hàbit de Déu; la manifestació del poder de Déu. Però com que no estava discutint el que realment és, vaig utilitzar els termes en el sentit comunament acceptat, i només per exposar-ho com allò pel qual es manté l’equilibri de l’univers.

TAM1897 D 60.2Aquesta nit llegiré una altra definició de ciència. Aquesta també està extreta d’un dels científics més reconeguts del món: «La ciència és el coneixement més exacte que posseïm sobre qualsevol tema». La paraula «ciència» significa literalment coneixement. La definició que vam veure l’altra nit és correcta. És el producte del pensament. També està bé definir-la com el coneixement més exacte que tenim sobre el tema.

TAM1897 D 60.3Ara, tornant als dos punts que vam tractar a la lliçó anterior. On es podia trobar el coneixement més exacte sobre la diferència de brillantor de les estrelles, durant mil set-cents anys abans que la ciència ho descobrís? — A la Bíblia. I on es trobava, doncs, la veritable ciència d’aquest tema? — A la Bíblia. — On es trobava el coneixement més exacte de l’equilibri de l’univers durant dos mil cinc-cents anys abans que es descobrís? — A la Bíblia. I quin era el llibre més científic del món sobre el tema d’aquesta ciència? — La Bíblia. Tingueu present, encara, que no estic parlant de la ciència i la Bíblia. Estic parlant de la ciència de la salvació. I tot i que es poden esmentar altres ciències, només ho fa en connexió inseparable amb aquesta ciència principal. És per mitjà de totes les proves que podem reunir en aquestes dues hores d’estudi que vostès i jo sabrem que la salvació és una ciència, que és la ciència més alta de l’univers, que és la més digna del nostre estudi, i que actuem científicament quan hi dediquem el nostre estudi principal i de tot el cor.

TAM1897 D 60.4Ara bé, la Bíblia no és un tractat sobre cap ciència, excepte la ciència de la salvació. És un tractat complet sobre aquest tema. La Bíblia fa referència a altres ciències; però no hi ha tractats a la Bíblia sobre cap altra ciència. Es fan referències a altres ciències, com les que hem notat a 1 Corintis i a Isaïes; per què es fan referències en aquests llocs? Per exposar un punt científic? — No; sinó per servir per il·lustrar millor a la nostra comprensió la ciència de la salvació. Per què es porta aquesta veritat astronòmica a 1 Corintis 15:41? Quin és el propòsit de dir: «Una estrella difereix d’una altra estrella en glòria»? A continuació diu: «Així mateix és la resurrecció dels morts. S’hi sembra en deshonor, s’hi aixeca en glòria. Es sembra en feblesa, es ressuscita en poder». Tal com una estrella difereix d’una altra en glòria, així també és la resurrecció. Així doncs, veieu que el propòsit de citar aquell punt científic és il·lustrar un aspecte de la ciència de la salvació, per ajudar-nos a veure millor una veritat en la ciència de la salvació.

TAM1897 D 60.5Per què va introduir Isaïes en el seu discurs aquella afirmació sobre el fet de la gravetat? Examinem una mica més el capítol i ho veurem. Llegiré aquell versicle i després un altre al final del pensament que està seguint. «Qui ha mesurat les aigües en la concavitat de la seva mà?» «A qui, doncs, m’assignareu semblança, o seré jo igual?», diu el Sant. «Alceu els ulls enlaire i mireu qui ha creat aquestes coses, que en fa sortir l’exèrcit en nombre: les crida totes pel nom per la grandesa de la seva força, perquè és fort en poder; no n’hi ha cap que falti». Isaïes 40:25, 26.

TAM1897 D 60.6Cap no se li escapa, i tot està equilibrat segons les necessitats de cada petita flor que creix al camp. Però per què crida la nostra atenció sobre això i ho inclou en el seu discurs en aquest lloc? — No pas per exposar un fet científic, sinó per cridar l’atenció de tota la gent sobre la ciència de la salvació. Què en conclou? Hem de considerar tot això, i considerar què és allò que ho ha fet tot? I llavors llegeixo més endavant: «Per què dius, oh Jacob, i parles, oh Israel: “El meu camí està amagat al Senyor, i el meu dret ha estat passat per alt pel meu Déu”?» Isaïes 40:27.

TAM1897 D 60.7Si Déu té tanta cura de la flor que creix als nostres peus, que no queda amagada ni oblidada; com podeu dir, doncs, que esteu amagats al Senyor, que el vostre judici ha passat i que ja no es preocupa per vosaltres? Així veieu que en cada cas, la veritat científica s’introdueix del tot per il·lustrar a vosaltres i a mi la ciència de la salvació.

TAM1897 D 61.1Una altra reflexió: quan aquests escriptors van captar això, va ser per revelació. És clar que no van obtenir aquestes coses de cap estudi científic que el món tingués. El Senyor revelava la seva ciència principal, la ciència de la salvació; i feia servir les altres ciències per il·lustrar-ho. Llavors, quina de totes les ciències és la més important per al Senyor? — La salvació, sens dubte. Quan el Senyor feia servir les altres ciències només per il·lustrar aquesta, queda perfectament clar que considera aquesta ciència més important que les altres.

TAM1897 D 61.2Però això no és tot. Un home esmentat a la Bíblia dominava profundament la ciència universal: totes les ciències naturals d’aquest món. Vull que vegeu que hi havia un home que dominava profundament les ciències que ara es valoren tant al món. I vull que vegeu què diu tenint en compte tot això. Vet aquí l’escriptura:—

TAM1897 D 61.3I Déu va donar a Salomó saviesa i enteniment en gran manera, i una amplitud de cor com la sorra que hi ha a la vora del mar. I la saviesa de Salomó va superar la saviesa de tots els fills de l’Orient i tota la saviesa d’Egipte. Perquè era més savi que tots els homes; que Etan l’Ezrahita, i Hemán, i Calcol, i Darda, fills de Mahol; i la seva fama es va estendre per totes les nacions dels voltants. I va pronunciar tres mil proverbis; i les seves cançons eren mil cinc. I va parlar d’arbres, des del cedre que hi ha al Líban fins a l’hisop que brolla de la paret; va parlar també de bèsties, d’ocells, de rèptils i de peixos. 1 Reis 4:29-33.

TAM1897 D 61.4Va parlar d’arbres des del cedre del Líban fins a l’hisop que brolla de la paret. Com s’anomena això en ciència? — Botànica. Entenia la botànica millor que ningú altre al món.

TAM1897 D 61.5També va parlar de bèsties. Quina seria la paraula científica si s’hi posés avui? — Zoologia. Salomó entenia la zoologia millor que cap home que visqui avui al món. La va ensenyar; perquè diu que va parlar de totes aquestes coses. Va ensenyar aquestes ciències.

TAM1897 D 61.6«I dels ocells». Quina és aquesta ciència? — Ornitologia. Així doncs, Salomó va ensenyar les ciències de la botànica, la zoologia i l’ornitologia.

TAM1897 D 61.7Què més? — «I dels rèptils». Quina ciència és aquesta? — Entomologia.

TAM1897 D 61.8“I dels peixos.” Quina ciència és aquesta? — Ictiologia.

TAM1897 D 61.9Les persones que llegeixen aquest passatge de l’Escriptura no solen pensar en Salomó com un científic universal. Però si s’hagués dit que Salomó parlava de botànica, zoologia, ornitologia, entomologia i ictiologia, estarien a punt de dir: «Quin home meravellós que era Salomó!». Però aleshores no seria ni un bri més meravellós del que ja és, perquè, de fet, ja ho diu tot.

TAM1897 D 61.10Ho llegeixo perquè vegeu que Salomó coneixia alguna cosa de ciència, no només alguna cosa de ciència, sinó més de totes aquestes ciències que no pas cap altre home n’ha conegut mai d’una sola.

TAM1897 D 61.11Tanmateix, tot i que entenia tan profundament totes aquestes ciències i les havia ensenyades totes, diu el següent: «Escoltem la conclusió de tot l’assumpte»; el resum de tot el que s’ha dit és: «Temeu Déu i guardeu els seus manaments, perquè aquesta és la total obligació de l’home: perquè Déu portarà a judici tota obra, amb tota cosa secreta, ja sigui bona o ja sigui dolenta».

TAM1897 D 61.12Al seu parer, què tenia prioritat per sobre de totes les altres ciències juntes? — La salvació de Déu.

TAM1897 D 61.13Els àngels entenen totes les ciències, però consideren que la salvació és més digna del seu estudi que totes les altres ciències juntes. Els profetes també la consideraven més digna; i feien servir les altres com un mitjà per entendre millor la salvació. I aquí teniu un home que entenia les altres ciències, i diu que la ciència de la salvació les transcendeix a totes. Ara vull que vegeu que Déu mateix, per la seva part, separat de totes aquestes coses, la considera igualment.

TAM1897 D 61.14Mireu: acabem de llegir que Salomó va ensenyar totes aquestes ciències. Quants d’aquests ensenyaments tenim per escrit per al nostre estudi? — Cap. Déu no ens va portar cap registre ni relat de l’ensenyament de Salomó sobre la botànica. No ens va portar, ni va deixar constància, ni una sola lliçó que Salomó ensenyés mai sobre zoologia, ni sobre cap altra d’aquestes ciències. Però sí que ens va portar, una vegada i una altra, lliçons de Salomó, així com de tots els altres, sobre la ciència de la salvació. Aleshores, tenint en compte que els àngels donen només l’opinió d’un àngel, que els profetes donen només l’opinió d’un profeta i que Salomó dona només l’opinió d’un científic universal, quina és l’opinió de Déu? — Que la salvació val més per a tu i per a mi, i és més digna del nostre estudi, que totes aquestes altres ciències, el coneixement de les quals ell mateix ens va donar.

TAM1897 D 61.15Aquesta ciència que Salomó va entendre i ensenyar no era una ciència com la d’Huxley, Darwin i els altres científics d’aquesta època. Amb la ment natural, l’home pot aprofundir en les ciències naturals i fer molts descobriments. I tot i que no sempre són correctes, poden descobrir alguns punts que són veritats. Però aquesta no era la manera de Salomó. Déu va donar a Salomó saviesa, de manera que ho va veure tot a la llum de Déu. Va parlar de tot això amb la saviesa de Déu. Així doncs, la ciència que Salomó va ensenyar era la ciència de Déu. La botànica que va ensenyar era una botànica genuïna i divina. La zoologia que va ensenyar era una zoologia divina. Eren les visions de Déu, la veritat de Déu, la ciència de Déu en totes aquestes coses. No era la ciència anomenada falsament així.

TAM1897 D 62.1Doncs bé, com que això era la ciència de Déu, i era divina en si mateixa, per què el Senyor no ens ho va donar tot? Per què no va donar al món el tractat de Salomó sobre botànica i sobre tots aquests altres temes? — Hi ha una raó per a això; i és que allò no és el que el món necessita, per damunt de tot.

TAM1897 D 62.2Un home podria tenir tot això, podria entendre-ho tot, com ho va fer Salomó. Però de què li hauria servit, si no tenia, abans de res, la ciència de la salvació? Salomó ho tenia tot; però quan va girar el seu cor de Déu, de la ciència de la salvació i de l’estudi d’aquesta amb tot el cor, de què li va servir el seu coneixement de les altres ciències? Quant el va poder contenir del pecat? Quin poder tenia per a retenir-lo del seu jo natural, i de la maldat i la corrupció que hi havia en ell?

TAM1897 D 62.3Ja sabeu que quan va girar el seu cor de la ciència de Déu, de la ciència de la salvació, tot i tenir totes les altres, va ser igual de dolent, igual de malvat, tan completament engolit per la idolatria i tota mena de coses profanes, com si no conegués ni l’abecedari de res.

TAM1897 D 62.4Així doncs, podem veure per què el Senyor no va preservar per a l’home tota la ciència que existeix. Suposeu que ho tinguessin tot, com Salomó, i que ho poguessin ensenyar com ho va ensenyar Salomó. Amb el cor no rendit a Déu, amb l’ànima no salvada, de què els serviria la ciència? No els podria contenir de cap mena de maldat i corrupció que hi ha en el cor humà.

TAM1897 D 62.5Aquestes ciències no són el que el món necessita avui, en primer lloc. El cor necessita ser purificat, l’ànima necessita ser salvada, el caràcter sencer necessita ser reconstruït, la ment transformada a la pròpia imatge i glòria de Déu, perquè la vida reflecteixi la seva justícia, per manifestar el coneixement de Déu sol a tot el món. Encara que tinguem tot el que totes les ciències poden donar, no ens servirà de res sense salvació; perquè no passarà gaire temps fins que no en tinguem gens. Això val la pena que ho tinguem en compte avui, en tots els nostres estudis, lectures i investigacions.

TAM1897 D 62.6Hi ha una altra cosa: Déu vol que tu i jo, tots els homes, pensem correctament sobre qualsevol assumpte que tingui alguna cosa a veure amb Ell. Avui dia hi ha homes que pensen sobre tots aquests temes científics, però no pensen correctament. Arriben tan lluny que no troben cap lloc per a Déu. I l’home sense Déu, sense la guia del pensament, de la ment de Déu, no és capaç de pensar correctament sobre aquests altres temes. Però la ment no és correcta fins que no es renovi a la imatge d’Aquell que la va crear. La ment ha de ser transformada, renovada. Hem de tenir una ment completament diferent. Cada pensament ha de ser portat a l’obediència, a la subjecció, a Crist.

TAM1897 D 62.7Això és l’obra de la salvació. És restaurar la imatge de Déu a l’ànima; portar la ment on sigui només el reflex, el resplendor, de la justícia, del pensament, del Déu viu. Quan això es faci, i l’obra de Déu s’acabi en aquest món, en fer conèixer la coneixença de Déu a tota la resta de la gent, aleshores el Senyor ens obrirà l’univers i l’eternitat. Llavors tots aquests altres temes estaran oberts al nostre estudi, i el Senyor ens podrà dir: «Aneu on vulgueu, confio en vosaltres. L’immens univers us és obert. No hi ha res que se us hagi amagat. Tot és vostre. Us pertany. Aneu on us plagui, quedeu-vos on us plagui, feu el que us plagui; confio en vosaltres. Penseu en el tema que us plagui, aprofundiu-hi tant com us plagui, ho fareu bé».

TAM1897 D 62.8Ara bé, no estic dient que els homes hagin d’ignorar completament totes les altres ciències fins que arribem a l’altre món. Simplement estic dient que la ciència de la salvació ha de ser la que guiï l’estudi de totes elles. No ens ha donat el Senyor un exemple de quina atenció hem de prestar a aquestes coses i quin ús n’hem de fer? Quina és la finalitat de llegir i estudiar aquests altres llibres de text? — Que aquests ens ajudin a entendre i a ensenyar millor les coses de la ciència de la salvació, que si no tinguéssim aquest coneixement. Aquest és l’ús que se’n fa a la Bíblia. Ell ens envia a predicar l’evangeli amb què aquests altres tenien a veure, i amb l’exemple ens ha mostrat com fer-ne ús. Amb això, el Senyor ens mostra que la ciència de la salvació ha de ser la capdavantera de totes les altres ciències conegudes a l’univers.

TAM1897 D 62.9Ha de ser la capdavantera de totes les altres en aquest món, i quan arribem a l’altre món, també ho serà. Quan l’eternitat sigui oberta davant nostre, i puguem anar on vulguem i pensar en qualsevol tema que vulguem, girarem l’esquena a la salvació llavors i direm: «Ja m’hi he graduat»? — No. Sabem que està escrit que «la creu de Crist serà la ciència i la cançó dels redimits al llarg de les inacabables edats de l’eternitat». Llavors, quan hàgim acabat el nostre curs aquí, quan ens hàgim graduat, i arribi el moment d’una gran cerimònia de graduació, i entrem en una eternitat d’estudi, serem llavors més capaços d’entendre aquesta més gran de totes les ciències que quan érem en aquest món.

TAM1897 D 63.1En la lliçó anterior vam afirmar que no és un mal ús de les paraules «ciència» i «científic» aplicar-les a la salvació. La salvació és ciència, és científica. L’acció de l’Esperit de Déu sobre la ment, transformant la ment i tota la vida a la imatge de Jesucrist, del pecat a la justícia — això és una cosa científica. Per tant, quan l’estudieu, tingueu en compte que no som gens poc científics quan fem d’això el principal i tot en tot de cada matèria, constantment. Aquests pretendents a científics són poc científics per negligir això, la principal de totes les ciències.

TAM1897 D 63.2Hi ha una altra cosa que s’ha demostrat; i s’ha demostrat en les tres nacions que són els exemples en l’aprenentatge del món. El registre del poble de la Bíblia, el poble jueu, el poble de Déu tal com apareix a la Bíblia, és professadament l’exemple i la font d’estudi per a tots aquells que es proposen servir Déu. Grècia i Roma, amb la seva filosofia, la seva literatura i les seves lleis, són els exemples de molts d’aquells que professen seguir la Bíblia, i de tots els altres.

TAM1897 D 63.3Ara hem vist que entre el poble de Déu hi havia un home que era un autor universal de proverbis, així com un poeta universal i un científic universal. Les seves cançons eren mil cinc, i els seus proverbis tres mil. Allà veieu un geni; i, tanmateix, aquell que tenia un enteniment i una saviesa tan grans en totes aquestes coses va demostrar en la seva vida que tot aquest coneixement és absolutament impotent per a qualsevol bé en un home o per a un home, sense que hi sigui la ciència de la salvació per controlar i mantenir en la justícia el contrapès sobre tot.

TAM1897 D 63.4Fa un moment vaig cridar la vostra atenció sobre el fet que Déu no ens va portar cap d’aquell ensenyament científic. Ara us crido l’atenció sobre el fet que sí que ens va portar un registre de la vida d’aquell home quan es va apartar de Déu. Ens va portar un registre de l’enorme fracàs que aquell home va tenir malgrat tot aquest coneixement, quan va oblidar la ciència de la salvació. Per què, doncs, va considerar Déu més important per a vós i per a mi registrar tota la vida d’aquell home després que es va apartar de Déu, que no pas portar-nos un registre de tota la instrucció científica que va donar? En la ment dels homes, quina és la més valuosa per a la humanitat? El registre del fracàs, del fracàs enorme, que va cometre Salomó té més valor per a la humanitat que no pas tot l’ensenyament científic que Salomó va arribar a pronunciar, posat en un llibre per a la humanitat d’avui; perquè en aquell fracàs es va demostrar a tot el món com de completament va i menys que res és tot el coneixement de totes les coses sense el coneixement de la salvació de Déu.

TAM1897 D 63.5Un altre gran exemple es veu en els grecs. La ment natural mai no pot assolir un pensament més elevat, més rigorós i més perfecte que el que va assolir la ment grega. En això es retrata la perfecció del pensament humà sense Déu.

TAM1897 D 63.6Però de què els va servir? Aquesta és la qüestió. De què els va servir la seva literatura? De què els va servir la seva filosofia? De què els va servir el seu art? De què els va servir la seva religió? Filosofia, philo sophia — l’amor a la saviesa. Quina era aquella saviesa? — Era una follia absoluta. Déu ho diu. Què era la seva religió? — Era només mitologia. Què era el seu art? — Déu diu que era idolatria. Recordes el relat?

TAM1897 D 63.7La Paraula de Déu no diu que, mentre Pau passejava entre aquelles estàtues i en veia l’art, en admirés l’art. No, diu: «El seu esperit es commogué dins seu quan va veure la ciutat totalment entregada a la idolatria». Què era, doncs? — Idolatria.

TAM1897 D 63.8Tanmateix, fins i tot avui dia, homes, dones i nens agafen les restes del que només era idolatria, i ho veneren, i ho anomenen art, i ho copien. Les seves ments s’hi capbussen, preparen llibres sobre això, i ho ensenyen i ho estudien a les escoles del país. Però què se’n pot treure de tot això? Què en va sortir entre els mateixos grecs? Ja sabeu què els va fer. No cal que ho repeteixi: literatura, art, dret, filosofia, totes aquestes coses. Roma va copiar la seva filosofia de Grècia més que no pas la va originar ella mateixa, però la literatura és allà. I què va fer pels romans? — Algunes coses les va fer pels altres, però, si és possible, els va fer pitjors que no pas els altres eren. A tota Grècia, pel que vaig poder observar, vaig veure arreu que els grecs tenien prou respecte per la dona per vestir adequadament cada figura femenina que esculpien. Un home, és clar, sempre està nu; però quan arribem a Itàlia, aquell respecte desapareix, i tots estan completament despullats. En la majoria dels casos, el drapat ha desaparegut del tot; i, per cert, la perfecció de l’art actual que veneren aquells que van a Roma i hi estudien art són només les figures femenines despullades, i això no és art de cap manera quan es fa; i, tanmateix, s’ha arribat a la perfecció de l’art, i es copia a tot arreu, i les seves imperfeccions es copien cada vegada.

TAM1897 D 64.1Vull fer una pregunta. Qui de vosaltres ha vist mai un parell de cames humanes des dels genolls cap avall? Mentre estic dempeus aquí, el pes del meu cos recau sobre el meu peu esquerre. Això equilibra completament el pes del meu cos. El peu dret reposa amb les puntes a terra. Els músculs de la meva cama dreta es conformaran exactament als de l’esquerra? — No. Però aquesta és l’obra d’art meravellosa. Hi ha justament aquesta diferència. Les dues cames són exactament iguals, i no hi podem trobar ni la més mínima diferència. I així veiem que, de totes maneres, no és art. Hi ha molt a dir sobre això, però aquesta nit no estic fent una conferència sobre art. Estic parlant del valor de la salvació i del bé de totes les coses sense ella. Quin bé tenia Roma sense ella? — Les seves iniquitats la van enfonsar. Quin bé tenia Grècia sense ella? — Les seves iniquitats la van enfonsar.

TAM1897 D 65.1Aleshores, quan aquest fet queda demostrat així, en triple mesura, davant del món, de la impotència absoluta de tot esforç de la ment humana en la seva perfecció per assolir cap bé quan el cor s’allunya de Déu, què pot fer el Senyor pel món si aquestes tres lliçons mundials no ensenyen la gent? Què pot fer pels homes si aquests segueixen per aquest camí, malgrat aquests tres exemples d’advertiment solemne? Déu ha consignat aquests tres exemples per ensenyar-nos la impotència del més alt esforç de la ment en totes les branques de la ciència, l’art i la literatura, per fer cap bé als homes, per apartar-los del pecat, per conduir-los cap a qualsevol bé de qualsevol mena, quan obliden la salvació de Déu i la ciència de la salvació, que ha donat als cors dels homes.

TAM1897 D 65.2Per tant, pregunto: hem de copiar la follia dels grecs i romans? Ens hem de deixar captivar per la seva idolatria i pensar que és art? Ens hem d’interessar per la seva religió, quan és una enormitat absoluta? No n’hi ha prou de dir que és mitologia; és una enormitat.

TAM1897 D 65.3Però algú dirà: «No és la seva literatura inavaluable?». Vegem què va pensar Déu que valia. En el moment en què, a través de la llengua grega, introduïa la ciència de la salvació arreu del món, el Senyor tenia davant seu tot el món de la literatura grega, i la romana també, per cert. Tanmateix, només va trobar tres breus frases en tot aquell domini que valguessin la pena recollir i posar en aquest tractat sobre la ciència de la salvació. Us les donaré. Una d’elles es troba al capítol dissetè dels Fets dels Apòstols. Es cita d’un escriptor grec anomenat Aratus, i diu així. Llegeixo el vint-i-vuitè versicle. Pau parla i diu:—

TAM1897 D 65.4«Certs dels vostres propis poetes també han dit: Perquè nosaltres també som la seva descendència.» Un escriptor grec va dir que l’home és la descendència de Déu. El Senyor ho va recollir i va dir: «Això és veritat.»

TAM1897 D 65.5Una altra està en el capítol quinze de la primera carta als Corintis, versicle trenta-tres. La primera part del versicle diu: «No us deixeu enganyar». Aquestes són paraules del Senyor. La resta del versicle es cita d’un escriptor grec anomenat Menandre: «Les males companyies corrompen els bons costums».

TAM1897 D 65.6L’altre és a Tit, capítol primer i verset dotzè, i és d’Epimènides, i diu així: «Els cretencs són sempre mentiders, bèsties malvades, panxes mandroses».

TAM1897 D 65.7Aquests tres passatges eren tot el que el Senyor va poder trobar en tot el món de la literatura grega que valgués la pena esmentar i avalar.

TAM1897 D 65.8Bé, doncs, no dic que això sigui tot el que algú pugui utilitzar per al seu profit. Hi ha fets històrics en la llengua grega que són valuosos. Però Déu ensenya les coses més valuoses per a tota la humanitat; ensenya els principis del bé i de la veritat, no simplement presenta al món una sèrie de fets. I tot el que va poder trobar en tot el camp de la literatura grega que es pogués utilitzar en interès de la veritat o la justícia com a principis per guiar l’home, van ser justament aquestes tres afirmacions: «Nosaltres també som descendència seva»; «Les males companyies corrompen els bons costums»; i «els cretencs són sempre mentiders». Qui més pot trobar res més que això que li serveixi de res en el camí de la justícia, la veritat, la puresa i la integritat?

TAM1897 D 66.1Ara no us oblideu. Els grecs i romans no eren pagans de baix nivell, degradats, malvestits i ignorants; eren aristocràtics, cultes i altament educats. Com podria ser d’altra manera si allò que sabien i ensenyaven és el cim al qual aspiren els mestres d’avui dia? Juli Cèsar va ser un dels homes més consumats que mai hagin viscut —en cortesia, etiqueta, estètica i maneres en general. Però quin era el seu caràcter? La descripció més mesurada d’aquest, per ser d’alguna manera completa o justa, no seria apta per imprimir.

TAM1897 D 66.2Quan el Senyor ha mostrat com d’absolutament vana és tota la ciència, tot el saber de tota mena sense la seva salvació, aleshores dic una altra vegada: Què pot fer per als homes si aquestes coses que ha posat davant del món no els instrueixen que aquest no és el camí a seguir? Si els homes no s’instrueixen amb aquestes coses per prendre el bon camí, per admetre que la ciència de Déu és la principal i que el que Ell sap és el millor, aleshores, com pot la humanitat esperar escapar del mal que ha caigut sobre tots aquells que han anat abans?

TAM1897 D 66.3La ciència de la salvació de Déu és l’única cosa que els homes han de saber, abans de res; i que això ens guiï, ens orienti, ens equilibri, ens sostingui en tot i per a tot, i contra tot mal. I farà tot això. Aquesta és la veritat beneïda. Vaig llegir ahir a la nit, i he tornat a llegir:—

TAM1897 D 66.4A mi, que sóc menys que el més petit de tots els sants, se m’ha concedit la gràcia d’anunciar als gentils les inescrutables riqueses de Crist, i de fer veure a tothom quina és la comunió del misteri, que des del principi del món ha estat amagat en Déu, qui va crear totes les coses per mitjà de Jesucrist. Efes 3:8, 9.

TAM1897 D 66.5Què és aquest misteri de Déu? — «Crist en vosaltres, l’esperança de la glòria». Crist, el poder de Déu i la saviesa de Déu, l’evangeli, el poder de Déu per a la salvació: això és el misteri de Déu; això és la ciència de la salvació. Aquesta és la veritat científica al voltant de la qual giren totes les altres ciències. Aquest poder de Déu per a la salvació, cada home l’ha de tenir per a contenir el mal que hi ha en ell. El mal que neix en cada home el portarà a la perdició, malgrat tota la ciència, tota la literatura, tot l’art, tota la religió, tot el que el món pot oferir o hagi pogut oferir mai, tret que s’aferri al poder de Déu per a la salvació, que arriba a l’home per la fe en Jesucrist.

TAM1897 D 66.6Sense aquest poder al cor, fins i tot la ciència que Déu va ensenyar —per no parlar de la literatura, l’art, la religió i tot el que van ensenyar els pagans— és impotent per impedir que l’home pequi. Sense això, tot vestigi de mal que hi ha en l’home es manifestarà, malgrat totes aquestes altres coses. És per això que és el poder de Déu per a la salvació: salva l’home de tot mal.

TAM1897 D 66.7El misteri de Déu, que és Crist en vosaltres, l’esperança de glòria; Crist, el poder de Déu i la saviesa de Déu; Crist i ell crucificat; això sol, això que ho és tot en tot, que ho és per sobre de tot, en tot, a través de tot, ara i per tota l’eternitat, — això és la ciència de la salvació, la principal de totes les ciències; aquella que guia totes les ciències, que té precedència sobre totes i que guia en l’estudi de totes. Que així sigui per a tots per sempre.

TAM1897 D 66.8Aleshores, que el Senyor, pel seu Esperit, ens atregui cap a ell; deixi que el cor s’obri a aquesta potència, a la comunió d’aquest misteri, a l’Esperit de Déu, perquè hi pugui implantar Jesucrist, la seva gràcia i la seva virtut. I com que mantenim els nostres cors oberts a ell sempre, i a ningú més que a ell, com una flor al sol, obtenim en tota la seva plenitud la seva justícia, el seu poder, la seva salvació, la seva misericòrdia, la seva veritat, la seva joia, la seva alegria, la seva pau — oh, i la seva vida eterna!