Capítol 2 — El pla de salvació desvetllat

GSAM 38.1«L'esperança ajornada fa malalt el cor; però quan el desig es compleix, és un arbre de vida.»¹ «Perquè així diu el Senyor dels exèrcits: Encara una mica més, i faré tremolar una vegada més els cels, la terra, el mar i el continent; i faré tremolar totes les nacions, i vindrà el Desig de totes les nacions, i ompliré aquesta casa de glòria, diu el Senyor dels exèrcits.»²

GSAM 38.2Des del moment en què Adam va ser expulsat del jardí de l'Edèn i de l'arbre de la vida, les paraules adreçades a Satanàs respecte a la descendència de la dona —«Et trencarà el cap»— han donat esperança en la derrota final del diable, en la desfeta dels seus plans astuts i en una restauració a l'arbre de la vida. L'Esperat —la Descendència promesa— es va convertir així en el «Desig de totes les nacions».

GSAM 38.3En la citació anterior d'Ageu, sembla que la vinguda d'aquest Desitjat està connectada amb el temps en què el Senyor sacsejarà tant els cels com la terra. Pau, en escriure als Hebreus, va situar aquest sacseig en el futur, dient: «Encara una vegada més sacsejaré no només la terra, sinó també el cel. I aquesta paraula, Encara una vegada més, significa la supressió de les coses que són commogudes, com de les coses que són fetes, perquè quedin les coses que no poden ser commogudes. Per tant, ja que hem rebut un regne que no es pot commoure, tinguem la gràcia amb què puguem servir Déu acceptablement, amb reverència i temor de Déu.»³ Aquest llenguatge relatiu a l'únic tremolor, encara futur, sembla situar-lo en estreta connexió amb l'establiment final del regne de Déu, sota Crist, la Descendència promesa, «el Desig de totes les nacions».

GSAM 39.1La restauració que s'ha d'acomplir per mitjà de Crist es pot veure clarament en aquests darrers dies per tots aquells que tenen tota la Bíblia oberta davant seu. No era així amb els antics. La paraula del Senyor els venia: «precepte sobre precepte, precepte sobre precepte; línia sobre línia, línia sobre línia; aquí una mica, i allà una mica».⁴ Així, en la revelació que se'ls va fer del pla de salvació, era com el camí dels justos, «com una llum que brilla cada cop més fins al dia perfecte.»⁵ Per tant, resulta de gran interès traçar breument el desplegament gradual d'aquest pla al seu poble antic.

GSAM 39El retard no es va revelar de bon començament

GSAM 39.2El Senyor no va retardar de seguida la seva esperança, fent malalt el seu cor en revelar-los que passarien centenars d'anys abans d'assolir la consumació de les seves esperances en la Descendència promesa. Dels fets registrats deduïm que se'ls va permetre pensar que el primer fill nascut seria aquesta Descendència i que molt aviat, d'alguna manera, l'Edèn seria restaurat i tornarien a tenir accés a l'arbre de la vida. Quan va néixer Caín, Eva va exclamar: «He obtingut un home del Senyor».⁶ Alguns erudits hebreus testimonien que, literalment i completament, el text diu: «He obtingut un home, el Senyor». És a dir: Aquí teniu la Descendència que ha de fer aquesta obra senyorial de vèncer Satanàs. No hi ha cap registre d'una expressió semblant per part d'Eva quan va néixer Abel. Podia, i naturalment ho faria, suposar que el primogènit era qui havia de complir la promesa. Com devien haver caigut, i fins i tot morir, les seves esperances a mesura que el caràcter de Caín es desenvolupava i ella va presenciar el seu camí maligne que finalment va portar a la mort del seu germà. Abans que Abel fos mort, devien haver rebut alguna llum i coneixement sobre el futur sacrifici que s'oferiria en el seu nom; perquè Abel, instruït divinament, va portar el seu anyell en ofrena, mentre que Caín, que havia estat instruït igual que el seu germà, va portar una ofrena dels fruits de la terra, i això fins i tot barrejat amb l'esperit de ràbia i gelosia. L'ofrena d'Abel era més acceptable que la de Caín, perquè va ser feta «per fe», i sobre ella Pau escriu: «Tot i estar mort, parla encara».⁷

GSAM 40És Set la Descendència?

GSAM 40.1Després de la mort d'Abel, va néixer Set, quan l'esperança va reviure; «perquè Déu», va dir Eva, «m'ha designat una altra descendència en lloc d'Abel, a qui va matar Caín».⁸ Més endavant, Set va ser comptat en la línia de descendència d'Adam. (Vegeu Gènesi 5:3.) Caín, el veritable primogènit, no és comptat en el llinatge. Molt probablement Eva va suposar que Set era ara la Descendència promesa. Sembla que, segons el registre, després del naixement de Set, els homes van començar a anomenar-se pel nom del Senyor. (Vegeu la nota al marge de Gènesi 4:26.) Potser ho van fer suposant que Set era qui havia de ser el governant final, el Senyor, i derrocar el domini usurpat de Satanàs.

GSAM 40Esperança centrada en Noè

GSAM 40.2En el breu relat dels esdeveniments des dels temps d'Adam fins al naixement de Noè, només se'n dona una mica més que la genealogia de la raça. Amb el naixement de Noè («el just», al marge) l'esperança va ressorgir, i la gent va dir: «Aquest ens consolarà en el nostre treball i la fatiga de les nostres mans, a causa de la terra que el Senyor ha maleït».⁹ La paraula divina calla sobre com, o de quina manera, esperaven consol; però es mantenia l'esperança que la maledicció sobre la terra s'atenuaria d'alguna manera. El coneixement de la maldat que existia en els dies de Noè, quan els homes havien d'omplir el món de pecat i violència fins al punt que la raça seria esborrada de la terra per un diluvi, i només Noè i la seva família escaparien de la destrucció; i el fet que durant cent vint anys havia d'advertir el món de la destrucció imminent, tot això els va ser ocultat.

GSAM 41Babel construïda

GSAM 41.1Després del diluvi, el poble va rebre l'encàrrec, per mitjà de Noè, d'omplir la terra; però a mesura que es van anar multiplicant, van rebutjar el pla del Senyor de governar-los. Nimrod va establir el regne de Babel (després anomenat Babilònia, el primer dels governs terrenals).¹⁰ Poc després, la gent va començar a construir la torre de Babel per fer-se un nom i per evitar que fossin escampats, justament el contrari del que el Senyor, a través de Noè, els havia ensenyat. En lloc d'esperar pacientment que el Senyor complís els seus propòsits, van prendre l'assumpte en les seves pròpies mans, quan Déu va confondre la seva llengua i, així, es van escampar.

GSAM 41Abraham, hereu del món

GSAM 41.2Seguint aquest breu relat fins al desè descendent de Noè, tenim la crida d'Abraham, a qui el Senyor va dir: «Tota la terra que veus, te la donaré a tu i a la teva descendència per sempre. I faré la teva descendència com la pols de la terra; de manera que si un home pot comptar la pols de la terra, aleshores la teva descendència també serà comptada. Alça't, recorre la terra d'un cap a l'altre i d'una banda a l'altra, perquè jo te la donaré.»¹¹ Malgrat aquesta promesa a Abraham de posseir la terra, el Senyor li va assegurar que moriria. Pau diu que va anar a «un lloc que més endavant havia de rebre en herència.»¹² Aquesta qüestió del compliment de la promesa es va aclarir indubtablement a Abraham en una visió de Déu, perquè ell «esperava una ciutat que té fonaments, el constructor i arquitecte de la qual és Déu.»¹³ A Romans 4:13 s'afirma que la promesa era «que ell seria hereu del món;» no en el seu estat present, sinó més aviat o més tard, després que visqués de nou.

GSAM 42.1Des d'un punt de vista humà, Abraham no va veure com la descendència promesa podia ser els seus propis fills. Per tant, va suggerir que el servent Elièzer fos la descendència promesa. El Senyor va dir: «No, sinó que serà aquell que sortirà de les teves pròpies entranyes.» Ara el Senyor comença a revelar-li que l'obra final de la seva descendència no tindrà un compliment immediat. Va dir a Abraham: «La teva descendència serà forastera en una terra que no és seva, i els servirà; i ells els afligiran durant quatre-cents anys... I tu et reuniràs amb els teus pares en pau; seràs enterrat en una bona vellesa».¹⁴

GSAM 42.2La dona d'Abraham va proposar un pla imprudent per accelerar el compliment de la promesa; però després que va néixer Isaac, un fill veritable d'Abraham i Sara, la seva esposa legítima, el Senyor va dir d'Ismael i la seva mare Agar: «Fes fora aquesta esclava i el seu fill».

GSAM 42.3En la prova de la fe d'Abraham amb l'ofrena d'Isaac sobre l'altar, va aprendre una lliçó sobre el tema de la resurrecció dels morts. Se'n diu: «Considerant que Déu podia ressuscitar-lo [Isaac], fins i tot d'entre els morts; d'on també el va rebre en figura».¹⁵

GSAM 42La Veritable Descendència

GSAM 42.4Abraham va ser instruït en un moment donat que la veritable Descendència, a través de la qual totes les nacions serien beneïdes, tot i que de la seva posteritat segons la carn, seria en realitat el Crist de Déu; perquè el Senyor no li va dir: «Descendències, com de molts; sinó com d'un sol, i a la teva Descendència, que és Crist».¹⁶ L'apòstol Pau va dir d'això: «L'Escriptura, preveient que Déu justificaria els pagans per la fe, va predicar abans l'evangeli a Abraham, dient: En tu seran beneïdes totes les nacions.»¹⁷ La promesa a Abraham es va renovar a Isaac i a la seva descendència,¹⁸ i també a Jacob.

GSAM 42.5Com que Jacob va tenir dotze fills, ara sorgiria naturalment la pregunta: per mitjà de quin d'ells s'ha de rastrejar la línia de la veritable Descendència? En el testimoni inspirat de Jacob sobre els seus fills, el cas es va resoldre: «El ceptre no s'allunyarà de Judà, ni el legislador d'entre els seus peus, fins que arribi Xiló; i a ell s'aplegaran els pobles.»¹⁹ En compliment d'això, cal assenyalar aquí que els israelites, tot i estar sotmesos a les diverses nacions, tenien permès tenir el seu Sanhedrin. Així, Judà — la tribu dels jueus anomenada així per Judà — tenia certa veu en el seu govern fins que Xiló (Crist) arribés realment.

GSAM 43El temps ocult

GSAM 43.1Els patriarques posseïen cert coneixement sobre la restauració i la Descendència promesa; però quan o quant de temps abans hauria de venir encara els era ocult. A mesura que la descendència de Jacob es va multiplicar a Egipte, i l'assiri —Faraó (Isaïes 52:4)—, que «no va conèixer Josep»,²⁰ els va oprimir, els seus pensaments es van dirigir naturalment als 400 (en realitat 430) anys esmentats a Abraham com el període que cobria les seves afliccions i la seva estada com a forasters, esperant que l'alliberament de tot això els portaria a l'herència promesa.

GSAM 43.2Quan va néixer Moisès, els seus pares van veure que «era un nen bonic».²¹ Segurament se'ls va donar llum que ell havia de ser, sota Déu, l'alliberador d'Israel de la seva cruel esclavitud. Sens dubte, aquest coneixement se li va transmetre a Moisès; perquè quan, als quaranta anys, va decidir anar plenament amb els israelites oprimits i patir aflicció amb ells abans que ser anomenat fill de la filla de Faraó i hereu del tron egipci,²² i quan va començar a defensar la causa del seu poble i, en la seva defensa, va matar un egipci, es va meravellar molt que no reconeguessin la seva obra; «perquè suposava que els seus germans haurien entès que Déu els lliuraria per la seva mà».²³

GSAM 44.1Quan va arribar el temps del Senyor perquè els israelites sortissin d'Egipte, van marxar, i en el temps predit, dia per dia. Èxode 12:40, 41. No podrien haver considerat Moisès com el seu governant final i la descendència a qui es va fer la promesa, ja que ell era de la tribu de Leví, i no havia declarat Jacob en la seva predicció inspirada que Judà seria el seu governant fins que arribés Xiló?

GSAM 44«El veuré, però no ara.»

GSAM 44.2Quan els israelites anaven de camí a Canaà, Balac, rei de Moab (descendent de Lot), va cridar Balaam perquè maleís Israel. El Senyor va convertir la seva maledicció en una benedicció, per la qual van rebre una llum addicional, calculada per dissipar la idea que la redempció final de la usurpació de Satanàs seria immediata en entrar a Canaà. El relat de l'Escriptura diu que Balaam, en una visió de Déu, va dir: «El veuré, però no ara; el contemplaré, però no de prop: de Jacob sortirà una estrella i un ceptre s'alçarà d'Israel, que colpejarà els angles de Moab i destruirà tots els fills de Set».²⁴

GSAM 44.3Aquesta descendència multitudinària que va sortir d'Abraham és esmentada per Pau en aquests termes: «Per tant, d'un sol home, i d'un que ja era com mort, van sortir tants descendents com les estrelles del cel en multitud i com la sorra de la vora del mar, innombrable. Tots aquests van morir en la fe, sense haver rebut les promeses, sinó veient-les de lluny, i estant-ne convençuts, i abraçant-les, i confessant que eren forasters i pelegrins a la terra.»²⁵

GSAM 44.4El cor d'Israel no necessitava haver defallit ni desanimat-se per la predicció de Balaam que la consumació de la seva esperança no és «ara», ni «pròxima»; perquè el Senyor, no gaire temps abans d'aquesta profecia, havia garantit amb la seva pròpia vida que l'estat gloriós finalment arribaria. Mitjançant Moisès va dir: «Però tan certament com jo visc, tota la terra serà plena de la glòria del Senyor».²⁶ En els dies del profeta Habacuc, 863 anys més tard, la mateixa veritat es va reiterar, però es parlava d'un esdeveniment encara futur: «perquè la terra s'omplirà del coneixement de la glòria del Senyor, com les aigües cobreixen el mar.»²⁷

GSAM 45El servei del santuari, un tipus del veritable

GSAM 45.1Quan el Senyor va treure Israel d'Egipte, va proclamar davant de tot el camp la seva llei de preceptes morals i els va donar una còpia d'aquesta en pedra, gravada pel seu propi dit, perquè fossin contínuament dirigits cap a aquell Salvador que finalment faria un sacrifici d'ell mateix per ells; i perquè, per virtut de la seva preciosa sang, els seus pecats fossin purificats, va fer erigir un santuari al desert. Aquest tabernacle, o santuari, en tota la seva construcció, Moisès va ser advertit de fer-lo exactament com el model que el Senyor li va mostrar a la muntanya.²⁸ El servei en aquest santuari era una ombra del veritable servei de Crist en el santuari celestial.²⁹ Mentre que el propòsit de Déu en les ofrenes i els sacrificis del santuari era mantenir davant dels homes una ombra de les «coses bones que han de venir»,³⁰ l'esforç de Satanàs era portar el poble a considerar l'ofrena en si mateixa, en lloc de Crist i el seu servei real, del qual aquesta era només un exemple. Així buscava portar-los a confiar en les seves pròpies obres per a la salvació.

GSAM 45.2El propòsit del Senyor era ser el governant del seu poble, els israelites, lluitar les seves batalles i sotmetre les nacions. Tenia el seu mètode de govern, com es mostra en el text següent: «Quan va haver destruït set nacions a la terra de Canaà, els va repartir la seva terra per sort. I després d'això els va donar jutges durant uns quatre-cents cinquanta anys, fins al profeta Samuel».³¹

GSAM 45Israel demana un rei

GSAM 45.3Evidentment, als israelites no els agradava la manera com el Senyor els governava. Tanmateix, el seu propòsit i la seva voluntat era que fossin un poble peculiar, diferent de tots els altres que els envoltaven. Si haguessin seguit estrictament les seves instruccions, fins i tot les nacions haurien dit d'ells: «Certament, aquesta gran nació és un poble savi i entenedor. Perquè, hi ha cap nació tan gran que tingui Déu tan a prop seu com el Senyor, el nostre Déu, ho és en totes les coses per a les quals l'invocam?»³²

GSAM 46.1En la seva insatisfacció, van demanar a Samuel que els nomenés un rei, i el Senyor va dir a Samuel: «M'han rebutjat perquè no regni sobre ells.»³³ De nou li van dir a Samuel, i amb un to una mica més imperatiu: «Ara posa'ns un rei que ens jutgi com totes les nacions.»³⁴ Samuel els va exposar amb cura l'opressió que els sobrevindria si tenien un rei, però «malgrat això, el poble es va negar a obeir la veu de Samuel; i van dir: No; però volem un rei sobre nosaltres; per tal de ser com totes les nacions; i que el nostre rei ens jutgi, surti davant nostre i combati les nostres batalles.»³⁵

GSAM 46.2Així van tenir reis que els van governar durant uns cinc-cents anys, primer com un sol regne sota Saül, David i Salomó; després dividit en els dos regnes, Israel i Judà. Molt pocs dels seus reis van ser bons i justos, però la majoria van ser malvats, conduint el poble a la idolatria i a grans iniquitats. Així, el poble no només era com les nacions del seu voltant en tenir un rei, sinó també en la seva maldat, en abandonar el Déu dels seus pares i en adorar ídols i els exèrcits del cel.

GSAM 46.3El Senyor va dir d'aquest règim reial, per boca del profeta Osees: «Oh, Israel, et has destruït a tu mateix; però en mi està la teva ajuda. Jo seré el teu rei; on és l'altre que et pot salvar en totes les teves ciutats? I els teus jutges, dels quals vas dir: Dona'm un rei i prínceps? Jo et vaig donar un rei en la meva ira i l'he tret en el meu furor.»³⁶

GSAM 47El Regne Capgirat

GSAM 47.1Aquest domini reial va continuar fins que els caldeus van cremar Jerusalem, van prendre els utensilis del temple i van portar Judà captiu a Babilònia, on van romandre setanta anys, tal com s'havia profetitzat contra ells. En cessar aquest domini monàrquic, el Senyor va dir per mitjà del profeta Ezequiel a Sedecies, el seu últim rei, «Príncep profà i impiu d'Israel, el teu dia ha arribat, quan s'acabarà la iniquitat, així diu el Senyor Déu: treu-te la diadema i treu-te la corona: això no serà més així: exalta el qui és humil [el governant de Babilònia], i abaixa el qui és alt [aquest governant altament autoexaltat de la tribu de Judà]. Ho capgiraré, capgiraré, capgiraré: i ja no hi serà més, fins que vingui el qui té dret a rebre-ho; i li ho donaré a ell.»³⁷

GSAM 47.2Aquest governant legítim, la veritable Descendència, és Crist. Sobre ell va escriure el profeta Miquees: «Tu, oh torre del ramat, fortalesa de la filla de Sió, a tu vindrà, fins i tot el primer domini [domini sobre la terra, restablert en Crist]: el regne vindrà a la filla de Jerusalem».³⁸

GSAM 47.3Quan Israel va perdre el ceptre, aquest va passar a mans del rei de Babilònia. Com que van estar successivament sota el domini de Medo-Pèrsia, Grècia i Roma, el regne va ser capgirat tres vegades. Durant el regnat de Cèsar August, emperador de Roma, Crist, l'hereu legítim del tron de David —la veritable Descendència de la dona, d'Abraham i de David— va néixer, i de la manera que s'havia profetitzat.

GSAM 47.4Perquè el poble sabés que el governant legítim, la veritable Descendència, era més que un home mortal ordinari amb un regne efímer, el Senyor va moure el salmista a escriure: «El faré meu primogènit, més alt que els reis de la terra. Per a ell guardaré la meva misericòrdia per sempre, i el meu pacte es mantindrà ferm amb ell. També faré que la seva descendència duri per sempre, i el seu tron com els dies del cel». «La seva descendència durarà per sempre, i el seu tron com el sol davant meu. Serà establert per sempre com la lluna, i com un testimoni fidel en el cel».³⁹

GSAM 48.1En la profecia d'Isaïes llegim més endavant sobre aquest Governant el següent: «Ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un Fill: i el govern serà sobre la seva espatlla; i el seu nom serà anomenat Meravellós, Conseller, Déu poderós, Pare etern, Príncep de la Pau. Del creixement del seu govern i de la seva pau no hi haurà fi, sobre el tron de David i sobre el seu regne, per ordenar-lo i establir-lo amb judici i amb justícia d'ara endavant i per sempre. El zel del Senyor dels exèrcits ho complirà.»⁴⁰

GSAM 48Translació d'Enoc i Elies

GSAM 48.2Hi ha registres de persones de l'antiguitat que van ser traslladades al cel sense tastar la mort. D'Enoc, el setè des d'Adam, es diu: «va caminar amb Déu, i ja no hi era, perquè Déu se l'endugué».⁴¹ «Per la fe, Enoc fou traslladat per no veure la mort, i no es trobà, perquè Déu l'havia traslladat; abans de la seva translació tenia aquest testimoni: que havia agradat a Déu».⁴²

GSAM 48.3De nou, mentre Elies i Eliseu caminaven junts, «va passar que, mentre continuaven caminant i parlant, vet aquí que va aparèixer un carro de foc i cavalls de foc, que els va separar a tots dos; i Elies va pujar al cel en un remolí. I Eliseu ho va veure i va cridar: Pare meu, pare meu, carro d'Israel i els seus genets! I no el va tornar a veure.»⁴³

GSAM 48.4Enoc va profetitzar la vinguda de Crist com a jutge de tota la terra, amb aquestes paraules: «Mirau, el Senyor ve amb desenes de milers dels seus sants, per executar el judici sobre tothom i per convèncer tots els impius d'entre ells de totes les seves obres impies que han comès, i de totes les paraules dures que els pecadors impius han pronunciat contra ell.»⁴⁴

GSAM 49Job va ensenyar la vinguda del Senyor

GSAM 49.1Job, que se suposa que va viure en temps de Moisès, tenia algun coneixement sobre la vinguda de Crist i la resurrecció; perquè va dir: «Oh, que ara fossin escrites les meves paraules! Oh, que fossin gravades en un llibre! Que fossin inscrites amb una ploma de ferro i plom en la roca per sempre! Perquè sé que el meu Redemptor viu, i que ell s'alçarà a l'últim dia sobre la terra; i encara que després de la meva pell els cucs destrueixin aquest cos, amb la meva carn veuré Déu: el veuré jo mateix, i els meus ulls el contemplaran, i no un altre.»⁴⁵

GSAM 49El Tron de David, el Tron del Senyor

GSAM 49.2El tron de David era anomenat el tron del Senyor. «Salomó es va asseure en el tron del Senyor com a rei en lloc de David, son pare.»⁴⁶ El Senyor havia «jurat amb un jurament a ell [David] que del fruit dels seus lloms, segons la carn, aixecaria Crist per a seure en el seu tron: ell, veient això per endavant, parlà de la resurrecció de Crist, que la seva ànima no fou deixada a l'infern, ni la seva carn va veure la corrupció.»⁴⁷ I també es diu més endavant del futur regnat de Crist: Ell s'assentarà al tron de David. (Vegeu Isaïes 9:7.) De nou: «Els reis de la terra s'han alçat i els prínceps s'han confederat contra el Senyor i contra el seu Ungit.... Però jo he posat el meu rei sobre el meu sant turó de Sió. Declararé el decret: el Senyor m'ha dit: Tu ets el meu Fill; avui t'he engendrat.»⁴⁸ De nou: «El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que faci dels teus enemics el teu escabell.»⁴⁹

GSAM 49Els jueus perplexos

GSAM 49.3Aquests textos desconcertaven els jueus. Aquí tenien un problema que no podien resoldre: si David l'anomenava Senyor, com podia ser llavors el seu fill? Com podia ser un infant nascut de la descendència de David i, alhora, ser Emmanuel —Déu amb nosaltres? Tanmateix, Isaïes, el seu propi profeta, va declarar: «Una verge concebrà i donarà a llum un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel».⁵⁰

GSAM 50.1Crist coneixia bé la pregunta que posaria en silenci els fariseus murmuradors, i per això els va preguntar: «Què penseu del Crist? De qui és fill? Li diuen: Fill de David. Ell els diu: Com és, doncs, que David, en esperit, el crida Senyor, dient: El Senyor va dir al meu Senyor: Seu a la meva dreta, fins que posi els teus enemics com a escabell dels teus peus? Si David, doncs, l'anomena Senyor, com és que és fill seu?»⁵¹

GSAM 50.2Aquest tema es torna a esmentar al Salm 45:6, 7: «El teu tron, oh Déu, és per als segles dels segles: el ceptre del teu regnat és un ceptre de justícia. Estimes la justícia i odies la maldat: per això Déu, el teu Déu, t'ha ungit amb l'oli de l'alegria per damunt dels teus companys.»⁵² Amb aquestes Escriptures presents a la ment, el poble jueu devia tenir conceptes exaltats del caràcter del futur Governant i Restaurador. No podia ser d'una altra manera.

GSAM 50La Descendència d'origen diví

GSAM 50.3Es va donar una instrucció minuciosa sobre Crist i el seu naixement, perquè el Senyor, per mitjà del profeta Miquees, va designar el seu origen diví i fins i tot el petit poble on havia de néixer: «Però tu, Betlem d'Efrata, encara que siguis petita entre les mils de Judà, d'entre tu me'n sortirà qui ha de ser príncep d'Israel; els seus orígens són des de temps antic, des de l'eternitat» (al marge, en hebreu, des dels «dies de l'eternitat»).⁵³

GSAM 50La Presència de Déu manifestada en el Shekinà i el Núvol

GSAM 50.4Més endavant en la història dels israelites, quan Salomó va haver acabat la construcció del temple, que va dir que havia de ser extremadament «magnífic», la shekinah de la glòria de Déu va prendre el seu lloc entre els querubins sobre el propiciatori. El relat diu que en la dedicació del temple, quan els sacerdots van sortir del lloc sant, «el núvol va omplir la casa del Senyor, de manera que els sacerdots no podien estar-hi per al servei a causa del núvol, perquè la glòria del Senyor havia omplert la casa del Senyor».⁵⁴ La presència del Senyor en aquest temple es manifestava als ulls del poble en el núvol de glòria. El Senyor va respondre a l'oració de Salomó en aquesta ocasió i li va dir: «He escoltat la teva pregària i he escollit aquest lloc per a mi com a casa de sacrifici».⁵⁵

GSAM 51.1El poble va pecar, va caure en la idolatria i, en conseqüència, la seva ciutat i el seu santuari van romandre en ruïnes durant setanta anys. Després de la captivitat, el temple va ser reconstruït sota la direcció de Zorobabel. Tot i que era inferior en esplendor al que va construir Salomó, el Senyor va dir per mitjà del seu profeta: «La glòria d'aquesta darrera casa serà més gran que la de l'anterior».⁵⁶ Aquesta casa fou embellida per Herodes, i als seus patis el Salvador hi va ensenyar. La casa anterior tenia un núvol de glòria que representava el Senyor, però a la segona hi va entrar el Salvador mateix, el Creador de totes les coses.

GSAM 51Regnat gloriós del Tronc de Jessé

GSAM 51.2Per als qui esperaven amb expectació en els dies d'Isaïes, les representacions a través de la seva profecia de les coses glorioses relacionades amb la redempció final devien ser una font de força i d'ànim. Aquestes profecies tornen a delinear amb tota claredat la línia d'on havia de venir aquest Salvador esperat, de la manera següent: «I sortirà un germen del tronc de Jesse, i un brot brollarà de les seves arrels: i l'Esperit del Senyor reposarà sobre ell, l'esperit de saviesa i d'enteniment, l'esperit de consell i de força, l'esperit de coneixement i de la por del Senyor; i li donarà un gran seny en el temor del Senyor; no jutjarà pas segons el que veuen els seus ulls, ni reprendrà pas segons el que senten les seves orelles: sinó que jutjarà els pobres amb justícia, i reprendrà amb equitat pels mansos de la terra: i colpejarà la terra amb la vara de la seva boca, i amb l'alè dels seus llavis farà morir els malvats.»⁵⁷

GSAM 52La resurrecció ensenyada pels profetes

GSAM 52.1El profeta Isaïes també va ensenyar la doctrina de la resurrecció dels morts, amb aquestes paraules consoladores: «En aquesta muntanya, el Senyor dels exèrcits farà per a tots els pobles un banquet de viandes grasses, un banquet de vins vells, de viandes grasses plenes de moll, de vins vells ben refinats. I en aquesta muntanya destruirà la cara del vel que cobreix tots els pobles i el vel que està estès sobre totes les nacions. Engolirà la mort en victòria; el Senyor Déu eixugarà les llàgrimes de tots els rostres; i farà desaparèixer de tota la terra l'oprobi del seu poble. Perquè el Senyor ho ha parlat. I aquell dia es dirà: Mireu, aquest és el nostre Déu; l'esperàvem, i ens salvarà. Aquest és el Senyor; l'esperàvem, i exultarem i ens alegrarem de la seva salvació.»⁵⁸

GSAM 52El Regne de la Terra Renovada

GSAM 52.2El mateix profeta diu que serà una terra renovada en la qual s'establirà el regne final: «Perquè, vet aquí, que jo creo cels nous [els cels atmosfèrics] i una terra nova; i la primera no serà recordada, ni vindrà a la ment [al marge, hebreu, “arribar al cor”, és a dir, desitjar-la de nou]. Però vosaltres, alegreu-vos i gaudiu per sempre del que jo creo: perquè, vet aquí, jo creo Jerusalem per a l'alegria i el seu poble per a la joia. I jo m'alegraré de Jerusalem i gaudiré del meu poble; i ja no s'hi sentirà més la veu del plor ni la veu del crit. No hi haurà més [des del moment en què es creï la terra nova] un infant de dies [un nen de vida curta], ni un vell que no hagi complert els seus dies [vellesa prematura]: perquè el nen morirà a l'edat de cent anys [en temps en què els homes assolien edats de nou-cents anys, els nens podien tenir cent anys]; sinó que el pecador, quan tingui cent anys [en els darrers anys d'una vida de cent anys], serà maleït. [Els que moren en el moment en què s'introdueix la nova terra són aquells que pereixen en la “perdició dels homes impius”. 2 Pere 3:7.] I edificaran cases i hi habitaran; plantaran vinyes i en menjaran el fruit. No edificaran perquè un altre hi habiti; no plantaran perquè un altre mengi: perquè tants dies com té un arbre [l'arbre de la vida, Septuaginta] en tindrà el meu poble, i els meus escollits gaudiran per molt de temps de l'obra de les seves mans.»⁵⁹

GSAM 53.1Ezequiel mira a través de la llarga perspectiva del temps fins a la resurrecció dels morts. Per mitjà seu, el Senyor diu: «Mireu, oh poble meu, obriré els vostres sepulcres, us faré pujar d'ells i us faré tornar a la terra d'Israel.»⁶⁰

GSAM 53«Ha Portat les Nostres Penes»

GSAM 53.2A Isaïes, el profeta de l'evangeli, se li va revelar més plenament la prova, els patiments i la mort del Salvador en favor dels homes. «Qui», diu el profeta, «ha cregut el nostre missatge? I a qui s'ha revelat el braç del Senyor? Perquè davant d'ell créixerà com un tendre brot, i com una arrel d'una terra seca: no té ni forma ni bellesa; i quan el veiem, no hi ha bellesa que ens atregui. És menyspreat i rebutjat pels homes; un home de dolors, i familiaritzat amb el sofriment: i vam amagar, com si fos, els nostres rostres d'ell; era menyspreat, i no el vam estimar. Certament, ell ha portat les nostres penes i ha carregat els nostres dolors; però nosaltres el consideràvem castigat, colpejat per Déu i afligit. Però ell va ser ferit per les nostres transgressions, va ser triturat per les nostres iniquitats; el càstig que ens atorgava la pau era sobre ell, i per les seves nafres som guarits.»⁶¹

GSAM 53.3Succeiran aquests esdeveniments tan meravellosos en els meus dies? La gent, així com el profeta, podrien haver preguntat. La resposta hauria estat: No succeeixen ara; encara no ha arribat el temps de la vinguda d'aquest gran Alliberador. Però el profeta diu: «Els teus ulls veuran el Rei en tota la seva bellesa; contemplaran la terra que és molt llunyana».⁶²

GSAM 54Les profecies de Daniel revelen el futur

GSAM 54.1Va ser, però, a través del profeta Daniel que el Senyor va començar a instruir el seu poble sobre els regnes consecutius que havien de sorgir i governar fins a l'establiment del seu regne etern; i a revelar un període de temps especial, des d'un esdeveniment que encara havia de succeir, fins a l'aparició efectiva i la supressió del Messies. La interpretació del somni de Nabucodonosor va revelar que els quatre regnes que havien de governar el món disminuirien en poder i grandesa en proporció al valor decreixent de l'or, la plata, el bronze i el ferro; i que finalment l'estat trencat i desunit dels regnes seria comparable a la fragilitat del ferro barrejat amb fang enfangat. Llavors havia de venir el regne dels cels que havia de seguir la reducció d'aquells regnes que esdevindrien com la palla de l'era d'estiu, de manera que no se'ls trobés cap lloc, mentre que el regne de Déu ompliria tota la terra.

GSAM 54.2Aleshores, en la visió del setè capítol, sota els símbols de les quatre grans bèsties, es torna a tractar el mateix tema i es presenten altres característiques d'aquests regnes. En aquest capítol es traça la trajectòria i l'obra del poder del «corn petit» que havia d'aparèixer, després de la divisió del quart regne en deu parts, enderrocant o sotmetent-ne tres per establir-se com a governant espiritual de tots ells. Aquest poder papal ha de continuar en l'estat dividit i fràgil del quart regne, fins i tot durant 1260 anys. Així es van revelar esdeveniments que arriben fins al temps en què Crist rep el regne del seu Pare i el dona als sants de l'Altíssim; un regne que finalment regnarà sobre tota la terra i que perdurarà per sempre.

GSAM 55Els dos mil tres-cents dies

GSAM 55.1En el vuitè capítol de Daniel, sota la visió del moltó, la cabra i el «petit corn que es féu extraordinàriament gran», el profeta és portat de nou fins al final dels temps. Als versos 13 i 14 se li crida l'atenció cap a un període de temps —2300 dies— que s'estén fins al judici. Era un llarg període de temps, i així ho va entendre el profeta; perquè l'àngel li va informar que la visió encara era per a molts dies. Encara no s'havia donat cap data per a l'inici dels dies, i per això tanca el capítol dient: «Em vaig quedar estupefacte per la visió; però ningú no la va entendre».

GSAM 55Les Setanta Setmanes fins al Messies

GSAM 55.2El novè capítol explica com l'àngel es va presentar a Daniel, en resposta a la seva petició, per donar-li habilitat i comprensió. El va informar d'un període de setanta setmanes. Seixanta-nou d'aquestes setmanes d'anys [que, se'ns diu, és el significat de la paraula shevooim, traduïda com a «setmanes»] s'estendrien fins al Messies. El punt a partir del qual havia de començar el període, «el decret per restaurar i edificar Jerusalem», encara no s'havia donat. Sorgeix la pregunta: com podia Daniel saber on acabarien les seixanta-nou setmanes? Al dotzè capítol, la qüestió del temps es torna a considerar i, a la seva pregunta: «Quina serà la fi d'aquestes coses?», li diuen que se'n vagi, perquè les paraules estan «tancades i segellades fins al temps de la fi», quan els «savis entendran».

GSAM 55.3Sens dubte, aquesta qüestió del temps és un dels casos als quals fa al·lusió l'apòstol Pere quan diu: «De la qual salvació els profetes van inquirir i escorcollar diligentment, els quals profetitzaven de la gràcia que havia de venir a vosaltres, escorcollant què o quina mena de temps significava l'Esperit de Crist que era en ells, quan testimoniava d'antemà els sofriments de Crist i la glòria que havia de seguir».⁶³

GSAM 56Destí dels impius

GSAM 56.1Malaquies, l'últim dels profetes de l'Antic Testament, deixa una descripció apassionant de la destrucció final dels malvats: «Heus aquí que ve un dia que ardirà com un forn; i tots els orgullosos, i tots els qui fan el mal, seran palla; i el dia que ve els calarà foc, diu el Senyor dels exèrcits, de manera que no en deixarà ni arrel ni branca. Però a vosaltres, que temeu el meu nom, us sorgirà el Sol de la justícia amb la sanació en les seves ales, i sortireu i creixereu com els vedells de l'estable. I trepitjareu els malvats, perquè seran cendra sota la planta dels vostres peus el dia que jo ho faci, diu el Senyor dels exèrcits.»⁶⁴

GSAM 56.2Amb tots aquests fets registrats a l'Antic Testament en possessió dels israelites, que els revelaven tantes característiques del pla de salvació, com de gran devia ser l'interès dels estudiants diligents de la paraula en veure i adonar-se que s'acostaven al temps en què vindria aquesta Descendència promesa. Mentre que les masses, i fins i tot aquells que llegien les Escriptures a les sinagogues cada Sàbat, no entenien la paraula (Fets 13:27), els devots i estudiosos, que examinaven fidelment les Escriptures sota la guia de l'Esperit, sens dubte pregaven fervorosament, com ho va fer l'apòstol Joan en aquesta dispensació: «Vine, Senyor Jesús, i vine aviat».