Capítol 24 — Altres prediccions complertes

GSAM 376.1«REFLEXIONEU ara des d'aquest dia en endavant, des del vint-i-quatrè dia del novè mes, des del dia que es va posar el fonament del temple del Senyor, reflexioneu-hi. La llavor és encara al graner? I la vinya, la figuera, el magraner i l'olivera no han donat encara fruit. Des d'aquest dia us beneiré.»¹

GSAM 376.2El progrés segur i constant del missatge del tercer àngel des dels seus inicis es pot comparar ben bé amb la prosperitat que va acompanyar Zorobabel des del dia que va col·locar la pedra fonamental del temple.

GSAM 376Una perspectiva descoratjadora

GSAM 376.3Quan el poble jueu, amb les butxaques i els graners buits, va ser cridat a construir el temple del Senyor, a tots els efectes humans semblava una perspectiva descoratjadora. Quan per fe van obeir la crida i es van posar a l'obra de bon grat, la mà pròspera de Déu es va manifestar a ells. Quan rastregem les experiències en l'ascens d'aquest tercer missatge, discernim la mà guiadora amb aquells que trien el seu camí. Encara que l'aflicció sigui la seva sort, la cura de Déu pel seu poble i la seva obra sempre queda clara per a aquells que confien en ell.

GSAM 376Testimoni que Descriu el Caràcter

GSAM 376.4El 24 de novembre de 1862, es van celebrar dues reunions a la mateixa hora a casa de William Wilson, de Greenville (Michigan), amb el propòsit d'organitzar dues esglésies per a aquells que havien acceptat la veritat del Sàbat en aquella zona. La reunió per a l'església de Greenville va ser dirigida pel pastor White i la seva esposa en una sala, mentre que el pastor Byington i jo ens encarregàvem d'una reunió en una altra sala per a l'església de West Plains. Mentre fèiem la feina preliminar en una habitació, podíem sentir la veu de la Sra. White mentre donava el seu testimoni a l'altra habitació. Ens trobàvem amb algunes dificultats en la nostra feina, quan just en el moment oportú la Sra. White va obrir la porta i va dir: «Germà Loughborough, veig, mirant aquesta gent, que tinc testimonis per a algunes de les persones presents. Quan estigueu a punt, entraré i parlaré». Com que precisament era el moment en què necessitàvem ajuda, va entrar. A part del pastor Byington i de mi, només coneixia els noms de tres persones de l'habitació. La resta eren desconeguts que no havia vist mai, només tal com se li havien presentat en visió.

GSAM 377Descripció de la vida del senyor Pratt

GSAM 377.1Quan es va aixecar per parlar, va dir: «Em disculpareu en relatar el que he de dir, si descric les vostres persones, ja que no conec els vostres noms. En veure les vostres faccions, se m'apareix allò que el Senyor ha tingut a bé mostrar-me sobre vosaltres. Aquell home del racó amb un sol ull [algú va dir: “Es diu Pratt”] fa grans professions i grans pretensions de religiositat, però encara no s'ha convertit. No l'admetgueu a l'església en la seva situació actual, perquè no és cristià. Es passa gran part del temps gandulejant a la vora de les botigues i els comerços, discutint la teoria de la veritat, mentre que la seva dona, a casa, ha de tallar la llenya, cuidar l'hort, etc. Fa promeses en els seus tractes que no compleix. Els seus veïns no es refien de la seva professió de fe. Per a la causa de la religió, seria millor que, en la seva situació actual, no en parlés.»

GSAM 378El germà Barr es va alegrar

GSAM 378.1Va continuar dient: «Aquest germà d'edat avançada [en assenyalar-lo, algú va dir: “Germà Barr”] em va ser mostrat en contrast directe amb l'altre home. És molt exemplar en la seva vida, atent a complir totes les seves promeses i proveeix bé per a la seva família. Gairebé no s'atreveix a parlar de la veritat als seus veïns, per por de malmetre l'obra i fer mal. No veu com el Senyor pot ser tan misericordiós com per perdonar els seus pecats, i es considera indigne fins i tot de pertànyer a l'església». Llavors li va dir: «Germà Barr, el Senyor m'ha manat que li digués que ha confessat tots els pecats que coneixia, i que ell va perdonar els seus pecats fa molt de temps, si només ho cregués». L'expressió de tristesa del germà es va esborrar ràpidament. Ell va alçar la mirada amb un somriure i va dir, amb la seva senzillesa: «Ho ha fet?». «Sí», va respondre la Sra. White, «i m'han dit que et digués: “Endavant, uneix-te a l'església; i quan tinguis l'oportunitat, digues una paraula en favor de la veritat; tindrà un bon efecte, ja que els teus veïns confien en tu”». Ell va respondre: «Ho faré».

GSAM 378.2Llavors va dir: «Si el senyor Pratt pogués, durant un temps, ocupar una posició similar a la que ha ocupat el germà Barr, li aniria bé».

GSAM 378.3D'aquesta manera es va eliminar una de les causes de la nostra dificultat per organitzar-nos. Abans que ella donés el seu testimoni, no vam poder aconseguir que el senyor Barr consentís a unir-se a l'església; mentre que, d'altra banda, vam comprovar que gairebé tothom s'oposava a rebre el senyor Pratt; tot i així, ningú no es sentia lliure d'explicar per què s'hi oposava.

GSAM 378Una gelosia familiar guarida

GSAM 378.4A continuació, es va adreçar a un home de pell rosada que seia a un costat de l'habitació, i després va assenyalar una dona de trets prims a l'extrem contrari, dirigint-se a ells com a marit i muller. Va descriure algunes coses que havien succeït en les seves vides anteriors, abans que cap dels dos hagués fet cap professió de la veritat. Va dir que Satanàs havia magnificat aquestes coses davant la ment de la dona fins al punt que va ser portada a la bogeria. «Vaig veure», va dir la Sra. White, «que aquesta dona havia estat un any a l'asil de malalts mentals; però des que va recuperar el seny, ha permès que aquests mateixos sentiments de gelosia li turbin la ment, per gran dolor del seu marit, que ha fet tot el possible per demostrar a la seva dona que li era fidel i que ella no tenia cap motiu per mantenir-se tan distant com ho fa».

GSAM 379.1En un moment, la dona va córrer per l'habitació i, de genolls, va suplicar al seu marit que la perdonés. Aquelles persones eren gairebé desconegudes en aquella part del país, i la seva història anterior era desconeguda. No obstant això, els qui les coneixien millor sabien que hi havia un distanciament entre ells, però no en coneixien la causa.

GSAM 379Similar a Eliseu i Hazael

GSAM 379.2Després que la Sra. White va donar el seu testimoni, l'obra d'organització de l'església es va completar aviat. El senyor Barr s'hi va implicar de tot cor, mentre que el senyor Pratt en va quedar exclòs. En el moment que la reunió va acabar, aquest últim va dir, amb considerable vehemència: «Us diré una cosa: no serveix de res intentar anar amb aquesta gent i fer-se l'hipòcrita; no ho podeu fer.»

GSAM 379.3El retrat del caràcter, com en l'exemple anterior, ens recorda poderosament un cas similar registrat en els dies d'Eliseu el profeta:² Ben-Hadad, rei de Síria, havia enviat el seu servent Hazael a Eliseu per preguntar-li si es recuperaria de la seva malaltia. Eliseu havia tingut una visió del cas d'Hazael, i quan l'home es va presentar davant seu i ell va mirar el seu rostre, tot li va tornar vívidament al record.

GSAM 379El pastor White atacat per la paràlisi

GSAM 379.4El dimecres 16 d'agost de 1865, el pastor White, com a resultat d'un treball excessiu i la pèrdua de son, va patir un atac de paràlisi. Com que encara no s'havien establert institucions de salut entre el nostre poble, el van portar a Dansville, Nova York, a una institució de salut anomenada «La Nostra Llar al Vessant». La seva esposa i el qui escriu van estar amb ell allà del 14 de setembre al 7 de desembre. Com que no va rebre gaire alleujament dels tractaments que se li van administrar a l'institut, vam anar a la casa hospitalària de Bradley Lamson, a Lake View, Rochester (Nova York), on vam romandre unes tres setmanes. Allà vam tenir el plaer de retrobar el pastor J. N. Andrews, que acabava de tornar a aquella ciutat després d'haver passat diversos mesos a Maine.

GSAM 380Pregària pel pastor White

GSAM 380.1Les famílies del pastor Andrews i del senyor Orton s'unien a nosaltres cada tarda en un temps de pregària amb el pastor White i per a ell. Això va continuar fins al 25 de desembre. Mentre el món exterior era ple d'alegria i festí en aquell dia de Nadal, l'església de Rochester el va observar com un dia de dejuni i pregària per al pastor White. Vam celebrar reunions tant al matí com a la tarda a casa del pastor Andrews, al carrer New Main, i al vespre, els qui havien estat pregant prèviament amb el pastor White, es van tornar a reunir amb ell a casa del senyor Lamson.

GSAM 380La Visió Donada la Nit de Nadal

GSAM 380.2La reunió d'aquell vespre va ser molt poderosa. El pastor White va ser molt beneït, i la Sra. White va rebre una visió meravellosa, en la qual se li van mostrar moltes coses. Entre aquestes hi havia instruccions per al pastor White sobre com procedir per tal de posar en pràctica la seva fe en Déu, que tan evidentment havia estès la seva mà per obrar en favor seu perquè recuperés la salut.

GSAM 380Predicció de l'atac de Satanàs

GSAM 380.3A aquells que havien estat pregant pel pastor White, la Sra. White va dir:

GSAM 380.3«El propòsit de Satanàs era destruir el meu marit i fer-lo baixar a la tomba. A través d'aquestes pregàries fervoroses el seu poder ha estat trencat. Se m'ha mostrat que Satanàs està enfadat amb aquesta companyia que ha continuat durant tres setmanes pregant fervorosament en favor d'aquest servent de Déu, i ara està decidit a fer un atac poderós contra ells. Se'm va dir que us digués: “Viviu molt a prop de Déu, perquè estigueu preparats per al que us pugui sobrevenir.”»

GSAM 381Premonicions de J. T. Orton

GSAM 381.1El primer de gener de 1866, el pastor White i la seva família van marxar en tren cap a Battle Creek, Michigan. Jo vaig quedar a l'oest de Nova York la resta de l'hivern. Des de la mateixa nit que es va donar la visió, el senyor J. T. Orton va sentir la impressió que la seva vida corria perill, i, tanmateix, no sabia d'on provenia. Aquesta impressió la va expressar a diverses persones. El diumenge al vespre, 4 de març, va tornar a Rochester des de Parma, on havia assistit a una reunió de dos dies, acompanyat del senyor E. B. Sanders (que ara, el 1905, residia a San Jose, Califòrnia), a qui va demanar que anessin pel carrer més il·luminat mentre passejaven per la ciutat, «perquè», va dir, «tinc la sensació constant que algú intentarà matar-me». I tanmateix, no semblava tenir cap idea de qui era qui volia prendre-li la vida.

GSAM 381.2Vaig tornar a Rochester des de Parma el 7 de març i em vaig allotjar a casa del senyor Lamson, el gendre del senyor Orton. El dia 8, ell i la Sra. Orton ens van visitar, i vam concertar anar-hi l'endemà al matí en tren a Lancaster, comtat d'Erie, on havia de celebrar el casament del seu únic fill. Vam passar el dia agradablement, tot i que va ser un dia solemne.

GSAM 381Assassinat de J. T. Orton

GSAM 381.3Van marxar de casa del senyor Lamson a les 5 de la tarda, i a les 7:30 del vespre va arribar un missatger que ens va informar d'un atac brutal que una persona desconeguda havia perpetrat contra el senyor Orton al seu propi graner, mentre cuidava els cavalls. Ens vam afanyar cap al lloc i vam trobar que l'havien colpejat cruelment al cap amb un pal de carro reforçat amb ferro i que estava inconscient. Va morir a les 12:35 d'aquella nit. Fins avui dia es desconeix qui va cometre l'acte cruel. Certament no va ser per diners, ja que el rellotge que duia a la butxaca no va ser tocat, ni tampoc la cartera, que contenia 45 dòlars. Va ser un gran xoc per a la Sra. Orton, de les conseqüències del qual no es va recuperar mai. La seva salut física va empitjorar ràpidament i no va sobreviure gaire al seu marit.

GSAM 382Predicció feta aquell Nadal complerta

GSAM 382.1Pocs mesos després d'aquella memorable vetllada de Nadal, sis dels nou que van participar en aquelles tres setmanes de pregària ja eren a la tomba. I així es va complir de manera ben sorprenent una altra predicció.

GSAM 382Alleujament per als desesperats

GSAM 382.2A primera hora del matí del 12 de desembre de 1866, Elias Stiles, de North Liberty (Indiana), va venir a casa meva i em va demanar que anés amb ell a aquell lloc per donar ajuda, si era possible, a James Harvey, que estava desesperat i sentia que no hi havia cap esperança en el seu cas. Sabent que la Sra. White havia tingut una visió molt àmplia en l'última visió que se li va donar, i que molts casos se li havien mostrat profèticament, li vaig dir: «Potser la germana White ha vist alguna cosa sobre el seu cas, i si és així, i si ho escriu, tindrà més força que qualsevol cosa que jo li pogués dir».

GSAM 382.3De seguida la vam anar a veure i, sense que se li digués ni una paraula sobre l'estat del senyor Harvey, li vaig preguntar: «Germana White, ha tingut alguna llum en alguna de les visions que se li han donat sobre el cas del germà James Harvey?». «Sí», va dir ella, «i fa uns dies que sento que hauria d'escriure-ho i enviar-l'ho». Llavors va començar a explicar-nos el que havia vist. Li vaig dir: «Demà al matí aniré a veure'l, i si escrius el que t'ha estat mostrat, jo me l'enduré». Amb aquest acord, la vam deixar i al vespre hi vam tornar a passar. Havia acabat d'escriure-ho i ens ho va llegir en veu alta.

GSAM 383Testimoniatge per a James Harvey en la desesperació

GSAM 383.1El testimoniatge afirmava clarament que el senyor Harvey quedaria en un estat de salut feble, i que Satanàs intentaria empènyer-lo a la desesperació i fer-li creure que no hi havia misericòrdia per a ell, ni esperança en el seu cas; però va veure que havia fet tot el possible per esmenar els errors de la seva vida passada, i que Déu l'havia perdonat; i, a més, quan fos temptat a destruir-se, se li va mostrar que els àngels de Déu voltaven al seu voltant i l'assenyalaven cap a l'esperança en Déu i el cel. Hi havia moltes paraules de consol i ànim semblants en el testimoniatge.

GSAM 383.2Amb aquest document en la meva possessió, l'endemà al matí vam anar a North Liberty. Pel camí, el senyor Stiles em va dir que el senyor Harvey volia veure'm, però em va dir que no tindria cap paraula d'esperança per a ell; que, quan el trobés, estaria d'acord amb ell que el seu cas era desesperat, que era un home perdut; i llavors, com Eli d'antany, quan li van dir que l'arca de Déu havia estat capturada, cauria enrere i moriria.

GSAM 383.3Vam arribar a casa del senyor Harvey cap a les tres de la tarda. Quan el vaig veure, li vaig dir: «Germà Harvey, com esteu?». Ell va respondre amb un to extremadament lamentable: «Perdut! perdut!! PERDUT!!!». «No! No esteu perdut. Hi ha esperança en el teu cas!» li vaig dir. Quan va veure que li responia així, va dir, amb un to contingut: «Fa tres setmanes que penso que no hi ha cap esperança per a mi i que estic perdut; i avui, mentre venia de la granja a la ciutat i creuava el pont del molí, alguna cosa m'ha semblat dir: “Estàs perdut! No hi ha cap esperança per a tu! Llença't a la bassa del molí i ofega't!” Vaig pensar que fer una cosa així portaria descrèdit a la causa de Crist, i així em vaig contenir de destruir-me.»

GSAM 384La llibertat va arribar ràpidament

GSAM 384.1«Bé, germà Harvey, no estàs perdut!», vaig dir. «Tinc un testimoniatge directe del cel que diu que no estàs perdut!» Ell va respondre: «Doncs, l'escoltaré». Llavors li vaig llegir el testimoniatge, després d'explicar-li que no se m'havia posat cap paraula a les mans. En acabar de llegir-lo, el seu rostre es va il·luminar amb un somriure mentre deia: «Doncs, hi ha esperança en el meu cas. Crec en el Senyor.»

GSAM 384.2Després de la lectura, vam fer un temps de pregària, del qual va sortir un home transformat i feliç. Ens va dir que aquell escrit descrivia el funcionament de la seva ment durant les últimes tres setmanes amb més precisió de la que ell mateix hauria pogut fer. Així es va mostrar l'amor de Déu en aixecar aquest germà de la desesperació per aquest mitjà.

GSAM 384Ampliació del camp de treball

GSAM 384.3Fins a l'any 1868, el camp de treball dels Adventistes del Setè Dia s'havia limitat als Estats Units, i a aquella part que es trobava al nord de la frontera sud de Missouri i a l'est del riu Missouri. En una reunió per considerar els camps i la distribució del treball, durant una sessió de la Conferència General que es va celebrar a Battle Creek (Michigan), el 28 de maig, es va decidir enviar dos treballadors i una tenda de seixanta peus a Califòrnia. El pastor D. T. Bourdeau i l'autor d'aquestes línies van arribar a San Francisco el 18 de juliol d'aquell any.

GSAM 384Obertura de la Missió de Califòrnia

GSAM 384.4Una cosa que vull assenyalar en relació amb l'obertura de la missió de Califòrnia és que il·lustra bé la utilitat pràctica del do de la profecia. Pau, en parlar dels dons espirituals, inclòs el do de la profecia, diu que són «per a la perfecció dels sants, per a l'obra del ministeri, per a l'edificació del cos de Crist».³ Sens dubte, la manera més factible de perfeccionar els sants és assenyalar-los els seus errors, perquè els puguin apartar i ser netejats dels seus pecats en la preciosa sang del nostre Senyor Jesucrist. Amb aquesta finalitat, l'ajuda a través del do de profecia en l'obra del ministeri s'ha manifestat des del principi en relació amb la causa de la veritat present, assenyalant als servents del Senyor els defectes en la seva manera de treballar i com, mitjançant un mètode diferent, podrien ser més eficients en la conversió d'ànimes.

GSAM 385Testimoni sobre com treballar a Califòrnia

GSAM 385.1Poc després de la nostra arribada a Califòrnia vam rebre una carta de la Sra. White, en la qual relatava una visió que se li havia donat a Battle Creek el divendres al vespre del 12 de juny, un dia que havíem passat a Lancaster (Nova York) abans de marxar cap a Califòrnia. Ella no havia estat mai a Califòrnia i no tenia cap coneixement personal dels hàbits de la gent. De fet, en aquell moment no havia estat mai a l'oest del riu Missouri. Qualsevol coneixement que tenia sobre allò provenia del que el Senyor es va complaure a revelar-li.

GSAM 385.2En l'instrucció de la seva carta, va descriure les maneres generoses de la gent de Califòrnia i quin seria l'efecte de la feina entre ells amb un pla estret i «parsimoniós». En predicar a la gent de Califòrnia, s'ha d'acostar a ells amb un esperit generós semblant al que tenen en el seu treball, i, tanmateix, sense ser malbaratadors.

GSAM 385L'èxit predit va arribar

GSAM 385.3Ara que miro enrere els últims trenta-set anys des que es va començar l'obra a Califòrnia, i considero la situació d'aleshores, la condició de la gent i la manera com hauríem conduït la nostra obra si no haguéssim rebut el testimoni, i veig els resultats d'haver seguit les instruccions donades, puc dir que la nostra causa va avançar més en tres mesos del que hauria fet en un any si no haguéssim estat ajudats «en l'obra del ministeri» per la instrucció rebuda a través del do de profecia. Fins a la primavera de 1871, com a resultat dels esforços al comtat de Sonoma, s'havien establert cinc esglésies de guardadors del Sàbat.

GSAM 386La primera trobada sota carpa a San Francisco

GSAM 386.1Al juny del mateix any, vam plantar la nostra carpa per primera vegada a San Francisco. Com que el pastor Bourdeau havia tornat a l'Est, es va enviar un altre treballador de Michigan per ocupar el seu lloc. Va arribar el 17 de juny i de seguida es va unir a mi en el treball a la ciutat. Després d'unes setmanes d'esforç a la carpa, vam continuar les nostres reunions fins a l'1 de desembre de 1871 en sales de lloguer. Com a resultat d'aquest treball, més de cinquanta persones van acceptar el missatge a San Francisco.

GSAM 386Proves internes a Califòrnia

GSAM 386.2Fins a aquesta data, les nostres proves a Califòrnia havien estat més degudes a l'oposició exterior, però ara va sorgir per al nostre poble una prova de fe inesperada i de caràcter diferent. Un col·laborador va persistir en una línia d'actuació que jo estava convençut que el sotmetria a ell i a la causa al desprestigi. Teníem alguns enemics acèrrims a la ciutat, que vigilaven cada un dels nostres moviments i estaven a punt per aprofitar qualsevol acció imprudent en la nostra contra. Per tant, va esdevenir extremadament necessari fer cas de l'admonició de l'apòstol de «defugir tota aparença de mal».

GSAM 386Independència perillosa

GSAM 386.3No afirmava que el germà hagués comès un pecat real en la seva línia d'actuació, sinó que raonava que els nostres enemics aprofitarien allò que ell afirmava que era innocent. Ell defensava que tenia dret a «fer el que li plagués» en aquell assumpte, especialment quan s'admetia que no hi havia cap pecat en allò que feia. Així van anar les coses fins al 23 de gener de 1872, quan vaig anar del comtat de Sonoma a San Francisco per veure què es podia fer per aturar els fets allà.

GSAM 387.1Aleshores els nostres enemics ja estaven aprofitant la seva actitud, tal com jo havia temut, i ell sostenia que no era «assumpte seu», que els demostraria que tenia criteri propi i que podia passejar pel carrer com i amb qui volgués, sense haver de sotmetre's a les seves observacions. Vaig intentar, en converses privades, demostrar-li que una conducta d'aquest tipus no donaria resultat i que un esperit tan independent acabaria malament. Tenia els seus amics, que simpatitzaven molt amb ell, i alguns dels quals van començar a adoptar una postura que l'exposaria a una censura encara més gran. Una gran part de l'església va veure el mal de la seva conducta descarriada i estava disposada a secundar els esforços que feia per salvar la causa de la deshonra.

GSAM 387Designada una reunió d'investigació

GSAM 387.2Així estaven les coses el Sàbat 27 de gener, quan es va decidir que calia una investigació del cas i que l'església havia de prendre una acció decisiva per salvar-se de l'estigma que aquest esperit desafiador era probable que produís. Es va convocar una reunió, que començaria el diumenge 28 de gener a les 9 del matí, per considerar la situació i el nostre deure com a església en relació amb aquesta. A tot aparentar, una divisió d'aquella església era inevitable. Vaig passar gran part d'aquella nit pregant a Déu perquè actués en el nostre favor.

GSAM 387Confessió per escrit

GSAM 387.3El matí del dia 28, quan sortia cap a la reunió, em vaig trobar el company de feina a la vorera, a prop de casa meva, plorant. Em va dir: «Germà Loughborough, avui no aniré a la reunió».

GSAM 387.4—No vas a la reunió? —vaig dir—. La reunió tracta del teu cas.

GSAM 388.1«Ho sé», va dir ell, «però estic completament equivocat. Tens raó en la postura que has adoptat respecte a mi. Aquí tens una carta de confessió que he escrit a l'església; porta-la-hi i llegeix-los-la. Serà millor per a tu, i millor per a aquells que podrien estar inclinats a simpatitzar amb mi, si no hi sóc.»

GSAM 388.2«Què ha ocasionat aquest gran canvi en tu des d'ahir?», vaig preguntar.

GSAM 388Una visió meravellosa rebuda

GSAM 388.3Va respondre: «Ahir a la nit vaig anar a l'oficina de correus, després del Sàbat, i vaig rebre una carta de la germana White, de Battle Creek, Michigan. És un testimoniatge que m'ha escrit.» Donant-me-la, va dir: «Llegeix-ho i veuràs com el Senyor veu el meu cas.»

GSAM 388.4Em va demanar que digués a l'església que havia rebut un testimoni de la germana White, que el reprenia per la seva conducta, i que l'acceptava, ja que era la veritat.

GSAM 388Caràcter convincent de la visió

GSAM 388.5Això formava part d'una visió que la Sra. White va tenir a Bordoville, Vermont, el 10 de desembre de 1871. Va començar a escriure la part relativa al cas d'aquest germà el 27 de desembre de 1871, però per alguna raó la finalització del document es va retardar fins al 18 de gener de 1872, moment en què es va acabar i es va enviar per correu des de Battle Creek. Llavors es trigava uns nou dies perquè les cartes arribessin per terra des de Michigan fins a Califòrnia.

GSAM 388.6En visió se li mostren profèticament moltes coses. Així va ser en aquest cas. En el moment de la visió, només hi havia un reflex del que es va desenvolupar realment quan el testimoni va arribar a San Francisco. Es veurà, en comparar les dates, que la culminació del cas a San Francisco va tenir lloc després que el testimoni escrit hagués marxat del primer lloc. Els nostres germans de San Francisco van veure de seguida que ningú no hauria pogut escriure a Battle Creek i comunicar la informació a la Sra. White a temps perquè ella escrigués aquesta carta, ja que aquella situació encara no existia.

GSAM 389.1Aquest fet va tenir un gran pes per als germans d'allà, convencent-los que aquella visió tenia un poder diví. Jo no havia escrit ni una línia al pastor White ni a la seva esposa sobre l'estat de les coses a San Francisco, i el company de feina va declarar que no havia escrit res; i els germans van dir: «Si hagués escrit, no hauria explicat les coses que es van revelar sobre ell mateix».

GSAM 389Com es va escriure la visió

GSAM 389.2Més tard, quan vam saber, des de l'altre extrem de la línia, sobre la redacció i l'enviament del testimoni, va quedar encara més evident que el Senyor, que va donar la visió, es va encarregar del moment en què es va escriure i va ser enviat a la seva destinació, de manera que hi arribés just a temps.

GSAM 389.3A primera hora del matí del 18 de gener de 1872, la Sra. White es va despertar amb el testimoni esmentat vívidament imprès en la seva ment. La impressió era tan clara per a ella com si s'hagués pronunciat en veu alta: «Escriu immediatament aquest testimoni per a Califòrnia i fes que vagi al proper correu; és necessari». En repetir-se per segona vegada, ella es va aixecar, es va vestir apressadament i va acabar d'escriure. Just abans d'esmorzar, la va donar al seu fill Willie, dient-li: «Porta aquesta carta a l'oficina de correus, però no la llencis a la bústia. Dona-la al cap de correus i fes que s'asseguri de posar-la al sac de correu que surt aquest matí». Més tard va dir que li havien semblat les seves instruccions una mica peculiars, però no va fer cap pregunta i va fer el que li havien manat, i «va veure com la carta entrava a la bossa del correu».

GSAM 389Prova de la Guia Divina

GSAM 389.4Coneixent la nostra situació a San Francisco en aquell moment, veureu de seguida la importància de fer arribar aquella carta en aquell mateix correu. En aquells dies només teníem un correu terrestre al dia. Si la carta hagués arribat el diumenge a la nit, dia 28, en lloc del dissabte a la nit, dia 27, sens dubte hi hauria hagut una trista escissió a l'església. Si hagués arribat diverses setmanes abans, fins i tot just després que es donés la visió, l'església no n'hauria vist tan ràpidament la força.

GSAM 390.1Aquí teníem un testimoni que portava senyals evidents de la mà del Senyor, no només perquè va arribar en el moment oportú per corregir eficaçment els errors existents, sinó que, en ser acceptat i posat en pràctica humilment pel germà, va exercir una influència poderosa per portar unitat i estabilitat a aquella jove església.

GSAM 390Manera d'escriure les visions

GSAM 390.2Aquest cas també serveix d'il·lustració de la seva pròpia declaració respecte a la manera d'escriure el que ha vist. Sobre això diu: «M'he despertat del son amb un sentit vívid de temes que prèviament s'havien presentat a la meva ment; i he escrit, a mitjanit, cartes que han creuat el continent i, en arribar a un moment crític, han evitat un gran desastre per a la causa.»⁴