Capítol 26 — Les nostres missions estrangeres

GSAM 403.1«Està escrit: aquells a qui no s'ha parlat d'ell, veuran; i els qui no n'han sentit parlar, entendran.»¹

GSAM 403.2La nostra primera missió a un camp fora dels Estats Units es va obrir el 1874, quan el pastor J. N. Andrews va ser enviat a Suïssa i allà va començar a treballar.

GSAM 403EL CAMP D'EUROPA CENTRAL

GSAM 403.3En aquell moment, vuit nacions estaven incloses en aquesta missió; concretament, Suïssa, França, Itàlia, Turquia, Bèlgica, Espanya, Portugal i Grècia, un territori que contenia 140.000.000 de persones.

GSAM 403.4Pot ser interessant esmentar, en aquest punt, les circumstàncies que van portar el nostre poble a emprendre una missió tan extensa en territori, en un moment en què la denominació era feble numèricament.

GSAM 403El pastor Czechowski

GSAM 403.5L'any 1865, el pastor M. B. Czechowski, un sacerdot catòlic polonès convertit que havia acceptat la veritat present, va desitjar que el nostre poble l'enviés com a missioner a l'Europa Central. Com que això era inviable en aquell moment, va presentar el seu cas als Adventistes del Primer Dia de Boston, Massachusetts, que, potser, el consideraven totalment desconnectat del nostre poble. Sigui com sigui, van aconseguir els mitjans necessaris i el van enviar a la seva missió desitjada.

GSAM 404Guardadors del Sàbat a Suïssa

GSAM 404.1El 1866, va predicar la veritat del Sàbat i el missatge del tercer àngel a Tramelan, Suïssa, esforç que va donar lloc a la formació d'un grup de guardadors del Sàbat. Poc després, els va deixar per predicar el missatge a Hongria. No va dir res al grup de Tramelan sobre la nostra obra a Amèrica, però Albert Vuilleumier, un dels membres, sabia llegir anglès. Per casualitat, va veure un exemplar de l'Advent Review. A través d'aquest mitjà es va iniciar una correspondència entre els dos països.

GSAM 404El pastor Erzenberger enviat a Amèrica

GSAM 404.2El 1869, James Erzenberger, de Tramelan, va ser enviat a Amèrica amb l'objectiu d'aprendre l'anglès i familiaritzar-se més plenament amb les doctrines i els costums dels Adventistes del Setè Dia. Va arribar a Battle Creek el 18 de juny i va romandre a Amèrica durant un any i mig. Va marxar de Nova York el 9 de setembre de 1870, en el seu viatge de tornada. Al juny del mateix any, Ademar Vuilleumier va visitar aquest país, on va romandre uns quatre anys. En el seu retorn a la pàtria, va anar acompanyat del pastor Andrews. Van arribar a Neuchâtel el 16 d'octubre de 1874.

GSAM 404.3El 1875, el pastor D. T. Bourdeau i la seva família van deixar Amèrica per anar a França, on van ser nomenats pel comitè per a treballar.

GSAM 404Inici d'un diari francès

GSAM 404.4L'any següent, el juliol de 1876, es va iniciar a Basilea, Suïssa, la publicació d'un diari en francès titulat Les Signes des Temps (The Signs of the Times). El 13 de maig de 1882, sis anys més tard, el pastor Haskell va salpar de Nova York amb destinació a Europa. Durant aquest viatge missioner, va passar més o menys temps a Suïssa.

GSAM 405El pastor Whitney va anar a Basilea — Mort del pastor Andrews

GSAM 405.1El 26 de juliol de 1883, el pastor B. L. Whitney i la seva família van arribar a Basilea, havent estat nomenat pel Comitè de la Conferència General per assumir la direcció d'aquella missió, en alleujament del pastor Andrews, la salut del qual s'estava deteriorant ràpidament. Uns mesos més tard, a l'octubre d'aquell any, va morir.

GSAM 405.2El pastor Andrews no va gaudir en la seva joventut dels avantatges de les escoles superiors i les universitats, però era ben educat, essent el que el món anomena un home autodidacte o fet a si mateix. Amb el seu esforç en l'estudi va dominar el llatí, el grec i l'hebreu, i en anys posteriors, el francès. Va adquirir el francès per ajudar a obrir i dur a terme l'obra a la Missió d'Europa Central, on va treballar durant els últims sis anys de la seva vida, escrivint i publicant el Signs of the Times en francès, a més de predicar en aquesta llengua. Va ser mentre treballava d'aquesta manera que va morir.

GSAM 405El Dr. Kellogg a Europa

GSAM 405.3A la primavera de 1883, el Dr. J. H. Kellogg va visitar Europa amb l'interès de la investigació mèdica. Va passar uns dies a cadascuna de les nostres missions, i les seves visites van ser una gran font d'ànim per als treballadors, especialment el seu consell pel que fa a l'obra de Basilea, que el pastor Andrews va agrair molt.

GSAM 405El pastor Butler visita Europa

GSAM 405.4A la Conferència General celebrada l'octubre de 1883, es va recomanar començar, tan aviat com fos possible, la publicació d'un diari a Anglaterra. Com a resultat d'una altra votació aprovada en aquesta conferència, els pastors Geo. I. Butler, M. C. Wilcox i A. C. Bourdeau van anar a Europa per ajudar en la tasca a Europa i Anglaterra. El pastor Butler va desembarcar a Glasgow, Escòcia, el 27 de febrer de 1884. Un dels objectius de la visita del pastor Butler a les missions estrangeres era aprendre per observació personal les dificultats en el desenvolupament de l'obra als països estrangers i com superar-les. Ell també va passar més o menys temps a Basilea i al camp d'Europa Central. A. C. Bourdeau va treballar entre la gent francesa a les valls dels Alps, entre els valdencs; mentre que M. C. Wilcox es va encarregar de la feina d'impremta i editorial a Anglaterra, on va romandre fins a finals de 1886.

GSAM 406Construcció d'una casa editorial a Basilea

GSAM 406.1El 1884, es va construir a Basilea la casa editorial Imprimerie Polyglotte (el nom significa imprimir en moltes llengües). El març de 1885, H. W. Kellogg va rebre l'autorització del Comitè de la Conferència General per visitar Basilea i comprar la maquinària necessària per a la impremta. Així ho va fer, i d'aquesta manera es va establir una impremta ben equipada, propietat dels Adventistes del Setè Dia, a l'antiga ciutat de Basilea.

GSAM 406.2Durant la visita del pastor Butler a Europa, es va imprimir un diari alemany anomenat Herold der Wahrheit a l'oficina de Basilea. El mateix any, també es va publicar en aquesta oficina un diari romanès, Adevărulu Prezentu (Present Truth). I un altre en italià, anomenat L'Ultimo Messaggio (The Last Messages). Ambdós darrers butlletins eren trimestrals de setze pàgines. A la Conferència Suïssa, l'octubre de 1884, es va informar que durant l'any s'havien imprès i distribuït 146.000 còpies d'aquests quatre butlletins. Fins al 1895, moment en què l'oficina d'impressió (a conseqüència de la persecució a Basilea) es va traslladar d'aquella ciutat a Hamburg, Alemanya, es van publicar llibres i fullets en onze idiomes diferents: francès, alemany, italià, romanès, espanyol, txec, rus, neerlandès, hongarès, armeni, turc i turc-grec. Així doncs, com el seu nom indicava, era una institució que «imprimia en moltes llengües».

GSAM 407La Sra. White visita Europa

GSAM 407.1El 3 de setembre de 1885, la Sra. White, el seu fill, W. C. White, i la família van arribar a Basilea. Van passar un any i mig als països antics, visitant les missions situades al camp d'Europa Central, on es va prestar un servei inavaluable a les diverses missions.

GSAM 407Organització de la Conferència Suïssa

GSAM 407.2El 10 de setembre de 1885, es va organitzar la Conferència Suïssa. En un informe presentat en aquell moment s'indicava que la conferència estava composta per un ministre ordenat, set predicadors amb llicència, deu esglésies i 224 membres. Aquests van pagar un delme de 1.645,11 $ l'any anterior. A més d'això, s'havien fet donacions per valor de 2.041,22 $ per a l'obra.

GSAM 407El pastor Waggoner a Europa

GSAM 407.3La Sra. White, juntament amb W. C. White i la seva família, va tornar a Amèrica el 1887. Aquell mateix any, el pastor J. H. Waggoner va ser convidat a unir-se a la Missió d'Europa Central. Va passar més de dos anys en aquest camp, i durant aquest temps va residir a Basilea. Va ser en aquesta ciutat on va morir, el 20 d'abril de 1889, tal com s'ha esmentat anteriorment.

GSAM 407.4El deteriorament de la salut del pastor Whitney, i la seva mort posterior (9 d'abril de 1889), va ser un altre cop dur per a aquesta missió.

GSAM 407El pastor Robinson a Europa

GSAM 407.5El pastor D. A. Robinson, que treballava a Anglaterra, va ser escollit successor del pastor Whitney. Va treballar eficientment en aquest districte durant uns sis anys, fins que, per invitació de la Conferència General, va marxar a l'Índia l'any 1895. La seva marxa va fer necessària la designació d'un altre superintendent.

GSAM 408El pastor Holser, superintendent del camp

GSAM 408.1El pastor H. P. Holser va ser l'home seleccionat per al càrrec i, a més d'aquest ofici, va ser escollit director de tota la Missió d'Europa Central. Aquí va treballar incansablement i eficientment fins al 1901, quan ell també es va veure obligat a sucumbir als ravatges de la malaltia. Va morir a Canyon City, Colorado, l'11 de setembre de 1901.

GSAM 408.2Malgrat aquestes circumstàncies adverses, la missió va créixer i l'obra va avançar, com ho demostra un informe presentat a la Conferència General el 1895, que afirma que la Conferència d'Europa Central està formada per dinou esglésies amb 484 membres, que l'any anterior van pagar un delme de 4.378,18 dòlars. En aquella data, tenien quatre ministres ordenats i cinc predicadors amb llicència.

GSAM 408LA MISSIÓ GERMANO-RUSSA

GSAM 408.3El 1870, J. H. Linderman, pastor d'una església a prop d'Elberfeld, a Prússia, i quaranta dels seus feligresos van començar a observar el Sàbat del setè dia a partir de l'estudi de la Bíblia, sense saber que hi havia cap altra congregació de cristians al món que guardés aquell dia com a Sàbat. El coneixement d'aquesta congregació va arribar a la nostra gent d'una manera peculiar. Un captaire va trucar a la casa de la missió a Basilea el Sàbat. La família estudiava la lliçó de l'escola sabàtica amb les Bíblies obertes davant seu. L'escena va impressionar l'home i el va portar a fer preguntes.

GSAM 408La Companyia d'Elberfeld

GSAM 408.4En assabentar-se que no eren jueus, sinó cristians, que guardaven el Sàbat del setè dia, va parlar d'aquesta companyia d'Elberfeld. El pastor Andrews va considerar prudent investigar la informació; per tant, juntament amb el pastor Erzenberger, va anar a Prússia a principis de 1875, on van trobar la companyia tal com se l'havien descrit. El pastor Erzenberger va romandre treballant durant un temps en aquella part d'Alemanya i, el 8 de gener de 1876, vuit persones van ser batejades a Elberfeld, en el que va ser el primer baptisme d'Adventistes del Setè Dia a Alemanya.

GSAM 409.1La veritat ja havia arrelat a Rússia des de 1882, gràcies als materials de lectura que els germans alemanys a Amèrica enviaven als seus amics de les colònies alemanyes de Rússia.

GSAM 409El pastor Conradi a Europa

GSAM 409.2El 1885, el pastor L. R. Conradi va deixar Amèrica per al camp d'Europa Central, per treballar entre els alemanys. El 28 de juny de 1886, va marxar de Basilea cap a la Crimea, Rússia. Allà, juntament amb el pastor Perk, va viatjar a Berdebulat, on es van batejar dues germanes i es va organitzar una església de dinou membres, la qual va ser la primera església Adventista del Setè Dia a Rússia.

GSAM 409Els pastors Conradi i Perk empresonats

GSAM 409.3Immediatament després d'això, els pastors Conradi i Perk van ser arrestats per ensenyar en contra de la fe ortodoxa i van ser empresonats durant cinc setmanes a Perekop. Després de la seva alliberació (gràcies a la intervenció del ministre dels Estats Units), el pastor Conradi va visitar la Rússia oriental i després va tornar a Suïssa.

GSAM 409Treball al Volga, Rússia

GSAM 409.4Va ser durant aquest mateix any que el pastor Laubhan va començar a treballar a Rússia, a prop de casa seva, situada al riu Volga. L'any 1880, el pastor Klein, de Kansas, va començar a treballar a la Rússia alemanya, i així s'han anat aixecant treballadors per a aquest camp dur i difícil, i tot i que els creients han estat sotmesos a l'exili i a la presó, el Senyor ha beneït notablement l'obra.

GSAM 409Èxit dels venedors a Alemanya

GSAM 409.5L'any 1888, els colportors van començar a treballar a la Prússia Renana, Württemberg, Baden i l'Alsàcia. Tan reeixits van ser els vuit o deu treballadors enèrgics i fidels que en un any es van vendre els llibres següents: Life of Christ, 3.000; From Eden to Eden, 2.000; i 12.000 fullets. Com a resultat d'aquest treball, en gairebé tots els llocs on es van vendre i llegir els llibres, algunes persones van abraçar la veritat.

GSAM 410Obertura de la missió a Hamburg

GSAM 410.1Al maig de 1889, l'obra missionera es va obrir a Hamburg, Alemanya, pel pastor Conradi, i en molt poc temps es va instituir una escola de formació per a treballadors. L'octubre següent es va organitzar una escola sabàtica de vint-i-vuit membres. Va ser durant aquest any que el pastor Haskell va visitar la missió, es va organitzar una església de vint membres i es va establir un dipòsit de llibres.

GSAM 410.2En aquell moment, el pastor J. T. Boettcher estava dedicat a l'obra alemanya a Barmen. El 1890, es va presentar un informe a la Conferència General que afirmava que a la missió germano-russa hi havia nou esglésies organitzades, amb un total de 422 membres, a més de setanta-cinc guardadors del Sàbat que encara no s'havien organitzat. El 7 d'abril, aquell mateix any, se'n van batejar dotze més, que es van unir a l'església d'Hamburg. Al desembre, el nombre de membres d'aquesta església havia augmentat fins a quaranta. L'import obtingut de la venda de llibres des del dipòsit d'Hamburg, els Països Baixos, Rússia i diverses parts d'Alemanya va ser de 5.000 dòlars.

GSAM 410Èxit a Europa

GSAM 410.3A poc a poc però de manera segura, l'obra va avançar a la Missió d'Europa Central, tal com s'indica en un informe presentat a la Conferència General el 1891. En aquell moment hi havia cinc esglésies a Alemanya, amb un total de cent quaranta membres, seixanta-quatre dels quals pertanyien a l'església d'Hamburg. El delme pagat va ser de 1.000 dòlars. Els llibres venuts als vaixells pel missioner naval a Hamburg van ascendir a 500 dòlars, mentre que les vendes dels venedors durant l'any, en tot el camp, van ser de 6.000 dòlars. Cent cinquanta persones havien acceptat la veritat a Àustria, i hi havia tretze esglésies, amb quatre-cents membres a Rússia.

GSAM 411Exiliats cinc guardadors del Sàbat russos

GSAM 411.1Per aquella època (1891), cinc membres d'una església russa, inclòs el líder, havien estat arrestats per ensenyar doctrines contràries a l'església establerta, i condemnats a cinc anys d'exili al Transcaucàsia. Havien de ser encadenats els uns als altres i se'ls exigia caminar cinc-centes milles. En aquesta prova, la seva fe els va sostenir i eren feliços en el Senyor. Durant l'any s'havia preparat un fulletó en forma de lectures bíbliques en llengua russa sobre els sofriments de Crist, el son dels morts, quin dia i per què, i si podem saber-ho.

GSAM 411.2En el moment de la Conferència General de 1895, el nombre de membres a Alemanya havia augmentat a 368, i el delme de l'any anterior va ser de 2.327,43 dòlars.

GSAM 411Més guardadors del Sàbat a Rússia

GSAM 411.3A Rússia, malgrat que molts havien emigrat a altres països, el nombre de membres havia augmentat a 467, que van pagar un delme de 841,60 dòlars.

GSAM 411.4A partir de la declaració feta pel secretari de la missió estrangera en la lectura de la setmana de pregària de 1896, sabem que

GSAM 411.4«al camp germano-rus, durant l'any anterior, la seva força numèrica s'havia gairebé duplicat; el seu nombre s'havia augmentat amb l'afegit de més de quatre-cents. A Berlín, Alemanya, seixanta assistien als serveis regulars del Sàbat. L'edificació de la capella de la missió a Hamburg havia enfortit l'obra allà. A Munic, a Baviera, un nombre de persones esperava el baptisme. Hi havia creients a Leipzig, Königsberg, Magdeburg, Posen, Stuttgart i altres ciutats importants d'Alemanya. També hi havia una congregació a Rotterdam, als Països Baixos.

GSAM 412.1«A Rússia, els colportors havien obtingut permisos del govern. S'havien fet traduccions de literatura a les llengües letó i estonià. El diari alemany s'havia traslladat de Basilea a Hamburg, i en aquella oficina estaven imprimint la veritat en catorze llengües.»

GSAM 412Baptisme a Hongria

GSAM 412.2Durant l'any, s'havia celebrat el primer baptisme a Hongria i la primera reunió d'ordenances a Bohèmia. S'havia establert una missió marítima a Galatz, a Romania, per al Danubi i el mar Negre.

GSAM 412Venda de llibres a Alemanya

GSAM 412.3Al Home Missionary, de desembre de 1895, el pastor Spies va dir sobre la tasca de prospecció al camp alemany,

GSAM 412.3«Els responsables de l'obra de venda ambulant, quan es va començar en aquest camp, no van deixar d'impulsar-la, tot i que alguns dels editors i llibreters més importants de Leipzig els van assegurar que “la venda de llibres per subscripció seria un fracàs.”

GSAM 412.4«L'agost de 1887 es va publicar la primera edició de Life of Christ en llengua alemanya. Cap al moment en què el llibre esmentat va estar a punt per a la distribució, es va celebrar un institut de venedors a Basilea; això va marcar l'inici de l'obra de venda, no només a Alemanya, sinó a tota Europa. La setena edició d'aquest llibre acaba de sortir de premsa en llengua alemanya.

GSAM 412.5«Des de l'1 de gener de 1895, dotze venedors nous han entrat en escena. Al juny de 1895, l'informe mostrava un augment del cinquanta per cent en les vendes. Actualment, es fa un esforç especial amb Herold der Wahrheit, el nostre diari alemany. Algunes esglésies, no gaire grans, demanen entre cinquanta i dues-centes còpies, que venen. I tenen experiències molt agradables amb els compradors. Al número del 18 de febrer de 1896 de la Review, el pastor Conradi va dir: “Acabem el 1895 amb mil cinc-cents guardadors del Sàbat al camp germano-rus”».

GSAM 413LA MISSIÓ ESCANDINAVA

GSAM 413.1La missió als pobles escandinaus va ser oberta pel pastor John Matteson l'any 1877. El 6 de juny va arribar a Vejle, a Jutlàndia, Dinamarca. Quan va anar a aquell país, hi havia algunes persones que havien començat a guardar el Sàbat gràcies a la lectura de diaris i fullets que els havien enviat amics d'Amèrica.

GSAM 413.2En rastrejar l'origen d'aquesta obra, aprenem que el 1850, quatre persones que s'havien traslladat a Amèrica des de Noruega van començar a guardar el Sàbat del Senyor. Residien a Oakland, Wisconsin. Dues d'aquestes persones eren el pare i la mare del pastor O. A. Olsen. El 1863, el pastor John Matteson va començar a observar el Sàbat del setè dia. Vivia a Poysippi, Wisconsin. En els sis mesos següents, a través del seu treball, uns quaranta danesos-noruegs van adoptar les doctrines dels Adventistes del Setè Dia. El primer predicador actiu que es va unir a ell en el ministeri va ser el pastor J. F. Hanson, de Minnesota.

GSAM 413El primer llibre publicat en danès-noruegès

GSAM 413.3L'any 1866, el pastor John Matteson va sol·licitar als responsables de l'oficina de la Review and Herald per saber si imprimirien, per a l'ús dels escandinaus, fullets i tractats en la seva llengua. Li van informar que la manca de fons a l'oficina els impedia fer-ho; però hi havia persones de la seva nacionalitat a Wisconsin i Minnesota que tenien tantes ganes de tenir la veritat impresa en la seva llengua materna que, tot i que tenien circumstàncies modestes i eren menys de cinquanta, van recaptar 1.000 dòlars en efectiu i els van posar a les seves mans per a aquest propòsit. Amb aquests diners i una quantitat de manuscrit ben preparat, el pastor Matteson va venir a Battle Creek i va tornar a sol·licitar llibres impresos. Com que estava preparat per respondre a les objeccions plantejades anteriorment, se li van concedir els seus desitjos, i el 18 de març de 1867 va començar a llegir el seu manuscrit, preparat per al seu llibre Liv og Død (Life and Death), al pastor J. N. Andrews i a mi, que aleshores érem membres del comitè de publicació. En altres paraules, ens va dir en anglès el que deia el seu manuscrit en danès-noruegès.

GSAM 414El pastor Matteson esdevé impressor

GSAM 414.1En aquell moment no hi havia cap impressor que es pogués alliberar per compondre-li els tipus, i per això va suplicar el privilegi d'aprendre a fer-ho ell mateix. Va continuar amb aquesta feina fins que va tenir unes mil pàgines de fullets i tractats impresos en la seva pròpia llengua.

GSAM 414.2Amb aquest nou mitjà per difondre la veritat entre el seu poble, va sortir amb un coratge renovat, celebrant reunions en diversos estats. A partir d'aquella data, l'obra va avançar força ràpidament entre els escandinaus.

GSAM 414El primer periòdic estranger

GSAM 414.3La tasca entre els danès-noruegs havia assolit unes proporcions tan grans que es va demanar un butlletí mensual en què les persones d'aquesta nacionalitat poguessin rebre instrucció i ànim en la seva pròpia llengua. Per tant, l'1 de gener de 1872, es va publicar a l'oficina de la Review and Herald un mensual danès, una revista de vint-i-quatre pàgines en format de revista, anomenada Advent Tidende (Advent Tidings). L'any següent, la mida d'aquesta publicació es va augmentar a trenta-dues pàgines. Va ser el primer periòdic que van publicar els Adventistes del Setè Dia en una llengua estrangera.

GSAM 414.4El 1874 l'interès va ser tan gran entre els creients de parla sueca que es va iniciar un mensual de setze pàgines en aquesta llengua, anomenat Svensk Härold.

GSAM 414.5En el moment en què el pastor Matteson va començar la missió entre els pobles escandinaus (juny de 1877) a l'antic país, s'enviaven mensualment des d'Amèrica a Dinamarca 266 exemplars del Tidende, i 60 a Noruega. Gràcies a la lectura d'aquests diaris, un nombre de persones ja guardaven el Sàbat a Escandinàvia. Com a resultat del seu treball durant un any a Dinamarca, es van formar grups de creients en diversos llocs.

GSAM 415Una impremta a Noruega

GSAM 415.1Després d'això, el pastor Matteson va anar a Noruega, on, el 7 de juny de 1879, va organitzar una església de trenta-vuit membres com a resultat del seu treball a Christiana. El pastor J. P. Jasperson, d'Amèrica, es va unir a ell en el ministeri per aquelles dates. Aquell mateix any també es va formar una associació editorial a Noruega i es va comprar un immoble a Christiana per a una impremta, una sala de reunions per als serveis eclesiàstics i habitatges, per un import de 14.580 dòlars. Durant un temps, una petita edició d'un diari, Tidernes Tegn, es va publicar setmanalment des de l'oficina de Christiana.

GSAM 415.2A principis de la tardor de 1880, el pastor Matteson va venir a Amèrica per obtenir ajuda per ampliar l'obra escandinava. Va assistir a la Conferència General d'aquell any i va tornar a Europa l'abril de 1881, molt animat. Poc després de la seva tornada, es va comprar una premsa de cilindre i es va instal·lar a l'oficina de Christiana.

GSAM 415Butlletins de salut en danès i suec

GSAM 415.3De seguida van començar a publicar una revista de salut en danès, anomenada Sundheds Bladet. El 1883 va publicar una revista similar en suec, i una revista religiosa, anomenada Sanningens Härold. El 1884 tenien un equipament d'oficina valorat en 2.563 dòlars. Durant aquest any s'havien imprès i distribuït un total de 115.000 periòdics, a més de molts milers de tractats i alguns llibres.

GSAM 415El pastor Haskell a Escandinàvia

GSAM 415.4La feina als països escandinaus va rebre molta ajuda amb la visita del pastor Haskell el 1882, i el 1884 van rebre una ajuda considerable gràcies a l'obra dels pastors Geo. I. Butler, B. L. Whitney, A. B. Oyen i E. G. Olsen.

GSAM 416La Sra. White ajuda enormement Escandinàvia

GSAM 416.1El 1885, la Sra. E. G. White i el seu fill, W. C. White, van fer una visita a Escandinàvia, que va ser d'un valor inestimable per a l'obra en aquell camp. Alguns s'havien fet la idea que els pobres d'aquell país no podien pagar els delmes, i que era inútil intentar vendre llibres. El testimoni de la Sra. White va ser oportú i ben rebut per la gent, com ho va demostrar la resposta donada amb aquestes paraules: «Farem tot el que el Senyor ha dit i serem obedients». Durant aquesta visita es va produir un canvi total en el camp escandinau, produït principalment per les incansables labors de la Sra. White.

GSAM 416Es construeix un nou edifici d'oficines a Noruega

GSAM 416.2El 1886, els pastors O. A. Olsen i N. Clausen van visitar els països escandinaus, i aquest darrer s'hi va quedar durant un temps considerable. El 1885 es va aixecar un nou edifici d'oficines a Christiana i, durant l'any que va finalitzar l'1 de setembre de 1886, l'oficina va obtenir només de la venda de llibres i fullets la suma de 5.386,68 $, mentre que la quantitat rebuda per les subscripcions a periòdics va ser de 3.146,03 $.

GSAM 416Vint-i-cinc esglésies a Escandinàvia

GSAM 416.3Un informe presentat a la Conferència General el 1889 afirmava que al camp escandinau hi havia vint-i-cinc esglésies, amb 926 membres, que van pagar un delme de 2.548,75 dòlars; també tenia sis ministres, quatre predicadors amb llicència i cinquanta-dos venedors. Les vendes de llibres a Noruega i Suècia en un trimestre van ser de 2.161,26 dòlars.

GSAM 416Escola a Christiana

GSAM 416.4En aquell moment hi havia una escola en funcionament a Christiana, amb cinquanta alumnes. El 1891, els pastors O. A. Olsen i E. J. Waggoner van dirigir un institut bíblic a Christiana, amb cent alumnes. En aquest institut s'oferia una formació exhaustiva sobre la tasca de venda de llibres.

GSAM 417Quaranta esglésies a Escandinàvia el 1895

GSAM 417.1Sis anys més tard, el 1895, observem un informe presentat pel pastor D. A. Robinson, aleshores superintendent de districte del camp estranger, que mostra tan clarament un creixement notable de l'obra durant aquest període que citem el següent: «Escandinàvia té quaranta esglésies i 1.458 membres. El delme de l'any va ser de 5.585,55 $. Hi ha quinze ministres ordenats, onze predicadors amb llicència, i les vendes de llibres de l'any ascendeixen a 40.000 dòlars. Aquesta gran quantitat es deu principalment als esforços dels venedors ambulants, i això en un país on, el 1885, els llibreters i fins i tot els ministres de la nostra fe afirmaven que no es podia vendre llibres porta a porta.

GSAM 417Tres conferències escandinaves

GSAM 417.2En l'àmbit escandinau hi ha actualment tres conferències, amb les dates d'organització següents: Dinamarca, 30 de maig de 1880; Suècia, 12 de març de 1882; Noruega, 10 de juny de 1887. El pastor John Matteson, que va obrir per primer cop la Missió Escandinava i va ser pioner d'aquesta obra amb tant d'èxit, i que va treballar tan fervorosament i sacrificadament per a la prosperitat d'aquell poble, va contraure la malaltia mortal, la tuberculosi, i va morir a El Monte (Califòrnia), el 30 de març de 1896, als seixanta-un anys d'edat.

GSAM 417LA MISSIÓ BRITÀNICA

GSAM 417.3William Ings, originari de Hampshire, Anglaterra, però americà d'esperit i formació, ja que havia viscut als Estats Units des de la infància, va arribar a Southampton des de Basilea, Suïssa, el 23 de maig de 1878. En aquell moment, la seva estada va ser breu, de només dues setmanes, i després va tornar al Continent durant un curt període de temps. Poc després, però, va tornar a Southampton, on, després de quatre mesos de treball porta a porta distribuint fullets i fent tota mena de tasques missioneres que se li presentaven, va informar que deu persones guardaven el Sàbat. El 30 de desembre d'aquell any, la meva esposa i jo vam arribar a Southampton, on la nostra tasca es va unir a la del pastor Ings, celebrant reunions durant l'hivern a Shirley Hall i a la nostra pròpia casa de lloguer. A l'estiu de 1879, vam celebrar reunions en tendes a Southampton. En aquell moment i lloc, la senyoreta Maud Sisley (ara la Sra. Boyd) es va unir a l'obra, fent lectures de la Bíblia i treballant de porta en porta. Com a resultat d'aquest esforç, diverses persones van acceptar la veritat. L'hivern següent vam celebrar reunions en una sala de Ravenswood Villa, l'edifici on vivíem i teníem el nostre dipòsit.

GSAM 418Trobada en carpa a Anglaterra

GSAM 418.1A l'estiu de 1880, el pastor Andrews, tot i estar de salut fràgil, va venir de Suïssa per ajudar en una reunió sota carpa a Romsey, on altres persones van acollir el missatge.

GSAM 418.2L'11 de gener de 1880, es va organitzar una societat de tractats. Els membres estaven molt interessats en aquesta tasca i es va distribuir molta literatura.

GSAM 418.3El 8 de febrer de 1880 va tenir lloc el nostre primer baptisme, administrat a sis candidats. Fins al 2 de juliol de 1881, vint-i-nou candidats havien estat immersos a Southampton.

GSAM 418Increment de treballadors a Anglaterra

GSAM 418.4Per votació de la Conferència General celebrada la tardor de 1881, el pastor A. A. John i la seva esposa, Geo. R. Drew i la senyoreta Jennie Thayer van anar a Anglaterra i es van incorporar a l'obra en aquell camp missioner. Durant l'any 1882, el pastor Haskell va visitar el camp europeu i va passar uns quants dies amb els treballadors de la missió anglesa, prestant una valuosa ajuda amb consells i recomanacions.

GSAM 418.5El març de 1882, es va començar a imprimir un suplement britànic de dues pàgines per al Signs of the Times, que s'adjuntava a mil exemplars del Signs enviats des d'Amèrica. Aquests es van utilitzar en l'obra missionera a Gran Bretanya. Un informe de l'obra, de l'1 d'octubre de 1883, mostra que en aquella data hi havia cent guardadors del Sàbat. Els delmes pagats des de l'obertura de la missió eren de 2.078,71 $.

GSAM 419Treball missioner per vaixell

GSAM 419.1Gràcies a la cortesia dels armadors, el pastor Ings va poder enviar paquets de fullets i documents gratuïtament a vuitanta dels principals ports de la Peninsular and Oriental Steam Ship Company, a l'Àfrica del Sud, les Índies Orientals i Occidentals, Amèrica Central i les Illes de la Badia. Va ser gràcies a la influència del material de lectura enviat així que es va despertar per primer cop l'interès a l'illa de Demerara. Aquesta informació la vam rebre per mitjà de cartes de l'illa.

GSAM 419«History of the Sabbath» col·locada a les biblioteques angleses

GSAM 419.2Una còpia de la History of the Sabbath del pastor Andrews també s'havia col·locat en seixanta biblioteques públiques i sales de lectura gratuïtes de tota la Gran Bretanya, i allà encara són els llibres, explicant la història als qui volen llegir-la.

GSAM 419.3El 1884, el pastor Butler va visitar Anglaterra, acompanyat d'altres treballadors per a aquest camp. Els pastors S. H. Lane i Robert Andrews van salpar de Boston per unir-se a la missió a Gran Bretanya el 9 de maig de 1885. La visita de la Sra. White a Anglaterra va ser una font de força i ànim per als treballadors. La Sra. White i el seu fill hi van passar unes setmanes abans de tornar a Amèrica des del camp europeu.

GSAM 419Inici de «Present Truth»

GSAM 419.4A principis de 1884, poc després de l'arribada del pastor Butler a Anglaterra, es va decidir començar a Grimsby, amb M. C. Wilcox com a editor, un diari semimensual de vuit pàgines anomenat Present Truth. Ara es publica com un setmanari de setze pàgines a Londres, Anglaterra, amb una tirada setmanal d'unes 18.000 còpies.

GSAM 420.1El 1889, el pastor Holser va informar que la Missió Britànica constava de vuit esglésies, amb dos-cents guardadors del Sàbat, dels quals seixanta-cinc eren a Londres. El delme de l'any anterior va ser de 1.244,58 $. Hi havia dos ministres ordenats, dos predicadors amb llicència, dos missioners de vaixell i set treballadors bíblics. Va ser per aquella època que els pastors Wm. Hutchinson i Francis Hope van entrar a la missió anglesa.

GSAM 420La Pacific Press a Londres

GSAM 420.2Durant l'any 1890, la Pacific Press Publishing Company, d'Oakland (Califòrnia), va establir una sucursal al número 48 de Paternoster Row, Londres, i una impremta al número 451 de Holloway Road, Londres, N. Les vendes de llibres de l'oficina durant el primer any, a preus de majorista, van ser de 9.556,89 dòlars.

GSAM 420.3El febrer de 1895, el pastor Robinson va presentar l'informe següent:

GSAM 420.3«A la Gran Bretanya hi ha onze esglésies, 363 membres, cinc ministres i un predicador amb llicència. El delme per a l'any passat va ser de 5.077,20 $, o una mitjana de 13,98 $ per membre. La propietat de l'oficina editorial és ara propietat i està gestionada per la International Tract Society, Limited, una societat anglesa.»

GSAM 420.4Al desembre de 1895, el secretari de Missions Estrangeres va informar que a la Gran Bretanya hi havia 560 membres. Els delmes havien augmentat durant l'any en 1.000 $. En aquella data, vuit congregacions es reunien el Sàbat en diferents llocs de Londres.

GSAM 420.5Així, l'obra en aquest camp missioner va avançar, de vegades gairebé imperceptiblement. Les llavors no germinen en alguns tipus de sòl tan ràpidament com en d'altres. La seva germinació és més lenta, però el seu creixement és més segur i robust. Així és amb la veritat del tercer missatge en aquest regne. La seva llavor s'ha sembrat, ha arrelat i ha crescut lentament fins que ara ha assolit proporcions comparativament grans.

GSAM 421LA MISSIÓ AUSTRALASIÀTICA

GSAM 421.1El 10 de maig de 1885, els pastors S. N. Haskell, J. O. Corliss i la seva família, M. C. Israel i la seva família, Wm. E. Arnold i Henry Scott van salpar de San Francisco per obrir una missió al camp australià. Onze anys abans d'aleshores, el 1874, en una reunió celebrada a Battle Creek, la Sra. White va dir que moltes nacions encara rebrien la veritat, i que havia vist impremtes funcionant, i llibres i periòdics sent impresos en diversos països. Quan se li va demanar que especifiqués a quins països es referia, la resposta va ser que Austràlia era l'únic nom que podia recordar.

GSAM 421The Bible Echo

GSAM 421.2Gràcies als esforços sincers i reeixits del pastor Haskell i la seva companyia, el missatge va avançar tan ràpidament que es va considerar necessari imprimir un diari a Austràlia. Per tant, es van fer els preparatius per a la publicació i, l'1 de gener de 1886, es va publicar a Melbourne un butlletí mensual de setze pàgines anomenat Bible Echo and Signs of the Times. Del primer número se'n va imprimir una edició de sis mil exemplars, mentre que l'edició regular era de només tres mil.

GSAM 421Primera església organitzada a Austràlia

GSAM 421.3El diumenge 10 d'abril de 1886, es va organitzar la primera església Adventista del Setè Dia a Austràlia. Hi havia divuit persones presents que havien signat el pacte, i set més van sol·licitar l'admissió per baptisme. Aquests van ser batejats el Sàbat següent, i cada Sàbat durant diverses setmanes es van anar afegint membres, fins que l'església va arribar als cinquanta-cinc. Fins al maig de 1886, el nombre total d'inscrits era de noranta. A més d'aquests, hi havia unes trenta-cinc persones en altres llocs que guardaven el Sàbat.

GSAM 421.4A la impremta hi havia dues bones premses i una màquina, tot pagat i propietat dels Adventistes del Setè Dia d'aquella terra tan llunyana —a unes set mil milles de la nostra gran oficina situada a Oakland, Califòrnia.

GSAM 422.1Durant el 1886 el missatge es va estendre a Nova Zelanda. Un informe del camp australià afirma que hi havia cinquanta guardadors del Sàbat a Nova Zelanda. L'import rebut de la venda de llibres a l'oficina va ser de 700 $. A més d'això, els venedors havien venut quatre-cents exemplars de La Gran Controvèrsia a Nova Zelanda i mil exemplars de Thoughts on Daniel a Austràlia.

GSAM 422Edifici de l'oficina australiana

GSAM 422.2D'un informe presentat el 19 de juliol de 1889, extraiem els fets següents: s'ha completat un edifici per a una impremta a Melbourne, que conté una capella per als serveis religiosos.

GSAM 422Entrada a Tasmània

GSAM 422.3S'ha organitzat una conferència tant a Austràlia com a Nova Zelanda, i els pastors Israel i Steed han estès l'obra a Tasmània. En aquest darrer lloc ja s'han organitzat tres esglésies, amb un total de cent trenta-sis membres. A més d'aquestes, hi ha altres guardadors del Sàbat dispersos que encara no s'han organitzat.

GSAM 422.4Els delmes de l'any al camp australià van ser de 9.371 dòlars. Hi havia quinze venedors al camp, les vendes de llibres dels quals van ascendir a 19.500 dòlars.

GSAM 422.5En el seu segon viatge al voltant del món, el pastor Haskell va tornar a visitar Austràlia, va assistir a la seva conferència celebrada l'agost de 1889 i, de moltes maneres, va prestar una ajuda eficient, que va ser molt apreciada per aquella companyia recentment organitzada. Diversos treballadors d'Amèrica han visitat Austràlia de tant en tant en interès d'una gran causa: l'edificació i enfortiment de l'obra de Déu.

GSAM 422La Sra. White a Austràlia

GSAM 422.6A la tardor de 1891, la Sra. E. G. White, el seu fill, W. C. White, el pastor Geo. B. Starr i altres van marxar de Califòrnia cap a Austràlia, on van arribar al desembre, que és mitjan estiu en aquell continent. El testimoni de la Sra. White, malgrat la debilitat física que va patir durant els nou anys del seu periple per aquella terra, va ajudar enormement a situar l'obra en la relació adequada amb l'esperit i el contingut del missatge del tercer àngel. Durant el temps que van estar a Austràlia, el pastor J. O. Corliss es va tornar a incorporar a l'obra d'aquí, i W. A. Colcord i altres van entrar al camp com a ministres, mestres, etc.

GSAM 423El pastor Olsen a Austràlia

GSAM 423.1Durant l'administració del pastor O. A. Olsen com a president de la Conferència General, va visitar totes les nostres institucions principals d'un cap a l'altre del país. Això va requerir viatges extensos: un viatge al voltant del món. Ho va fer per familiaritzar-se millor amb les seves necessitats i la situació de les diverses missions, per tal de poder servir-les imparcialment. Va ser en aquest viatge, el 1893, que va passar diverses setmanes a Austràlia.

GSAM 423Conferència de la Unió Australàsica

GSAM 423.2Durant aquest temps es va organitzar la Conferència de la Unió Australàsica, que estava composta per les conferències d'Austràlia i Nova Zelanda i els camps de missió australians. Aquesta conferència es reuneix un cop cada dos anys i es duu a terme segons el model de les conferències de la unió d'altres països. Durant l'any 1893, els pocs venedors que hi havia en aquest camp van vendre una edició de 5.000 exemplars d'El Camí a Crist i se'n va imprimir una segona edició del mateix nombre. A l'estiu de 1894-95, van rebre 4.000 encàrrecs de llibres de subscripció en quatre mesos.

GSAM 423Pastor Prescott a Austràlia

GSAM 423.3El 1895 el pastor W. W. Prescott, secretari d'educació de la denominació, va passar diversos mesos en aquesta conferència, dedicant-hi molt de temps i reflexió a aquesta branca de l'obra. Mentrestant, va dirigir un institut educatiu que els va ser de gran benefici.

GSAM 424.1L'informe presentat a la Conferència General sobre la tasca de l'any va ser elaborat pel pastor W. C. White i és el següent:

GSAM 424.1«La Conferència de la Unió Australiana està formada per disset esglésies amb 1.074 membres, que l'any anterior van pagar un delme de 9.810,10 dòlars. Aquesta conferència té dotze ministres ordenats, dos predicadors amb llicència, tres treballadors bíblics i cinquanta venedors, que durant l'any van vendre llibres per valor de 28.731,11 dòlars. Durant l'any, la colònia de Nova Gal·les del Sud, amb sis esglésies i 321 membres, es va separar de la Conferència Australiana i es va anomenar Conferència de Nova Gal·les del Sud.»

GSAM 424MISSIÓ DE L'ÀFRICA DEL SUD

GSAM 424.2A la Conferència General celebrada a Battle Creek el 1886, es va considerar la qüestió d'obrir una missió a Sud-àfrica. Com que es va prendre una decisió a favor de la iniciativa, a principis de l'estiu de 1887 es va fer un esforç per establir l'obra en aquella terra llunyana, on unes poques persones que ja havien començat a observar el Sàbat demanaven treballadors.

GSAM 424Els pastors Boyd i Robinson a Sud-àfrica

GSAM 424.3Amb aquest propòsit, l'11 de maig, el pastor C. L. Boyd i la seva família, el pastor D. A. Robinson i la seva esposa, juntament amb altres treballadors, van salpar de la ciutat de Nova York amb destinació a l'Àfrica, via Liverpool i Londres. Tres anys més tard, a la Conferència General, el senyor P. W. B. Wessels va declarar que quan aquests treballadors van arribar a l'Àfrica hi havia unes quaranta persones que ja observaven el Sàbat del quart manament com a resultat de llegir publicacions sobre el tema i de l'estudi de les Escriptures.

GSAM 424.4Els pastors Robinson i Boyd van començar l'obra missionera a Ciutat del Cap i, des d'allà, es va estendre cap al nord-est gairebé vuit-centes milles fins a Kimberley, als camps de diamants.

GSAM 424.5Fins a l'any 1889, només hi havia dos ministres, un predicador amb llicència, quatre esglésies i vuitanta membres; aquests van pagar un delme de 2.798,36 dòlars. Durant aquest any, el pastor Ira J. Hankins, d'Amèrica, va treballar a Ciutat del Cap amb bons resultats, i el senyor i la Sra. Druillard van venir de Nebraska per unir-se a l'obra d'aquest lloc i compartir els treballs i privacions que cauen sobre aquells que són cridats a ser pioners de l'obra en un nou camp. Els treballs de la Sra. Druillard es van limitar principalment al dipòsit de llibres, on es va confiar a la seva gestió l'administració d'aquest departament, mentre que el senyor Druillard s'ocupava de la causa missionera general. Durant l'any, en vaixells que feien escala en aquest port, va vendre llibres per valor de 750 $.

GSAM 425El pastor Haskell a l'Àfrica

GSAM 425.1Va ser a l'agost d'aquest mateix any que el pastor Haskell va arribar a Ciutat del Cap. Va dedicar cinc mesos a visitar i treballar amb les diferents congregacions de Sud-àfrica. Amb aquesta visita, la causa es va enfortir i consolidar, i el seu propi cor es va animar en veure el fruit del seu treball. Es va despertar un interès per l'obra educativa, de manera que dotze estudiants d'Àfrica van venir a Amèrica per assistir a les nostres escoles denominacionals.

GSAM 425.2Mentrestant, la tasca de venda de llibres va rebre la consideració adequada. Es va celebrar un institut en favor d'aquesta tasca a Ciutat del Cap, dirigit pel senyor E. M. Morrison, que va donar una nova vida i energia a aquesta important branca del missatge. Immediatament després de la instrucció impartida en aquest institut, tretze venedors de llibres van vendre i lliurar llibres per un import de 5.621,28 dòlars en sis mesos. De fet, les comandes eren tan nombroses que van «inundar» completament l'oficina de Londres, ja que els llibres no es podien preparar prou ràpidament per satisfer la demanda.

GSAM 425.3L'any 1892, el pastor A. T. Robinson es va unir a l'obra a Sud-àfrica. En aquell moment, l'obra havia crescut tant que es necessitava un nou dipòsit per substituir l'antic. Per tant, es va erigir un nou edifici prou gran per allotjar les reunions de l'església.

GSAM 426Edifici universitari a l'Àfrica

GSAM 426.1Així, l'obra ha continuat avançant pas a pas, fins que a Claremont, un suburbi de Ciutat del Cap, es va erigir un edifici universitari que va costar 35.000 dòlars. L'única ajuda que es demanava als germans americans era que enviessin un equip de professors qualificats per impartir un curs universitari, i ells mateixos es farien càrrec de les despeses. Després de complir aquesta petició, l'escola va obrir l'1 de febrer de 1893.

GSAM 426La Conferència Sud-africana

GSAM 426.2La Conferència Sud-africana es va organitzar el 1892. A la Conferència General de 1893 es va votar la seva incorporació a la Conferència General. Llavors tenia cinc esglésies i cent trenta-vuit membres, que l'any anterior havien pagat un delme de 34.077,32 dòlars. En aquesta conferència, la Conferència Sud-africana va estar representada per Peter Wessels, que va donar generosament 16.000 dòlars a la Conferència General, una xifra superior a la que aquesta havia gastat per obrir l'obra a Sud-àfrica. A més d'aquest regal, ell i un dels seus germans van donar 40.000 dòlars per iniciar l'obra del dispensari gratuït a la ciutat de Chicago.

GSAM 426.3A la Conferència General de 1895, el secretari de Missions Estrangeres va dir del camp africà:

GSAM 426.3«La conferència a Sud-àfrica només fa dos anys que està organitzada, però en aquest temps la Conferència General ha enviat dotze treballadors a aquest camp. Dos d'aquests han anat a l'interior com a missioners autosuficients, mentre que la resta han entrat a treballar en diversos departaments. Aquella conferència té una escola pròspera, un orfenat i un sanatori en construcció. Les estadístiques mostren que el seu nombre de membres és de 184».

GSAM 426Publicacions a Sud-àfrica

GSAM 426.4El tema de la llibertat religiosa a Sud-àfrica ha impulsat la nostra gent, en els darrers mesos, a publicar dos diaris: un en neerlandès, anomenat De Wachter, i l'altre en anglès, anomenat The South African Sentinel and Gospel Echo. Aquest darrer té una tirada de 4.000 exemplars.

GSAM 427Conferència de la Unió de l'Àfrica del Sud

GSAM 427.1El gener de 1903, es va organitzar la Conferència de la Unió de l'Àfrica del Sud, que estava formada per les conferències de la Colònia del Cap i Natal-Transvaal, i les missions de Basutoland i Matabeleland sota el control de la Conferència de la Unió. A la conferència hi ha quinze esglésies organitzades amb 595 membres, nou companyies no organitzades de noranta membres i trenta guardadors del Sàbat aïllats, un total de 715, que van pagar un delme de 7.850 dòlars. Hi havia trenta-nou treballadors, dels quals vint-i-u estaven a la nòmina de les diverses conferències.

GSAM 427EL CAMP POLINESI

GSAM 427.2L'any 1876, el pastor James White i l'autor van enviar un volum dels Signs of the Times i alguns fullets, acompanyats d'una carta, a l'illa Pitcairn. Aquests documents es van col·locar en un vaixell que anava cap a Nova York, passant pel cap d'Horn. Ens van assegurar que el vaixell s'aturaria a Pitcairn i que allà lliurarien el paquet. No coneixíem cap persona a l'illa i no sabíem res de l'illa en si, tret de la seva reputació de tenir per habitants un poble devot i piadós. Els documents es van enviar a cegues.

GSAM 427Visita a Pitcairn

GSAM 427.3No vam tenir cap notícia de la gent ni de la nostra literatura fins que el senyor John I. Tay va fer la seva visita a l'illa, l'any 1886, deu anys més tard, quan vam saber que, com a resultat de la lectura del volum dels Signs i dels fullets, tota l'illa, en un moment donat, gairebé va decidir canviar el seu dia de culte del primer dia de la setmana al setè dia, i guardar el Sàbat del Senyor. Tanmateix, no ho van fer fins al moment de la visita del senyor Tay. Feia molt de temps que sentia un profund desig de visitar l'illa, però no sabia res personalment de la gent, ni del seu interès, ja despertat, per la veritat.

GSAM 428.1Després del seu retorn a Amèrica, va defensar amb molta insistència la construcció d'un vaixell amb el qual es poguessin transportar missioners d'illa en illa a l'oceà Pacífic. Va assistir a la Conferència General celebrada l'any 1889 amb aquest pensament ben present, i allà va defensar la causa de les illes polinesianes. La conferència, veient la utilitat de l'empresa, va votar per recaptar, mitjançant donacions, la suma de 12.000 dòlars per construir o comprar un vaixell per treballar entre les illes de l'oceà Pacífic.

GSAM 428La construcció del Pitcairn

GSAM 428.2En acord amb aquesta acció, el vaixell Pitcairn va ser construït l'estiu de 1890 a prop de Benicia, a unes trenta milles d'Oakland (Califòrnia), per un cost de 12.035,22 dòlars. En tres quarts d'any es va reunir aquesta suma de diners, i va ser donada per les escoles sabàtiques exclusivament amb aquest propòsit, i mai no es va fer un regal amb més alegria i entusiasme. El vaixell es va dedicar a Oakland, Califòrnia, el 25 de setembre de 1890. Unes mil cinc-centes persones es van aplegar al vaixell i al moll per presenciar la cerimònia.

GSAM 428La primera travessia del Pitcairn

GSAM 428.3El vaixell va salpar el 20 d'octubre en el seu primer creuer des de San Francisco cap al seu llunyà camp de treball. A bord hi havia com a missioners el pastor E. H. Gates i la seva esposa, el pastor A. J. Read i la seva esposa, John I. Tay i la seva esposa, amb una tripulació de missioners sota el comandament del capità Marsh. Aquest vaixell va anar primer a l'illa de Pitcairn, a quatre mil milles al sud de San Francisco, on va arribar el 25 de novembre. Quan el vaixell va deixar l'illa, el 17 de desembre, vuitanta-dos adults havien rebut el baptisme i s'havien organitzat en una església Adventista del Setè Dia. El vaixell es va dirigir llavors als grups de les illes Societat, Hervey, Samoa, Amigues i Fiji, deixant llibres religiosos i fullets sobre salut i temperància a la gent de parla anglesa. Durant vuit mesos, fins al setembre de 1891, els missioners van vendre llibres per un import de 1.900 dòlars, a més de distribuir una gran quantitat de material de lectura gratuït.

GSAM 429.1Els missioners van ser destinats de la manera següent: el pastor Read a Tahití; el pastor Gates es va quedar a Pitcairn per acabar la feina ja començada allà; mentre que el senyor Tay va triar de treballar a l'illa de Fiji. A la revista Review del 14 d'abril de 1904, el pastor Fulton diu sobre l'obra a Fiji: «Ara hi ha més de cent cinquanta guardadors del Sàbat en aquest camp de missions». Des de Fiji, el vaixell va navegar fins a Auckland, Nova Zelanda, per fer-hi reparacions necessàries i millores, i també per proveir-se de llibres.

GSAM 429Mort de missioners

GSAM 429.2Després d'una absència d'un any, onze mesos i divuit dies, el Pitcairn va tornar a San Francisco, on va arribar el 9 d'octubre de 1892. Durant aquest temps, el capità Marsh havia mort i havia estat enterrat a l'illa de Nova Zelanda. El senyor Tay va contraure una pneumònia, de la qual no es va recuperar mai. Ell també va morir en pau i va ser enterrat en la llunyana terra de Fiji; i així, dues vides preuades es van oferir tan aviat a la Missió Polinesiana.

GSAM 429.3Els missioners establerts a l'illa de Tahití, a Papaete, es van alegrar de veure, gairebé immediatament, els fruits del seu treball. Van poder enviar a la pàtria, en aquesta data, l'encoratjador informe de quaranta persones convertides i organitzades en una església Adventista del Setè Dia.

GSAM 429Segon viatge del Pitcairn

GSAM 429.4El vaixell va salpar de San Francisco en el seu segon viatge el 17 de gener de 1893, amb els següents missioners: B. J. Cady i la seva esposa, J. M. Cole i la seva esposa, E. C. Chapman i la seva esposa, i M. G. Kellogg, M.D. La senyoreta Hattie Andre, d'Ohio, els va acompanyar com a mestra per a l'illa de Pitcairn. A la tardor de 1893, el senyor Cady va obrir una escola a Raiatea, del grup de la Societat, amb seixanta alumnes. Al final del primer trimestre, el nombre havia augmentat a cent cinc. A l'inici del segon trimestre, hi havia cent vint alumnes assistents.

GSAM 430Tercer viatge del Pitcairn

GSAM 430.1La tercera travessia del vaixell es va fer el 1893-94. Els missioners d'aquest viatge van ser G. O. Wellman i la seva esposa, i Lillian White, tots de Michigan, que anaven destinats a Raiatea, on havien d'ajudar el pastor Cady en la seva tasca. El senyor Stringer i la seva esposa van anar com a missioners autosuficients. Es van quedar a Rurutu. A Raratonga (on la gent guardava el dissabte com a diumenge), hi van ser destinats el Dr. Caldwell i la seva esposa; mentre que el pastor Buckner i la seva esposa, de Califòrnia, es van quedar a Pitcairn. Durant la seva estada amb aquest poble, es van introduir moltes indústries noves, que han resultat beneficioses per als habitants en molts aspectes. En primer lloc, es va construir un molí de vent per moldre el blat de moro que ara es conrea a l'illa, i amb la mateixa força eòlica s'alimenten maquinàries lleugeres, que han donat lloc a altres indústries fins aleshores desconegudes dels illencs.

GSAM 430El quart viatge del Pitcairn

GSAM 430.2El 15 de desembre de 1895, el Secretari de Missions Estrangeres va dir:—

GSAM 430.3«El Pitcairn està ara al port després de la seva quarta travessia.... La feina s'ha establert en nou grups diferents, i en aquesta s'ocupen els següents treballadors:—

GSAM 430.4«A l'illa de Pitcairn, mestres, E. S. Butz i la seva esposa, i Hattie Andre. Illa de Norfolk, alguns missioners autosuficients estan dedicats a l'obra aquí, provinents d'Austràlia. Illes de la Societat, ministre, B. J. Cady; missioners mèdics, el senyor i la Sra. R. A. Prickett. Raratonga, missioners mèdics, el Dr. J. E. Caldwell i la seva esposa, les senyoretes Lillian White i Maude Young; mestres, G. O. Wellman i la seva esposa, el pastor J. D. Rice i la seva esposa. Fiji, el pastor J. M. Cole i la seva esposa. Illes Amigues, el pastor E. Hilliard i la seva esposa. Rurutu, el senyor i la Sra. Stringer, missioners autosuficients. Hawaii, el pastor E. H. Gates i la seva esposa; mestres, H. H. Brand i la seva esposa. Samoa, Dr. F. E. Braucht i la seva esposa. El pastor D. A. Owen i el seu fill i la seva filla, missioners autosuficients.

GSAM 431.1«El Pitcairn ha venut i ha regalat grans quantitats de literatura durant els seus quatre viatges. Com a conseqüència, han sorgit guardadors del Sàbat en molts llocs. S'han organitzat esglésies a l'illa de Pitcairn, Norfolk i Tahití.»

GSAM 431Venda del Pitcairn

GSAM 431.2Com que ara hi ha mitjans per arribar al camp polinesià que no existien quan es va construir el vaixell, aquest s'ha venut i s'han emprat altres mitjans per continuar la feina. El pastor E. H. Gates és ara el superintendent del camp polinesià i informa del progrés dels diversos grups.

GSAM 431LES ÍNDIES OCCIDENTALS

GSAM 431.3L'hivern de 1889, el senyor Wm. Arnold, d'Amèrica, va començar a fer tasques de colportor a les Índies Occidentals. Mentre feia aquesta feina, va aconseguir els noms i les adreces de mil dues-centes persones, que es van enviar a la International Tract Society per al seu ús en l'obra missionera. Mitjançant la correspondència i l'enviament de material de lectura a aquestes adreces, es va despertar un interès per la veritat i, d'aquesta manera, es va obrir el camí per a la promulgació de l'evangeli mitjançant la predicació de la Paraula.

GSAM 431.4En resposta a la crida per al treball ministerial, el pastor D. A. Ball va anar a Barbados i a altres punts a treballar, el novembre de 1890. Diverses persones van acceptar la veritat com a resultat dels seus esforços. El 1892, el senyor Patterson, de Califòrnia, va recórrer les illes venent Bible Readings amb bon èxit. El 1893, B. B. Newman va anar des de Florida a Jamaica per assumir la supervisió de l'obra de venda ambulant durant l'absència del senyor Arnold. El senyor Evans i el senyor Hackett també van anar a les Índies el mateix any per dedicar-se a aquesta branca de l'obra. Al mes de maig, el pastor Haysmer i la seva esposa van entrar en aquest camp per treballar segons s'obrís el camí. Poc després, el senyor Arnold va tornar, aquesta vegada per recórrer les illes fent campanya per a llibres sobre el tema de la salut. Fins al juliol de 1895, només a Jamaica s'havien venut llibres d'aquest tipus per un import de 8.200 $, mentre que la venda de llibres religiosos va ascendir a 7.654 $, per un total de 15.854 $. La distribució d'una quantitat tan gran de literatura va ajudar molt a establir a Kingston una església ben organitzada de setanta-cinc membres i a obrir vies per al treball ministerial en altres parts de l'illa.

GSAM 432Trinitat

GSAM 432.1La tasca aquí es va introduir d'una manera similar a la de Jamaica. L'any 1889, el senyor F. B. Grant i la seva esposa van ser convidats a visitar l'illa amb el propòsit d'introduir la nostra literatura denominacional, i per invitació, el pastor Flowers i la seva esposa els van seguir aviat per treballar a mesura que es van obrir les oportunitats. Van tenir un bon èxit, fins que el pastor Flowers va contraure la febre, la qual va causar la seva mort el 29 de juny de 1894. El pastor E. W. Webster va ser escollit com a successor seu, i va salpar de Nova York l'agost de 1895.

GSAM 432.2El 1896, els treballadors a les Índies Occidentals eren els següents: a Jamaica, el pastor A. J. Haysmer i W. W. Eastman, i diversos venedors a les illes Bahames. A les Antilles Menors, on hi havia el pastor E. Van Deusen i la seva esposa, amb C. F. Parmlee i la seva esposa com a treballadors bíblics, i els senyors Bean i Hackett com a venedors. A Trinitat, el pastor E. W. Webster i la seva esposa, amb la senyoreta Stella Colvin com a missionera mèdica. Els resultats: cent deu guardadors del Sàbat a Jamaica i cinquanta guardadors del Sàbat a Trinitat, centrats al voltant de Couva; una església a Barbados i una companyia a Antigua, Antilles Menors.

GSAM 432AMÈRICA CENTRAL

GSAM 432.3El pastor F. J. Hutchins i la seva esposa van deixar els Estats Units per anar a les Illes de la Badia el 16 de novembre de 1891. En aquell moment, principalment a Ruatan, hi havia unes vint persones que observaven el Sàbat del quart manament segons el decàleg, havent estat cridada la seva atenció per primer cop a aquesta veritat per la lectura de material que els van enviar per correu. Tres anys més tard, el 1894, W. A. Miller i la seva esposa van marxar de Califòrnia cap a Bonacca, on es van incorporar a l'obra educativa com a mestres en una escola que es va inaugurar el 4 de juliol de 1894, en un edifici escolar erigit pels Adventistes del Setè Dia. L'assistència durant el primer trimestre va ser d'una mitjana de trenta-quatre persones. El 1895, l'escola es va declarar autosostenible, ja que el nombre d'alumnes havia augmentat fins a quaranta-cinc.

GSAM 433.1A la Conferència General celebrada el 1895, el pastor Hutchins va informar que hi havia cent persones a les illes que obeïen el missatge, i també va declarar que s'havien erigit dues cases de reunions, propietat dels Adventistes del Setè Dia. A causa de l'escassetat de terra, i per tant molt valuosa per al cultiu, una d'aquestes cases de culte es va construir sobre l'aigua. Aquests dos edificis i l'escola es van escripturar a la General Conference Association. El valor dels béns de la Conferència a l'illa es va estimar en 1.789,60 dòlars. L'import dels llibres venuts fins al 1895 va ser de 2.243 dòlars.

GSAM 433Petit vaixell per a Amèrica Central

GSAM 433.2Atès que l'atenció de la Conferència es va dirigir a la conveniència i els avantatges de disposar d'un vaixell petit amb el qual es poguessin transportar missioners d'una illa a l'altra, es va votar la construcció d'un vaixell d'aquest tipus per a l'obra a les Illes de la Badia, amb un cost que no superés els 3.000 dòlars.

GSAM 433.3El 1896, només hi havia quatre treballadors a Amèrica Central: el pastor F. J. Hutchins i la seva esposa, i el pastor J. A. Morrow i la seva esposa a Hondures Espanyola. A Belize, la capital de l'Hondures Britànica, hi havia una companyia de creients que guardaven el setè dia d'acord amb el quart manament. La major part de l'obra en aquest camp s'ha dut a terme a les illes del mar Carib. Allà s'havien venut llibres per valor de diversos milers de dòlars, i seixanta persones s'alegraven de la veritat del missatge del tercer àngel.

GSAM 434La mort del pastor Hutchins

GSAM 434.1Durant uns dotze anys, el pastor F. J. Hutchins va treballar amb la màxima fidelitat i dedicació en el camp de l'Amèrica Central. Finalment, la seva resistència es va esgotar i va sucumbir a la malaltia. Ara descansa en el son, esperant la crida del Mestre —la crida que despertarà els fidels.

GSAM 434AMÈRICA DEL SUD

GSAM 434.2Va ser a través de la pàgina impresa que les idees dels Adventistes del Setè Dia es van introduir per primer cop a Amèrica del Sud. L'octubre de 1891, els senyors Snyder, Stauffer i Nowlin van començar la seva tasca com a venedors a l'Argentina. El 1893, per votació de la Conferència General, el pastor F. H. Westphal, d'Illinois, un ministre alemany, es va incorporar a l'obra en aquest camp missioner, i el 1894, Frank Kelley, de Califòrnia, va anar als Estats Units de Colòmbia com a missioner autosuficient. Pocs mesos després, els van seguir altres treballadors i així es va donar començament a aquesta nova missió. El 1896 es va presentar l'informe següent sobre l'obra en aquest camp: Xile té un ministre, el pastor G. H. Baber, que va arribar el 19 d'octubre de 1895; i dos venedors, F. W. Richards i F. H. Davis. L'Argentina també té dos ministres, F. H. Westphal i Jean Vuilleumier; i dos venedors, O. Oppegard i C. A. Nowlin. A més d'aquests, hi ha quatre treballadors bíblics: Lucy Post, el senyor i la Sra. Snyder, i John McCarthy. El Brasil té dos ministres, el pastor W. H. Thurston i H. F. Graf; i tres venedors, A. B. Stauffer, J. F. i J. A. Berger. La Guaiana Britànica té dos ministres, el pastor W. G. Kneeland i el pastor P. Giddings; i dos missioners mèdics, el Dr. B. J. Fercoit i la seva esposa.

GSAM 435.1El 1896, s'havien venut llibres per valor de mil dòlars a Xile, i trenta guardadors del Sàbat havien acceptat el Sàbat i les veritats afins llegint la literatura comprada als venedors. A Brasil i a l'Argentina s'havien venut llibres per un import de deu mil dòlars; i, encara millor, hi havia cent persones que guardaven el Sàbat. S'havia organitzat una església i cinc escoles sabàtiques. A l'Argentina hi havia tres esglésies organitzades, a Buenos Aires, Crespo i San Cristobal, respectivament. També hi havia una església organitzada a la Guaiana Britànica i cinquanta guardadors del Sàbat, cosa que feia un total de cent cinquanta Adventistes del Setè Dia a Amèrica del Sud.

GSAM 435THE SOUTHERN MISSIONARY SOCIETY

GSAM 435.2Estrictament parlant, aquesta societat no es pot anomenar estrangera, malgrat que està duent a terme una tasca d'evangelització d'un poble estranger (africans) a la nostra pròpia terra. Gran part del mèrit dels resultats ja assolits es deu als esforços perseverants del pastor J. E. White, sota la benedicció de Déu.

GSAM 435.3L'hivern de 1893, quan jo exercia de president de la Conferència d'Illinois, el pastor White va venir a veure'm profundament preocupat pels negres dels Estats del Sud. Com que va passar unes setmanes a Chicago, va sol·licitar el privilegi de treballar per als negres que vivien a la ciutat. La petició va ser concedida de bon grat, i va ser llavors quan realment va començar la seva obra per a aquest poble desafortunat.

GSAM 435El vapor missioner del pastor White

GSAM 435.4Des d'aleshores, pregava i planificava per al camp del Sud. A mesura que estudiava, els seus plans maduraven, culminant en la construcció d'un vapor a prop del llac Michigan, anomenat Morning Star. Equipat amb aquest «Bethel» flotant, va anar a Chicago i d'allà va baixar pels rius Illinois i Mississipí, arribant a Vicksburg, Mississipí, el 10 de gener de 1895. Allà, amb uns quants associats, va començar la seva tasca en terreny verge.

GSAM 436Treball de la Southern Missionary Society

GSAM 436.1Citem un informe fet pel pastor White a la Conferència General, el 9 d'abril de 1903, que dona els resultats de l'obra i mostra l'estat de l'obra missionera del Sud en aquella data:—

GSAM 436.2«La nostra Societat ha construït i ara gestiona cinc escoles a Mississipí.... Aquestes escoles es troben a Vicksburg, Yazoo City, Columbus i Jackson.... Els nostres treballadors també han impulsat esforços a Nashville, Memphis i Edgefield Junction, a Tennessee, i a Louisville i Bowling Green, a Kentucky.

GSAM 436Treballadors al Sud

GSAM 436.3«Actualment hi ha vint-i-set treballadors en diferents departaments de la Societat. Cinc ministres ordenats s'han format en l'obra de la Southern Missionary Society.... Tretze mestres s'han preparat de diferents maneres per a la seva tasca.... Un jove està estudiant medicina amb el suport de la Societat al Col·legi Mèdic Meharry de Nashville, i a un altre se li està donant assistència en els seus estudis a la mateixa escola.... S'han format alguns bons treballadors bíblics. Alguns dels mestres també s'estan convertint en treballadors competents en aquest departament.

GSAM 436El vapor «Morning Star»

GSAM 436.4«El Morning Star és propietat meva, construït amb els meus propis diners. A més, totes les despeses de funcionament d'aquest vaixell han estat pagades amb els meus propis ingressos. També diré que les despeses de manutenció a bord sempre les he assumides jo. Sovint la tripulació rondava entre deu i divuit homes.... Fins i tot els salaris de tots els treballadors que la Societat va tenir contractats durant anys no es van treure de donacions, sinó dels meus propis ingressos personals.

GSAM 437Com van arribar els diners per a la Missió del Sud

GSAM 437.1«Pot sorgir la pregunta: “D'on heu tret aquests diners?”. El Senyor ens els va donar. Es van publicar alguns llibrets. Primer el Gospel Primer, el disseny original del qual era per a l'ús en l'ensenyament de la gent de color. S'esperava vendre uns quants milers d'exemplars, però per a la nostra sorpresa ha arribat a gairebé un milió d'exemplars.

GSAM 437.2«La mare [la Sra. E. G. White] ens va ajudar amb el llibre Christ our Saviour, que se'n van vendre tres o quatre-cents mil exemplars. S'han venut dos o tres-cents mil exemplars de Best Stories. S'estima que s'han distribuït prou exemplars de Coming King per a formar una columna de quatre milles d'alçada. Amb els drets d'autor d'aquests llibres, a més de mantenir moltes altres empreses i línies de treball, vam construir el Morning Star.»

GSAM 437EN MOLTES TERRES

GSAM 437Mèxic

GSAM 437.3La nostra tasca en aquest país va començar l'any 1894, amb l'establiment d'una missió mèdica a Guadalajara. El 1896, la plantilla de treballadors era la següent: el pastor D. T. Jones i la seva esposa, que estaven al càrrec de la missió. Els mestres eren Ora A. Osborne, la Sra. A. Cooper, Kate Ross i una ajudant nativa. Els missioners mèdics eren el Dr. J. A. Neal, A. Cooper, la Sra. A. J. Rice, la Sra. Bartlett i la Sra. Rachel Flowers. Quaranta pacients al dia acudien a la missió, i quaranta alumnes assistien a l'escola de la missió. En aquella època s'estava construint un nou sanatori, amb un cost de 12.000 dòlars.

GSAM 437Àfrica Central

GSAM 437.4El 1893 la causa del missatge del tercer àngel havia avançat tant que el Comitè de la Conferència General es va sentir justificat per recomanar que s'establís una missió a l'Àfrica Central. Per tant, es va votar: «Que tan aviat com fos possible s'obrís una missió a Matabeleland». En harmonia amb aquesta acció, un grup d'Adventistes del Setè Dia va entrar el 1894 en aquell país i va seleccionar una granja de 12.000 acres. A la conferència de 1895, el pastor C. B. Tripp i la seva esposa, W. H. Anderson i la seva esposa, i el Dr. A. S. Carmichael van ser escollits com a missioners per a aquest camp llunyà. De seguida van començar els preparatius per al llarg viatge i, després d'un viatge pròsper, van arribar a la seva destinació el 26 de juliol de 1895.

GSAM 438La Costa d'Or

GSAM 438.1Durant diversos anys, el clam d'ajuda de Macedònia havia arribat als Adventistes del Setè Dia des de la costa oest d'Àfrica. L'interès per la veritat s'havia despertat en llegir les publicacions adventistes, però no va ser fins a l'any 1894 o per aquella època que es va enviar ajuda. Llavors, el pastor Sanford i el senyor Rudolph van ser convidats pel Comitè de la Conferència General a iniciar la feina que havia estat esperant tant de temps. Van entrar al camp amb zel i coratge. No gaire temps després, però, el pastor Sanford va contraure la febre, tan prevalent allà que el país és anomenat «la tomba de l'home blanc». Va tenir tres atacs i, llavors, per poder viure, es va veure obligat a tornar a Amèrica. Se'n van enviar d'altres a la Costa Occidental, entre els quals hi havia el pastor D. U. Hale, Geo. F. Kerr i la seva esposa, i G. P. Riggs. Aquest darrer, però, estava tan afeblit per la malaltia que es va perdre l'esperança que sobrevisqués, i va fugir a Anglaterra amb l'esperança de millorar amb un canvi de clima; en això, ell i els seus amics van quedar decebuts, ja que va anar empitjorant gradualment, i finalment va morir, i allà va ser enterrat. Ell també espera la vinguda del Donant de Vida.

GSAM 438Índia

GSAM 438.2El 12 de gener de 1890, el pastor Haskell va salpar del port de Durban, a la costa sud-est d'Àfrica, amb destinació a Calcuta, l'Índia, la Xina i el Japó. Abans d'aquesta data, Percy T. Magan, el seu secretari, s'havia unit a ell. El propòsit d'aquest viatge a l'Índia era de «prospectar» per obtenir informació que els permetés donar consells i recomanacions quan els Adventistes del Setè Dia comencessin les operacions missioneres actives en aquell camp. Amb la intenció d'establir una missió a l'Índia, la Conferència General va recomanar el 1893 que Wm. Lenker anés a aquell país com a colportor. En compliment d'aquesta recomanació, va anar a l'Índia i va introduir la literatura dels Adventistes del Setè Dia. Més endavant, el senyor Lenker va informar que ell i quatre persones més havien recorregut diverses parts de l'Índia fins al 1896 i havien venut publicacions per valor de 10.000 dòlars. Per mostrar l'interès que van generar els llibres venuts, va afegir que, mentre venia llibres a la rodalia de Madras, a la costa est de l'Índia, «un predicador nadiu va caminar seixanta milles per comprar un exemplar de Thoughts on Daniel and the Revelation».

GSAM 439Georgia Burrus a l'Índia

GSAM 439.1El 1895, la senyoreta Georgia Burrus va marxar de Califòrnia cap a l'Índia. En arribar-hi, va començar immediatament a estudiar la llengua bengalí i aviat es va posar a treballar a la missió. Fins al 1896, diverses persones havien començat a observar el Sàbat del Senyor gràcies a la relació amb els nostres treballadors.

GSAM 439.2Els treballadors al camp el 1896 eren el pastor D. A. Robinson i la seva esposa. Les senyoretes May Taylor i Georgia Burrus eren treballadores bíbliques. El senyor Lenker i el senyor Masters eren venedors. S'havia aconseguit un edifici adequat per a la llar de la missió, i s'havien fet crides a la pàtria per a metges, infermers i més ajuda per atendre les demandes que pressionaven sobre ells. A aquesta crida hi va respondre el pastor Brown, juntament amb altres. Tant ell com el pastor D. A. Robinson van morir a Karmatar, Bengala, Índia, a finals de desembre de 1899.

GSAM 439Hawaii, Illes Sandwich

GSAM 439.3L'any 1884, el senyor La Rue i Henry Scott van anar com a missioners a Hawaii a càrrec seu. Van començar la seva tasca fent treball missioner personal i venent llibres. Això va despertar un interès tan gran a l'illa que la Conferència General va votar, el novembre de 1885, que el pastor Wm. Healy anés a Hawaii la temporada següent a treballar, i que es demanés a la Conferència de Califòrnia que prestés una carpa per a aquest propòsit. Així equipats, el pastor Healy i els qui ja eren a l'illa van dur a terme una reunió sota carpa durant l'estiu de 1886. Com a resultat d'aquest esforç, diverses persones van acceptar el missatge. El senyor La Rue va romandre a Honolulu fins a l'any 1889, quan va salpar cap a Hong Kong, a la Xina.

GSAM 440Treball xinès a Hawaii

GSAM 440.1Però es va prestar poca tasca ministerial a l'illa fins que la Conferència General es va reunir el mes de març de 1895, moment en què es va prendre una votació que deia que «el pastor Gates i la seva esposa, amb el senyor i la Sra. Brand com a mestres dels xinesos, anessin a Honolulu per dedicar-se a l'obra missionera». La tasca d'ensenyament va començar immediatament, i el pastor Gates, tot i tenir la salut fràgil, va fer el que va poder per impulsar l'obra. Aviat van seguir els missioners un metge i unes infermeres, i la tasca en aquesta línia del missatge va començar amb bon peu.

GSAM 440Resum de Missions, 1 de gener de 1903

GSAM 440.2L'informe del Secretari de Missions Estrangeres, presentat el 31 de desembre de 1902, presenta la tasca del missatge portada a terme fora dels Estats Units de la manera següent:—

GSAM 440.3La Conferència de la Unió Australiana, formada per les conferències de Victòria, Nova Gal·les del Sud, Nova Zelanda, Queensland, Austràlia Meridional, Tasmània i Austràlia Occidental.

GSAM 440.4La Conferència General Europea, composta per la Conferència de la Unió Alemanya, l'Oest d'Alemanya, l'Est d'Alemanya, el Sud d'Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica Flamenca, l'Àustria-Hongria i els Estats Balcànics, la Suïssa Alemanya, el Sud de Rússia, el Nord de Rússia i la Rússia Mitjana.

GSAM 440.5La Conferència de la Unió Escandinava, que comprèn Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia i Islàndia.

GSAM 441.1La Conferència de la Unió Britànica, que comprèn el nord d'Anglaterra, el sud d'Anglaterra, Irlanda, Escòcia i Gal·les.

GSAM 441.2La Conferència de la Unió Llatina Francesa, que comprèn la francosuïssa, França i Itàlia.

GSAM 441.3La Missió Oriental, que comprèn Egipte, Síria i Turquia.

GSAM 441.4La Conferència de la Unió de l'Àfrica del Sud, que comprèn la Colònia del Cap, Natal-Transvaal, Basutoland i Matabeleland.

GSAM 441.5Diversos: Bermudes, Brasil, Guaiana Britànica i Holandesa, Amèrica Central (Sud), Xina, Fiji, Índia, Jamaica, Japó, Antilles Menors, Mèxic, Nyassalàndia, Pitcairn, Puerto Rico, Riu de la Plata, Raratonga, Samoa, Illes de la Societat, Sumatra, Tonga, Trinitat, Costa Oest (Amèrica del Sud) i Costa Oest (Àfrica).

GSAM 441.6El nombre de treballadors actius en aquests diferents camps, incloent-hi ministres, predicadors amb llicència, treballadors bíblics, colportors i venedors, és de 754.

GSAM 441Punts estratègics establerts

GSAM 441.7A partir d'aquestes breus declaracions sobre les nostres missions, podem dir, com va fer el secretari de Missions Estrangeres l'any 1896:

GSAM 441.7«Amb aquestes posicions estratègiques ara ocupades pel missatge a gairebé totes les parts del món, Déu, pel seu poder infinit, pot dur a terme una gran i poderosa obra en molt poc temps. Ell escurçarà la seva obra en justícia.»