Capítol 14 — La Porta Tancada

GSAM 214.1«Mentre anaven a comprar, va arribar l'espòs; i les que estaven a punt van entrar amb ell al casament, i es va tancar la porta.»¹

GSAM 214.2La vinguda de l'Espòs que es presenta en aquesta paràbola no és la vinguda de Crist a la terra, sinó al casament. El casament és un esdeveniment que té lloc abans de la vinguda del Senyor. S'expressa així a l'Evangeli segons Lluc: «Tingueu els lloms cenyits i les espelmes enceses, i sigueu com aquells qui esperen el seu Senyor que torna de noces, per tal que, quan arribi i truqui, li obrin de seguida.»²

GSAM 214Rebent un Regne Anomenat Matrimoni

GSAM 214.3La vinguda de l'espòs al casament es representa a Daniel 7:13, 14, on Crist ve al Pare per rebre el seu regne. En temps antics, la vinguda d'un rei a la seva ciutat capital per rebre el seu tron i el seu regne s'anomenava un matrimoni. Aquest esdeveniment —el fet de rebre la ciutat capital com a núvia— se celebrava amb la pompa i l'espectacle d'un matrimoni real. Així doncs, quan Crist rep del Pare celestial el seu regne, se'n diu que es casa amb la seva núvia —la Nova Jerusalem (Apocalipsi 21:9); i això s'anomena a la paràbola «el matrimoni».

GSAM 214.4Després del tancament dels dos mil tres-cents dies, el 22 d'octubre de 1844, el poble de l'adveniment, que comparava els esdeveniments de la seva experiència amb els fets relacionats amb un matrimoni oriental, va dir: «Crist ha entrat al casament». A mesura que van rebre una llum més clara sobre la naturalesa de l'esdeveniment que havia de tenir lloc al final dels dos mil tres-cents dies, la seva fe va seguir Crist en l'obra en què ell havia entrat; així, per la fe, «van entrar amb ell al casament».

GSAM 215«Tornaré»

GSAM 215.1En una visió concedida a la senyoreta Harmon l'any 1845, de Crist passant del primer al segon apartament del santuari celestial, trobem aquestes paraules: «“Espera aquí; vaig al meu Pare a rebre el regne; mantingues els teus vestits immaculats, i d'aquí a una estona tornaré del casament i et rebré a mi mateix”. Llavors un carro de núvols, amb rodes com de foc ardent, envoltat d'àngels, es va presentar on era Jesús. Va pujar al carro i va ser portat al lloc més sant, on seia el Pare.»³

GSAM 215Misericòrdia després que la porta s'hagi tancat

GSAM 215.2La porta tancada d'aquesta paràbola sembla referir-se a un esdeveniment que té lloc abans de la vinguda real del Fill de l'home en els núvols del cel; perquè després que la porta s'ha tancat, les altres verges venen i truquen, i se'ls diu que «vigilin» perquè no coneixen ni el dia ni l'hora de la seva vinguda. A més, aquesta porta es tanca després que les verges prudents entren amb l'Espòs al casament.

GSAM 215.3Pel llenguatge emprat en aquesta paràbola de les verges, sembla que després d'entrar al casament encara hi ha oportunitat perquè fins i tot les verges «nècies» facin una preparació acceptable per a trobar-se amb l'espòs. Se'ls mana que «vigilin». Vigilar i esperar són característiques connectades amb la veritable preparació per a trobar-se amb el Senyor. Per tant, sembla que la misericòrdia no es retira quan es tanca la porta d'aquesta paràbola.

GSAM 215No és la Porta de Lluc 13:25-28

GSAM 215.4En el passat, s'han comès errors en confondre la porta de què es parla en aquesta paràbola amb la porta esmentada a Lluc 13:25-28, que diu: «Quan el senyor de la casa s'hagi llevat i hagi tancat la porta, i comenceu a quedar-vos fora, a picar a la porta dient: Senyor, Senyor, obriu-nos; i ell us respondrà dient: No sé d'on sou.... Allunyeu-vos de mi, tots els obrers d'iniquitat. Hi haurà plor i cruiximent de dents quan vegeu Abraham, Isaac i Jacob i tots els profetes al regne de Déu, i vosaltres mateixos foragitats.» Resulta molt evident per aquest text que, quan aquesta porta es tanca, es decideix el destí dels qui queden exclosos. El regne de Déu ha arribat aleshores; perquè veuran els salvats en el regne. En canvi, en la paràbola de les verges el Senyor encara no ha arribat al seu regne, sinó que ha anat al seu Pare a rebre el seu regne.

GSAM 216Una porta tancada en el servei típic

GSAM 216.1Aquells que per la fe van seguir Crist en la seva obra, després del final del període de dos mil tres-cents dies —22 d'octubre de 1844—, van veure que quan arribava el dia de l'expiació en el servei típic el gran sacerdot tancava la porta de l'apartament exterior i obria la porta del sant dels sants, per allà dur a terme la seva obra d'esborrar els pecats confessats al santuari; i que, de la mateixa manera, Crist, el nostre gran sacerdot, havia tancat la porta de la cambra exterior del temple celestial i havia obert aquella cambra en la qual es veia «l'arca del seu testament».⁴

GSAM 216Qui estaven en error?

GSAM 216.2En aquella època, hi havia entre els creients adventistes qui encara no havien rebut una llum clara sobre el servei del santuari de Crist, ja que encara no se'ls havia cridat l'atenció sobre el missatge del tercer àngel. Aquests es van equivocar en confondre aquesta porta exterior del santuari amb la porta tancada de Lluc 13:25-28. No obstant això, aquests no eren Adventistes del Setè Dia. Però qui eren, com va originar-se aquesta doctrina i quines circumstàncies van portar a aquestes conclusions, ens esforçarem per mostrar-ho.

GSAM 217.1La gent que s'havia separat de les esglésies nominals sota la proclamació del missatge de l'adveniment, així com aquells de qui s'havien separat, són adreçats en el testimoniatge a la cinquena i sisena de les set esglésies de l'Apocalipsi. L'admonició a la cinquena església, la de Sardis, diu: «Recorda, doncs, com vas rebre i sentir, i aguanta ferm i penedeix-te. Per tant, si no vetlles, vindré sobre tu com un lladre, i no sabràs a quina hora vindré sobre tu.»⁵ D'aquest llenguatge és evident que les persones a qui s'adreça havien sentit la proclamació de la vinguda del Senyor. L'havien professat rebre, però ara estaven a punt de renunciar-hi.

GSAM 217L'Església de Filadèlfia

GSAM 217.2L'església de Filadèlfia, el sisè estat de l'església evangèlica, és la següent esmentada. Aquesta església representa el poble que havia estat tret sota la proclamació dels primers i segons missatges de l'Apocalipsi 14. A aquesta església el Senyor diu: «Mira, vinc aviat: mantén ferm allò que tens, perquè ningú et prengui la corona.»⁶ També se'ls adreça amb les paraules següents: «Això diu el Sant, el Veritable, qui té la clau de David, qui obre i ningú tanca, i tanca i ningú obre: conec les teves obres; mira, t'he obert una porta que ningú pot tancar; perquè tens poca força, has guardat la meva paraula i no has negat el meu nom.»⁷

GSAM 217Quina és la Porta Tancada d'aquesta Paràbola?

GSAM 217.3Què s'ha d'entendre per la porta oberta i tancada a l'escriptura acabada de citar? Creiem que una resposta satisfactòria a la pregunta es pot trobar en l'explicació que l'acompanya: Mentre que hi havia alguns adventistes que havien rebut llum avançada, i que ensenyaven que el Salvador havia canviat el seu ministeri del primer al segon departament del santuari celestial, i presentaven correctament la qüestió de la porta oberta i tancada a aquells que volien escoltar, una altra classe s'oposava a aquesta veritat i intentava establir la fe en la doctrina que la porta oberta estava tancada i la porta tancada estava oberta. En fer això, estaven obstaculitzant el camí, o impedint l'obra, dels servents del Senyor aquí a la terra. Les portes del santuari celestial s'obren i es tanquen pel poder de Crist: «El qui obre i ningú no tanca». En l'adreça a l'església de Filadèlfia, la gent que aguanta ferm, guarda la paraula i no nega el seu nom, aconsegueix una victòria que obre una porta que ningú no pot tancar. Això es refereix, sens dubte, a la porta d'accés a la gent, una porta que els homes, aparentment (com veurem), havien tancat eficaçment; però com a reconeixement de la seva fermesa, el Senyor posa davant dels fidels una «porta oberta» que ningú no pot tancar.

GSAM 218Una Porta d'Exposició

GSAM 218.1Les Escriptures donen molts exemples en què una porta s'utilitza en aquest sentit. Pau, en escriure als Corintis, diu: «Se m'ha obert una porta gran i eficaç, i hi ha molts adversaris».⁸ De nou, en la seva segona carta als Corintis, diu: «Quan vaig arribar a Tròade per predicar l'evangeli de Crist, i el Senyor m'hi va obrir una porta, no vaig trobar cap descans en el meu esperit, perquè no vaig trobar el meu germà Titus».⁹ També va fer aquesta petició als colossencs: «Continueu pregant i vetlleu en la pregària amb acció de gràcies; pregant també per nosaltres perquè Déu ens obri una porta per a la predicació, per parlar del misteri de Crist, per la qual cosa estic també pres.»¹⁰

GSAM 218.2D'aquestes escriptures es desprèn que les obertures per a la proclamació de la veritat s'anomenen portes obertes; i a partir de les paraules adreçades a l'església de Filadèlfia, sembla que en el moment en què aquest poble va ser cridat a sortir, els homes feien esforços enèrgics per tancar-los la porta de la paraula. Mentre l'església de Filadèlfia passava per la prova, mantenint ferm la seva «paraula» i el seu «nom», la paraula del Senyor per a ells va ser que els posaria davant una porta oberta que ningú podria tancar.

GSAM 219La situació després del 22 d'octubre de 1844

GSAM 219.1Tenint el cas davant nostre tal com ho exposen les paraules de la profecia, fem una mirada retrospectiva a la situació a mesura que es van desenvolupar els esdeveniments. Com ja s'ha presentat, fins a l'abril de 1844, les esglésies es van obrir a la proclamació del missatge de l'adveniment, i les crides a treballadors eren més nombroses del que els predicadors vius podien abastar. Després de la decepció, a la primavera de 1844, aquells que no havien abraçat sincerament la doctrina es van dedicar a oposar-s'hi. Quan, a l'estiu de 1844, es van donar el missatge del segon àngel de l'Apocalipsi 14 i el «crit de mitjanit» (Mateu 25), va sorgir la persecució més amarga contra aquells que encara gosaven afirmar la seva fe en la imminent vinguda del Senyor. Aquests opositors van intentar, per diversos mitjans, reprimir el tema i, de totes les maneres possibles, obstaculitzar la tasca d'aquells que encara proclamaven «ha arribat l'hora del seu judici». William Miller va dir d'aquesta oposició: «És la més antinatural i inexplicable». Tan decidida era l'oposició cap al final dels dos mil tres-cents dies que Geo. Storrs va dir d'aquesta situació: «Hem acabat amb les esglésies nominals i tots els malvats, tret de fins a quin punt aquest crit els pugui afectar».

GSAM 219.2Després del final del període, a mesura que l'oposició i les burles dels malvats s'intensificaven doblement i triplement, William Miller va dir de la situació: «Hem fet la nostra feina advertint els pecadors i intentant despertar una església formal. Déu, en la seva providència, ha tancat la porta».¹¹

GSAM 219La dura obstinació general dels pecadors

GSAM 219.3Aquest curs del món escarniador no només va endurir els pecadors contra la doctrina de l'adveniment, sinó que el testimoni d'aquells en les esglésies nominals era aquest: «Quan recordem com arriben a ser d’escasses les conversions sinceres, i la grolleria i duresa gairebé sense parangó dels pecadors, gairebé involuntàriament, exclamem: “S’ha oblidat Déu de tenir misericòrdia? O està tancada la porta de la gràcia?”»¹²

GSAM 220.1D'un altre treballador llegim encara més sobre la situació després del tancament del període profètic: «Llavors era gairebé impossible obtenir accés als incrèduls, la decepció del 1844 havia confós tant les ments de molts, i no volien escoltar cap explicació sobre l'assumpte.»¹³

GSAM 220Totes les portes d'accés als incrèduls, tancades

GSAM 220.2Aquesta situació semblava, de moment, tancar la porta d'accés a tothom menys a aquells que encara mantenien ferma la seva fe i esperança en la imminent vinguda de Crist. Com que la porta de la predicació semblava tan completament tancada, i el poble adventista va veure que hi havia una porta tancada en la paràbola que s'aplicava a la seva experiència, es pot veure fàcilment com van arribar a la conclusió que no hi havia més misericòrdia per als pecadors: o, com alguns ho van expressar, que «la porta de la misericòrdia estava tancada», especialment si pensaven que la porta tancada d'aquesta paràbola i la porta tancada de Lluc 13 eren la mateixa. Si la gent es negava rotundament a escoltar, endurint així el cor, com podrien convertir-se?

GSAM 220Qui va ser el primer a ensenyar la falsa porta tancada?

GSAM 220.3Ara sorgeix la pregunta: qui va començar a ensenyar la doctrina de «cap misericòrdia per als pecadors»? Qui la va creure? I qui la va rebutjar? Com a resposta a la primera pregunta, cridarem l'atenció sobre l'informe d'una visita feta per J. V. Himes a la primavera de 1845 a l'estat de Maine. Ell diu:—

GSAM 220.4«El germà Joseph Turner i altres defensaven que érem en el gran Sàbat — que els sis mil anys s'havien acabat — i, per tant, cap adventista no havia de fer més treballs manuals. Fer-ho, sens dubte, segons la seva opinió, resultaria en la seva destrucció final.

GSAM 220.5«Mentre esperaven en aquesta posició d'inactivitat pel que fa al treball manual mundà, una nova llum, com es va pensar, va brillar en la ment del germà Turner, és a dir, que l'Espòs HAVIA VINGUT —que va venir el desè dia del setè mes de l'any jueu passat—que el casament va tenir lloc aleshores —que totes les verges aleshores, en cert sentit, van entrar amb ell al casament, i la porta es va tancar!—cap d'ells no podia perdre's, i cap dels de fora no podia ser salvat. Així es van acabar tots els afers espirituals d'aquest planeta poderós.»¹⁴

GSAM 221Qui s'oposà fermament a la falsa teoria?

GSAM 221.1El pastor Turner va començar a ensenyar la seva doctrina del «cap més misericòrdia» a Paris, Maine, i durant un temps va tenir força seguidors en aquella zona del país. Com que hi havia una porta completament tancada per a l'accés a la gent de fora dels adventistes, tant si eren confessors com si no, molts van acabar adoptant, de manera força natural, la visió de Turner sobre el tema.

GSAM 221.2Per evitar que el terme Adventistes es malinterpreti, d'ara endavant parlarem d'aquest poble com a Adventistes del Primer Dia; i molts d'aquesta classe acceptaven les opinions del senyor Turner. Encara no havien vist ni sentit la veritat del Sàbat, ni tampoc havien sentit parlar del missatge del tercer àngel. D'aquests és dels quals la Sra. White parla així en una de les seves publicacions:—

GSAM 221.3«Després del pas del temps d'espera el 1844, els adventistes encara creien que la vinguda del Salvador era molt imminent; sostenien que havien arribat a una crisi important i que l'obra de Crist com a intercessor de la humanitat davant de Déu havia cessat. Després de proclamar la proximitat del judici, consideraren que havia acabat la seva tasca per al món, i no sentiren més obligació de treballar per la salvació dels pecadors, alhora que les mofes agosarades i blasfemes dels impius els semblaven una evidència addicional del fet que l’Esperit de Déu s’havia retirat dels qui rebutjaven la seva misericòrdia. Tot això els confirmava en la creença que el temps de gràcia havia acabat o, com deien ells aleshores, que “la porta de la misericòrdia estava tancada.” Com s'ha indicat, els adventistes van estar units durant un temps curt en la creença que la porta de la misericòrdia s'havia tancat.»¹⁵

GSAM 222.1En aquesta citació, la Sra. White exposa la posició adoptada pels Adventistes del Primer Dia. Ni tan sols insinua que ella hi cregués. Com s'ha mostrat anteriorment, la doctrina va ser ensenyada per primer cop per Joseph Turner, a Paris, Maine. La Sra. White (aleshores la senyoreta Harmon) va conèixer Joseph Turner en el lloc esmentat a principis de la primavera de 1845, i el va sentir declarar la seva doctrina de «cap més treball manual per als adventistes, ni cap més misericòrdia per als pecadors», i li va dir clarament que estava «ensenyant una doctrina falsa; que encara hi havia misericòrdia per als pecadors i per a aquells que no havien rebutjat la veritat conscientment».

GSAM 222En contra de la teoria de la «No-Misericòrdia»

GSAM 222.2J. N. Andrews, que residia a Paris, Maine, el 1844 i 1845, i que coneixia perfectament el comportament de la gent d'allà, així com el de Joseph Turner, que ensenyava que ja no hi havia més misericòrdia per als pecadors, diu de la posició de la senyoreta Harmon sobre el tema en aquell moment: «En lloc que les visions els portessin a adoptar aquesta opinió, corregia els qui la sostenien i encara s'hi aferraven.»¹⁶

GSAM 222.3La senyoreta Harmon va fer una segona visita a Paris, Maine, a l'estiu de 1845. Pel que fa a aquesta visita, citaré la Sra. Truesdail, que aleshores residia a Paris. Ella diu:—

GSAM 222.4«Durant la visita de la senyoreta Harmon a Paris, Maine, a l'estiu de 1845, li vaig explicar els detalls sobre una estimada amiga meva a qui el pare havia privat d'assistir a les nostres reunions, de manera que no havia rebutjat la llum. Ella va respondre somrient: “Déu mai no m'ha mostrat que no hi hagi salvació per a aquestes persones. Només són aquells a qui se'ls ha presentat la llum de la veritat i l'han rebutjada conscientment”.»¹⁷

GSAM 222.5També parla d'una tercera visita de la senyoreta Harmon a Paris, el 1846, de la manera següent:—

GSAM 222Una altra reprovació de la teoria falsa

GSAM 222.6«Una altra ocasió digna de menció va ser una visió donada el 1846 a Paris, Maine. A la senyoreta Harmon se li va mostrar que quan Satanàs no pogués impedir que els de cor sincer complissin tot el seu deure, exerciria la seva habilitat per empènyer-los més enllà del deure. Una bona germana havia estat dient a les esglésies que Déu les havia rebutjat perquè elles havien rebutjat el missatge enviat des del cel per salvar-les. A la germana Harmon se li va mostrar que no hi havia cap veritat en el seu missatge, ja que hi havia molts a les esglésies que encara acceptarien la veritat; que els bons àngels encara treballarien per les ànimes en aquelles esglésies, i quan ho fessin, [els àngels] deixarien aquesta germana, amb el seu missatge [és a dir, el seu missatge de “cap misericòrdia”], fora de la porta.»¹⁸

GSAM 223Cap contradicció

GSAM 223.1Com que hi ha qui s'esforça molt a demostrar que la Sra. White va ensenyar en el seu moment la teoria de «cap més misericòrdia per als pecadors», però que ara en defensa el contrari, presentaré testimonis d'aquells que coneixen la seva obra des del 1845, respecte a la seva tasca per a la conversió dels pecadors. El següent és un testimoni d'Ira Abbey, de Brookfield, comtat de Madison, estat de Nova York:—

GSAM 223.2«Entre els anys 1846 i 1850, el germà i la germana White van venir a casa nostra, i van ser molt zelosos pels nens i aquells que no havien rebutjat la veritat. Van treballar per a les ànimes inconvertides, i mai no recordo haver sentit a la germana White dir que no hi havia esperança per als caiguts i aquells que no havien rebutjat la veritat.»¹⁹

GSAM 223Testimoni d'un Adventista del Primer Dia

GSAM 223.3Pel que fa al que saben els Adventistes del Primer Dia de Nova Anglaterra sobre l'extrema doctrina de la porta tancada, que la següent carta ho atesti:—

GSAM 223.4«Del 5 al 9 d'agost de 1891, vaig celebrar un debat amb el pastor Miles Grant a Brookston, una ciutat d'uns 30.000 habitants. El debat va tenir lloc en una gran carpa i el va presidir el senyor John Barbour, antic president del consell municipal. Aquesta ciutat es troba a unes vint milles de Boston. El debat va tractar sobre la qüestió del Sàbat, però el senyor Grant va intentar arrossegar a la discussió l'assumpte de l'experiència de la germana White en aquesta obra. Va acusar que “se li va mostrar, ja l'any 1844, que el temps de gràcia havia acabat i que no hi havia més misericòrdia per als pecadors”».

GSAM 224.1«En resposta, li vaig dir que els Adventistes del Primer Dia adoptaven aquella posició, gairebé tots ells, en un moment donat, abans que ens separéssim d'ells, i que, en lloc que la Sra. White la favorís de cap manera, una de les primeres coses que se li va mostrar va ser que aquella posició era “falsa” i que encara hi havia misericòrdia per als pecadors. Vaig dir: “Això és així, i el pastor Grant sap que ho és.” Quan vaig dir això, nombrosos membres de l'església Adventista del Primer Dia que hi havia davant meu [aquell grup constituïa una bona part de la gran carpa plena] van assentir amb el cap amb un acord rotund i afirmatiu. N'hi ha prou de dir que el pastor Grant no va tornar a esmentar aquell punt durant el debat.» Signat: «Geo. E. Fifield, South Lancaster, Mass., 6 de desembre de 1895.»

GSAM 224La Sra. White, sempre en cerca de la salvació dels pecadors

GSAM 224.3Que la Sra. White ha treballat per a la conversió dels pecadors des de 1844 fins al present es demostra encara més amb aquests fets: ella i el pastor White van celebrar una reunió a casa d'Albert Belden, a Rocky Hill (Connecticut), que va començar el 20 d'abril de 1848. En aquesta reunió es va treballar per a la salvació d'algunes persones del món. El pastor White i la seva esposa van mostrar un interès especial per aquestes ànimes. Sobre aquest punt, donarem el testimoni d'un d'aquesta classe que va rebre el baptisme a mans del pastor White. John Y. Wilcox, escrivint des de Kensington, Connecticut, el 22 de febrer de 1891, diu:—

GSAM 224.4«Vaig ser portat a la veritat en el moment en què se celebraven les reunions a la cambra inacabada de la casa del germà A. Belden, a Rocky Hill, Connecticut. El meu rebre la llum de la veritat present va ser gràcies a l'obra del germà i la germana White. Poc després em va batejar el germà White. Però si no hagués estat per l'ànim i la força que vaig rebre d'ells, no sé si mai m'hauria atrevit a pensar o a sentir que el Senyor m'havia acceptat. Es preocupaven profundament per mi i van treballar per ajudar-me.»

GSAM 225.1El pastor White va dir d'aquella reunió en una carta a Stockbridge Howland, de Topsham, Maine: «El germà Bates va presentar els manaments d'una manera molt clara, i la seva importància es va recalcar amb testimonis molt potents. La paraula va tenir efecte per consolidar els qui ja eren en la veritat i per despertar els qui no estaven del tot decidits».

GSAM 225Treballant per als pecadors a Oswego, N.Y.

GSAM 225.2El 1849, el pastor James White i la seva esposa van treballar a Oswego, Nova York. En aquelles reunions, Hiram Patch i una senyoreta Benson, que estaven promesos, es van convertir a Déu i a la veritat present.

GSAM 225.3Al març de 1850, es van tornar a celebrar reunions a Oswego. A l'edició d'abril de Present Truth, el pastor White, parlant d'aquestes reunions, va dir:

GSAM 225.3«Ara s'està duent a terme una obra molt interessant entre els infants del romanent en aquesta ciutat. La seva salvació ha estat el tema principal de les nostres reunions durant els dos últims Sàbats, i Déu ens ha beneït meravellosament. La veritat ha tingut un bon efecte sobre nosaltres i també sobre els nostres fills. El vespre del darrer diumenge, vam celebrar una reunió per al seu benefici especial, i l'Esperit del Senyor es va vessar enmig nostre. Tots els nens es van agenollar davant del Senyor i semblaven entendre la importància de guardar els manaments, especialment el cinquè, i de cercar la salvació a través de Jesucrist. Aquesta va ser una de les reunions més interessants que he presenciat mai.»

GSAM 225.4Al número de novembre de 1849 de la Present Truth, el pastor White va publicar un relat d'un grup de persones que es van convertir i batejar; i en l'últim número d'aquest butlletí de 1850 hi ha un relat d'una reunió celebrada a Waitsfield, Vermont, i de l'assistència d'Heman Churchill, que s'acabava de convertir del món. A l'article se'l menciona com a «germà». Com podria ser això si no hi hagués més misericòrdia per als pecadors?

GSAM 226Testimoni de vint-i-un testimonis

GSAM 226.1En aquest sentit, presentem un testimoniatge signat l'any 1888 per vint-i-una persones, cadascuna de les quals va participar en el moviment adventista l'any 1844 i coneixia l'origen del missatge del tercer àngel. Totes van formar part del missatge abans de 1851, la majoria d'elles vinculades als Adventistes del Setè Dia gairebé des de l'inici del missatge:—

GSAM 226.2«Nosaltres, els infrascrits, que vam estar ben assabentats del moviment adventista de 1844 en passar el temps senyalat, i que també vam abraçar la veritat del missatge del tercer àngel ja l'any 1850, subscrivim voluntàriament els nostres noms a la declaració següent relativa a la doctrina de la porta tancada que sostenien els creients en el missatge del tercer àngel des del seu inici fins a la data esmentada i a partir d'aquesta.

GSAM 226.3«Creien, d'acord amb Apocalipsi 3:7, 8 i altres escriptures, que al final dels dos mil tres-cents dies de Daniel 8:14, Crist va tancar la seva obra en el primer apartament del santuari celestial, va canviar la seva ministració al lloc santíssim i va començar l'obra del judici, canviant la seva relació en aquest aspecte amb el pla de salvació. Aquí es va obrir una porta i es va tancar una altra.

GSAM 226.4«Creien que aquells que tenien la llum clara sobre el missatge del primer àngel i s'hi van girar en contra, oposant-s'hi amb amargor, eren rebutjats per Déu. Però no creien que aquells que no havien tingut la llum o aquells que no havien assolit l'edat de responsabilitat abans de 1844, si busquessin Déu amb cors sincers, fossin rebutjats.

GSAM 226.5«Tot i que creien, juntament amb William Miller i la gran massa d'adventistes immediatament després del pas del temps, que la seva obra per al món s'havia acabat i que el Senyor vindria molt aviat, tanmateix, després que la llum sobre el santuari i el tercer missatge expliqués la seva decepció, no creien que la misericòrdia s'hagués acabat, llevat per a aquells que havien rebutjat la llum».

GSAM 227.1Signat: «J. B. Sweet, South Saginaw, Mich.; Samuel Martin, West Rindge, N.H.; Ira Abbey, North Brookfield, N.Y.; Sra. R. B. Abbey, North Brookfield, N.Y.; Sra. Diana Abbey, North Brookfield, N.Y.; Sra. L. B. Abbey, North Brookfield, N.Y.; Heman S. Gurney, Memphis, Mich.; Ann E. Gurney, Memphis, Mich.; William Gifford, Memphis, Mich.; Sra. Mary S. Chase, Battle Creek, Mich.; S. M. Howland, Battle Creek, Mich.; Sra. F. H. Lunt, Battle Creek, Mich.; Sra. Melora A. Ashley, Battle Creek, Mich.; Sra. Caroline A. Dodge, Battle Creek, Mich.; Sra. Sarah B. Whipple, Battle Creek, Mich.; Sra. Uriah Smith, Battle Creek, Mich.; Sra. Paulina R. Heligass, Moline, Kan.; R. G. Lockwood, St. Helena, Cal.; Sra. R. G. Lockwood, St. Helena, Cal.; Reuben Loveland, North Hyde Park, Vt.; Sra. Belinda Loveland, North Hyde Park, Vt.»

GSAM 227Una visió malinterpretada

GSAM 227.2S'ha intentat interpretar una visió atorgada a la Sra. White a Topsham, Maine, el 24 de març de 1849, com si ensenyés aquesta doctrina errònia: que no hi ha més misericòrdia per als pecadors. Aquesta visió es va presentar just quan s'introduïen els «tocs de Rochester» (espiritisme). La Sra. White va veure que els signes i prodigis misteriosos i les falses reformes augmentarien i s'estendrien. Aquestes reformes no eren reformes de l'error a la veritat (no va dir que mai no hi hauria aquestes reformes, sinó que el tipus que se li va mostrar, on feien servir la influència humana, era d'aquest tipus), sinó de dolent a pitjor; perquè aquells que professaven un canvi de cor només s'havien posat un vestit religiós que amagava la iniquitat d'un cor malvat. Alguns semblaven realment convertits, i així podien enganyar el poble de Déu; però si s'hagués pogut veure els seus cors, haurien aparegut tan negres com sempre.

GSAM 227.3Llavors va dir: «L'àngel que m'acompanyava em va manar que cerqués el patiment d'ànima pels pecadors com abans. Vaig mirar, però no el vaig poder veure; perquè el temps de la seva salvació ha passat».²⁰

GSAM 228.1S'ha afirmat que aquesta visió ensenyava que ja no hi havia més misericòrdia per als pecadors, però preguntem: com podria ser això si ella s'havia oposat a aquella doctrina des del mateix moment en què Joseph Turner la va ensenyar per primer cop a la primavera de 1845, i sempre havia estat treballant de valent per a la conversió i la salvació dels pecadors?

GSAM 228.2Al Supplement to Experience and Views, publicat el 1854, la Sra. White diu: «Les “falses reformes” a què es fa referència encara s'han de veure més plenament. Aquesta visió es refereix més particularment a aquells que han sentit i rebutjat la llum de la doctrina de l'adveniment. Són lliurats a fortes il·lusions. Aquests no tindran el “treball d'ànima pels pecadors” com abans».²¹

GSAM 228.3Els opositors afirmen saber més sobre allò que la Sra. White veia en aquesta visió que ella mateixa. Examinem-ho un moment en relació amb la seva versió; és a dir, que ella estava veient la condició dels pecadors en lloc de la dels renovadors. Així que va mirar els pecadors per trobar un «treball d'ànima pels pecadors, però no el va poder veure». Qui ha trobat mai una angoixa d'ànima pels pecadors simplement mirant els pecadors? Però, preguntem, què passa amb les persones esmentades en el testimoni anterior que simplement feien servir la influència humana i el mesmerisme per guanyar conversos, i ho anomenaven l'obra de l'Esperit de Déu? Són aquests oponents, que estaven tan ansiosos per demostrar que la Sra. White ensenyava la teoria extrema de la «porta tancada», disposats a admetre que aquests revifadors eren persones santes i que guanyaven conversos genuïns?

GSAM 228.4És evident per a tota ment imparcial que la classe de persones a qui s'adreça en aquest context eren aquells que professaven tenir aquest angoixós afany per les ànimes, mentre que havien rebutjat la llum i la veritat i estaven utilitzant el mesmerisme per guanyar conversos. Aquests no podien tenir un veritable angoixós afany per les ànimes dels pecadors quan ells mateixos eren objecte de condemna; perquè «el temps de la seva [pròpia] salvació ha passat».

GSAM 229.1A partir de la visió de la Sra. White del 24 de març de 1849, algunes persones han intentat treure la conclusió que ensenyava que no hi havia més misericòrdia per als pecadors; però ja hem demostrat que el 1845, a Paris, Maine, ella va ensenyar que hi havia misericòrdia per a tots aquells que no havien rebutjat conscientment i comprenentment la llum i la veritat. En una visió donada al mateix lloc el 1846, es va mostrar que el Senyor tenia un «poble a les esglésies que no havia rebutjat la veritat». A aquells individus que pensaven diferent, se'ls va fer una reprimenda, dient que els àngels de Déu encara treballarien per a aquell poble de les esglésies, i quan ho fessin, aquells que els denunciaven quedarien a fora.

GSAM 229.2De nou, l'abril de 1848, el pastor White i la seva esposa treballaven a Rocky Hill, Connecticut, per a la conversió dels pecadors. Tot això demostra que la visió del 24 de març de 1849 s'harmonitza amb la que es va donar a Paris, Maine, el 1846, i amb el curs seguit per aquests servents de Déu l'abril de 1848.

GSAM 229Un fals revifista derrotat

GSAM 229.3Aquesta visió es va publicar per primera vegada a Connecticut, l'any 1849. Un ministre hi treballava molt fervorosament per aconseguir conversos, fins i tot professant tenir el do d'altres llengües. S'esforçava per guanyar influència sobre el petit grup de guardadors del Sàbat a Rocky Hill. A una d'elles la va anomenar «una santa estimada del Senyor». En presència seva, la Sra. White va tenir una visió que mostrava la naturalesa enganyosa de la seva obra, i que la seva «estimada santa» seguia un camí no harmoniós amb el setè manament. Aquesta dama «santa» va negar l'acusació, i el ministre va fer una forta defensa, buscant guanyar simpatia per la «pobre santa del Senyor», com ell l'anomenava. La nit següent, aquesta jove va patir un atac de còlera morbus i va pensar que moriria. Va fer venir la Sra. White i va confessar que allò que se li havia mostrat sobre ella era veritat; que era culpable exactament del que la Sra. White havia afirmat. Així, aquest fals despertador no va aconseguir enganyar aquella congregació, i la naturalesa de la seva obra es va exposar, la qual cosa va posar sobtadament fi als seus esforços en aquell lloc.

GSAM 230Un altre fals revifador a Oswego, N.Y.

GSAM 230.1Com a il·lustració addicional del principi exposat en el testimoni anterior, i per mostrar com el pastor White i la seva esposa encara treballaven el 1849-50 per a la conversió dels pecadors, donem els fets següents, que em van ser narrats per Elias Goodwin i altres dels primers membres de l'església a Oswego, estat de Nova York:—

GSAM 230.2En aquell temps (1849) residia en aquell lloc un jove anomenat Hiram Patch. Estava promès amb una noia amb qui es va casar poc després. Eren persones no convertides, però assistien a les reunions que celebraven el pastor White i la seva esposa, i estaven gairebé persuadits de convertir-se en cristians. En aquell moment es va iniciar un despertar espiritual en una de les esglésies d'Oswego, no pas per part del ministeri, sinó per un laic destacat, tresorer dels fons del comtat. Aquest home semblava molt zelós i professava tenir una gran angoixa pels pecadors. Es torçava les mans mentre pregava pels inconversos, aparentment en la més gran angoixa a causa de la seva condició de perduts.

GSAM 230.3El senyor Patch i la seva promesa anaven a aquests encontres de revifament i dubtaven sobre què fer. Estaven presents en una ocasió en què la Sra. White va tenir una visió en la qual se li va assenyalar Osees 5:6, 7, que diu: «Aniran amb els seus ramats i amb els seus bous a cercar el Senyor; però no el trobaran, perquè s'ha apartat d'ells. Han actuat traïdorament contra el Senyor; perquè han engendrat fills estranys: ara un mes els devorarà amb les seves porcions.» Se li va mostrar que aquells que conduïen aquest despertar no estaven en pau amb Déu, i que no tenien cap veritable aflicció per les ànimes dels pecadors.

GSAM 231Una predicció de fracàs

GSAM 231.1Llavors li va dir al senyor Patch: «M'han dit que us digui que, en aquest cas, l'afirmació del text es complirà literalment. Espereu un mes i sabreu per vós mateix el caràcter de les persones que participen en aquest despertar religiós i que professen tenir una càrrega tan gran pels pecadors». El senyor Patch va dir: «Esperaré».

GSAM 231.2Menys de quinze dies després que es donés aquesta visió, el dit tresorer, que afirmava tenir una angoixa tan gran pels pecadors, en la seva agonia fingida va esclatar un vas sanguini a l'estómac i el van haver de portar al llit per pèrdua de sang. Els afers de la tresoreria van haver de ser assumits pel xèrif del comtat, qui, juntament amb un dels guàrdies, va revisar el saldo que figurava al llibre de la tresoreria i després va comptar els diners en preparació per assumir el càrrec, quan, vet aquí, es va trobar una falta de diners per un import exactament de 1.000 dòlars.

GSAM 231.3Al xèrif i a l'agutzil els semblava impossible que un home tan entregat a la reavivació pogués ser culpable d'haver-se endut els diners. Pensaven que devia haver-los gastat i haver oblidat fer l'entrada corresponent al llibre; o potser els havia ingressat al banc i no apareixien al compte de la caixa forta. En qualsevol cas, li havien de demanar una explicació satisfactòria, però calia fer-ho amb precaució; perquè si tenia els diners, sens dubte intentaria amagar-los. Per tant, es va acordar que un d'ells anés abans i s'amagués al cobert del darrere de la casa, per vigilar la porta del darrere per si feia cap mena de gest, mentre que el xèrif entrava per la porta principal. Quan el xèrif s'acostà a la casa i entrà per la porta principal, descobrí el vestit d'una dona que acabava de sortir per la porta del darrere. L'home del cobert veié com la dona anava ràpidament a un monticle de neu, hi cavava un forat, hi deixava alguna cosa, que cobria amb neu, i tornava a la casa.

GSAM 232.1El xèrif es va acostar al llit del tresorer i, després de preguntar per la seva salut, va insinuar les seves perplexitats a l'oficina, suggerint que ell probablement podia explicar la dificultat. L'home, molt agitat, va alçar la mà cap al cel i, cridant Déu a testimoni, va dir que no sabia res dels diners. Just en aquell moment, la dona va entrar i va voler saber què passava i per què el seu marit estava tan excitat. L'home va respondre: «Creuen que tenim els seus diners». La dona aleshores va alçar les mans de la mateixa manera i va invocar Déu com a testimoni que no tenien els diners i que, a més, no en sabien res. Just quan va acabar de dir això, el guàrdia, que havia corregut des del seu amagatall fins al monticle de neu quan ella va entrar a casa, va intervenir dient: «Senyora, què és això? L'he vista sortir corrents de casa i deixar això al monticle de neu, i aquí ho té: el sac de diners desaparegut, amb un $1.000 escrit a sobre».

GSAM 232.2Com era d'esperar, aquell despertar espiritual es va esfondrar sobtadament. El senyor Patch i la seva promesa, en assabentar-se del caràcter de qui dirigia el despertar, es van posar del costat de la veritat i es van unir als Adventistes del Setè Dia, de l'església de la qual van ser membres dignes fins al dia de la seva mort.

GSAM 232.3Aquesta visió, com es veu clarament, es va donar en interès i per al benefici especial dels inconversos, i va resultar en la conversió de pecadors, mentre que la seva aplicació immediata era per a aquells que eren pecadors i havien estat rebutjats pel Senyor a causa de la seva hipocresia. Havien «actuat traïdorament contra el Senyor»; professant tenir un gran afany d'ànima pels pecadors, només van engendrar «fills estranys».

GSAM 232Un treballador hipòcrita a Camden, N.Y.

GSAM 232.4Entre altres llocs que van visitar el pastor i la Sra. White durant l'hivern de 1849-50, hi havia la ciutat de Camden, Nova York, a unes quaranta milles d'Oswego, on encara vivien. D'aquesta trobada, la Sra. White diu:

GSAM 232.4«Abans d'anar-hi, se'm va mostrar la petita companyia que professava la veritat allà, i entre ells vaig veure una dona que professava molta pietat, però que era una hipòcrita i enganyava el poble de Déu.»²²

GSAM 233.1El gener de 1884, mentre treballava a l'estat de Nova York, vaig saber els detalls següents del senyor Preston, que era resident de Camden en el moment de la conferència esmentada, i amb qui el pastor White i la seva esposa es van allotjar durant la reunió:—

GSAM 233.2«Aquesta dona ensenyava opinions extremes sobre el tema de la santificació, dient que hi havia un estat de perfecció a assolir on una persona estaria completament per sobre de la llei de Déu; i afirmava haver assolit aquest estat perfecte. Amb aquesta doctrina de santedat estava inquietant la ment d'alguns dels nostres feligresos a Camden. A la germana White se li va mostrar que, amb tota la santedat aparent d'aquesta dona, el seu cor era negre de pecat i que, en la seva vida, era corrupta.

GSAM 233.3«Mentre era en aquest lloc, la germana White va tenir una altra visió, en presència d'aquesta dona, que semblava tenir una gran càrrega espiritual pels inconversos; però la germana White li va dir que no era un veritable angoixament d'ànima pels pecadors, perquè el seu propi estil de vida era tal que ella mateixa no es trobava en la rectitud davant de Déu. “Així doncs”, va dir el senyor Preston, “allò que s'anomena la visió de Camden s'aplicava concretament i especialment al cas d'aquella dona, i no a la condició general dels pecadors, i nosaltres ho vam entendre així en aquell moment”».

GSAM 233.4Després que la Sra. White hagués relatat la seva visió, la dona es va aixecar i va dir: «Déu coneix el meu cor i, si el poguéssiu veure, veuríeu que és pur i net». Així va concloure la reunió. No gaire després, però, la dona es va posar greument malalta i va pensar que s'estava morint. Va dir: «He de veure la germana White; tinc una confessió a fer-li. Li vaig dir que era una bona dona, que era pura. No és així. Soc una dona malvada. Aquest home amb qui convisc no és el meu marit. Vaig deixar un marit bo a Anglaterra, i un fill petit, i vaig fugir amb aquest home. No ens vam casar mai. He estat fent-me passar per metgessa i he estat venent un medicament que vaig jurar al tribunal que em costava 1 dòlar per ampolla, però que només em costava dotze cèntims per ampolla. També vaig jurar que una vaca que vam vendre a un home pobre ens va costar 30 dòlars, quan només ens va costar 20 dòlars.»²³

GSAM 234.1A tals hipòcrites farsants s'apliquen les paraules de la Sra. White respecte al «treball de l'ànima pels pecadors», i no pas als pecadors en general. Tenint en compte els fets presentats anteriorment, que demostren que la doctrina de «cap més misericòrdia» per als pecadors va ser totalment condemnada des del primer moment en què es va predicar a la primavera de 1845; i que la Sra. White ha treballat fervorosament per a la conversió dels pecadors des d'aquella data, qui pot creure que el 1851, quan es va publicar la seva obra titulada Experience and Views, volgués ensenyar que no hi havia «més salvació per als pecadors»?

GSAM 234Un defensor de la doctrina de «cap més misericòrdia»

GSAM 234.2Fins ben entrat l'any 1848, encara hi havia algun individu que sostenia que no hi havia més misericòrdia per als pecadors. Aquests, però, no eren Adventistes del Setè Dia. Un d'aquesta mena, anomenat Sweet, residia a la ciutat de Rochester, Nova York. Just després que havia fet una professió pública de fe i havia estat batejat entre els Adventistes del Primer Dia, assistia a un míting sota una carpa a Canandaigua, Nova York, dirigit pels pastors J. C. Bywater i Geo. W. Burnham. Aquest home, Sweet, era present i va expressar dubtes molt seriosos sobre la veracitat de la meva experiència religiosa, perquè ell «pensava que ja no era possible que els pecadors es convertissin».