Capítol 17 — La Veritat Avançada sota Dificultats

GSAM 265.1«COM un pastor cerca el seu ramat en el dia que és entre les seves ovelles escampades; així cercaré jo les meves ovelles, i les alliberaré de tots els llocs on han estat escampades en el dia de boira i de foscor.»¹

GSAM 265.2Aquells que fins a aquell moment (1847) havien acceptat el missatge del tercer àngel eren pobres en béns d'aquest món i, en conseqüència, no podien fer gaire cosa econòmicament per a la difusió del missatge. El pastor White, la seva esposa i el pastor Bates van veure la importància del treball personal entre els germans dispersos, i també la necessitat de preparar material de lectura per posar-lo a les mans de la gent, com a ajuda per conduir-los al coneixement de la veritat. El pastor Bates va rebre una gran ajuda per presentar la qüestió del Sàbat gràcies al seu fullet sobre aquest tema, que distribuïa a diferents localitats i que també es va difondre per correu. Va treballar amb la màxima perseverança.

GSAM 265El sacrifici d'una germana jove per la veritat

GSAM 265.3En una ocasió, com que no tenia diners per pagar el bitllet, estava a punt de començar el viatge a peu des de Massachusetts fins a New Hampshire. Justament aleshores va rebre una carta d'una germana jove que s'havia compromès a fer feines de casa per 1 dòlar a la setmana per poder ajudar la causa. Després de treballar una setmana, va quedar tan impressionada amb la idea que el pastor Bates necessitava diners que va anar a veure el seu patró i en va obtenir un avançament de sou per poder-li enviar immediatament 5 dòlars. Amb aquests diners, va pagar el seu bitllet a New Hampshire en un transport públic. A cada lloc on anava, tenia reunions molt bones, i moltes ànimes acceptaven la veritat.

GSAM 266Llar amb mobles prestats

GSAM 266.1Per mostrar l'esperit de sacrifici que impulsava els primers pioners d'aquest missatge, assenyalem el següent de la declaració de la Sra. White sobre la seva situació l'hivern de 1847-48, quan ocupaven habitacions a l'espaiosa casa de S. Howland, a Topsham, Maine, on van muntar llar amb mobles prestats:—

GSAM 266.2«Érem pobres i vam passar penúries. El meu marit treballava transportant pedra per al ferrocarril, i se li va gastar la pell dels dits, i va començar a sagnar en molts llocs. Havíem resolt no dependre de ningú, sinó valer-nos per nosaltres mateixos i tenir amb què ajudar els altres. Però no vam prosperar. El meu marit va treballar molt dur, però no va poder cobrar el que li tocava pel seu treball.

GSAM 266El pastor White tallant llenya

GSAM 266.3«El meu marit va deixar el ferrocarril i, amb la destral, va anar al bosc a tallar llenya. Amb un dolor continu al costat, treballava des de bon matí fins a la nit per guanyar uns cinquanta cèntims al dia. Un dolor intens li impedia dormir a la nit. Aviat vam rebre cartes de germans de diferents estats convidant-nos a anar a visitar-los; però com que no teníem mitjans per sortir de l'estat, la nostra resposta va ser que el camí no estava obert davant nostre.

GSAM 266.4«Vam rebre una carta del germà Chamberlain, de Connecticut, insistint-nos que assistíssim a una conferència en aquell estat. Vam decidir anar-hi si podíem obtenir els mitjans. El meu marit va fer els comptes amb el seu patró i va descobrir que li devien deu dòlars. Amb la meitat d'aquests diners, vaig comprar roba molt necessària i després vaig apedaçar l'abric del meu marit, fins i tot apedaçant els pedaços, de manera que era difícil distingir la tela original de les mànigues. Ens van quedar cinc dòlars per portar-nos a Dorchester, Massachusetts. El nostre bagul contenia gairebé tot el que posseïem a la terra. Però gaudíem de la pau interior i una consciència neta, i això ho valoràvem per sobre de les comoditats terrenques.

GSAM 267.1«Ens vam aturar a casa del germà Nichols i, abans de marxar, la germana Nichols li va donar cinc dòlars al meu marit, que van pagar el nostre bitllet fins a Middletown, Connecticut. Érem forasters en aquella ciutat i no havíem vist mai cap dels germans a l'estat. Ens van quedar només cinquanta cèntims. El meu marit no es va atrevir a fer servir aquests diners per llogar un cotxe, així que va llençar el bagul sobre un munt de taulons i vam continuar caminant a la recerca d'algú de la mateixa fe. Aviat vam trobar el germà Chamberlain, que ens va portar a casa seva.»

GSAM 267Conferència a Rocky Hill, Connecticut.

GSAM 267.2Aquesta conferència es va celebrar a Rocky Hill, i la sala de reunions era una gran cambra inacabada a casa del germà Belden. El següent fragment d'una carta escrita pel pastor White a S. Howland ofereix alguns detalls interessants sobre la reunió:—

GSAM 267.3«El 20 d'abril, el germà Belden va enviar el seu carro a Middletown per a nosaltres i els germans dispersos d'aquella ciutat. Vam arribar a casa seva [Rocky Hill] cap a les quatre de la tarda, i al cap de pocs minuts van arribar els germans Bates i Gurney. Aquell vespre vam tenir una reunió d'unes quinze persones. Divendres al matí van anar arribant més germans fins que érem uns cinquanta. No tots estaven plenament en la veritat. La nostra reunió d'aquell dia va ser molt interessant. El germà Bates va presentar els manaments amb claredat i la seva importància es va recalcar amb testimonis poderosos. La paraula va tenir efecte per consolidar els qui ja eren en la veritat i per despertar els qui no estaven del tot decidits.»²

GSAM 267Convidats al comtat d'Oswego, N.Y.

GSAM 267.4Com a resultat de la circulació del fulletó del pastor Bates entre els adventistes, persones d'altres estats van començar a guardar el Sàbat. Hiram Edson, de Port Gibson (Nova York), va escriure convidant el pastor i la Sra. White i altres a assistir a una conferència de guardadors del Sàbat a Volney, comtat d'Oswego, l'agost de 1848. Va dir que els germans eren generalment pobres i que no podia prometre que farien gaire per ajudar a pagar les despeses. El pastor White havia rebut 40 dòlars com a resultat de la feina feta al camp de fenc. Una part d'aquests diners es va gastar en comprar roba que es necessitava molt, i la resta va pagar el seu viatge a Volney i la tornada.

GSAM 268.1Aquesta conferència a l'oest de Nova York es va celebrar a la cotxera del senyor Arnold. Hi havia unes trenta-cinc persones presents, totes les que es van poder reunir en aquella part de l'estat, però gairebé no n'hi havia dues que estiguessin d'acord. Cadascú defensava amb fermesa les seves pròpies opinions, declarant que eren d'acord amb la Bíblia. Tots estaven ansiosos per defensar els seus punts de vista i predicar-los. Se'ls va dir que el pastor White i la seva esposa no havien recorregut una distància tan gran per escoltar-los, sinó per ensenyar-los la veritat. El senyor Arnold sostenia que els mil anys de l'Apocalipsi 20 ja havien passat, i que els cent quaranta-quatre mil esmentats a l'Apocalipsi eren els que van ressuscitar amb Crist.

GSAM 268El senyor Arnold s'oposa a les ordenances

GSAM 268.2Com que els emblemes del nostre Senyor moribund eren davant d'aquesta companyia, i mentre estaven a punt de commemorar els seus patiments, el senyor Arnold es va alçar i va dir que no tenia fe en allò que estaven a punt de fer, que el sopar del Senyor era una continuació de la Pasqua, que s'havia de celebrar només un cop l'any.

GSAM 268.3Aquestes estranyes diferències d'opinió van suposar una gran càrrega per a la Sra. White. Ella sabia bé que el senyor Arnold s'equivocava, i una gran tristesa la va envair, perquè semblava que Déu quedava deshonrat. Alguns van témer que estava morint; però els pastors Bates, White, Chamberlain, Gurney i Edson van pregar per ella, i el Senyor, misericordiosament, va escoltar les pregàries dels seus servents, i ella va recuperar-se. La llum celestial reposava sobre ella i aviat va perdre la consciència de les coses terrenals. Mentre es trobava en aquest estat, se li van mostrar alguns dels errors dels presents, i també la veritat en contrast amb aquests errors, mostrant que aquestes opinions discordants, que afirmaven que eren segons la Bíblia, només ho eren segons les seves pròpies opinions sobre la Bíblia, i que havien de renunciar als seus errors i unir-se al missatge del tercer àngel. La reunió va acabar gloriosament; la veritat va obtenir la victòria. Aquells que sostenien aquestes estranyes diversitats d'opinió van confessar els seus errors i es van unir al voltant de la veritat present del missatge del tercer àngel, i Déu els va beneir abundantment.

GSAM 269Una visió amb un ús meravellós de la Bíblia

GSAM 269.1El relat següent d'aquesta reunió va ser donat pel senyor Alexander Ross, el 4 de gener de 1884, que era un dels trenta-cinc que formaven la petita congregació. Va dir:—

GSAM 269.2«La germana White, mentre estava en visió, es va aixecar i va agafar la Bíblia de la família amb la mà esquerra; el llibre era de mida normal. Mentre la mantenia oberta, ben alta, sense mirar-hi, amb la mà dreta girava de text en text i, col·locant el dit sobre l'escriptura, la repetia. Vaig mirar molts dels textos per veure si repetia el que assenyalava. Jo mateix o algun dels presents els vam llegir tots. En cada cas, no només repetia el text al qual assenyalava, sinó que ho feia mentre tenia els ulls clavats cap amunt i en direcció contrària a la Bíblia. Van ser aquestes escriptures que va repetir les que van enderrocar les falses teories dels guardadors del Sàbat reunits a Volney, l'agost de 1848, i ens van fer unir-nos a la veritat.»

GSAM 269.3De fet, devia ser difícil de convèncer qui no renunciés a l'error de doctrina corregit en unes circumstàncies com aquestes, mitjançant textos clars citats de la Bíblia i d'una manera tan notable. Aquest grup de guardadors del Sàbat del comtat d'Oswego, després que els seus errors fossin corregits d'aquesta manera i que s'unissin en la veritat, van sortir d'aquella reunió per escampar la llum a altres. Els resultats, sens dubte, mostraven que eren obra de Déu. Satanàs sempre està disposat a dividir, distreure i dispersar, mitjançant qualsevol mitjà que pugui emprar. «Déu no és autor de confusió, sinó de pau, com en totes les esglésies dels sants».³

GSAM 270Casos Miraculosos de Sanació

GSAM 270.1Després de la conferència esmentada anteriorment, es van celebrar reunions al comtat de Madison, a Port Gibson, Port Byron i a la ciutat de Nova York. A aquestes en va seguir una reunió general a Connecticut. En alguns d'aquests llocs, el Senyor es va apropar molt als seus servents, i el poder guaridor del Gran Metge va acudir als malalts en resposta a les pregàries fervoroses del seu poble, mentre seguien la norma establerta a l'Epístola de Jaume.⁴ Fins i tot persones donades per desesperades pels metges van ser guarides de les seves malalties. Incidents d'aquest caràcter s'han experimentat sovint en diversos moments des de 1845.

GSAM 270Els pioners suporten la duresa

GSAM 270.2El pastor White, al Review and Herald, el 5 de febrer de 1880, quan parlava d'aquells dies de pioners, va dir:—

GSAM 270.3«En els nostres primers treballs vam patir gana per manca d'aliments adequats i fred per manca de roba adequada. Ens privàvem fins i tot del necessari per estalviar diners per a la causa de Déu. Al mateix temps, ens desgastàvem terriblement per dur a terme la gran quantitat de feina que semblava necessària en tasques d'escriptura, edició, viatges i predicació d'un estat a un altre.»

GSAM 270.4L'any 1848 va ser memorable, no només en la història de l'adveniment, sinó també políticament. Les veritats del missatge del tercer àngel estaven molt ben definides, i el camí s'obria en diferents direccions per a l'avanç de l'obra. En aquell moment, els esdeveniments del món moral i polític estaven prenent una forma dissenyada per despertar de nou l'atenció dels estudiants de la profecia. No només hi havia una gran confusió entre les nacions del Vell Món, sinó que a Hydesville, comtat de Wayne, Nova York, van començar les manifestacions de l'espiritisme modern, que els estudiants de la Bíblia deien que havien de ser els «esperits dels dimonis, que han de reunir les nacions de la terra per a la batalla del dia del Senyor».

GSAM 271Confusió de les nacions el 1848

GSAM 271.1El dia 21 de febrer de 1848, quan els cortesans de Lluís Felip de França estaven reunits al seu voltant, va dir: «Mai no he estat més fermament assegut al tron de l'imperi que aquesta nit». Al capvespre de l'endemà, vestit amb un «jaquetó de mariner», disfressat de cotxer de lloguer, va fugir fora de les muralles de la ciutat de París buscant un refugi per a la seva seguretat personal. Es diu que la causa d'aquest gran i sobtat canvi va ser el resultat d'algun moviment per part seva a favor de la usurpació papal, que va ofendre els seus súbdits i els seus soldats. Aquell dia havia completat, a la ciutat de París, una gran revista militar de l'exèrcit francès; i quan van dipositar les armes, es va retirar al palau, quan de sobte un nen petit va pujar a un canó, brandant una bandera tricolor i cridant: «A baix el papa! A BAIX EL PAPA!!» Els soldats van fer-se ressò del crit i aquest es va estendre ràpidament per les files, guanyant força a mesura que avançava, fins que s'hi va afegir el crit de: «I A BAIX EL REI!». En poques hores, tot París era una escena de confusió salvatge. Els soldats, amb les armes a la mà, acompanyats per una multitud, s'encaminaven cap al palau del rei. Ell, en ser informat del tumult, va afanyar-se a escapar disfressat.

GSAM 271Nacions que van participar en la lluita

GSAM 271.2La commoció i la inquietud de França es van estendre ràpidament a altres països. Prússia, Hannover, Sardenya, Sicília, Nàpols, Venècia, Llombardia, la Toscana i Roma van agafar el mateix esperit de les masses. En tres mesos, tota Europa estava en efervescència, i més de trenta imperis i regnes es trobaven en el més gran desordre. Als carrers es van cremar trons, i reis i emperadors fugien i s'amagaven per por de perdre la vida. Els polítics van predir que hi hauria una revolució general dels governs del món.

GSAM 272.1Molts dels ministres adventistes que encara no havien sentit parlar del missatge del tercer àngel, van veure aquesta confusió i van suposar que havia de ser la concentració de les nacions per a «la batalla del gran dia de Déu Totpoderós».⁵

GSAM 272Descobert el missatge del segell

GSAM 272.2Just en aquell moment, els Adventistes del Setè Dia aprenien de les Escriptures que el Sàbat del quart manament era el senyal, o segell, del Déu viu, i que havia arribat el moment de proclamar el missatge del segell de l'Apocalipsi 7:1-4, i estaven ideant maneres i mitjans per fer arribar aquest missatge a la gent. Mentre el poble del setè dia es preparava per a aquesta obra, els Adventistes del Primer Dia deien: «Arribeu massa tard amb el vostre missatge de segellament, perquè la batalla del gran dia i la vinguda real del Senyor són a sobre nostre».

GSAM 272El tumult es va calmar sobtadament

GSAM 272.3Uns tres mesos més tard, l'efervescència entre les nacions es va calmar; no pas, però, mitjançant un acord sobre les seves queixes, sinó d'una manera que els mateixos periodistes no podien explicar. Sobre aquest problema, Horace Greeley, al New York Tribune, va dir: «Per a tots nosaltres va ser una gran meravella què va provocar tan sobtadament aquella confusió entre les nacions; però ho és encara més gran què la va aturar».

GSAM 272El senador Choate sobre la situació al Vell Món

GSAM 272.4Arribem a l'any 1851 i trobem el senador Choate, en un discurs davant del Congrés dels Estats Units, referint-se a la situació a l'Antic Món i dient:

GSAM 272.4«Quin és exactament aquell estat i aspecte sobre el qual semblen descansar ombres, núvols i foscor, ho aprecieu completament; com de totalment inestable. M'ha semblat com si les prerrogatives de les corones, els drets dels homes i els ressentiments acumulats de mil anys estiguessin a punt de desenfundar l'espasa per a un conflicte en què la sang fluirà, com en una visió apocalíptica, “fins a les brides dels cavalls”, i en què una raça sencera d'homes s'esvairà; en el qual la gran campana del temps sonarà una hora més; en el qual la mateixa societat serà provada per foc i acer, per veure si és de la natura i del Déu de la natura o no.»

GSAM 273«Testimoni» del 18 de novembre de 1848

GSAM 273.1Mentre aquells que afirmaven que aquest moviment entre les nacions el 1848 havia de donar pas a la vinguda del Senyor van patir una trista decepció, què va passar amb els Adventistes del Setè Dia que sostenien que ja havia arribat el moment de presentar al poble el «segell del Déu viu»? Com a resposta, citem un fulletó publicat pel pastor Joseph Bates el mes de gener de 1849. En parlar d'un fet que va ocórrer el 18 de novembre de 1848, diu:—

GSAM 273.2«Una petita companyia de germans i germanes s'havia reunit en una reunió a Dorchester, prop de Boston, Massachusetts. Abans que comencés la reunió, alguns de nosaltres estàvem examinant alguns dels punts del missatge del segell; existia alguna diferència d'opinió sobre la correcció de la interpretació de la paraula “ascendent”, etc., i com que havíem fet de la publicació del missatge un tema de pregària a la conferència de Topsham [Maine] poc abans, i la manera de publicar no semblava prou clara, vam resoldre unànimement referir-ho tot a Déu. Després d'una estona passada en pregària fervent per a rebre llum i instrucció, Déu va donar a la germana White el següent en visió.»

GSAM 273.2Citem les paraules tal com les va pronunciar mentre estava en visió:—

GSAM 274Paraules dites en la visió

GSAM 274.1«On va esclatar la llum? Que el teu àngel ens ensenyi on va esclatar la llum. Va començar d'una manera petita, quan tu vas donar una llum rere l'altra. El testimoni i els manaments estan units, no es poden separar; primer vénen els deu manaments, per part de Déu. Ell es va complaure molt quan la seva llei va començar a guanyar força, i els llocs deserts van començar a ser edificats. De la debilitat ha passat a ser forta per haver cercat la seva paraula. La prova sobre ella ha durat només un breu temps. És el segell! S'eleva! S'alça, començant per la sortida del sol. Com el sol, primer fred, s'escalfa i envia els seus raigs. Quan aquella veritat va sorgir, només hi havia una mica de llum, però ha anat augmentant. Oh, el poder d'aquests raigs! Creix en força. El pes i la llum més grans són en aquesta veritat, perquè dura per sempre, quan la Bíblia ja no és necessària. Va sorgir a l'est; va començar amb una petita llum, però els seus raigs són sanadors. Oh, com és poderosa aquesta veritat; és la més alta després que entrin a la terra bona, però augmentarà fins que siguin fets immortals. Va començar amb la sortida del sol, continua el seu curs com el sol, però mai no es pon.

GSAM 274.2«Els àngels aguanten els quatre vents. És Déu qui reté els poders. Els àngels no els han deixat anar, perquè els sants no estan tots segellats. Quan Miquel s'alci, aquesta tribulació serà per tota la terra. Estan a punt de bufar. Hi ha un fre perquè els sants no estan segellats. Sí, publica les coses que has vist i sentit, i la benedicció de Déu t'acompanyarà. Mireu! Aquell ascens guanya força i es fa cada cop més lluminós.»⁶

GSAM 274.3Després de sortir d'aquesta visió, la Sra. White va dir al seu marit:

GSAM 274.3«Tinc un missatge per a tu. Has de començar a imprimir un petit diari i enviar-lo a la gent. Que sigui petit al principi; però a mesura que la gent el llegeixi t'enviaran mitjans amb què imprimir, i serà un èxit des del primer moment. Des d'aquest petit començament se'm va mostrar que era com uns corrents de llum que feien tota la volta al món.»

GSAM 275Dubtós des d'un punt de vista humà

GSAM 275.1Aquestes prediccions es van fer el 1848 pel que fa a l'ascens i la propagació de la veritat del Sàbat. Si s'observa la situació des d'un punt de vista humà en aquell moment, la raó diria: «Aquesta predicció mai no es pot complir». Poc després que es fes la predicció, un home va comentar a un dels nostres treballadors: «Trigareu 144.000 anys a fer el que proposeu». «Què!», dirien, «tres predicadors —el pastor White i la seva esposa, i el pastor Bates—, tots sense un ral, amb menys de cent adeptes, tots ells sense un cèntim, sortint amb uns quants centenars d'exemplars d'un fulletó de vuitanta pàgines sobre la qüestió del Sàbat, per donar un missatge d'advertiment a tot el món! Assumpció preposterosa!» Mentre els qui raonaven així deien: «Impossible!», la fe en el missatge i el testimoni d'un èxit assegurat deia: «En nom del Déu d'Israel, es farà! i confiant en la seva força, s'ha de fer!»

GSAM 275Com es va imprimir el primer diari dels Adventistes del Setè Dia

GSAM 275.2Des del moment en què es va donar el testimoni sobre l'obra de publicació, moltes oracions van ser ofertes per aquells que guardaven el setè dia, perquè el Senyor obrís el camí per a la impressió d'un «petit diari». La gran manca era diners amb què assegurar la publicació del primer número. Al mes de juny de 1849, el pastor White va tenir l'oportunitat de segar quaranta acres de gespa timothy amb una dalla manual a setanta-cinc cèntims per acre; i així va poder produir el primer número del petit diari. Potser no serà fora de lloc inserir en aquest punt un facsímil de la primera pàgina del petit full. El lector observarà a la primera columna les paraules del pastor White, on diu: «El camí no s'ha obert per començar l'obra fins ara». I també es pot veure que va ser el seu sacrifici personal el que «va obrir el camí».

GSAM 276Relat de la Sra. White sobre els primers fulls

GSAM 276.1La Sra. White diu sobre l'inici de l'obra de publicació:—

GSAM 276.2«El meu marit va començar a publicar un petit fullet a Middletown, a vuit milles de Rocky Hill, Connecticut, i sovint recorria a peu aquesta distància anar i tornar, tot i que aleshores coixejava. Quan va portar el primer número de la impremta, tots ens vam agenollar al seu voltant, demanant al Senyor, amb cors humils i moltes llàgrimes, que fes descansar la seva benedicció sobre els febles esforços del seu servent. Llavors va adreçar el full a tots aquells que pensava que el llegirien, i el va portar a l'oficina de correus dins d'una bossa de viatge. Cada número es portava de Middletown a Rocky Hill i, sempre abans de preparar-los per a l'oficina de correus, es posaven davant del Senyor, i s'oferien a Déu pregàries fervoroses, barrejades amb llàgrimes, perquè la seva benedicció acompanyés els missatgers silenciosos. Aviat van arribar cartes que portaven els mitjans per publicar el diari i la bona notícia que moltes ànimes abraçaven la veritat.»⁷

GSAM 276Predicció del suport al diari complerta

GSAM 276.3És amb sentiments més profunds que el simple interès que presentem aquesta primera pàgina del primer número publicat pels Adventistes del Setè Dia. Tot el volum de The Present Truth consistia en onze números de vuit pàgines, de dues columnes per pàgina. El text de la pàgina mesurava quatre i cinc vuitens per vuit polzades. Els números 1 i 4 es van imprimir al juliol, l'agost i el setembre a Middletown (Connecticut). Els números del 5 al 9 es van imprimir a Oswego (Nova York) i estan datats desembre de 1849, març, abril i maig de 1850. El número 11 està datat el novembre de 1850 i es va imprimir a Paris (Maine). Al número 6, el pastor White va dir: «Mentre es publicaven els quatre primers números, van entrar més que prou diners per pagar els papers. S'han utilitzat per pagar les nostres despeses dels actes als quals hem assistit». Durant l'any 1849, sota la influència d'aquests papers i de la tasca pionera del pastor Bates, molts van acceptar el missatge a Vermont, Michigan i altres estats.

GSAM 278.1En contrast amb la situació poc prometedora de l'obra el 1848, considerem alguns fets tal com són el 1905, i així podrem jutjar millor sobre el resultat final d'aquesta causa, per saber si tenien raó els qui s'oposaven a l'humil començament del missatge, o el Déu del cel que parlava per mitjà de la seva serventa sobre la força «creixent» de l'obra de «segellament».

GSAM 278Progrés de l'obra de publicació

GSAM 278.2Aquesta veritat s'està proclamant i imprimint ara en unes quaranta de les principals llengües del món. En lloc de tres ministres, n'hi ha més de 600, si comptem els ordenats i els predicadors amb llicència, a més de centenars d'altres que treballen com a metges, treballadors bíblics, mestres i missioners mèdics. La literatura de la denominació està representada en més de mig centenar de publicacions periòdiques diferents, que s'imprimeixen en gairebé una vintena d'editorials situades a Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, les illes del Pacífic i Austràlia. En aquestes editorials s'imprimeixen més de mil cent llibres, fullets i tractats diferents. Per obtenir-ne un exemplar de cadascun, juntament amb les publicacions periòdiques d'un any, caldrien uns 340 $. En lloc de simplement cent adeptes, n'hi ha gairebé 100.000 que s'alegren d'aquesta veritat. Vertaderament, aquest missatge, com el sol, està «sortint», i podem dir, amb les paraules del testimoni de 1848: «Oh, el poder d'aquests raigs!».

GSAM 278La Condició de les Nacions

GSAM 278.3Mentre el missatge ha anat avançant així, quina ha estat la condició de les nacions? Des d'aquell temps fins ara, als diaris públics, sovint hem llegit declaracions sobre la guerra general que aviat tindrà lloc a Europa. Tot i que hi ha hagut enfrontaments aquí i esclats allà, el «remolí» general es manté contingut; als «quatre vents» no se'ls permet bufar tots alhora, «fins que els servents de Déu siguin segellats». Que els elements de discòrdia i guerra hi són, però no esclaten perquè estan continguts, és evident per a tothom.

GSAM 279.1Henry Ward Beecher, poc abans de la seva mort, va qualificar el manteniment d'exèrcits tan grans a Europa de «prendre per avançat la sang vital, per por que es vessés». La situació entre les nacions, amb les seves rancúnies i animositats i la seva actitud amenaçadora les unes envers les altres, la va comparar amb un «punt mort», causat per un grup d'homes que s'apuntaven amb punyals al pit els uns als altres, i cap d'ells s'atrevia a fer el primer cop per por de rebre'l. «Però», va dir, «un d'ells veurà aviat el moment oportú per atacar, i llavors vindrà la baralla general.»

GSAM 279Comparació d'eines de guerra

GSAM 279.2Des de 1848 s'han construït armes de guerra en comparació de les quals les millors d'aquella època ara es considerarien simples joguines. La «Peace Association» d'Amèrica, en fer la seva crida als serveis per la pau el Diumenge de la Pau —15 de desembre de 1895—, va dir: «Ara, mentre hi ha un avenç decidit en la civilització, d'altra banda hi ha més preparatius de guerra entre les nacions que mai abans.»

GSAM 279El general Miles sobre els preparatius de guerra

GSAM 279.3El general Nelson A. Miles, en un discurs en un míting multitudinari a Washington D.C., el 12 de gener de 1904, va dir:—

GSAM 279.4«En aquesta edat il·lustrada de progrés i de civilització intel·ligent i refinada, ens agradaria creure que les càrregues i els perills de la guerra s'han alleugerit; tanmateix, per estrany que pugui semblar, mai no hi ha hagut un moment en la història del món en què s'hagi malbaratat tanta riquesa en preparatius de guerra, ni en què tants milions d'homes entrenats, hàbils i disciplinats, armats amb les armes més destructives, s'hagin apartat dels camins de la indústria pacífica, com en l'actualitat.»

GSAM 280.1Però el remolí de la guerra encara retarda, mentre continua l'obra del segellament.