Capítol 4 — El temps de la fi

GSAM 77.1«LLAVORS vaig dir: Oh Senyor meu, quin serà el final d'aquestes coses? I ell va dir: Vés-te'n, Daniel, perquè les paraules estan tancades i segellades fins al temps del final. ... Els malvats faran el mal, i cap dels malvats no entendrà; però els savis entendran.»¹

GSAM 77.1Em digué: «Entén, fill d'home, perquè la visió és per al temps del final.»²

GSAM 77.1«Però tu, Daniel, tanca les paraules i segella el llibre fins al temps del final; molts aniran d'aquí cap allà i el coneixement augmentarà.»³

GSAM 77.1Què s'entén aquí per «temps de la fi»? No pot ser la fi pròpiament dita, perquè en aquest cas la part de la profecia de Daniel que estava «segellada» no serviria de res a la humanitat. Com que «les coses revelades són nostres»,⁴ aquesta porció ha de ser útil en algun moment. Per tant, l'expressió «temps del final» ha de referir-se a un període just abans del final mateix, en què s'entendran les coses de les quals es va parlar a Daniel.

GSAM 77El Dia de la seva Preparació

GSAM 77.2Es refereix sens dubte a aquell temps que el profeta Nahum anomena «el dia de la seva preparació». Aquí el profeta parlava de la destrucció de Nínive amb «el soroll d'un fuet, i el soroll del cruixit de les rodes, i dels cavalls galopants, i dels carros saltants».⁵ L'atenció del profeta se centra primer en una calamitat més gran que ha de caure sobre tot el món, quan «les muntanyes tremolen davant seu, i els turons es fonen, i la terra es crema a la seva presència, sí, el món, i tots els qui hi habiten. Qui pot resistir davant la seva indignació? I qui pot sobreviure a la ferocitat de la seva ira? La seva fúria es vessa com foc, i ell fa caure les roques.... Portarà a terme una destrucció absoluta; l'aflicció no s'alçarà una segona vegada.»⁶

GSAM 78Carros amb torxes enceses

GSAM 78.1El profeta parla encara més d'aquest dia de preparació: «Els carros seran amb torxes flamejants en el dia de la seva preparació, i els avets tremolaran terriblement. Els carros s'enfureiran pels carrers, s'empenyeran els uns contra els altres pels camins amples: semblaran torxes, correran com els llamps. Comptarà els seus homes de valor: s'entrebancaran en el seu caminar; s'afanyaran cap al mur d'aquesta, i la defensa serà preparada.»⁷

GSAM 78.2Quina descripció tan precisa del tren llamp modern, amb el revisor comptant i tornant a comptar constantment els seus passatgers, d'estació en estació, i ells ensopegant mentre caminen quan el tren està en moviment. Després hi ha la gran consumició d'avets per a travesses de ferrocarril, treballs de ponts, coberts de neu, etc. Es diu que una via que travessa les muntanyes de Sierra Nevada té quaranta-set milles de coberts de neu d'avet. I això és el que el profeta va dir que seria en el «dia de la seva preparació».

GSAM 78.3Aquesta època final també és esmentada pel profeta Joel quan es dona l'ordre als servents del Senyor: «Toqueu la trompeta a Sió, i feu sonar l'alarma en la meva muntanya santa; tremolin tots els habitants del país, perquè el dia del Senyor ve, que ja és a les portes».⁸

GSAM 78.4I de nou diu el profeta Sofonies: «Reuniu-vos, sí, reuniu-vos, o nació no desitjada; abans que surti el decret, abans que passi el dia com la palla, abans que vingui sobre vosaltres l'ira furiosa del Senyor, abans que vingui sobre vosaltres el dia de l'ira del Senyor. Cerqueu el Senyor, tots vosaltres, mansos de la terra, que heu complert el seu judici; cerqueu la justícia, cerqueu la mansedat: potser sereu amagats en el dia de l'ira del Senyor.»⁹

GSAM 79.1Per esbrinar més plenament què es vol dir amb l'expressió «temps de la fi» i quan comença, notarem una altra ocasió en què s'utilitza el mateix terme. En l'onzè capítol de Daniel es presenta un poder perseguidor que havia de mantenir el seu domini fins al temps de la fi. El Senyor va dir d'aquell poder perseguidor: «Alguns dels entesos cauran, per provar-los, purificar-los i emblanquir-los, fins al temps del final; perquè [el temps del final] encara és per a un temps determinat».¹⁰

GSAM 79L'obra del petit corn

GSAM 79.2Els comentaristes protestants generalment coincideixen a aplicar aquest poder i el «petit corn» de Daniel set a l'església romana, que va tenir el poder civil a les seves mans durant el temps «designat». Aquell temps designat era el «temps, temps i meitat de temps».¹¹ Aquest va ser el període de 1260 dies profètics —1260 anys— de domini civil del petit corn, que s'estén des del 538 fins al 1798 dC. En aquesta darrera data, el poder civil del petit corn va ser arrabassat, en el «temps designat». Així, en aquell temps, la gent havia deixat de «caure» per la mà d'aquell poder com abans ho feien. Aquest any, doncs —1798—, marca l'inici d'aquell període de temps en aquesta profecia anomenat «el temps de la fi.»

GSAM 79.3L'any 1798 va tancar els «mil dos-cents seixanta dies» —1260 anys— durant els quals els «Dos Testimonis» del Senyor (l'Antic i el Nou Testament) havien de «profetitzar... vestits de sac».¹² Durant les Edats Fosques de persecució, les Escriptures es conservaven en grec i llatí, i la gent comuna no entenia aquestes llengües. Aquest fet de retenir les Escriptures es compara amb el de vestir-les «amb sac.»

GSAM 80Els Dos Testimonis Morts

GSAM 80.1«Quan hagin acabat el seu testimoni [en l'estat de sac], la bèstia que puja del pou sense fons farà guerra contra ells [Satanàs incitant i actuant a través d'homes mundans], i els vencerà i els matarà. I els seus cadàvers romandran al carrer de la gran ciutat, que espiritualment es diu Sodoma i Egipte, on també fou crucificat el nostre Senyor [“és crucificat”, versió danesa]. I la gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions veurà els seus cadàvers durant tres dies i mig, i no permetrà que els seus cadàvers siguin posats en sepulcres.»¹³

GSAM 80El Regnat del Terror

GSAM 80.2La mort d'aquests Testimonis es va complir durant el «regnat del terror» a França, del 1792 al 1795 — tres anys i mig. Tot i que la Revolució Francesa va continuar uns sis o set anys, va ser durant els primers tres anys i mig que van fer el seu gran esforç per destruir la Bíblia, la religió i tots aquells que gosaven parlar a favor d'una o altra. Tot i que la Revolució Francesa professava lluitar contra la monarquia i el sacerdoci, en realitat es va convertir en una guerra per a l'extermini de Déu i la Bíblia. Dels temps just abans de la Revolució llegim,

GSAM 80.2«Que mai no s'oblidi que, abans de la Revolució de 1792, es diu que els promotors de la infidelitat a França van recaptar entre ells i van gastar 900.000 lliures [4.500.000 dòlars] en un any, i fins i tot diverses vegades, en la compra, impressió i difusió de llibres per corrompre les ments de la gent i preparar-les per a mesures desesperades.»¹⁴

GSAM 80Escriptors infidels

GSAM 80.3«El camí per a una revolució d'aquestes va ser preparat pels escrits de Voltaire, Mirabeau, Diderot, Helvetius, D'Alembert, Condorcet, Rousseau i altres del mateix jaç, en els quals s'esforçaven per difondre principis subversius tant de la religió natural com de la revelada. La Revelació no només va ser impugnada, sinó que va ser completament descartada; la Divinitat va ser desterrada de l'univers i, en el seu lloc, se li va substituir un fantasma imaginari sota el nom de Deessa de la Raó.»¹⁵

GSAM 81.1L'any 1793, l'opinió pública era tal que els actors eren aclamats sorollosament per les seves burles blasfemes contra Déu i la Bíblia. Com a mostra, citem:

GSAM 81.1«El còmic Monert, a l'església de Sant Roc [París], va portar la impietat a l'extrem. “Déu! Si és cert que existeixes”, va dir, “venja’t de les injúries que es fan al teu nom. Jo et desafio! T’amagues en el silenci i no goses descarregar els teus trons. Així doncs, qui creurà en la teva existència?”»¹⁶

GSAM 81Obra blasfema a Lió, França

GSAM 81.2Pel que fa a com aquells que van matar els Testimonis, «van crucificar de nou el Fill de Déu i el van posar en pública vergonya» (Hebreus 6:6), es veurà en els actes d'una festa organitzada per Fouché a Lió, en honor de Chalier, el governador de Lió, que havia estat executat. Abans de la seva arribada a Lió, Fouché va ordenar que

GSAM 81.2«tots els emblemes religiosos fossin destruïts; i que sobre les portes dels cementiris s'hi escrigués: La mort és un son etern.... El bust de Chalier va ser portat pels carrers, seguit per una immensa multitud d'assassins i prostitutes. Després d'ells venia un ruc que portava l'evangeli, la creu i els vasos de comunió, que aviat van ser lliurats a les flames, mentre que el ruc va ser obligat a beure del calze el vi consagrat.»¹⁷

GSAM 81.3Un Festival de la Raó celebrat a París es descriu així:

GSAM 81.3«Van anar en processó a la convenció, i la xusma... va caricaturitzar de la manera més ridícula les cerimònies de la religió.... Homes, vestits amb sobrepellissos i capes pluvials, van venir cantant al·leluies i ballant la Carmagnole a la barra de la convenció. Allà hi van dipositar l'hòstia, les caixes on es guardava i les estatuetes d'or i plata. Van fer discursos burlescos.... “Oh, vosaltres”, va exclamar una delegació de Sant Dionís, “oh, vosaltres, instruments del fanatisme, sants beneïts de tota mena, sigueu finalment patriotes, aixequeu-vos en massa i serviu el país anant a la casa de la moneda per ser fosos”».¹⁸

GSAM 82La Paraula de Déu emergeix de l'obscuritat

GSAM 82.1«Després de tres dies i mig, l'esperit de vida de Déu va entrar en ells» (els Testimonis), i «van pujar al cel en un núvol.»¹⁹ Havia arribat el moment de Déu perquè la seva paraula sortís de l'obscuritat i fos presentada davant del món. Havia arribat el moment (1798) de fer l'obra missionera a tot el món. El 1804 es va organitzar la British Bible Society. A aquesta la van seguir desenes d'altres societats bíbliques, i ara la Bíblia està traduïda a totes les llengües principals del món. Així, el fet que les Escriptures, els Dos Testimonis, guanyin rellevància on tothom les pot veure i llegir, es compara amb el seu ascens al cel en un núvol.

GSAM 82.2En temps de la Revolució Francesa, Voltaire va afirmar que en cent anys la Bíblia estaria obsoleta. Al centè any des d'aquella data, es van distribuir més Bíblies només a França que les que se sabia que existien quan Voltaire va fer aquesta vana ostentació. I fins i tot la casa on va fer aquesta afirmació es diu que ara s'utilitza com a casa de la Bíblia.

GSAM 82Descobriment de la pedra de Rosetta

GSAM 82.3Hi ha dos punts relacionats amb l'any 1798 i el poble francès que hem de tenir en compte: primer, en aquell any l'exèrcit francès, sota el comandament del general Berthier, va enderrocar el govern papal a Roma, complint (sense saber-ho) la profecia sobre aquest esdeveniment, continguda en el mateix llibre contra el qual havien fet la guerra; segon, en el mateix any, a Fort St. Julien, a la branca de Rosetta del Nil, l'exèrcit francès, mentre feia una excavació, va descobrir la famosa pedra de Rosetta, que ara es conserva al Museu Britànic. En aquesta pedra hi ha una inscripció en tres formes: jeroglífics, l'escriptura que feien servir els sacerdots; el demòtic, la forma d'escriptura que feia servir la gent comuna; i grec. Aquesta és la clau que va desxifrar els fins aleshores misteriosos escrits demòtics i jeroglífics. Ara bé, com va expressar un altre, «el pic i la pala, en desenterrar aquests escrits en caràcters demòtics, estan proporcionant més proves de la correcció dels registres bíblics antics que no pas cap altra font fora de les mateixes Escriptures». Així, les mateixes persones que pensaven exterminar la Bíblia van ser, sense ser-ne conscients, les encarregades de fer realitat una profecia en treure el domini del papat al final dels 1260 anys, i també van descobrir la clau dels mateixos escrits que confirmen la veracitat de les Escriptures que tant havien intentat destruir.

GSAM 83«Tu estaràs en la teva porció»

GSAM 83.1Què va ser allò que l'àngel va declarar a Daniel que passaria en el temps del final? Des del moment en què va sentir el sant dir: «Fins a dos mil tres-cents dies; llavors el santuari serà purificat»,²⁰ la seva ment es va omplir d'ansietat sobre quina seria «la fi d'aquestes coses» i «quant de temps» duraria.²¹ Finalment se li fa entendre que el coneixement del temps no és per al seu dia. Se li diu: «Vés-te'n fins al final; perquè descansaràs i estaràs en la teva porció al final dels dies.»²²

GSAM 83.2Alguns han suposat que aquest llenguatge es referia a la fi última del món, i que en aquell moment Daniel, amb la resta del poble del Senyor, rebria la seva recompensa i es trobaria en la seva porció d'herència. La paraula hebrea per a porció d'herència, regió de país, etc., és, segons se'ns diu, gheh-vel. Aquesta no és la paraula que es tradueix com a sort en aquest passatge; la paraula aquí és goh rahl. Els erudits hebreus ens diuen que aquesta paraula, goh rahl, apareix setanta-sis vegades a l'Antic Testament, i que és la mateixa paraula que s'utilitza en parlar de la purificació tipològica del santuari, on es tiraven a sort per determinar quin dels dos bocs havia de ser sacrificat. Mentre el gran sacerdot prenia la sang del boc del Senyor i entrava al santuari per dur a terme l'obra de purificació, tot Israel es quedava fora, afligint les seves ànimes i confessant els seus pecats, per tal de quedar nets i rebre la benedicció del gran sacerdot quan aquest sortís del santuari. Així, aquell dia, Israel es va mantenir en la seva sort.

GSAM 84.1Quan hagués de tenir lloc la purificació final del santuari, a la fi dels dos mil tres-cents dies, el cas de Daniel, juntament amb els casos de tots els morts justos, havia de ser examinat davant de Déu. Així, Daniel es troba en la seva porció.

GSAM 84Les paraules segellades fins al 1798

GSAM 84.2En resposta a la consulta de Daniel: «Oh Senyor meu, quin serà el final d'aquestes coses?»²³, se li diu: «Les paraules estan tancades i segellades fins al temps del final.»²⁴ El que tant exercitava la ment de Daniel era el «quan?», el «quant de temps?» i el «quin serà el final?». Aquests eren els punts que desconcertaven i turmentaven el profeta, i només aquestes coses havien de ser tancades i segellades fins al «temps del final», i no tot el llibre de Daniel, com alguns han pensat. Abans d'aquest període de 1798, els estudiants de profecia tenien llum sobre les setanta setmanes i entenien que començaven l'any 457 aC, amb el ministeri públic de Crist, la seva mort, etc., succeint en perfecta harmonia amb el càlcul de les seixanta-nou i setanta setmanes a partir d'aquesta data. Aquest compliment exacte de la missió del Salvador, en harmonia amb aquest càlcul, els havia donat una prova irrefutable que ell era, en efecte, el veritable Messies, i que la data d'inici de les setanta setmanes estava així fixada de manera immutable. El fet que no descobrissin que les setanta setmanes eren la primera part dels dos mil tres-cents dies va deixar la qüestió segellada fins després de 1798, tal com s'havia predit.

GSAM 84Clau dels 2300 dies

GSAM 84.3Ara, analitzem els fets del cas. Fins a l'any 1798, els expositors de la profecia no tenien cap llum sobre quan acabarien els dos mil tres-cents dies. Podien entendre els símbols, la imatge i les bèsties del llibre de Daniel, però no podien dir on acabarien els dos mil tres-cents dies, perquè encara no tenien cap comprensió sobre quan començaven els dies. Com a prova d'aquest punt, llegim a The Midnight Cry, un diari adventista publicat aleshores a la ciutat de Nova York, amb data del 15 de juny de 1842: «És realment interessant trobar els diversos escriptors independents que des de 1798 han vist allò que abans havia passat del tot desapercebut: que les setanta setmanes eren la clau dels dos mil tres-cents dies».

GSAM 85Molts descobrint la Llum

GSAM 85.1Atès que aquest coneixement estava «segellat» fins que arribés el moment designat pel Senyor per a la seva revelació a la comprensió del seu poble, així mateix, quan arribés el «temps de la fi», molts haurien de «córrer d'aquí cap allà» per les Escriptures, cercant aquestes coses. En comparar algunes traduccions del text, aquesta idea quedarà molt clara.

GSAM 85.2El Dr. Adam Clarke diu: «Molts s'esforçaran per cercar-ne el sentit; i el coneixement s'incrementarà per aquest mitjà.»

GSAM 85.3A la Bíblia alemanya de Luter, revisada, llegim: «Així molts hi passaran i trobaran un gran enteniment.»

GSAM 85.4La Bíblia paral·lela alemanya diu: «Molts la recorreran, i així el coneixement augmentarà.»

GSAM 85.5La Bíblia alemanya de L. Van Ess, també admesa pel papa per als lectors catòlics, la tradueix així: «Molts hi cercaran a fons, i el coneixement serà gran».

GSAM 85.6La Bíblia sueca diu: «Molts hi cercaran, i el coneixement es farà gran.»

GSAM 85.7La bíblia danesa-noruega, revisada, diu: «Molts cercaran amb afany, i el coneixement augmentarà molt.»

GSAM 85.8Llegim al Midnight Cry del 15 de juny de 1842, sobre aquesta recerca i obtenció de coneixement sobre allò que abans de 1798 estava segellat: «No és una coincidència meravellosa que tants escriptors, sense conèixer-se els uns als altres, arribessin a la mateixa conclusió aproximadament al mateix temps?»

GSAM 86.1Presentem a continuació una llista de vint persones o grups diferents que van descobrir la veritat sobre el final dels dos mil tres-cents dies, no per comunicació entre ells, sinó com a resultat d'una recerca diligent de les Escriptures, guiats per la influència de l'Esperit de Déu. Al capdavant d'aquesta llista hi posem William Miller, de l'estat de Nova York; després segueixen A. J. Krupp, de Filadèlfia, Pennsilvània; David McGregor, de Falmouth, Maine; Edward Irving, d'Anglaterra; Archibald Mason, d'Escòcia; W. E. Davis, de Carolina del Sud; Joseph Wolff, que va treballar en diverses parts d'Àsia; Alexander Campbell, en el seu debat amb Robert Owen, el 1829; el capità A. Landers, de Liverpool, Anglaterra; Leonard Heinrich Kelber, de Stuttgart, Alemanya; Lacunza, d'Espanya; Hentzepeter, de La Haia, Països Baixos; el Dr. Capadose, d'Amsterdam, Països Baixos; Rau, de Baviera; sacerdots de Tartària, el 1821; estudiants de la Bíblia del Iemen, en el seu llibre anomenat «Seera»; Hengstenberg, en una altra part d'Alemanya; russos al mar Caspi; molokans a les costes del Bàltic, etc.

GSAM 86.2Pel que fa a com aquest tema es va obrir de tant en tant als estudiants de la profecia, i a més sense que es coneguessin els uns als altres, ho mostrarà el següent:—

GSAM 86.3Al Midnight Cry del 15 de juny de 1842, hi ha aquestes paraules: «Acabem de rebre un llibre amb el títol següent: “Two Essays on Daniel’s Prophetic Numbers of 2300 Days, and a Christian’s Duty to Inquire into the Church’s Deliverance, d'Archibald Mason, ministre de l'evangeli, Wishawtown, Escòcia, Newberg. Imprès a partir de l'edició de Glasgow, per Ward M. Gazeley, 1820.” En aquest llibre Mason diu: “Fa poc he vist un fulletó petit, que es va publicar per primer cop a Amèrica, pel reverend Wm. E. Davis, de Carolina del Sud, i es va reeditar el 1818 a Warkington, al sud d'Anglaterra. Aquest autor afirma que els dos mil tres-cents dies van començar amb les setanta setmanes (cap. 9:24). En aquesta opinió, em veig obligat a coincidir.”»

GSAM 87Davis, de Carolina del Sud

GSAM 87.1Al mateix número del Midnight Cry, l'editor va dir: «El llibre de Davis deu haver estat escrit cap al 1810». Parlant del raonament exposat al llibre, afirma: «El lector es podria arribar a pensar que està llegint les obres de Miller, Litch, Stores o Hale, però creiem que cap dels actuals escriptors sobre el segon adveniment va conèixer l'existència d'aquest llibre fins la setmana passada. L'editor d'aquest diari [el Cry] no n'havia sentit a parlar mai abans. La posició de Davis sobre el temps, avalada per Mason, era que els dos mil tres-cents dies acabarien amb l'any jueu de 1843 —el nostre any de 1844.»

GSAM 87Joseph Wolff i vint altres

GSAM 87.2Al Midnight Cry del 31 d'agost de 1843, llegim que «el 1822 Joseph Wolff (d'Anglaterra) va publicar un llibre titulat “He Will Come Again, the Son of Man in the Clouds of Heaven”». I a més, que «el 1826 vint persones, de totes les persuasions ortodoxes, es van reunir a Londres amb el senyor Wolff per estudiar la Bíblia. Van arribar per unanimitat a la mateixa conclusió. Van afegir 45 anys als 1260.» Si s'afegeixen 45 anys als 1260 anys que van finalitzar el 1798, això ens portaria a finals del 1843, any jueu, que és realment el nostre 1844.

GSAM 87La posició d'Alexander Campbell

GSAM 87.3En el mateix número del diari s'afirma d'Alexander Campbell que, «el 1829 va tenir el seu celebrat debat amb Robert Owen, l'infidel, en el qual va sostenir que les visions de Daniel s'estenen fins a la fi dels temps, que els dos mil tres-cents dies són anys, i que acabaran cap a l'any 1847 des del naixement de Crist, que, segons la seva pròpia exposició, va ser quatre anys abans del còmput comú». Així doncs, el seu càlcul faria que els dos mil tres-cents dies acabessin al final de 1843 anys jueus complets des de l'era cristiana —realment el 1844.

GSAM 88.1Al Midnight Cry del 21 de setembre de 1843, hi ha una declaració sobre un llibre rebut amb aquest títol, «A Voice to Britain and America, in a Scriptural statement of the second advent of our Lord and Saviour, which we daily pray for, saying, “Thy kingdom come, thy will be done in earth as it is in heaven,”²⁵ pel capità A. Landers, de Liverpool, publicat per S. Kent and Co., 1839.»

GSAM 88.2«Ell, com els altres, fa un càlcul del temps, i situa la fi dels dos mil tres-cents dies l'any 1847 a partir del naixement real de Crist.» Això seria el nostre 1844, ja que va néixer quatre anys abans del còmput comú.²⁶

GSAM 88Leonard Heinrich Kelber

GSAM 88.3Al Review and Herald, del 17 de maig de 1892, hi ha un article del pastor L. R. Conradi, d'Hamburg, Alemanya, en què diu:—

GSAM 88.4«La majoria dels nostres lectors potser han sentit a parlar del cèlebre prelat luterà Bengel, que al segle passat [segons Schaff, Bengel va morir el 1751], va fixar l'aparició del nostre Senyor per a l'any 1836, basant els seus càlculs en el nombre 666 de l'Apocalipsi. Però molt abans que aquest temps s'esgotés, un altre home va començar a escriure, un mestre principal anomenat Leonard Heinrich Kelber. El seu primer fulletó va aparèixer el 1824, titulat “The End Near”, que contenia una exposició de Mateu 24 i 25. Es va imprimir a Baviera. Però el 1835 va aparèixer a Stuttgart un fulletó més extens, amb el mateix títol, que contenia 126 pàgines. Això serà d'interès especial i, per donar als nostres lectors una idea més clara, afegeixo la traducció de la pàgina del títol: “El final arriba, demostrat de manera exhaustiva i convincent a partir de la paraula de Déu i els esdeveniments més recents; desmuntant del tot tots els prejudicis contra l'espera de la vinguda del nostre Senyor, o el càlcul del temps; mostrant clarament com el prelat Bengel es va equivocar set anys pel que fa al gran any decisiu; perquè no el 1836, sinó l'any 1843, és el terme, en què s'acabarà la gran lluita entre la llum i la foscor, i començarà a la terra el tan esperat regnat de pau del nostre Senyor Jesús.”

GSAM 89.1«Va aparèixer una segona edició el 1841, també a Stuttgart, i, fins on sé, una altra a Saxònia. Com indica la pàgina del títol, el fulletó, després d'abordar els prejudicis comuns, mostra d'una manera clara i explícita la connexió existent entre els dos mil tres-cents dies de Daniel 8 i les setanta setmanes de Daniel 9, i els porta fins a l'any 1843 (jueu 1843 — el nostre 1844). Després, en la resta del llibre, demostra amb els senyals dels temps que aquest esdeveniment deu ser imminent.

GSAM 89.2«El fet que en apareguessin diverses edicions ja testimoniaria per si sol l'interès que va generar. El germà Schäche, que ara viu a Austràlia, en va veure un anunci, fins i tot a la llunyana província de Silèsia, i després de demanar-lo, el va llegir amb gran interès, a porta tancada. Al llibre no s'hi pot trobar cap rastre que l'autor tingués coneixement de cap moviment similar al món, i, tanmateix, per l'Esperit de Déu va arribar a les mateixes conclusions.

GSAM 89.3«El 1842 va escriure un fullet encara més extens de 286 pàgines, també a Stuttgart, sobre “Cardinal and Scriptural Thoughts Concerning the Creation and Duration of the World; or a thorough answer to the question: Why God has created the world in six successive days—the nearness of our Lord to judge antichrist—the great and joyful events of the year 1843”.»

GSAM 89«Ben Ezra» (Lacunza)

GSAM 89.4Cap al 1812, Lacunza, a Espanya, va publicar un llibre titulat The Coming of Messiah in Majesty and Glory. L'autor va adoptar el títol anònim de «Ben Ezra» i se suposa que era un jueu convers. Edward Irving, d'Anglaterra, després de començar la seva obra sobre el segon adveniment, va traduir el llibre esmentat a l'anglès. Així, la seva història es va difondre en almenys dues llengües.

GSAM 89.5És realment interessant, després del pas dels anys, reunir les conclusions dels diversos estudiants que, des de principis del segle passat fins al 1840, van calcular el període de dos mil tres-cents dies i van situar les setanta setmanes com la primera part d'aquest període, i després comprovar que tots coincideixen en la finalització del període el 1844.

GSAM 901844, el veritable terme dels 2300 dies

GSAM 90.1Pot sorgir la pregunta: podem estar segurs que el 1844 és la data correcta per al final dels dos mil tres-cents dies? Sí! Perquè tan cert com que un compliment fals d'una profecia no pot arribar en el moment que correspon al compliment veritable, així mateix hem d'arribar a la conclusió que l'any 1844 és el terme correcte per als dos mil tres-cents dies. Déu, que va segellar aquest coneixement fins al 1798 i va prometre que llavors la llum brillaria, va guiar amb el seu Esperit infal·lible aquells que el cercaven amb diligència per a una comprensió correcta del temps. Havia arribat el seu moment perquè el «coneixement» sobre aquest tema «s'incrementés», i va donar la llum veritable.

GSAM 90.2Havent trobat el límit temporal que es va fer entendre al poble en el «temps del final», convé preguntar-se pel significat d'aquest descobriment. Trobem en aquell període, en el tancament de l'obra de l'evangeli, que s'ha de proclamar un temps determinat per a la sessió del judici. «I vaig veure», diu Joan, «un altre àngel que volava pel mig del cel, que tenia l'evangeli etern per predicar-lo als habitants de la terra, i a tota nació, tribu, llengua i poble, dient amb veu alta: Temeu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu judici; i adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts de les aigües.»²⁷ Els àngels literals no prediquen l'evangeli als homes. L'home és l'agent escollit pel Senyor mateix per predicar el seu evangeli fins al final del món.²⁸ Aquest àngel, doncs, és un símbol d'un missatge evangèlic que anuncia que ha arribat el moment perquè el judici «comenci per la casa de Déu.»²⁹ Un missatge així no es podia donar a partir de les Escriptures fins que no es descobrís en elles el temps que condueix al judici. El període de dos mil tres-cents dies, com ja s'ha insinuat, arriba fins al judici investigador del poble de Déu.

GSAM 91El Dia de l'Expiació, un temps de judici

GSAM 91.1El dia de l'expiació, la purificació del santuari terrenal, era i encara és entès pels jueus com un dia de judici. I fins i tot ara, en la seva dispersió, tot i que no poden dur a terme tot el servei de l'antiga època vinculat a aquell dia solemne, se celebra com un dia de judici. Com a prova d'això, citarem primer un diari jueu publicat a San Francisco, Califòrnia, anomenat The Jewish Exponent, l'òrgan dels jueus ortodoxos a l'oest de les Muntanyes Rocalloses. Al número de setembre de 1892, hi havia l'anunci que abans de la publicació del següent número arribaria el setè mes i el dia de l'expiació. El seu nom per al setè mes és Tishree, i el del sisè és Ellul; així ho afirmava el diari, «Ja és el mes d'Ellul, i els sons admonitius del xofar [la trompeta que s'havia de tocar del primer al desè dia del setè mes, Salm 81:3, 4] se senten cada matí a les sinagogues ortodoxes, aconsellant la preparació per al dia de record i el judici final del Iom Kipur». Quan s'acabava Ellul, el sisè mes, i estava a punt de començar Tishree, el setè mes, cada matí durant deu dies sentien la trompeta que anunciava el judici final de l'any en aquell sistema típic.

GSAM 91Testimoni d'un rabí jueu

GSAM 91.2De nou, l'any 1902, el rabí Isidore Myers, d'una gran congregació jueva de San Francisco, Califòrnia, en anunciar el dia de l'expiació, va dir: «En travessar el llindar del temps d'un any a l'altre, l'israelita rep un recordatori enèrgic de la creació i de la sobirania universal del Creador, i se li demana que celebri, amb un toc de trompeta, l'aniversari, per dir-ho d'alguna manera, del naixement del temps i de la coronació del gran Rei. També és convocat per la veu de la mateixa trompeta, o Shofar, a examinar retrospectivament les seves accions de l'any passat mentre es troba tremolant davant de l'ull totveient de la Justícia Eterna, asseguda al tron del judici.»

GSAM 92.1Atès que en el servei del temple jueu el santuari es netejava un cop l'any, havia de ser evident per a Daniel que aquesta purificació del santuari al final dels dos mil tres-cents dies havia de referir-se a alguna cosa més enllà del servei típic anual. El Senyor ja havia instruït el seu poble que, en utilitzar símbols en la profecia, el temps donat s'havia de comptar «cada dia per un any».³⁰ Així doncs, aquest període de dos mil tres-cents dies, com hem vist, arriba fins al final de l'obra de Crist com a gran sacerdot en el santuari celestial — al judici investigador d'aquells els casos dels quals, mitjançant la confessió, han estat portats al santuari celestial.

GSAM 92El missatge del judici previst per al 1844

GSAM 92.2Un cop descobert el període de temps en què començaria el judici dels sants, es va obrir el camí perquè, segons l'ordre dels esdeveniments del Senyor, tal com està marcat a la profecia, es pogués donar el missatge: «Ha arribat l'hora del seu judici». Fixeu-vos que no diu que immediatament després de descobrir aquell període de temps es proclamaria el missatge, sinó que la llum anteriorment «segellada» s'havia de fer evident. Veiem clarament que això es va complir. En els capítols següents es veurà que el Senyor va marcar igualment amb precisió el moment en què es proclamaria el missatge de l'adveniment, i que la proclamació es va fer al món de manera igualment literal.