Capítol 6 — El Missatge i els Missatgers

GSAM 108.1«Escriu la visió i fes-la clara en taules, perquè qui la llegeixi pugui córrer. Perquè la visió és encara per a un temps fixat, però al final parlarà i no mentirà: encara que s'endarrereixi, espera-la; perquè de ben segur vindrà, no tardarà.»¹

GSAM 108.2«I vaig veure un altre àngel que volava pel mig del cel, que tenia l'evangeli etern per predicar als habitants de la terra, a tota nació, tribu, llengua i poble, dient amb veu forta: Tingueu por de Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu judici; i adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts de les aigües.»²

GSAM 108.3Aquells que van fer la proclamació de l'adveniment afirmaven que aquesta «visió» amb el seu temps «assignat», esmentada pel profeta Habacuc, incloïa les visions de les profecies de Daniel i de l'Apocalipsi. Aquestes les van fer tan clares en les seves delineacions sobre els seus gràfics profètics, que qui llegia la interpretació podia, de fet, «córrer» i transmetre la informació als altres.

GSAM 108Un missatge definit

GSAM 108.4La proclamació del poble adventista no era simplement l'anunci que va fer Pau davant de Fèlix, «Justícia, temperança i el judici futur»; ni tampoc era la declaració de Martí Luter, després d'haver completat la traducció de la Bíblia, quan, poc abans de la seva mort, es diu que va dir: «Estic convençut que el judici no és lluny; sí, que el Senyor mateix no s'absentarà més de tres-cents anys.» Tampoc no va ser l'afirmació de John Wesley, quan va dir que «pensava que el mil·lenni podria començar d'aquí a uns cent anys». Els adventistes afirmaven donar el missatge simbolitzat a Apocalipsi 14:6, 7, «Ha arribat l'hora del seu judici», i el clam d'Apocalipsi 10:6, «No hi haurà més temps». Una profecia així no es podia complir amb un anunci d'un esdeveniment que havia de «venir», que arribaria «d'aquí a tres-cents anys» o «d'aquí a cent anys», sinó en un temps definit: «ha arribat». Precisament un missatge així, amb la mateixa definició que exigien les profecies anteriors, va ser proclamat pel poble adventista a tot el món.

GSAM 109El Judici a la Vinguda del Crist

GSAM 109.1En el moment en què es va anunciar per primer cop aquest missatge, totes les denominacions cristianes sostenien que el judici tindria lloc en la segona vinguda de Crist. Per tant, un poble en aquestes circumstàncies, donant el missatge que havia arribat l'hora del judici, tot mantenint aquesta opinió, proclamaria necessàriament la segona vinguda de Crist. De fet, allò que donava força al missatge i commovia més profundament la gent era la proclamació d'un temps definit. En primer lloc, afirmaven que la fi del món arribaria en algun moment durant l'«any jueu» de 1843, i que aquest comprenia el període entre el 21 de març de 1843 i el 21 de març de 1844. Després que va passar aquest temps, aprenem en el Midnight Cry de l'any 1844 que es va fixar el dia definitiu per a la finalització dels temps profètics. Aquest era el dia deu del setè mes jueu, que correspon al 22 d'octubre de 1844.

GSAM 109Càlcul dels 2300 dies

GSAM 109.2La base del temps —1843— eren els dos mil tres-cents dies de Daniel 8. Es sostenia que, com aquests «dies» estaven connectats amb profecies on s'havien escollit bèsties per representar regnes, els «dies» s'havien d'utilitzar simbòlicament per representar anys, d'acord amb la interpretació del Senyor del temps simbòlic, tal com es dona a Nombres 14:34 i Ezequiel 4:5, 6; que les setanta setmanes —490 dies— de Daniel 9 havien de ser la primera part dels dos mil tres-cents dies, i que els dos períodes començaven alhora. L'esdeveniment esmentat a Daniel 9, que marcava l'inici de les setanta setmanes, va ser la «promulgació de l'edicte per a restaurar i edificar Jerusalem». Aquest edicte es va promulgar el setè any d'Artaxerxes Longimanus, el 457 aC, tal com es registra a Esdras 7.

GSAM 110.1Que aquesta era la data veritable per a l'inici de les setanta setmanes es va demostrar pel fet que, just seixanta-nou setmanes —483 anys— des del 457 aC, o el 27 dC, Crist va ser batejat per Joan i va començar el seu ministeri, dient: «El temps s'ha complert»,³ etc. L'inici del ministeri de Crist, l'any 27 dC, la seva crucifixió tres anys i mig després d'aquesta data, «enmig [a la meitat] de la [setantena] setmana», la fi de l'obra especial entre els jueus, l'any 34 dC, i la ràpida conversió de Saül, l'apòstol dels gentils, van demostrar que les setanta setmanes van finalitzar en aquella data, i per tant que van començar el 457 aC. Ho van calcular de la manera següent: De 2300 treu 457, i queden 1843. I com que els 457 anys eren abans de Crist, arribem al final dels 2300 dies a finals de 1843.

GSAM 110Admissions dels oponents

GSAM 110.2S'ha dit amb veritat que «les admissions a favor de la veritat per part dels seus oponents constitueixen la més alta mena de prova». Cap dels oponents del missatge adventista va insinuar mai que el judici investigador del poble del Senyor era un esdeveniment que havia de tenir lloc abans de la vinguda de Crist; sinó que van raonar sobre aquest punt en harmonia amb els adventistes. Com a prova d'aquesta afirmació, citem dos oponents destacats.

GSAM 110.3El senyor N. Colver, predicant a la capella de Marlboro Street de Boston, l'any 1842, en oposició als adventistes, va dir:—

GSAM 111.1«Si aquests dies són anys, el món s'acabarà el 1843; qualsevol noi de l'escola ho pot veure; perquè si 490 es va acabar amb la mort de Crist, els 2300 dies s'acabarien el 1843; i el món s'ha d'acabar, tret que es pugui demostrar que ha de tenir lloc algun altre esdeveniment, i no veig com es podria fer.»

GSAM 111.2El professor Stuart, aproximadament en la mateixa època, va dir:

GSAM 111.2«És un fet singular que la gran majoria d'intèrprets del món anglès i americà hagin acostumat, durant molts anys, a entendre els dies designats a Daniel i a l'Apocalipsi com a representació, o símbols, d'anys. M'ha resultat difícil rastrejar l'origen d'aquest costum general, o més aviat gairebé universal».

GSAM 111Testimoni del professor Bush

GSAM 111.3El professor Bush va dir: «Qui ataqui el senyor Miller pel que fa al seu punt temporal, l'ataca pel seu punt més fort. El seu càlcul del temps és correcte; però s'equivoca sobre l'esdeveniment que ha de succeir». Bush creia en la conversió de tot el món abans de la vinguda de Crist. La seva teoria era que el mil·lenni començaria el 1844.

GSAM 111.4Els ministres de la fe adventista ensenyaven en els seus discursos públics que la història del món mostrava que les diverses nacions es trobaven en la mateixa condició simbolitzada per la imatge de Daniel 2, quan la pedra havia de colpejar la imatge als peus, i el Déu del cel establiria el seu regne; i en el capítol 7, quan «el regne i el domini i la grandesa del regne sota tot el cel seran donats als sants de l'Altíssim». També cridaven l'atenció sobre el fet que els senyals —físics, polítics i morals— eren justament els que les Escriptures havien profetitzat que es veurien quan el Senyor estava a punt d'aparèixer.

GSAM 111Miracles als cels

GSAM 111.5El Senyor, a través del profeta Joel, diu: «Faré prodigis en el cel i a la terra: sang, foc i columnes de fum. El sol es tornarà fosc i la lluna, sang, abans que arribi el gran i terrible dia del Senyor».⁴ Els adventistes creien i ensenyaven que l'aurora boreal dels darrers segles (comunament anomenada aurora polar) era el «foc i columnes de fum» que compleix les especificacions del profeta; i segons la millor informació que es podia obtenir de la història (ens referim a l'Edinburg Encyclopedia com a testimoni), rarament s'havia vist abans d'aquest període.

GSAM 112.1Així, mentre el missatge de la imminent vinguda del Senyor arribava a les parts més remotes de la terra, s'exposaven als cels senyals que reforçaven la veritat i atreien l'atenció de la gent.

GSAM 112.2El 25 de gener de 1837, hi va haver una exhibició magnífica de l'aurora boreal ardent, que semblava conduir directament les ments de molts a la predicció del profeta Joel sobre el que havia de precedir el gran dia del Senyor. La següent descripció de l'escena prové del New York Commercial Advertiser del 22 d'octubre de 1839. Correspon exactament a l'escena tal com la va presenciar l'autor a Victor, comtat d'Ontario, N.Y.

GSAM 112L'aurora ardent de 1837

GSAM 112.3«La nit del 25 de gener de 1837, hi va haver una exhibició remarcable dels mateixos fenòmens [és a dir, l'aurora boreal] en diverses parts del país, com els nostres lectors sens dubte recordaran. Allà on el terra estava cobert de neu, l'espectacle era grandiós i “terrible” d'una manera mai vista. En un lloc situat a prop d'una muntanya, la gent que va presenciar l'escena ens va informar que s'assemblava a “ones de foc que rodolaven muntanya avall”, i, en general, pel que hem pogut saber, la neu que cobria el terra semblava foc barrejat amb sang, mentre que a dalt (com diu l'apòstol), “els cels en flames”, s'assemblava tant a la descripció profètica de l'últim dia que molts van quedar meravellats; Els infants que ho contemplaven es van espantar i van preguntar si era l'arribada del judici; i fins i tot els animals tremolaven amb un gran espant evident.»

GSAM 113.1Aquest senyal del profeta Joel no es va manifestar només a Amèrica, sinó que, a mesura que la doctrina de la vinguda del Senyor guanyava difusió a Gran Bretanya, el mateix senyal es va mostrar als cels d'aquell país. El New York Commercial Advertiser del 22 d'octubre de 1839 cita el següent dels diaris de Londres sobre un fenomen notable presenciat en aquell país la nit del 3 de setembre:—

GSAM 113L'Aurora de 1839

GSAM 113.2«LONDRES, 5 DE SETEMBRE.—Entre les deu de la nit de dijous i les tres d'ahir al matí, als cels es va observar un dels exemplars més magnífics d'aquests fenòmens extraordinaris, les estrelles fugaces i les aurores boreals, que s'havien vist en molts anys. El primer indici d'aquest fenomen singular va ser deu minuts abans de les deu, quan una llum carmesina, aparentment vapor, va sorgir de la part nord de l'hemisferi i es va estendre gradualment fins al centre del cel, i a les deu en punt o a les deu i un quart, tot, d'est a oest, era una vasta làmina de llum. Tenia un aspecte molt alarmant i era exactament com el que ocasiona un incendi terrible. La llum variava considerablement; en un moment donat semblava caure i, immediatament després, s'alçava amb una intensitat brillant. S'hi podien veure barrejats volums de fum que es voltaven una i una altra vegada, i tots els qui ho observaven semblaven convençuts que era “un incendi tremend”.

GSAM 113.3«La consternació a la metròpoli va ser molt gran; milers de persones corrien en direcció de la suposada i terrible catàstrofe. Els carros de bombers de les estacions de Baker Street, Farringdon Street, Watling Street, Waterloo Road, així com els de les estacions de l'oest de Londres —de fet, tots els carros de bombers de Londres— van ser enganxats a cavalls i van galopar cap a la suposada “escena de la destrucció” amb una energia més que ordinària, seguits de carros, genets i immenses multituds. Alguns dels carros van arribar fins a High Gate i Halloway [unes quatre milles] abans que es descobrís l'error. Aquestes aparences van durar més de dues hores i, cap al matí, l'espectacle es va tornar grandiós.

GSAM 114.1«A les dues de la matinada el fenomen presentava una escena esplèndida i molt difícil de descriure. Tot Londres estava il·luminat com si fos de dia i l'atmosfera era extraordinàriament clara. L'hemisferi sud, en el moment esmentat, tot i que estava serè, era molt fosc; però les estrelles, que eren innombrables, brillaven esplèndidament. L'altra banda del cel presentava un contrast singular però magnífic; era extremadament clara i la llum era molt vívida; hi havia una successió contínua de meteors, que variaven en esplendor: semblaven formar-se al centre del cel i s'estenien fins que pareixien esclatar. L'efecte va ser elèctric. Miríades d'esteletes van aparèixer per sobre de l'horitzó i van disparar-se cap a la terra amb una rapidesa tal que l'ull amb prou feines podia seguir la seva traça; també semblaven esclatar i llençar un vapor fosc i carmesí sobre tot l'hemisferi. Els colors eren dels més magnífics.

GSAM 114.2«A dos quarts de tres, l'espectacle va canviar a foscor, la qual, en dissipar-se, va mostrar un arc de Sant Martí lluminós al zenit del cel, i al voltant de la cresta de foscor que penjava sobre la part sud del país. Poc després, en van irradiar columnes de llum platejada. Van créixer meravellosament, entremesclant-se amb un vapor carmí que es formava alhora, i quan van assolir la màxima alçada l'espectacle va ser més enllà de tota imaginació. Estrelles es llançaven en totes direccions, i van continuar fins a les quatre, moment en què tot va anar desapareixent.»

GSAM 114Aparicions estranyes en el sol

GSAM 114.3Mentre els predicadors vius exposaven la veritat de la vinguda del Senyor, es van veure molts i variats prodigis als cels en diverses parts del món. D'aquests, el nostre espai només permetrà la representació de l'aparença del sol a Norwich, Anglaterra, el desembre de 1843. Un fet similar va tenir lloc a New Haven, Connecticut, el 9 de setembre de 1844, durant dues hores abans i després del migdia, i va ser presenciat per milers de persones.

GSAM 115Aspecte estrany del sol

GSAM 115.1El petit cercle interior representa el sol. Tenia un to taronja clar. La part exterior dels dos cercles, a distàncies desiguals del sol i que l'envolten, semblava del mateix to; però la part interior d'aquests cercles era d'un groc intens, i el cel dins d'aquests cercles tenia un color marró fosc, i els tres cercles grans que passaven a través i per sota del sol semblaven una llum brillant i nítida.

GSAM 115.2Sobre l'esdeveniment a Anglaterra llegim, en una carta d'E. Lloyd, de Londres, del 3 de gener de 1844, el següent:—

GSAM 115.3«Hi ha hagut un “senyal al sol” extraordinari, vist pels principals ciutadans de Norwich i els voltants, com mai no s'havia vist abans a Anglaterra. Es va veure el desembre passat, cap a les dotze del migdia, i va durar dues hores. Va alarmar molt els habitants. Va ocórrer just abans que els germans Winter, Burgess i Routon obrissin la seva missió en aquella ciutat. Semblava preparar el camí per a la veritat, de manera que hi van tenir un bon èxit.»

GSAM 116.1El relat del fenomen tal com va ocórrer a New Haven, Connecticut, es troba al Midnight Cry del 10 d'octubre de 1844 i va ser extret del New Haven Palladium del 10 de setembre de 1844. En el relat del Cry, l'editor diu: «Cap filòsof ha estat capaç de donar una explicació de la causa d'aquest fenomen que el satisfaci a ell mateix».

GSAM 116.2Un relat d'aquest fenomen que va aparèixer en relació amb el sol a New Haven, Connecticut, el 9 de setembre de 1844, també es va publicar al Hartford Courant del 12 de setembre de 1844, i diu el següent:—

GSAM 116.3«Els anells al voltant del sol el dilluns 9 de setembre de 1844, durant dues hores abans i després del migdia, semblen haver estat observats generalment pels nostres ciutadans amb molt d'interès, i han despertat una curiositat intel·ligent per saber-ne més sobre aparicions del mateix tipus i la seva causa.

GSAM 116.4«L'aurèola present era remarcable per la seva durada i va oferir oportunitats favorables per a l'observació. Cap al migdia, consistia principalment en dos anells complets, un d'uns quaranta-cinc graus d'amplada que envoltava el sol pel seu centre, i l'altre d'uns setanta-dos graus d'amplada, amb el seu centre al zenit, mentre que la seva circumferència passava pel sol. El cercle més petit anava acompanyat d'una el·lipse d'eix major i de petita excentricitat. Directament a l'oposat del sol, i a trenta-sis graus al nord del zenit, el cercle gran era tallat per dos altres cercles de diàmetre gairebé o del tot igual, que formaven en el punt d'intersecció una taca lluminosa, com la que resultaria naturalment de la llum combinada de tres anells lluminosos. L'anell que envoltava el sol mostrava els colors de l'arc de Sant Martí, sovint amb molta vivesa i bellesa. Les altres anelles eren blanques i més tènues, ja que estaven més allunyades del sol. No obstant això, petites porcions de cercles, amb tons prismàtics [de l'arc de Sant Martí], apareixien en diferents moments, tant a l'est com a l'oest.... Aquesta uniformitat d'estructura deu dependre d'alguna llei que reguli la formació dels halos; però la naturalesa d'aquesta llei no està plenament desenvolupada.... No s'ha tingut gaire dificultat per explicar la producció de l'anell que envolta el sol, ja que la causa és una mica similar a la que produeix l'arc de Sant Martí, però explicar l'origen de l'anell que té la seva circumferència al centre del sol ha resultat més difícil.»

GSAM 117Miracles que compleixen les prediccions de l'Escriptura

GSAM 117.1Pel que fa a l'ús que es va fer, tant a Anglaterra com a Amèrica, d'aquestes meravelles que es veien als cels, ho podem saber llegint l'Exposition of the Twenty-fourth of Matthew, de Sylvester Bliss, publicada a Boston el 1843. Després de citar alguns dels relats anteriors, diu:—

GSAM 117.2«Així doncs, els “grans senyals” i les “visions espantables” que es prediuen a les Escriptures de la veritat semblen haver-se complert tots, així com aquells que el Salvador va declarar que precedirien la seva vinguda.

GSAM 117.3«Tan segur com que l'aparició de les fulles dels arbres és un indici d'estiu, així mateix, en el compliment d'aquests senyals, els cristians han de saber que la vinguda de Crist és a prop, fins i tot a les portes. No és un simple permís per saber-ho, sinó que el nostre Salvador els mana que ho sàpiguen.»⁵

GSAM 117ELS MISSATGERS

GSAM 117.4Havent cridat l'atenció sobre algunes de les característiques principals del missatge del segon adveniment, tal com es va proclamar en un primer moment, pot ser d'interès assenyalar alguns dels qui van tenir un paper destacat en la gran proclamació. Ja hem donat els noms de molts dels ministres més talentosos d'aquell temps a països estrangers que van fer el clam. En centrar l'atenció en alguns dels qui van ser a l'avantguarda a Amèrica, sobre els quals el Senyor va posar la càrrega de l'obra, servirà per il·lustrar encara més que la mà del Senyor era, de fet, en el moviment.

GSAM 118William Miller

GSAM 118.1Primerament, assenyalem el cas de William Miller, que va ser tan destacat en el moviment de l'adveniment als Estats Units que per a molts el moviment només és conegut com a «millerisme».

GSAM 118.2William Miller va néixer a Pittsfield, Massachusetts, el febrer de 1782. En la seva primera infància es van manifestar senyals d'una força i activitat intel·lectuals més que ordinàries. Al cap d'uns quants anys, aquestes marques es van fer cada cop més evidents per a tothom qui estava en la seva companyia. Posseïa una constitució física forta, una ment activa i naturalment ben desenvolupada, i un caràcter moral irreprotxable. Havia gaudit dels limitats avantatges de l'escola del districte només uns pocs anys quan ja es va admetre generalment que els seus coneixements superaven els dels mestres habitualment contractats.

GSAM 118.3El senyor Miller es va casar el 1802 i es va establir a Poultney, Vermont. Els homes amb qui es va relacionar des que es va traslladar a Poultney, i als quals estava considerablement endeutat per als seus favors mundans, estaven profundament influïts per principis escèptics i teories deistes. No eren homes immorals, però com a classe eren bons ciutadans i, en general, de comportament seriós, humans i benèvols. Tanmateix, rebutjaven la Bíblia com a estàndard de la veritat religiosa i s'esforçaven a fer plausible aquest rebuig amb l'ajuda que podien obtenir dels escrits de Voltaire, Hume, Volney, Paine, Ethan Allen i altres. El senyor Miller va estudiar aquests treballs a fons i, finalment, es va declarar deista. Ell mateix va afirmar que la seva vida deista va durar dotze anys, a partir de l'any 1804 aproximadament.

GSAM 118.4Rebent un nomenament de capità, va ingressar a l'exèrcit el 1810. En tornar de l'exèrcit, va traslladar la seva família a Low Hampton, Nova York, per dedicar-se allà a l'agricultura el 1812. Com a pagès, tenia més temps lliure per llegir. Va descobrir que les seves opinions deistes no li donaven cap garantia de felicitat més enllà de la vida present. Més enllà de la tomba, tot era fosc i ombrívol. Per fer servir les seves pròpies paraules:

GSAM 118.4«Pensar en l’aniquilació em produïa esgarrifances de temor. Haver de respondre dels propis actes significava la destrucció total i segura. Tenia la sensació que damunt del cap hi tenia un cel de bronze i sota els peus el terra tenia l’aparença del ferro. L’eternitat, què era? I la mort, per què existia? Com més reflexionava, més lluny em trobava de la demostració. Com més pensava, més divergents eren les conclusions a les que arribava. Vaig intentar no pensar-hi més, però ja no era amo dels meus pensaments. Em sentia molt desgraciat, però sense saber per què.... Poc després, de sobte, el caràcter del Salvador es va gravar vívidament en la meva ment. Em va semblar que podia haver-hi un ésser tan bo i compassiu que ell mateix expiés les nostres transgressions i, d'aquesta manera, ens salvés de patir la pena del pecat. De seguida vaig sentir com havia de ser d'aimable un ésser així, i vaig imaginar que m'hi podia llançar als braços i confiar en la misericòrdia d'un ésser tal.»

GSAM 119La conversió de William Miller

GSAM 119.1A més, va dir:

GSAM 119.1«Vaig arribar a la conclusió que la Bíblia presentava el Salvador que jo necessitava, i em vaig sorprendre en veure com un llibre no inspirat podia desenvolupar principis adaptats d’una manera tan perfecta a les necessitats d’un món caigut. Em vaig veure obligat a admetre que les Escriptures són una revelació de Déu. Es convertiren en la meva pauta, i vaig trobar un amic en Jesús.... La Bíblia es convertí aleshores en el meu principal estudi. I puc dir clarament que l’estudiava amb gran entusiasme. Em vaig adonar que la meitat dels texts mai els havia sentit. Em preguntava per què no havia vist la seva bellesa i glòria abans. I quedava perplex en adonar-me que en una època l’havia rebutjat.»

GSAM 119.2La manera com William Miller estudiava la Bíblia la descriu ell mateix així:

GSAM 119.2«Vaig decidir deixar de banda totes les meves preconcepcions, comparar a fons l'Escriptura amb l'Escriptura i abordar-ne l'estudi d'una manera regular i metòdica.... Sempre que trobava alguna cosa obscura, la meva pràctica era comparar-ho amb tots els passatges paral·lels; i, amb l'ajuda de Cruden, vaig examinar tots els textos de l'escriptura en què es trobaven qualsevol de les paraules destacades que contenia qualsevol porció obscura.... D'aquesta manera vaig continuar l'estudi de la Bíblia, en la meva primera lectura, durant uns dos anys, i vaig quedar plenament satisfet que és la seva pròpia intèrpret.

GSAM 120.1«Mentre estudiava d'aquesta manera, em vaig convèncer que, si les profecies que s'han complert en el passat són un criteri per jutjar la manera de compliment de les que encara són futures, les opinions populars sobre el regne espiritual de Crist —un mil·lenni temporal abans de la fi del món i el retorn dels jueus— no es sostenen amb la paraula de Déu.... Vaig trobar que les Escriptures ensenyaven clarament que Jesucrist tornarà a baixar a aquesta terra, venint en els núvols del cel, amb tota la glòria del seu Pare.

GSAM 120.2«Vaig sentir un goig estudiant les Escriptures que no havia suposat abans que es pogués derivar dels seus ensenyaments. Vaig començar a estudiar-les sense cap expectativa de trobar el temps de la vinguda del Salvador, i al principi gairebé no podia creure'm el resultat al qual havia arribat; però l'evidència em va impactar amb tal força que no vaig poder resistir les meves conviccions. Em vaig sentir gairebé convençut de les meves conclusions i vaig començar a esperar, vigilar i pregar per la vinguda del Salvador.»

GSAM 120.3De nou diu:

GSAM 120.3«Vaig creure; i immediatament l'obligació de publicar aquesta doctrina, perquè el món cregués i es preparés per a trobar-se amb el Jutge i l'Espòs en la seva vinguda, em va ser impressa en la ment. No cal que entri aquí en un relat detallat de les meves llargues i penoses proves. N'hi ha prou amb dir que, després d'uns quants anys, em vaig veure obligat per l'Esperit de Déu, el poder de la veritat i l'amor a les ànimes, a prendre la meva creu i proclamar aquestes coses a un món moribund i perent.»

GSAM 120.4El senyor Miller, com aquells que van ser moguts per aquest missatge en altres països, va pensar primer a complir la seva comissió escrivint i publicant en diaris públics i en fullets. Va publicar per primer cop les seves opinions al Vermont Telegraph, un diari baptista imprès a Brandon, Vermont. Això va ser l'any 1831. Va parlar en públic sobre el tema per primera vegada l'any 1832. Va dir d'aquesta reunió: «El Senyor va vessar la seva gràcia sobre la congregació, i molts van creure per a la salvació de les seves ànimes».

GSAM 121.1El 1836, les seves conferències es van imprimir en alguns diaris de l'època. L'hivern de 1837-38, les seves conferències es van publicar en un fullet. El 1838 es va imprimir un segon fullet de 204 pàgines, i en aquest fullet el senyor Miller afirmava que el poder otomà podria caure l'any 1839 o 1840. Les seves primeres conferències en alguna de les grans ciutats van ser l'any 1836. Llavors va parlar a les ciutats de Randolph, Lowell, Groton i Lynn, Massachusetts.

GSAM 121.2Fins al 1840, el senyor Miller va estar gairebé sol com a orador públic sobre el tema de la imminent vinguda de Crist. Aquell any, de sobte, centenars de persones es van unir a ell per proclamar el missatge. El que va produir aquest gran canvi s'esmentarà en el capítol següent. L'hivern de 1839-40, el senyor Miller va impartir una sèrie de conferències a Exeter, N.H. Allà va conèixer per primera vegada el pastor J. V. Himes, que en aquell moment va acceptar la fe i, a partir d'aquella data, va estar al costat del pastor Miller com a editor i fervent predicador del gran missatge del segon adveniment.

GSAM 121Joshua V. Himes

GSAM 121.3Pel que fa a aquest treballador entusiasta en aquest gran moviment, no podem fer res millor que citar el seu biògraf, que diu:—

GSAM 121.4«Joshua V. Himes va néixer a Wickford, R.I., el 19 de maig de 1805. El seu pare era ben conegut com a comerciant de les Índies Occidentals i destacava com a membre de l'església episcopaliana de Sant Pau a Wickford. La seva mare posseïa un caràcter afable i un amor pel Salvador, que transmetia a les oïdes receptives del seu fill.

GSAM 121.5«La intenció del pare havia estat educar el seu fill, Joshua, per al ministeri de l'església a la qual ell mateix pertanyia, però les circumstàncies ho van impedir. Déu tenia una altra tasca per a aquell fill, i estava disposant les coses de manera que s'aconseguís el resultat desitjat. El 1817, el pare va enviar una càrrega valuosa a càrrec del capità Carter, amb Alexander Stewart com a supercargo. Aquests homes van resultar ser infidels i, en arribar a un port de les Índies Occidentals, van vendre tant el vaixell com la càrrega i van fugir. Aquest fet va canviar tots els plans que s'havien fet per al futur del jove Joshua, que havia d'haver estat enviat a la Universitat de Brown, a Providence, R.I. En canvi, l'abril de 1821, el van portar a New Bedford, Mass., i el van posar d'aprenent amb William Knights perquè aprengués l'ofici d'ebenista.

GSAM 122.1«En arribar a la seva nova llar, es va posar amb entusiasme a la feina que li havien assignat, decidit a esdevenir un mestre en el seu ofici. Aviat va descobrir, però, que el seu entorn religiós no li acabava de convèncer del tot. Diu: “El meu amo era unitarista i em portava a la seva església. El reverend Orville Dewey n'era el pastor. Era un convers recent de l'ortodòxia. La meva formació sota el bisbe Griswold i el reverend William Burge, rector de Sant Pau de Wickford, i l'haver escoltat sovint l'eloqüent Dr. Crocker de Sant Joan de Providence, Rhode Island, em van fer del tot inapte per acceptar les eloqüents negacions del senyor Dewey dels ensenyaments de Crist i dels seus apòstols.”

GSAM 122.2«Com que en aquell moment no hi havia cap església episcopal a New Bedford, va decidir assistir a la Primera Església Cristiana [no dels Deixebles] i posteriorment es va unir a aquesta congregació. “Aquí”, diu, “vaig trobar la Bíblia oberta i la llibertat de pensament, i vaig fer un bon ús de totes dues.” Aquesta església estava sota la cura pastoral del reverend Moses Howe. El reverend Clough va batejar Joshua V. Himes el 2 de febrer de 1823. Amb un cor ple de zel pel seu Mestre, va començar de seguida, als divuit anys, a explicar la història de la creu i a instar els homes a penedir-se. Diu d'ell mateix:—

GSAM 122.3«“Ben aviat em vaig convertir en exhortador, i se'm va donar la llicència per perfeccionar el meu do... Vaig complir el meu aprenentatge amb satisfacció i vaig rebre elogis. Però durant cinc o sis anys vaig tenir l'hàbit de fer feina extra i així vaig obtenir un o dos dies a la setmana per a l'estudi i la tasca missionera en barris desvalguts, els fruits dels quals donava al meu pastor.”

GSAM 123.1«El 1825 va ser comissionat com a missioner de la conferència d'esglésies cristianes del sud de Massachusetts. “No hi havia cap pla ni mitjà per al sosteniment dels missioners”, diu el pastor Himes, “i vaig resoldre dedicar-me a negocis per sostenir-me i predicar tant com pogués”.

GSAM 123.2«El 1828 va deixar New Bedford, no pas amb dubtes ni manca d'energia, sinó amb una determinació que estava destinada a triomfar, i es va traslladar a Plymouth, on va predicar la paraula de Déu en escoles, en sales improvisades i allà on pogués trobar oients. El 1829 va continuar la mateixa mena de treball a Fall River fins al 1830, quan es va traslladar a Boston com a pastor de la Primera i Segona Església Cristiana; i aquí va romandre durant trenta-tres anys. El 1839 es va convertir a la causa adventista, tal com l'exposava el famós pastor William Miller. Va entrar en la nova causa amb tot l'entusiasme que posseïa, i els seus sermons estaven plens de foc i poder. El 1840 va començar la publicació de Signs of the Times, defensant la causa en la qual havia posat tot el seu cor. Tots els seus diners, tota la seva feina i tota la seva energia es van dedicar a aquesta causa, i es van guanyar milers de conversos.»

GSAM 123Els treballs units de Miller i Himes

GSAM 123.3Des de 1840 fins a la tardor de 1844, els treballs dels pastors Miller i Himes van estar en gran part units mentre anaven de ciutat en ciutat, a l'estiu amb la seva gran carpa, i a l'hivern en esglésies i sales públiques. La gran força física del pastor Himes el va mantenir fins que va entrar en el seu noranta-dosè any. Les seves facultats mentals van ser vigoroses fins al final. L'any 1894, el 28 de setembre, va pronunciar un discurs molt commovedor a una congregació de més de tres mil Adventistes del Setè Dia al campament de Lansing, Michigan. Semblava parlar amb gran part de la sinceritat i el vigor dels vells temps. Això era realment meravellós per a un home que ja feia tres mesos que havia entrat en el seu noranta-unè any, i que patia una malaltia incurable de la qual va morir l'any següent.

GSAM 124.1Els pastors Miller i Himes es trobaven, per dir-ho d'alguna manera, a la «primera línia de la batalla» del moviment del segon adveniment a Amèrica, i eren només dos d'entre desenes que van treballar amb ells proclamant la doctrina de l'adveniment de Crist, les característiques principals dels quals eren la fermesa de propòsit i una integritat immaculada. Aquests homes pertanyien en gran part a aquella classe que el món anomena «homes fets a si mateixos»,—homes que s'havien desenvolupat pel contacte amb les dures realitats de la vida, que havien après a decidir sobre els mèrits d'una causa segons els principis i no segons la política. Eren del tipus d'aquells que, segons deia el pastor Miller, solien acceptar el missatge de les esglésies: «els membres més piadosos, devots i actius». Aquest fet va ser confirmat pels ministres de les diverses esglésies, que van dir, després de la separació definitiva dels adventistes d'elles: «[La doctrina] ha agafat la flor del nostre ramat.»

GSAM 124Altres predicadors adventistes destacats

GSAM 124.2Pot ser d'interès esmentar per nom alguns dels homes que van tenir un paper destacat amb els pastors Miller i Himes en el moviment d'aquells primers temps. El primer de la llista és Charles Fitch, de Cleveland (Ohio), que el 1842 va suggerir la idea de fer servir gràfics per il·lustrar les visions de Daniel i de l'Apocalipsi. L'origen d'aquesta idea es basava en Habacuc 2:2, 3. Charles Fitch va morir el 10 d'octubre de 1844.

GSAM 124.3El Dr. Josiah Litch, de Filadèlfia, que, com veurem al capítol següent, va ser impulsat pel Senyor a proclamar una veritat que, en complir-se, va provocar el desenvolupament sobtat i ràpid de l'interès pel missatge de l'adveniment.

GSAM 124.4Elon Galusha, de Lockport (Nova York), un destacat ministre baptista, els escrits i sermons del qual sobre la imminent vinguda del Senyor van causar un gran enrenou en aquella denominació.

GSAM 125.1E. R. Pinney, de Seneca Falls, N.Y., un altre ministre devot de l'església baptista, el ministeri i els escrits del qual van ser un poder en l'obra. Podia ser ben anomenat «La sal de la terra».

GSAM 125.2Geo. Storrs, de la ciutat de Nova York, que abans de la seva conversió a la doctrina adventista havia estat un destacat revivalista. Els seus escrits van exercir una gran influència per impulsar la gent a una major consagració de si mateixos i dels seus béns a l'obra; això va ser especialment així en les setmanes finals dels dos mil tres-cents dies. Va ser ell qui, després de la decepció, va presentar a la consideració dels adventistes i del món els seus sis sermons sobre la naturalesa de l'home, l'estat dels morts i el càstig futur.

GSAM 125.3El pastor Stockman, de Portland, Maine, va ser un altre treballador entusiasta en els revivals de William Miller en aquella ciutat. La seva mort va tenir lloc poques setmanes abans del final de l'any jueu de 1843, mentre el poble adventista esperava i confiava que el Senyor vindria en aquell moment.⁶

GSAM 125.4Hi va haver altres homes destacats que, per manca d'espai, només esmentarem, com ara N. N. Whiting, que va fer una traducció del Nou Testament a l'anglès, coneguda com Whiting’s Translation; S. S. Snow, F. G. Brown, Apollos Hale, L. D. Mansfield, Geo. Needham, O. R. Fassett; George, Wesley i Edwin Burnham (tres germans), tots treballadors eficients en el missatge.