Capítol 1 — Introductori

GSAM 21.1QUAN parlem del segon adveniment de Crist, tractem un tema que, en realitat, ha estat l'esperança del poble de Déu des de l'expulsió dels nostres primers pares del jardí de l'Edèn. En les paraules adreçades a la serp, que la descendència de la dona li trencaria el cap, hi havia la certesa que finalment vindria un restaurador que derrotaria les usurpacions de Satanàs i compliria el propòsit de Déu a la terra. La suposició és que Adam i Eva pensaven que aquesta obra es duria a terme molt aviat i que un descendent immediat d'ells en seria el vencedor. Tanmateix, en el pla de Déu, la promesa del Salvador de la ruïna aparent abraçava tot el que s'ha desenvolupat des de llavors en l'execució del seu «propòsit i gràcia, que ens va ser donats en Crist Jesús abans que comencés el món».¹

GSAM 21.2Si Adam i Eva haguessin tingut de cop la visió de la misèria i el patiment que omplirien el món durant les llargues edats que separen la seva ruïna de la seva restauració, el seu dolor hauria estat insuportable. El Déu del cel, en la seva tendra misericòrdia i compassió, els va amagar aquesta visió, deixant-los alimentar la tendra esperança de ser aviat alliberats a la gloriosa llibertat dels fills de Déu. El fet de pensar que la redempció era a prop els incitaria naturalment a una major diligència en la preparació per a l'esdeveniment.

GSAM 22.1De la mateixa manera ha estat amb el poble de Déu en totes les generacions des dels dies d'Adam. Estaven segurs que un esdeveniment gran i important havia de succeir en algun moment en el futur: que Crist finalment vindria i establiria el seu regne. Ells també, com Adam i Eva, creien que l'esdeveniment era imminent i, com ells, no eren conscients del que succeiria entre la seva època i l'esdeveniment; d'altra manera, podrien haver-se desanimat en l'esforç per assolir la meta del premi.

GSAM 22.2Aquest pensament es pot il·lustrar amb l'ús d'esdeveniments que han ocorregut en forma de grans descobriments. Els homes que els van originar, tot i que no n'eren conscients, estaven complint en realitat el propòsit de Déu; tanmateix, estaven animats per idees que no van resultar estar, en tots els aspectes, en harmonia amb les seves pròpies teories que els van impulsar a l'acció.

GSAM 22Efectes de gran abast dels descobriments de Colom

GSAM 22.3Montgomery, a la seva American History, edició² de 1902, pàgines 8 i 9, parlant de la teoria que va impulsar Colom a emprendre el seu viatge i de l'execució del seu pla d'arribar a les Índies Orientals navegant cap a l'oest, diu:—

GSAM 22.4«Colom pensava que podia millorar el projecte del rei de Portugal. Estava convençut que hi havia una via més curta i millor per arribar a les Índies que la ruta que havia traçat Díaz. El pla del mariner genovès [Colom] era tan audaç com original. En lloc de navegar cap a l'est, o cap al sud i l'est, proposava navegar directament cap a l'oest. Tenia, com ell creia, tres raons bones i sòlides per a una empresa semblant: En primer lloc, com els millors tractats de geografia de la seva època, Colom estava convençut que la terra no era plana, com la majoria de la gent suposava, sinó un globus. En segon lloc, suposava que aquest globus era molt més petit del que és, i que la major part era terra en lloc d'aigua. En tercer lloc, com que no sabia res, i no sospitava res, de l'existència del continent americà o de l'oceà Pacífic, es va imaginar que la costa d'Àsia o de les Índies era directament oposada a Espanya i a la costa occidental d'Europa. La distància total fins a Cipango, o el Japó, va estimar que probablement no superaria unes quatre mil milles.

GSAM 23.1«El seu pla era aquest: sortiria d'Europa, dirigiria la seva nau cap a l'oest, en direcció a Japó, i seguiria la corba del globus fins que l'hi portés al que buscava. Al seu parer, era tan segur i senzill com perquè una mosca caminés al voltant d'una poma.

GSAM 23.2«Si l'expedició tenia èxit, tindria aquest immens avantatge: entraria a les Índies directament per la porta principal, en lloc d'arribar-hi per un camí tortuós i per una mena d'entrada lateral, com havien de fer els portuguesos.

GSAM 23.3«Veiem que aquest home, que entenia les matemàtiques pràctiques, la geografia i la navegació tan bé com qualsevol de la seva època, tenia raó en el primer punt —la forma de la Terra—, però s'equivocava de tot en els altres dos.

GSAM 23Un error afortunat

GSAM 23.4«Tanmateix, curiosament, els seus errors li van ser d'ajuda en un aspecte. L'error que va cometre pel que fa a la distància va ser extraordinàriament afortunat. Si Colom hagués calculat correctament la mida del globus i la veritable distància d'un viatge d'aquestes característiques, probablement no hauria salpat, ja que hauria vist de seguida que la ruta portuguesa proposada era molt més curta i barata. A més, si hagués pogut imaginar o haver previst de qualsevol manera que el continent americà es trobava justament al seu pas, això, per si mateix, potser no l'hauria induït a emprendre un viatge de descobriment, ja que el seu objectiu no era trobar un país nou, sinó una nova via cap a un de vell.»

GSAM 23La Gran Esperança de les Edats

GSAM 23.5Així, el poble de Déu, al llarg dels segles, ha tingut l'esperança de la vinguda de Crist davant seu «com una àncora de l'ànima, segura i ferma».³ Tot i que sovint, enmig de dolors i afliccions, criden amb angoixa: «Fins quan, Senyor, abans que arribi la llibertat?», han continuat avançant i, com Pau, han dit i encara diuen: «Quina és la nostra esperança, o alegria, o corona de glòria? No sou pas vosaltres, en la presència del nostre Senyor Jesucrist, quan ell vingui?»⁴

GSAM 24Pau sostingut per l'esperança

GSAM 24.1Algunes il·lustracions del poder sustentador d'aquesta esperança en aquest context ja són suficients. Quan Pau va ser portat davant Fèlix i se li va permetre parlar en la seva pròpia defensa, va dir: «Segons el camí que ells anomenen heretgia, jo adoro el Déu dels meus pares, creient totes les coses que estan escrites a la Llei i als Profetes, i tinc l'esperança en Déu, que ells mateixos també admeten, que hi haurà una resurrecció dels morts, tant dels justos com dels injustos».⁵

GSAM 24.2En la seva hàbil defensa quan fou portat davant d'Agripa, Pau va dir: «Ara estic davant teu i sóc jutjat per l'esperança de la promesa que Déu va fer als nostres pares; a la qual promesa les nostres dotze tribus, servint assíduament Déu de dia i de nit, esperen arribar. Per aquesta esperança, rei Agripa, sóc acusat pels jueus. Per què us hauria de semblar increïble que Déu pugui ressuscitar els morts?»⁶ Quan finalment va arribar a Roma per comparèixer davant de Cèsar, va dir als jueus: «Per l'esperança d'Israel sóc lligat amb aquesta cadena.»⁷

GSAM 24.3Pau va parlar lliurement d'aquesta esperança en la seva carta a Titus: «Perquè la gràcia de Déu, que porta la salvació, ha aparegut a tots els homes, ensenyant-nos que, negant la impietat i les passions mundanes, hàgim de viure sòbriament, justament i piadosament en aquest món present, esperant la benaventurada esperança i l'aparició gloriosa del gran Déu i Salvador nostre, Jesucrist».⁸

GSAM 24Pere, gaudint de l'esperança

GSAM 24.4Pere parla d'aquesta mateixa esperança de la manera següent: «Beneït sigui el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran misericòrdia ens ha fet néixer de nou a una esperança viva per la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts, a una herència incorruptible, immaculada i que no es marceix, reservada als cels per a vosaltres, que sou guardats pel poder de Déu mitjançant la fe per a la salvació que està a punt de revelar-se en els darrers temps. En el qual us alegreu molt, encara que ara, per un temps, si cal, tingueu entristeïment a causa de diverses temptacions, perquè la prova de la vostra fe, molt més preciosa que l'or perible encara que es provi amb foc, pugui ser trobada digna de lloança, honor i glòria en l'aparició de Jesucrist.»⁹

GSAM 25El propòsit de Déu en la creació

GSAM 25.1Les Escriptures revelen el propòsit de Déu en crear el món; i de la paraula de la profecia també aprenem el seu pla pel que fa al futur: «Així diu el Senyor que va crear els cels, Déu mateix que va formar la terra i la va fer; ell l'ha establerta, no la va crear en va, la va formar per ser habitada.»¹⁰ Quan l'havia formada, la va donar a l'home. El salmista diu: «El cel, i fins i tot els cels, són del Senyor; però la terra l'ha donada als fills dels homes».¹¹ Però quan la va donar a l'home, l'home era recte, com expressa el savi: «Això solament he trobat: que Déu ha fet l'home recte; però ells han cercat moltes invencions».¹²

GSAM 25.2Llegim de la manera com el Senyor tracta la raça que «quan va separar els fills d'Adam, va establir els límits dels pobles segons el nombre dels fills d'Israel»,¹³ és a dir, segons el nombre del veritable Israel que finalment serà reunit a la terra com a súbdits del seu futur regne. Pau ho expressa amb aquestes paraules: «Déu... ha fet de la mateixa sang tota la humanitat per habitar sobre tota la faç de la terra, i ha determinat els temps establerts d'antuvi i els límits de la seva habitació; perquè cerquin el Senyor, a veure si el palpen i el troben, tot i que no és lluny de cadascun de nosaltres; perquè en ell vivim, ens movem i tenim el nostre ésser».¹⁴ Quan aquest propòsit original respecte a la terra es compleixi, «el teu poble també serà tot just.»¹⁵ De nou es diu d'ells en aquell estat: «L'habitant no dirà: Estic malalt; el poble que hi habita se li perdonarà la seva iniquitat.»¹⁶ Aquell serà el temps en què «els mansos heretaran la terra i se satisfaran amb l'abundància de pau.»¹⁷

GSAM 26La Segona Vinguda de Crist no és una faula

GSAM 26.1Es diu en la segona epístola de Pere que «no hem seguit contes de fades enginyosament inventats quan us vam fer saber el poder i la vinguda del nostre Senyor Jesucrist, sinó que vam ser testimonis oculars de la seva majestat. Perquè va rebre honor i glòria de Déu Pare, quan li va venir una veu des de la glòria excel·lent: Aquest és el meu Fill estimat, en qui m'he complagut. I aquesta veu que va venir del cel la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. A més, tenim una paraula de profecia més segura; i feu bé d’escoltar-la amb atenció, ja que és una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l’estel del matí s’alçarà en els vostres cors.»¹⁸

GSAM 26.2En aquest passatge de l'Escriptura, l'apòstol es refereix a la transfiguració al mont com a prova de la segona vinguda de Crist. Abans d'aquesta escena, el nostre Salvador havia dit als seus apòstols: «Hi ha alguns d'aquests qui són aquí que no tastaran la mort fins que vegin el Fill de l'home venir en el seu regne»¹⁹ —tal com ho registra Lluc: «Hi ha alguns d'aquests qui són aquí que no tastaran la mort fins que vegin el regne de Déu».²⁰

GSAM 26.3Aquesta promesa es va complir literalment en la pròpia transfiguració. En aquesta «visió» al mont van veure Jesús glorificat, tal com apareixerà quan vingui en el seu regne. Van veure Elies (Elià), que va ser pres al cel sense tastar la mort, representant aquells que seran traslladats —canviats de mortals a immortals— «en un tres i no res, en un parpelleig d'ull», quan el Senyor vingui.²¹ També hi havia Moisès, un que havia mort, representant aquells que ressuscitaran d'entre els morts per trobar-se amb el Senyor. Així, en aquesta «visió» van tenir una visió de Crist venint en el seu regne, tal com els havia promès.

GSAM 27La profecia, una paraula més segura

GSAM 27.1Tot i que els apòstols havien vist aquesta visió gloriosa al mont de la transfiguració i havien sentit la veu de l'aprovació de Déu, l'apòstol Pere afirma: «Tenim una paraula de profecia més segura». Amb aquesta afirmació no menysté el que van veure i sentir en aquella ocasió memorable. Llavors van sentir la veu de Déu una vegada, però en les grans línies de la profecia, que s'estenen fins a la segona vinguda de Crist, tenim la veu de Déu repetida sovint. De fet, cada predicció profètica concreta complerta o registrada en la història és la veu de Déu per a nosaltres. Ha de ser en aquest sentit que la paraula de la profecia és «més segura». La Revised Version la tradueix com a «assegurada». La profecia s'assegura amb cada una de les especificacions complertes. Cada esdeveniment predit, quan es compleix, és una garantia que els esdeveniments predits restants es compliran sens dubte.

GSAM 27La naturalesa de la profecia

GSAM 27.2Els testimonis següents d'eminents estudiosos de la Bíblia sobre la naturalesa de la profecia són contundents:—

GSAM 27.3Thomas Newton afirma que «la profecia és la història anticipada i condensada; la història és la profecia complerta i expandida. Hi ha hagut oracles mentiders al món; però tota la saviesa i malícia dels homes i diables no pot produir cap profecia com les que es recullen a les Escriptures».

GSAM 27.4Sir Isaac Newton testifica que «prestar atenció als profetes és un tret fonamental de l'església veritable».

GSAM 27.5El Dr. A. Keith diu que «la profecia és equivalent a qualsevol miracle, i és en si mateixa miraculosa.... Només la veu de l'Omnipotència podria cridar els morts del sepulcre; només la veu de l'Omnisciència podria dir tot el que estava amagat en el futur fosc, que per a l'home és tan impenetrable com les mansions dels morts; i ambdues són igualment la veu de Déu».

GSAM 28.1Matthew Henry va dir que «en el temps de Déu, que és el millor temps, i a la manera de Déu, que és la millor manera, la profecia es complirà sens dubte. Cada paraula de Crist és molt pura i, per tant, molt segura».

GSAM 28L'objecte de la profecia

GSAM 28.2Podem aprendre de les paraules de Crist als seus apòstols un dels propòsits del Senyor en donar la profecia. Parlant profèticament de les coses que passarien en la trajectòria de Judes, va dir: «Us ho dic abans que passi, perquè, quan passi, cregueu que jo ho sóc.»²²

GSAM 28.3El Senyor diu també per boca del profeta Isaïes: «Jo sóc Déu, i no n'hi ha cap com jo, que anuncio la fi des del principi i, des de temps antics, les coses que encara no s'han fet, dient: El meu consell s'acomplirà i faré tot el meu pla».²³

GSAM 28.4De nou: «He declarat les coses antigues des del principi, i van sortir de la meva boca i te les vaig mostrar; les vaig fer de sobte i van tenir lloc... Fins i tot des del principi t'ho he declarat; abans que succeís t'ho vaig mostrar, perquè no diguessis: El meu ídol les ha fet, i la meva imatge tallada, i la meva imatge fosa, les han manat. Ho has sentit, ves tot això; i no ho anunciareu? T'he mostrat coses noves des d'ara, fins i tot coses amagades, i no les coneixies. S'han creat ara, i no des del principi; fins i tot abans del dia en què no les vas sentir, no fos cas que diguessis: Mira, jo ja les coneixia».²⁴

GSAM 28.5D'aquest llenguatge se'n veu la força del compliment profètic com a prova de l'origen diví de la profecia, així com que és una demostració del poder del Senyor per sobre de tots els déus dels pagans. També s'observa d'aquestes paraules que la profecia ocupa un lloc molt important en les Escriptures de la veritat. Com que aquests fets són veritat, és sorprenentment estrany que tanta gent dediqui poca o cap atenció a l'estudi de les parts profètiques de les Escriptures Sagrades.

GSAM 29La profecia no està segellada

GSAM 29.1Els ignorants diuen que són il·letrats i, per tant, no poden entendre les profecies. D'altra banda, molts dels instruïts, i alguns d'ells entre el ministeri, diuen: «Les profecies estan segellades i no es poden entendre. Tots sabem que el llibre de l'Apocalipsi és un llibre segellat».

GSAM 29.2A l'Apocalipsi, a Joan, l'amat, se li va donar l'ordre especial de no segellar el llibre.²⁵ També en aquest llibre es pronuncia una benedicció sobre aquells que «escolten les paraules d'aquesta profecia i guarden les coses que s'hi han escrit».²⁶ Com es podrien guardar les coses contingudes en un llibre segellat si no s'entenguessin, i no es poguessin entendre? El Senyor va dir per mitjà de Moisès: «Les coses secretes pertanyen al Senyor, el nostre Déu; però les coses revelades pertanyen a nosaltres i als nostres fills per sempre, perquè guardem totes les paraules d'aquesta llei».²⁷

GSAM 29.3Que el Senyor va dissenyar les profecies de Daniel perquè fossin enteses és evident a partir de les seves paraules als seus deixebles respecte a elles. Llegim: «Quan doncs vegeu l'abominació de la desolació, de què parla el profeta Daniel, parada en el lloc sant (qui llegeixi, que entengui)»,²⁸ cosa que pràcticament diu: Enteneu Daniel el profeta.

GSAM 29.4El Senyor exposa la fal·làcia de l'afirmació que la profecia no es pot entendre, amb aquestes paraules: «Tota la visió s'ha tornat per a tu com les paraules d'un llibre segellat, que els homes entreguen a un home que sap llegir, dient: Llegeix-ho, si us plau; i ell diu: No puc, perquè està segellat. I el llibre és entregat a qui no sap llegir, dient: Llegeix-ho, si us plau; i ell diu: No sé llegir. Per això va dir el Senyor: Com que aquest poble s'acosta a mi amb la boca i em fa honor amb els llavis, però ha allunyat de mi el seu cor, i el seu temor envers mi és ensenyat pel precepte dels homes: per tant, vet aquí que faré una obra meravellosa entre aquest poble, una obra meravellosa i un miracle: perquè la saviesa dels seus savis perirà, i l'enteniment dels seus prudents serà amagat.»²⁹ Si el poble al qual el profeta es refereix aquí hagués seguit la paraula segura de la profecia, no s'hauria apartat de la llei de Déu ni hauria substituït els seus preceptes pels manaments dels homes.

GSAM 30La profecia no és d'interpretació privada

GSAM 30.1No és que la profecia tingui algun significat profund, ocult i misteriós que faci que tants no l'entenguin. L'apòstol Pere n'ha dit: «Sabent primer que cap profecia de l'Escriptura no és d'interpretació privada. Perquè la profecia no va venir en temps antics per voluntat humana; sinó que els sants homes de Déu van parlar com eren moguts per l'Esperit Sant.»³⁰ Es desprèn clarament d'aquest llenguatge que el que és essencial per a la comprensió de la profecia és la recepció d'aquell esperit que va parlar a través dels profetes. D'aquest esperit, promès a tots els qui el cerquin, està escrit: «Ell us guiarà en tota la veritat.»³¹

GSAM 30Profecia complerta

GSAM 30.2En l'estudi de la profecia hi ha certs fets que sempre s'han de tenir presents: Déu, que és infal·lible, és l'autor de la profecia, i quan arriba el moment del compliment d'una predicció, succeeix exactament l'esdeveniment predit. A més, com que el Senyor, que té el poder de preveure exactament què faran els homes, especifica un temps en què una cosa tindrà lloc, quan arriba aquest temps, es produeix el compliment veritable de la profecia. En altres paraules, un fals compliment de la profecia en el temps específic per al veritable és una impossibilitat. En consonància amb aquest axioma, podem dir que, quan arriba el moment del Senyor perquè el seu missatge de veritat sigui donat al món, el missatge es manifesta sempre.

GSAM 30.3En una ocasió, quan l'autor va fer un discurs sobre el compliment de la profecia, un incrèdul que era present va avançar i va dir: «Us he de felicitar, intèrprets de la profecia, per ser tan afortunats. En el vostre estudi de la història, sembla que trobeu tan fàcilment allò que s'ajusta exactament a la profecia». «Sí», va ser la nostra resposta, «encaixa perquè va ser fet per encaixar. Si anéssiu a una botiga de guants a comprar-vos un parell, no esperaríeu trobar-ne que us anessin bé a la mà?». Ell va respondre: «És clar que sí, perquè han estat fets per adaptar-s'hi». «Així doncs», va dir l'escriptor, «el Déu que sabia exactament què farien els homes va fer les prediccions sobre ells, i quan aquests homes surten a escena i fan exactament allò que ell va predir, l'historiador veritable fa un registre de les seves accions, que, comparat amb la predicció, és una coincidència exacta».

GSAM 31La profecia, una llum en la foscor

GSAM 31.1L'apòstol Pere diu que hem de parar atenció a la profecia com a una llum que brilla en un lloc fosc. Sense la làmpada de la profecia, el futur seria una foscor total. El propòsit de la llum és dissipar la foscor: quan es viatja en un lloc fosc, mostrar el camí i mostrar-lo amb claredat, perquè el viatger pugui, pas a pas, veure i triar el camí. «La teva paraula», diu el salmista, «és una làmpada per als meus peus i una llum per al meu camí».³² El savi diu: «El camí dels justos és com una llum brillant que brilla cada cop més fins al dia perfecte».³³ Així es veu que, a mesura que avancem pel corrent del temps, la paraula de Déu, especialment en els seus compliments profètics, s'anirà obrint cada cop més, fent cada vegada més clar per a l'estudiant de la Bíblia que es troba sens dubte en el camí que condueix a la llum eterna i al dia etern.

GSAM 31Tres esdeveniments destacats de l'Edèn fins al final

GSAM 31.2En considerar el camí del poble del Senyor des de l'Edèn fins al final, a la llum de les Escriptures, hi ha tres esdeveniments que destaquen especialment. El primer és el primer adveniment de Crist, la incarnació, la vinguda d'Emmanuel, Déu manifestat en carn; el segon, la gran Reforma després de l'Edat Fosca —els 1.260 anys d'opressió, en els quals la paraula del Senyor va ser gairebé del tot allunyada del poble comú— una sortida de l'església del seu estat de desert, i la posada de les Escriptures on tothom pogués llegir-les i conèixer la seva voluntat; el tercer, la segona vinguda del nostre Senyor per instaurar els temps de la restitució de totes les coses de què van parlar per boca de tots els seus sants profetes des que el món va començar; això, per cloure el «conflicte de les edats», el conflicte entre el pecat i la justícia, per instaurar l'era de la glòria, cap a la qual totes les edats s'han encaminat.

GSAM 32La profecia dóna fites per al final

GSAM 32.1Si fem cas de la paraula segura de la profecia com una llum que ha de guiar els nostres passos, descobrint-nos el camí correcte a través de la foscor, no pot ser d'una altra manera que no trobem el camí clarament traçat en la paraula profètica al llarg del corrent del temps fins al segon adveniment de Crist. Donades aquestes circumstàncies, aquells que segueixen de prop la llum de la profecia no només reconeixeran els senyals i indicis que el gran dia és a prop, sinó que també reconeixeran l'obra del Senyor a mesura que avança constantment en missatges de veritat que han de preparar un poble per a rebre'l en pau en la seva vinguda.

GSAM 32.2Tot i que les Escriptures declaren que el dia del Senyor vindrà sobre les masses com «un lladre en la nit»,³⁴ també diu d'aquells que estan en el consell del Senyor: «Vosaltres, germans, no esteu en la foscor, perquè aquell dia us sorprengui com un lladre. Tots sou fills de la llum i fills del dia».³⁵

GSAM 32Recordant la guia del Senyor

GSAM 32.3En recordar les direccions del Senyor en el moviment de l'adveniment, és bo tenir en compte que sempre ha estat el propòsit de Déu que el seu poble recordés les manifestacions de la seva providència i poder en el seu favor. En donar les raons de la desviació d'Israel de Déu, el salmista diu, «Van oblidar Déu, el seu Salvador, que havia fet grans coses a Egipte, obres meravelloses a la terra de Cam i coses terribles vora el Mar Roig.»³⁶ Si va ser bo per a Israel recordar la guia del Senyor amb ells, no ho és també per a nosaltres? En èxtasi, el salmista diu de nou: «Beneeix el Senyor, oh ànima meva, i no t'oblidis de tots els seus beneficis.»³⁷

GSAM 33.1En totes les edats el Senyor ha tingut veritats importants, calculades per la seva gràcia, per treure un poble de l'esclavitud del pecat i preparar-lo per a l'entrada al Canaà celestial; i és profitós considerar les relacions del Senyor amb aquells que han proclamat aquestes veritats.

GSAM 33Grans resultats amb els mitjans més petits — El testimoni de D'Aubigné

GSAM 33.2D'Aubigné, a la seva History of the Reformation, diu: «Déu, que prepara la seva obra al llarg dels segles, la duu a terme amb els instruments més febles, quan arriba el seu moment. Obtenir grans resultats amb els mitjans més petits, aquesta és la llei de Déu. Aquesta llei, que preval a tot arreu en la natura, també es troba en la història».³⁸

GSAM 33.3Quan Déu, en temps antics, va començar a escollir un poble especial per establir-lo com una nació peculiar per a si mateix, ho va fer cridant un sol home —Abraham—, que habitava entre els pagans, a Ur dels Caldeus. D'ell en va sorgir una descendència nombrosa; però d'ells, quan van ser exaltats a la dignitat de nació, el Déu del cel va dir: «El Senyor no va posar el seu amor en vosaltres, ni us va escollir perquè fóssiu més nombrosos que cap altre poble; perquè éreu els menys de tots els pobles».³⁹

GSAM 33.4Després, quan volgué alliberar el seu poble de l'esclavitud a Egipte, va escollir com a líder aquell qui, de nadó, va ser amagat durant tres mesos a casa de la seva mare, i més tard col·locat en una senzilla arca feta de canyes i recoberta de brea, i confiat a la corrent del riu Nil. Aquest mateix Moisès, però, va ser qui, quan va arribar a l'edat de raó, va triar el camí humil de patir amb el poble de Déu en lloc del gaudi que es troba en els «plers del pecat per un temps».⁴⁰

GSAM 34Victòria de Gedeó

GSAM 34.1Més tard, quan el Senyor va voler alliberar Israel dels midianites i dels amalecites, que van envair la seva terra «com llagostes per la seva multitud» i van destruir els fruits de la terra, sense deixar «cap subsistència per a Israel, ni ovelles, ni bous, ni ases», el Senyor va enviar un àngel a Gedeó. Aquest fill de Joaix es va veure reduït a l'extremitat de batre una mica de blat i amagar-lo dels seus enemics. Quan l'àngel li va notificar que havia de salvar Israel, Gedeó, amb sorpresa, va preguntar: «Amb què salvaré jo Israel? Mira que la meva família és pobra a Manassès, i jo sóc el més insignificant a la casa de mon pare».⁴¹ Aquest mateix home humil i pobre va sortir amb els seus tres-cents homes, amb les seves senzilles làmpades i gerros (una acció que semblaria una bogeria al judici finit), i fent de Déu la seva força, van obtenir una gran victòria. Abans de la llibertat, Gedeó podria haver pronunciat una lamentació com la del profeta Amós quan va preguntar: «Per qui s'alçarà Jacob? Perquè és petit.»⁴²

GSAM 34El Nen al pessebre

GSAM 34.2En el temps designat pel Senyor va néixer el Salvador de la humanitat, i els pastors el van trobar ajagut en una menjadora. Els seus parents terrenals es van dedicar a les humils però honorables ocupacions de la vida. Pel que fa a la seva pobresa terrenal, el Salvador va dir: «Les guineus tenen cau, i els ocells del cel tenen nius; però el Fill de l'home no té on reclinar el cap».⁴³ Va escollir els seus apòstols «d'entre aquell estrat inferior que, tot i no ser el més humil, no arriba al nivell de les classes mitjanes. Tot estava, doncs, pensat per manifestar al món que l'obra no era d'home, sinó de Déu».

GSAM 35No molts savis cridats

GSAM 35.1Pau va dir de l'obra en els dies de l'església primitiva: «La follia de Déu és més sàvia que els homes; i la feblesa de Déu és més forta que els homes. Perquè veieu, germans, la vostra crida: que no són molts els savis segons la carn, ni molts els poderosos, ni molts els nobles que han estat cridats; però Déu ha escollit les coses folles del món per avergonyir els savis; i Déu ha escollit les coses febles del món per avergonyir les coses fortes; i les coses viles del món, i les que són menyspreciades, Déu les ha escollides, i fins i tot les coses que no són, per reduir a res les que són; perquè cap carn no es gloriï davant seu.»⁴⁴

GSAM 35Homes humils a la Reforma

GSAM 35.2Trobem el mateix principi exemplificat en les vides dels grans Reformadors del segle XVI. L'historiador diu: «El Reformador Zwingle va sortir d'una cabana de pastor dels Alps; Melanchthon, el teòleg de la Reforma, d'un taller d'armers; i Luter, de la casa d'un pobre miner». Sobre si mateix, Luter va dir: «Els meus pares eren molt pobres. El meu pare era un pobre llenyataire (més tard es va fer miner) i la meva mare sovint ha portat llenya a l'esquena per poder guanyar-se la vida i criar els seus fills. Van suportar els treballs més durs per nosaltres».

GSAM 35.3L'apòstol Jaume, parlant de la crida del poble al servei del Senyor, diu: «Escolteu, germans meus estimats, no ha escollit Déu els pobres d'aquest món, rics en fe i hereus del regne que ha promès als qui l'estimen?»⁴⁵

GSAM 35Metodistes primitius

GSAM 35.4En mirar la línia de reformadors que avançava cap als primers dies del metodisme, quan la doctrina de la gràcia gratuïta es proclamava assíduament, la trobem acompanyada pel poder de Déu. Com que es presentava fidelment al poble, amb l'amor tendre de Crist, i era compresa per una fe viva, els creients no només trobaven el perdó dels pecats passats, sinó un poder santificador que els capacitava per portar una vida de santedat. El metodisme va tenir un començament humil i va ser beneït segons la fe i la confiança senzilla del ministeri i dels laics.

GSAM 36.1En rastrejar els fets i les experiències vinculats al moviment de l'adveniment, trobem que, com en tota obra del Senyor en la qual l'home hi té un paper, el seu origen va ser entre els pobres i els obscurs; però que ningú no hi dicti sentència en contra per aquesta raó abans d'examinar acuradament les proves en què es basa aquesta gran obra, no sigui que es trobin en la posició d'aquells dels quals el Senyor va preguntar: «Qui ha menyspreat el dia de les coses petites?».⁴⁶

GSAM 36La rèplica d'Eck a Luter

GSAM 36.2Per al benefici d'aquells que puguin estar inclinats a decidir si un punt doctrinal és correcte o incorrecte pel nombre de persones que l'accepten, citem, en part, la controvèrsia entre Luter i Eck. Com que Luter es va posicionar sobre les Escriptures i es va atrevir a qüestionar el dret dels homes a posar les seves opinions per sobre de la paraula de Déu, Eck va replicar amb aquestes paraules iròniques: «Em sorprèn la humilitat i la modèstia amb què el reverend Doctor es proposa oposar-se, ell sol, a tants il·lustres pares, i pretén saber més que els pontífics sobirans, els concilis, els doctors i les universitats! ... Seria sorprenent, sens dubte, si Déu hagués amagat la veritat a tants sants i màrtirs fins a l'adveniment del reverend Pare».

GSAM 36.3A aquesta rèplica es podria ben bé respondre amb la que Zwingle va fer a Joan Faber a Zuric, quan aquest va expressar la seva «sorpresa pel punt al qual s'havien arribat les coses, quan s'abandonaven els antics usos que havien durat dotze segles, i es concloïa clarament que la cristiandat havia estat en error durant mil quatre-cents anys». Zwingle va respondre ràpidament que «un error no deixa de ser un error pel fet que la seva creença hagi durat mil quatre-cents anys, i que en el culte a Déu l'antiguitat d'una pràctica no és res si no se'n pot trobar el fonament o la justificació a les Escriptures sagrades».⁴⁷

GSAM 37La Paraula del Senyor contra la Saviesa Humana

GSAM 37.1El perill de refiar-se de les opinions dels homes, en lloc de resoldre la qüestió «Què és la veritat?» segons la paraula del Senyor, el defineix amb claredat el profeta Osees quan diu: «Heu llaurat la maldat, heu segat la iniquitat, heu menjat el fruit de les mentides; perquè us heu confiat en el vostre camí, en la multitud dels vostres homes forts.»⁴⁸ La tendència del cor humà sempre ha estat confiar en l'home; però a mesura que ens acostem al temps en què el Senyor ha de «alçar-se i fer tremolar terriblement la terra», el profeta Isaïes exhorta: «Deixeu-vos de confiar en l'home, l'alè del qual és al seu nas; perquè, en què se li ha de fer cas?»⁴⁹

GSAM 37.2Atesa aquesta advertència a les Escriptures sobre el nostre perill en aquest sentit, que ningú no condemni precipitadament el moviment de l'adveniment, com si no mereixés consideració pel seu humil començament, o perquè aquells que el món anomena grans no han donat suport a la causa. Més aviat, que tothom valori amb cura les seves afirmacions. La veritat és d'un valor inestimable, comparada amb la qual les meres opinions dels homes no són més que palla sense valor.