Capítol 5 — El missatge del segon adveniment

GSAM 93.1«ARA apreneu una paràbola de la figuera: Quan el seu branquill és tendre i surten les fulles, sabeu que l'estiu és a prop; així mateix vosaltres, quan vegeu totes aquestes coses, sàpigueu que això [al marge, ell] és a prop, a les portes. De veritat us dic que no passarà aquesta generació fins que tot això s'hagi complert. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.»¹

GSAM 93.2En aquest passatge de l'Escriptura, se'ns adreça l'atenció cap al moment en què és possible aprendre que la vinguda de Crist és «a les portes» amb la mateixa certesa amb què sabem que l'estiu és a prop quan veiem les primeres fulles tendres que comencen a sortir. També es pot saber que hem arribat a la generació que no desapareixerà de l'escena de l'acció fins que Crist mateix vingui. Quan arriba el moment d'aprendre la paràbola, és veritat rotunda que és el moment del Senyor de suscitar mestres per ensenyar-la. La pregunta de l'apòstol en una altra ocasió és igualment aplicable aquí: «Com sentiran sense un predicador? I com predicaran si no són enviats?»²

GSAM 93El temps dels senyals

GSAM 93.3En el capítol anterior vam veure com s'obtenia coneixement sobre la finalització del període de dos mil tres-cents dies, i que s'estenia fins a «l'hora del seu judici». En la paràbola que aquí es presenta, se'ns porta al temps del Senyor per a aquesta paràbola i el missatge del «judici» que s'ha de proclamar al món. Després de parlar de la gran «tribulació» que havia de venir sobre el seu poble i que havia de ser «escurçada», el Salvador va dir: «Immediatament després de la tribulació d'aquells dies es farà fosc el sol, i la lluna no donarà la seva llum, i les estrelles cauran del cel, i els poders dels cels seran commoguts; i llavors apareixerà al cel el signe del Fill de l'home».³

GSAM 94.1Observeu, no diu que l'últim signe esmentat sigui un signe de la seva vinguda; sinó un signe que el Fill de l'home és allà, que es veu que ve. Els esdeveniments que aquest text presenta com a senyals en què fonamentar la fe en la seva imminent arribada són els senyals en el sol, la lluna i les estrelles. Els altres esdeveniments que segueixen tenen lloc en relació amb la seva arribada efectiva en els núvols del cel. Així, immediatament després del tercer d'aquests senyals —el de les estrelles— arriba el moment del Senyor per aixecar els seus mestres perquè ensenyin que la vinguda de Crist és a les portes.

GSAM 94.2Pel que fa al moment de l'aparició d'aquests senyals: el sol s'havia d'enfosquir immediatament després de la tribulació.⁴ Com relata Marc, seria «en aquells dies, després d'aquella tribulació».⁵ El nostre Salvador havia dit que els dies s'escurçarien. Pel decret de Maria Teresa i els Actes de Tolerància de 1773 a 1776, la fúria de la persecució contra l'església es va escurçar. Tot i que el poder perseguidor va mantenir el control del braç civil fins al 1798, les seves persecucions es van acabar cap al 1773. Comparant les declaracions del Salvador, es situaria el primer d'aquests senyals entre 1773 i 1798.

GSAM 94El Dia i la Nit Fosca

GSAM 94.3El 19 de maig de 1780, el sol es va enfosquir de manera sobrenatural. No va ser un eclipsi, ja que la lluna havia fet lluna plena el dia abans. Malgrat això, hi va haver una foscor sobre tota la zona nord-est dels Estats Units des de les onze del matí fins a les onze de la nit. En aquella ocasió no només el sol es va enfosquir, sinó que la lluna es va negar a reflectir la llum del sol. Va ser un enfosquiment que va impedir que el sol brillés sobre el disc de la lluna. I, com va expressar Noah Webster molts anys després, «mai no s'ha assignat cap raó satisfactòria per a aquest enfosquiment».

GSAM 95.1Sobre aquest dia fosc, Herschel, l'astrònom, va dir: «El Dia Fosc a Amèrica del Nord va ser un d'aquells fenòmens meravellosos de la natura que sempre es llegiran amb interès, però que la filosofia no sap explicar».

GSAM 95.2Els qui van descriure la foscor de la nit del 19 de maig de 1780 van dir que, malgrat que hi havia lluna plena, «si tots els cossos lluminosos de l’univers haguessin deixat d’existir, les tenebres no haurien pogut ser més intenses».

GSAM 95La pluja d'estels

GSAM 95.3El tercer d'aquests senyals, la caiguda de les estrelles, es va complir el 13 de novembre de 1833. Aquella nit, o més aviat des de cinc hores abans de l'alba, hi va haver una pluja de meteors que alguns van comparar amb corrents de foc que baixaven del cel; altres, amb espurnes de foc que sortien d'un gran foc d'artifici. Aquest fenomen va cobrir tota Amèrica del Nord, des del golf de Mèxic al sud fins a la badia d'Hudson al nord, i des de les illes Sandwich a l'oest fins a pocs centenars de milles de Liverpool a l'est. Allà on es va observar, va ser la mateixa pluja contínua d'estrelles, que caien tan espesses com els flocs de neu en una tempesta de neu.

GSAM 95.4Pel que fa a aquesta pluja d'estels de 1833, citem a més el Connecticut Observer del 25 de novembre de 1833:—

GSAM 95.5«L'editor de l'Old Countryman es pren molt seriosament les “estrelles caigudes”. Diu: “Qualifiquem la pluja de foc que vam veure el dimecres al matí passat com un tipus terrible, un precursor segur, un presagi misericordiós, d’aquell gran i terrible dia que els habitants de la terra presenciaran quan s'obri el sisè segell. El temps és a tocar, descrit no només al Nou Testament, sinó també a l'Antic Testament; i no era possible contemplar una imatge més precisa d'una figuera que llença els seus fruits quan l'embat un vent poderós.”»

GSAM 96Predicció de Thomas Burnett

GSAM 96.1El poble havia estat ensenyat pels antics a esperar un compliment literal d'aquest senyal. Thomas Burnett, a la seva Theory of the Earth, impresa a Londres l'any 1697, va dir sobre Mateu 24:29:—

GSAM 96.2«Sens dubte, en aquell temps hi haurà tota mena de meteors ardents; i entre altres, els anomenats estels fugissers, que, tot i que no són considerables individualment, si es multipliquessin en gran nombre, caient, com diu el profeta, com fulles de la vinya o figues de la figuera, farien una visió sorprenent.... No cal que considerem aquestes coses com a expressions hiperbòliques i poètiques, sinó com a profecies explícites, i coses que succeeiran literalment.»

GSAM 96Testimoni d'Olmstead

GSAM 96.3El professor Olmstead, del Col·legi de Yale de Massachusetts, a qui han anomenat «el meteoròleg més gran d'Amèrica», va dir sobre les estrelles fugaces del 13 de novembre de 1833:—

GSAM 96.4«L'extensió de la pluja de 1833 va ser tal que va cobrir una part considerable de la superfície de la Terra, des del mig de l'Atlàntic a l'est fins al Pacífic a l'oest; i des de la costa nord de Sud-amèrica fins a regions indefinides entre les possessions britàniques al nord. L'exhibició d'estrelles fugaces no només era visible, sinó que a tot arreu presentava la mateixa aparença.»

GSAM 96.5Sobre aquesta exhibició, que va començar cap a les 11 de la nit del 12 de novembre i va continuar fins cap a les 4 de la matinada del dia 13, el professor diu:—

GSAM 96.6«Els qui van tenir la sort de presenciar l'espectacle de les estrelles fugaces el matí del 13 de novembre de 1833, probablement van veure el més gran espectacle de focs d'artifici celestials que s'hagi vist mai des de la creació del món, o almenys dins dels anals que recullen les pàgines de la història.»

GSAM 97Espectacle estel·lar també vist a Europa

GSAM 97.1En un llibre publicat per Leonard Heinrich Kelber a Stuttgart, Alemanya, l'any 1835, aprenem que aquest senyal es va repetir a l'altra banda de l'Atlàntic, el mateix mes, però uns dies més tard. Diu:—

GSAM 97.2«El 25 de novembre de 1833, hi va haver una magnífica exhibició d'estels fugissers al continent europeu», i «a Minsterburg, Silèsia, van caure estels com una pluja de foc. Amb ells van caure boles de foc, que van fer la nit tan lluminosa que la gent va pensar que les cases properes s'estaven incendiant.

GSAM 97.3«Al mateix temps, a Prin, Àustria, hi va haver una pluja d'estels que va cobrir una superfície de més de cinc-centes milles quadrades. Alguns la van descriure com a corrents de foc que baixaven del cel. Alguns la van anomenar una pluja de foc. Els cavalls es van espantar i van caure a terra. Moltes persones es van posar malaltes de por.»

GSAM 97Aplicació de la Paràbola

GSAM 97.4Seguint aquesta línia de la profecia, després de la realització del tercer senyal —la caiguda de les estrelles—, el nostre Salvador diu: «Apreneu ara una paràbola de la figuera». Aquest llenguatge no s'aplica a la generació que vivia quan el nostre Senyor va pronunciar aquest discurs, sinó a la generació que havia de veure aquestes coses realitzades —no realitzant-se, sinó realitzades. Les coses que s'han de complir com a senyals que Crist és a les portes no inclouen l'agitació dels cels quan serà vist arribar realment. Aquests senyals de la seva imminent arribada inclouen aquest tercer senyal, el que està relacionat amb les estrelles. El temps designat pel Senyor perquè el poble aprengués una paràbola de la figuera data de després de 1833. Aquest és el temps del Senyor perquè el món s'adoni de la gran veritat que la seva vinguda és a les portes, i que aquesta tindrà lloc abans que passi la generació que escolti aquesta paràbola. Així doncs, veiem com la profecia marca el moment en què s'ha de donar al món la gran proclamació de l'adveniment.

GSAM 98Una proclamació mundial

GSAM 98.1En compliment d'aquesta predicció, trobem que justament en aquell moment, el 1833, el Senyor estava aixecant els seus missatgers o ministres en diverses parts del món, que des del 1833 fins al 1844 van fer sonar el clam de la imminent vinguda de Crist, «ja a les portes»; i aquests van ensenyar la paràbola de la figuera, assenyalant aquests senyals de la seva vinguda, tal com ell els havia instruït a fer. Aquest missatge, ja fos per mitjà del mestre vivent o a través de la pàgina impresa, va arribar a cada estació missionera del món i a cada port marítim de la terra.

GSAM 98.2L'abast del missatge ha estat exposat clarament per l'editor de la Voice of Truth, de Rochester (Nova York), en un número de gener de 1845:—

GSAM 98.3«L'evangeli etern, tal com es descriu a Apocalipsi 14:6, 7, s'ha predicat a tota nació, parentatge, llengua i poble; dient amb veu alta: “Tingueu por de Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu judici; i adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts de les aigües.” No hi ha cap cas que es pugui demostrar amb fets de manera més clara que aquest missatge ha estat portat a tota nació i llengua sota el cel, en els darrers pocs anys, amb la predicació de la vinguda de Crist el 1843 [1843, temps jueu — el nostre temps, 1844], o properament. Mitjançant conferències i publicacions, el so ha arribat a tota la terra, i les paraules fins a la fi del món.»

GSAM 98.4Algunes persones, desconeixedores dels fets, han considerat que el moviment de la segona vinguda es limitava a una determinada localitat, suposant que era una obra relacionada amb William Miller i uns quants centenars de ministres associats amb ell a la part nord dels Estats Units. Per a aquests, pot ser una sorpresa saber que el moviment a Amèrica, en el qual els pastors Miller i Himes eren líders destacats, era només una petita part d'un gran moviment que, com s'ha indicat anteriorment, va arribar «fins als confins de la terra».

GSAM 99COM VA COMENÇAR EL MOVIMENT EN DIVERSES NACIONS

GSAM 99.1Va arribar el temps del Senyor perquè aquesta proclamació arribés al món, i en una vintena o més de diferents indrets de la terra, aproximadament al mateix temps, van sorgir homes que, sense conèixer la feina dels altres, es van llançar a fer ressonar aquest missatge a tots els racons de la terra. Els esmentats al capítol 4, que van rebre la llum respecte al final dels dos mil tres-cents dies, amb una excepció —A. Campbell—, van ser impulsats a emprendre la proclamació del missatge del primer àngel de l'Apocalipsi 14; això també per l'acció directa de l'Esperit de Déu, i no pas per comunicar-se la llum els uns als altres.

GSAM 99Comparació amb la Reforma

GSAM 99.2Si apliquem la mateixa regla a aquest moviment que D'Aubigné va aplicar a l'auge de la gran Reforma del segle XVI, sens dubte s'ha de comptar com el missatge del Senyor i en el temps del Senyor. D'aquella Reforma en el seu conjunt, l'historiador va dir:—

GSAM 99.3«Alemanya no va comunicar la veritat a Suïssa, ni Suïssa a França, ni França a Anglaterra. Tots aquests països la van rebre de Déu, així com una part del món no transmet la llum a una altra; sinó que el mateix globus radiant la comunica directament a tota la terra. Crist, l'aurora del dia que ve de l'altura, infinitament exaltat per sobre de tota la humanitat, va ser, en l'època de la Reforma, com en l'establiment del cristianisme, el foc diví que va donar vida al món. Al segle XVI, una mateixa doctrina es va establir alhora en les llars i les esglésies de les nacions més llunyanes i diversificades. La raó és que el mateix Esperit actuava en tot arreu produint la mateixa fe.

GSAM 99.4«La Reforma d'Alemanya i la de Suïssa demostren aquesta veritat. Zwingle no va tenir cap relació amb Luter. Hi va haver, sens dubte, un vincle entre aquests dos homes; però l'hem de buscar per sobre de la terra. Aquell que des del cel va donar la veritat a Luter, la va donar a Zwingle. Déu va ser el mitjà de comunicació entre ells. “Vaig començar a predicar l'evangeli”, diu Zwingle, “l'any de gràcia de 1516, és a dir, en un temps en què el nom de Luter no s'havia sentit mai al nostre país. No vaig aprendre la doctrina de Crist de Luter, sinó de la paraula de Déu. Si Luter predica Crist, fa el que jo faig; i res més.”»⁶

GSAM 100.1Parlant de l'obra de Farel i Lefèvre a França, l'historiador diu:—

GSAM 100.2«La Reforma a França, per tant, no va ser una importació estrangera. Va néixer a terra francesa; va germinar a París; va tenir les seves primeres arrels a la mateixa universitat, que constituïa el segon poder de la cristiandat romana. Déu va col·locar els principis de l'obra en els cors honests dels homes de la Picardia i la Dauphiné abans que comencés en cap altre país.

GSAM 100.3«Hem vist que la Reforma suïssa va ser independent de la Reforma alemanya. La Reforma francesa va ser, al seu torn, independent de totes dues. L'obra va començar alhora en aquests diferents països, sense cap comunicació entre ells; com, en una batalla, totes les diferents forces que componen l'exèrcit es mouen al mateix instant, tot i que l'una no diu a l'altra que marxi, perquè una mateixa ordre, procedent del mateix cap suprem, és escoltada per totes. Havia arribat el temps, el poble estava preparat, i Déu va començar la Reforma de la seva església a tots els països alhora. Fets com aquests demostren que la gran Reforma del segle XVI va ser una obra divina.»⁷

GSAM 100.4Sobre la Reforma a Anglaterra, sota el lideratge de T. Bilney, Fryth, Tyndale i altres, D'Aubigné afegeix:—

GSAM 100.5«La Reforma d'Anglaterra va començar, per tant, de manera independent de Luter i Zwingle, tenint el seu únic fonament en Déu. En tots aquests països de la cristiandat hi va haver una acció simultània de la paraula divina. L'origen de la Reforma a Oxford, Cambridge i Londres va ser el Nou Testament grec publicat per Erasme. [Tyndale i Thomas Bilney van deixar Cambridge l'any 1519.] Va arribar un dia en què Anglaterra s'enorgullia d'aquest alt origen de la Reforma.»⁸

GSAM 101.1La proclamació de l'adveniment va sorgir de manera similar a la que s'ha descrit en la Reforma. Homes van ser moguts simultàniament en més de quatre vegades més parts del món, sense conèixer-se els uns als altres ni tenir cap comunicació de sentiments, i van començar a proclamar les mateixes veritats de l'Escriptura, no només en quatre nacions de la terra, sinó a tot el món civilitzat.

GSAM 101Els treballs de Joseph Wolff

GSAM 101.2En aquest punt pot ser oportú cridar l'atenció sobre fets que fan referència a l'abast de la proclamació de l'adveniment:—

GSAM 101.3«El 1831 Joseph Wolff, D.D., va ser enviat com a missioner des de Gran Bretanya per treballar entre els jueus de Palestina. Ell, segons els seus diaris, fins a l'any 1845, va proclamar la imminent vinguda del Senyor a Palestina, Egipte, a les costes del Mar Roig, Mesopotàmia, la Crimea, Pèrsia, Geòrgia, per tot l'Imperi Otomà, a Grècia, l'Aràbia, Turquia, Bujara, l'Afganistan, el Caixmir, l'Hindòstà, el Tibet, als Països Baixos, Escòcia, Irlanda, a Constantinoble, Jerusalem, Santa Helena, també a bord de vaixells pel Mediterrani i a la ciutat de Nova York, a totes les denominacions. Declara que ha predicat entre jueus, turcs, mohamedans, parsis, hindús, caldeus, iazidites, sirians, sabeus, a paixàs, xeics, xahs, els reis d'Organtsh i Bujara, la reina de Grècia, etc.»⁹

GSAM 101.4Al Iemen, la regió habitada pels descendents d'Hobab, sogre de Moisès, Joseph Wolff va veure un llibre del qual parla així: «Els àrabs d'aquest lloc tenen un llibre anomenat “Seera”, que tracta de “La Segona Vinguda de Crist i el seu Regnat en Glòria!”».¹⁰

GSAM 102.1Al Iemen va passar sis dies amb els recabites, dels quals diu: «No beuen vi, no conreen vinyes, no sembren llavor, viuen en tendes i recorden les paraules de Jonadab, fill de Recab. Amb ells hi havia fills d'Israel, de la tribu de Dan, que residien a prop de Terim, a Hatramawt, i que esperaven, juntament amb els fills de Recab, la imminent arribada del Messies en els núvols del cel.»

GSAM 102.2Veiem, pel que s'ha exposat, que durant aquests catorze anys el mateix Wolff havia proclamat la notícia de la vinguda de Crist a les portes, en més de vint nacions diferents. Durant el mateix període, la doctrina es va difondre àmpliament a Alemanya, especialment al sud entre els moravians.

GSAM 102El Missatge a Alemanya i Rússia

GSAM 102.3Un escriptor anglès, Mourant Brock, ens informa que «a Württemberg hi havia una colònia cristiana de centenars de membres, que esperava la imminent vinguda de Crist». La doctrina va ser proclamada en altres parts d'Alemanya per Hengstenberg, que en aquell moment era considerat el teòleg més talentós d'Alemanya.

GSAM 102.4A la revista Review and Herald, del 13 de desembre de 1892, el pastor L. R. Conradi d'Alemanya diu:—

GSAM 102.5«Bengel, a Alemanya, va encendre l'amor per la manifestació del nostre Senyor en molts cors, fet que va portar milers de persones a estudiar la paraula profètica com mai abans.... La llum va brillar a Alemanya, i s'hi van circular publicacions que mostraven l'aplicació dels dos mil tres-cents dies. Va seguir un despertar religiós, especialment a Württemberg, i quan va sorgir la persecució, centenars de famílies es van traslladar al sud de Rússia i allà ho van estendre entre els seus compatriotes que s'hi havien traslladat molts anys abans. Quan els pastors tancaven les seves esglésies, amb molt poques excepcions celebraven les seves “stunden”, o “hores” de reunió, en cases particulars, i centenars de persones es van convertir. Fins i tot en aquella època es va parlar del Sàbat entre ells, però com que ningú no va fer el primer pas, es va ofegar. Un pagès rus es va convertir a les “stunden” i llavors va començar la mateixa obra entre els russos. Això finalment va portar al gran moviment “stundista” de l'actualitat, la influència del qual s'estén a l'extrem més llunyà de Sibèria i la Transcaucàsia.»

GSAM 103.1A la revista Review and Herald, del 31 de juliol de 1891, hi ha una declaració del pastor Conradi respecte al germà Schäche d'Austràlia, que, en el moment de què parla, residia a la Silèsia i treballava part del temps en interès de la missió interior del pare Gosner, un notable teòleg evangelista alemany. Del germà Schäche, transmet el següent respecte al llibre de Kelber:—

GSAM 103.2«Després de 1836, o quan va expirar el Càlcul de Bengel, va aparèixer al diari del comtat de Schweidnitz un anunci de la llibreria del senyor Sommerfeldt d'allà, sobre un llibre de L. Henry Kelber, referent als grans i gojosos esdeveniments que havien de tenir lloc els anys 1843 i 1844. El títol exacte del llibre no el recordo. Vam aconseguir el llibre esmentat i el vam llegir amb un grup de persones interessades, a porta tancada, l'any 1839-40. El llibre demostrava, a partir de Daniel, l'Apocalipsi i Mateu 24, que el final era imminent, i també contenia una taula de càlcul que mostrava com s'havia arribat a la data esmentada.»

GSAM 103El Missatge a Gran Bretanya

GSAM 103.3En una publicació anglesa titulada The Millennium, s'afirma que «set-cents ministres de l'Església d'Anglaterra feien sonar el crit del retorn del Redemptor». Entre alguns dels ministres més talentosos de l'època hi havia aquells que proclamaven la doctrina de l'adveniment a Anglaterra entre el 1840 i el 1844. D'aquests, mencionarem els noms de Bickersteth, Birks, Brooks, Brock, Habershon, Plyn, Fremantle, Nathan Lord, McNeil, Winters, Cummings, J. A. McCaul, D.D., Dr. Nisbett, Rev. A. Dallas, M.A. [en el seu llibre, Look to Jerusalem, pàgina 114, aplica la paràbola de Mateu 24 a aquesta generació], Burgess, Routon, Gunner, Barker, Bonham, Dealtry, etc.

GSAM 104El Missatge als Països Baixos

GSAM 104.1La doctrina del segon adveniment va ser proclamada als Països Baixos per Hentzepeter, que es deia que era, en aquell temps, el ministre més capacitat d'aquell país. Era conservador del Museu Reial de La Haia, nomenat pel rei. Diu d'ell mateix, en una carta escrita a l'editor del Midnight Cry el juny de 1844, que la seva atenció es va cridar per primer cop a aquest tema a través d'un somni molt impressionant. Va investigar les Escriptures sobre el tema i l'any 1830 va publicar un fulletó exposant la doctrina. El 1841 va publicar un altre fulletó sobre la fi del món. En la mateixa carta diu que la primera informació que va rebre sobre William Miller i altres que proclamaven públicament la doctrina de la imminent arribada de Crist va ser l'any 1842, conversant amb un home que va venir a Holanda procedent d'Amèrica.

GSAM 104El Missatge a la Tartària

GSAM 104.2Ja el 1821 es creia i s'ensenyava la doctrina de la vinguda del Senyor a la Tartària. Per aquella època, un missioner irlandès va ser enviat a aquell país, i un sacerdot tàrtar li va plantejar la pregunta: «Quan vindrà Crist per segona vegada?». Ell va respondre que no en sabia res de res, i el sacerdot es va mostrar molt sorprès per una resposta així d'un missioner que havia vingut a ensenyar-los les doctrines de la Bíblia, i va comentar que creia que «tothom que tingués una Bíblia podria saber-ho». Aleshores, el sacerdot va expressar la seva opinió, afirmant que creia que Crist vindria cap a l'any 1844 dC. Aquest fet es troba a l'Irish Magazine, de 1821.

GSAM 104El Missatge a Amèrica, l'Índia i al Continent

GSAM 104.3A Advent Tracts, vol. 2, pàgina 135, 1844, Mourant Brock d'Anglaterra diu:—

GSAM 105.1«No és només a la Gran Bretanya que es manté l'esperança del proper retorn del Redemptor i s'alça la veu d'advertiment, sinó també a Amèrica, l'Índia i al continent europeu. A Amèrica, uns tres-cents ministres de la paraula prediquen així “aquest evangeli del regne”; mentre que en aquest país, uns set-cents de l'Església d'Anglaterra alcen el mateix crit.»

GSAM 105A cada port marítim de la Terra

GSAM 105.2E. R. Pinney, de Seneca Falls (Nova York), un ministre baptista devot que va dedicar la seva vida a la proclamació de la doctrina de l'adveniment, en la seva Exposition of Matthew 24, a les pàgines 8 i 9, va dir:—

GSAM 105.3«Ja el 1842, s'havien enviat publicacions sobre el segon adveniment a totes les estacions missioneres d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, a ambdós costats de les Muntanyes Rocalloses.... Els comandants dels nostres vaixells i els mariners ens diuen que no atracen en cap port on no trobin que aquesta proclamació els ha precedit, i que se'ls fan freqüents preguntes al seu respecte.»

GSAM 105Tres mil proclamant el missatge

GSAM 105.4El pastor G. W. Mitchel, de Zanesville (Ohio), un altre ministre que ell mateix va proclamar la doctrina, va dir a l'autor en una conversa a Newark (Ohio), 8 d'agost de 1894, que el pastor William Miller li va dir, en una conversa a McConnellsville, Ohio, el setembre de 1844, que tenia els «noms i adreces de tres mil ministres en diverses parts del món que proclamaven: “Tingueu por de Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l'hora del seu judici”, la major part dels quals es trobaven a Amèrica del Nord i Gran Bretanya».

GSAM 105.5William Miller, en parlar de l'extensió d'aquest «crit», va dir:—

GSAM 105.6«Un o dos en cada racó del món han proclamat la notícia, i tots coincideixen en el temps: Wolff d'Àsia; Irving, d'Anglaterra anteriorment; Mason d'Escòcia; Davis de Carolina del Sud; i un bon nombre en aquesta regió, són, o han estat, donant el crit.»¹¹

GSAM 106El Voice of Elijah d'Hutchinson difós

GSAM 106.1El pastor R. Hutchinson, el 1837, va ser enviat des d'Anglaterra com a missioner wesleyà al Canadà. Finalment, es va establir a Mont-real. Tenia una gran quantitat de contactes a l'estranger. Els anys 1843 i 1844 va publicar un diari anomenat Voice of Elijah, en el qual tractava de la doctrina de l'adveniment. Com que tenia accés fàcil a vaixells per a països estrangers i el privilegi d'enviar grans paquets de la seva publicació sense cap despesa de franqueig, els va enviar en grans quantitats a totes les parts de la terra. Va dir de la seva pròpia obra que els enviava gratuïtament a Nova Escòcia, Nou Brunswick, Terranova, Anglaterra, Irlanda, Escòcia, Gal·les, França, Alemanya, Constantinoble, Roma i a totes les parts del regne britànic i les seves colònies.

GSAM 106A les illes Sandwich

GSAM 106.2Al Midnight Cry del 12 d'octubre de 1843, hi havia una carta d'una tal Sra. O. S. Burnham, de Kaloa, illa de Kauai, illes Sandwich. Ella, juntament amb el seu marit, eren mestres d'escola en aquell lloc. Ells acceptaven i proclamaven allà la doctrina de l'adveniment, i un grup de creients adorava amb ells a les illes.

GSAM 106El missatge comparat amb el de Joan Baptista

GSAM 106.3Així doncs, veiem que la doctrina de l'adveniment es va proclamar en una mesura més que suficient per complir les prediccions de l'escriptura al seu respecte.

GSAM 106.4El missatge que havia d'anunciar el primer adveniment de Crist va ser exposat pel profeta Isaïes en aquestes paraules: «Veu d'algú que crida al desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu al desert un camí per al nostre Déu. Tota vall s'exaltarà, i tota muntanya i turó s'abaixaran: el tort es farà recte i les zones accidentades, planes; i la glòria del Senyor es revelarà, i tota carn la veurà juntament: perquè la boca del Senyor ho ha dit.»¹² Aquesta profecia es va complir en l'obra de «Joan el Baptista, que predicava al desert de Judea, dient: Penediu-vos, perquè el regne dels cels és a prop.»¹³

GSAM 107.1Aquest home, ell sol, durant sis mesos de treball en un sol país, Judea, va complir aquesta meravellosa predicció. Tot i que aquesta profecia limitava l'obra de Joan pel que fa al temps i al lloc, no és així amb aquelles profecies que es refereixen a l'anunci del segon adveniment, ja que l'obra havia de ser amb un «crit fort», d'abast mundial.

GSAM 107.2Així es veu, a la llum dels fets presentats, com de precisament es va complir la profecia sobre el missatge de l'adveniment. Va arribar el temps de Déu perquè s'ensenyés la paràbola de la figuera, perquè es fes el primer anunci del missatge del primer àngel, i Ell va suscitar els seus missatgers per proclamar el crit a totes les nacions, pobles i llengües.