Capítol 28 — Una porta que ningú no pot tancar
GSAM 462.1«He obert davant teu una porta que ningú no pot tancar; perquè tens poca força, has guardat la meva paraula i no has negat el meu nom.»1
GSAM 462.2Aquest és el llenguatge adreçat als qui es trobaven en l'estat de Filadèlfia de l'església evangèlica. Aquesta església era la que s'havia desenvolupat amb la proclamació de la imminent vinguda de Crist, o la dels qui s'havien aferrat fermament al que havien sentit sobre aquest tema; perquè diu de l'església de Sardis (la que immediatament precedia la de Filadèlfia): «Recorda, doncs, com vas rebre i sentir. Aferra't-hi i penedeix-te. Per tant, si no vetlles, vindré sobre tu com un lladre, i no sabràs a quina hora vindré sobre tu.»2
GSAM 462.3L'església de Sardis, doncs, va sentir la doctrina de la imminent vinguda del Senyor. Aquells que van mantenir ferm el que havien sentit, van avançar en la veritat a mesura que el «candelabre» era traslladat, i van constituir l'església de Filadèlfia, a la qual va dir: «Com que has guardat la paraula de la meva paciència, jo també et guardaré de l'hora de la temptació, que vindrà sobre tot el món per provar els habitants de la terra. Mira, vinc aviat: aguanta ferm el que tens, perquè ningú et prengui la corona.»3 És a aquesta església de Filadèlfia, doncs, a qui diu: «T'he obert una porta, i ningú la pot tancar.»
GSAM 462.4Aquí tenim, doncs, la declaració enfàtica de les Escriptures que aquells que, en la providència de Déu, són moguts per advertir el món de la vinguda del Senyor i per suplicar al poble que es prepari per a trobar Déu, tenen el favor especial de Déu en la seva obra. Els homes poden intentar obstaculitzar, frustrar els seus moviments, tancar la «porta de la paraula», però, malgrat tot, la veu de Déu ressona per sobre de tot clam: «He posat davant teu una porta oberta».
GSAM 463Progrés de Setanta-Quatre Anys
GSAM 463.1En les pàgines anteriors d'aquest llibre hem repassat breument el període de setanta-quatre anys, des de 1831 fins a 1905, traçant l'ascens i el progrés dels missatges de l'adveniment, i especialment el missatge del tercer àngel. Hem mostrat com, des de l'obscuritat i la pobresa, aquest missatge ha avançat amb una força i un poder accelerats any rere any, fins a tenir missions que envolten la terra. Segur que no ha prosperat perquè el missatge sigui agradable als cors carnals; perquè porta al capdavant el Sàbat del Senyor, l'observança del qual comporta una creu pesada, que exigeix una separació dels afers mundans en el dia secular més concorregut de la setmana. Tampoc no ha avançat per manca d'oposició; de fet, n'ha trobat des del principi, i de la mena més ferotge, tant des de l'exterior com per les perplexitats causades per persones no consagrades que durant un temps s'han infiltrat en les seves files. Pel que fa a la situació ocasionada pels plans i els esforços dels enemics exteriors, podem dir ben bé, amb paraules de David, el salmista, «Si no hagués estat el Senyor al nostre costat, ara digui Israel: si no hagués estat el Senyor al nostre costat, quan s'alçaven els homes contra nosaltres, ja ens haurien engolit vius, quan s'encenia la seva ira contra nosaltres; llavors les aigües ens haurien engolit, el corrent hauria passat per sobre de la nostra ànima; llavors les aigües orgulloses haurien passat per sobre de la nostra ànima. Beneït sigui el Senyor, que no ens ha donat com a presa a les seves dents. La nostra ànima ha escapat com un ocell de la trampa dels caçadors: la trampa s'ha trencat i nosaltres hem escapat. La nostra ajuda és en el nom del Senyor, que va fer el cel i la terra.»4
GSAM 464Ajuda en el Senyor
GSAM 464.1El Senyor declara que ha posat davant del seu poble «una porta oberta, i ningú no la pot tancar». No és d'estranyar, doncs, que el missatge hagi avançat constantment. És el missatge de Déu al poble, i ha de triomfar. A Apocalipsi 7:2, l'obra de preparar un poble per a mantenir-se ferm quan arribi el gran dia de la ira de Déu es simbolitza amb un àngel «que puja de l'est», o, com alguns tradueixen, «com la sortida del sol». Mireu l'alba del dia: primer apareixen els raigs de llum a l'est; aquests es barregen fins a esdevenir més clars, fins que es veu el disc ample i distint del sol. A mesura que el «Rei del Dia» puja al zenit, la seva llum, calor i poder es fan cada cop més vius.
GSAM 464.2Aquest ha estat, en efecte, el progrés del missatge del tercer àngel des del 1848, quan les veritats que el componen van ser formulades amb claredat, i des d'aleshores hem mostrat un creixement notable i constant que és meravellós. Això només ho podem explicar en el fonament que el Senyor està complint la seva paraula per a aquells que en aquest temps, quan la seva salvació està a punt d'arribar, «guarden el Sàbat per no profanar-lo»,5 i retiren el seu peu de fer la seva pròpia voluntat en el sant dia de Déu, i així, a través de la «fe de Jesús», com es declara en el missatge del tercer àngel de l'Apocalipsi 14, guarden tots «els manaments de Déu». Sobre aquests, el Senyor va dir per mitjà del profeta Isaïes: «Llavors la teva llum es clarejarà com l'alba i la teva salut brollarà de sobte; la teva justícia [“el Senyor és la nostra justícia”. Jeremies 23:6] anirà davant teu, i la glòria del Senyor serà la teva rereguarda».6 Amb aquestes assegurances, com podríem esperar res més que l'èxit de l'obra? «Si Déu és amb nosaltres, qui serà contra nosaltres?»
GSAM 464Com poden prosperar aquests?
GSAM 464.3Mirant la situació quan, el 1846, el pastor Joseph Bates va començar a escriure aquell primer llibre, el primer que van publicar mai els Adventistes del Setè Dia sobre la qüestió del Sàbat, amb dotze cèntims i mig com a únic recurs econòmic que tenia al món, i havent de gastar-lo abans que s'acabés el seu primer dia d'escriptura; i tornant a mirar el pastor James White imprimint el seu primer fulletó, Present Truth, amb els diners guanyats segant en un prat, i enviant el diari gratuïtament a tothom qui el volgués llegir, i parlant d'això com d'un missatge que havia d'arribar als confins de la terra,—mirant aquests petits inicis, hom podria, en el llenguatge de la gent dels dies d'Amós, preguntar: «Qui farà ressorgir Jacob? Perquè és petit.»7 Contrastant això amb la situació de 1905, quan la publicació de les veritats del missatge s'està duent a terme en vint cases d'edició, situades en diverses parts del món, sovint treballant al límit de la seva capacitat per satisfer la demanda de material de lectura, podem dir, efectivament, vet aquí «una porta oberta» que cap home encara no ha tancat.
GSAM 465.1Dels qui en temps anteriors suposaven que l'obra mai no podria triomfar, podem dir, amb les paraules amb què el profeta Zacaries va reprendre aquells que pensaven obstaculitzar l'obra de Déu en la reconstrucció de Jerusalem: «Qui ha menyspreat el dia de les coses petites?»8 De les coses que semblaven muntanyes de dificultats al seu pas, el Senyor va dir per mitjà del profeta,—
GSAM 465La Muntanya Convertida en Planúria
GSAM 465.2«Qui ets tu, gran muntanya? Davant de Zorobabel et convertiràs en un pla; i ell traurà la pedra de coronament amb crits de joia, exclamant: Gràcia, gràcia per a ella.»9 Així ha estat en l'obra del missatge del tercer àngel, i així serà fins que es col·loqui la «pedra de coronament», o, en altres paraules, fins que l'obra s'acabi.
GSAM 465.3Mireu els pocs de 1846, pobres de recursos, pobres en tots els sentits excepte en la fe en Déu i en el tresor de la veritat, i vegeu fins a quines proporcions ha crescut la seva obra. Penseu en els mitjans de què disposem ara: llibres tots preparats, traduïts i impresos en les diverses llengües de la terra, i els centenars de venedors que introdueixen aquests llibres a les llars de la gent a un ritme de 400.000 dòlars anuals. Amb la continuïtat de la benedicció de Déu sobre l'obra, podem esperar amb confiança l'èxit. Amb aquestes instal·lacions i agències que s'incrementen mes rere mes, amb confiança en Crist, no hem d'esperar res més que allò que Salomó va cantar de l'església de Déu quan va sortir del seu estat de desert, «recostada sobre el braç del seu Estimat», quan la representa mirant endavant, «bella com la lluna, clara com el sol i terrible com un exèrcit amb banderes».10
GSAM 466Ajudats pel Do de la Profecia
GSAM 466.1No només hem vist que la providència del Senyor ha obert el camí per a la difusió de la veritat, i que la seva benedicció manifesta ha acompanyat els esforços fets per avançar en els camins de la seva providència, sinó que en l'ascens i el progrés del missatge del tercer àngel ha comunicat amb el seu poble a través del do de profecia. Això no ha estat en forma d'una nova revelació per substituir la Bíblia, ni d'una manera que pervertís els ensenyaments de l'Escriptura, sinó per mostrar on, en aquesta edat, hi ha perill de desviar-se de la simplicitat de l'evangeli de Crist, on la gent corre el perill de caure sota la tendència de l'època, satisfent-se amb una forma de pietat sense el poder.
GSAM 466.2Si considerem aquest tema a la llum de l'exemple11 dels profetes antics, que el Senyor ens ha donat com una de les regles amb què s'han de provar aquestes manifestacions, trobem les mateixes raons per les quals aquestes manifestacions són necessàries ara com aleshores; és a dir, la tendència en cada època a desviar-se de la línia de la veritat per les doctrines i pràctiques predominants i peculiars de l'època. L'apòstol Pau, en parlar de la manifestació dels dons que el Senyor ha posat a l'església, diu que són «per a la perfecció dels sants, per a l'obra del ministeri, per a l'edificació del cos de Crist; fins que tots arribem a la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, a l'home perfecte, a la mesura de l'estatura de la plenitud de Crist; perquè d'ara endavant no siguem més infants, balançats d'aquí cap allà i emportats per tot vent de doctrina, per la malícia dels homes i la seva astúcia enganyosa, amb què aguaiten per enganyar; sinó que, parlant la veritat amb amor, creixem fins a arribar a ell en tot, que és el cap, Crist, del qual tot el cos, ben unit i compacte, i subministrat per cada articulació segons el funcionament eficaç de la mesura de cada part, fa que el cos creixi per a l'edificació de si mateix en l'amor.»12
GSAM 467.1Les mateixes objeccions que s'alcen contra les manifestacions del do de profecia en l'actualitat, podrien haver estat plantejades amb la mateixa força en els temps antics; és a dir, tenim les Escriptures i, per tant, no necessitem aquests dons. Tanmateix, aquestes mateixes Escriptures ens diuen que Crist ha posat aquests dons a l'església per fer la seva obra fins que «arribi el que és perfecte [l'estat perfecte]», i que l'església no ha de «quedar-se sense cap do, esperant la vinguda del nostre Senyor Jesucrist».13
GSAM 467Quina necessitat tenim de profetes?
GSAM 467.2La gent de l'antigor podria haver raonat que tenien la llei moral de Déu escrita pel seu propi dit sobre taules de pedra; que tenien estatuts, judicis i instruccions que s'havien parlat a Moisès de la boca de Déu, i que s'havien escrit amb cura; i, què més es necessitava? Però malgrat totes aquelles veritats excel·lents que tenien en possessió, a Déu li va plaure parlar-los «en diversos temps i de diverses maneres per mitjà dels seus sants profetes».
GSAM 467.3Veiem que els testimonis donats pels diversos profetes, com Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel, Osees i altres, en cada cas ensenyaven el mateix gran principi respecte a l'obediència a Déu; tanmateix, cada profeta tenia les seves reprensions peculiars per al poble del seu temps, per la seva tendència a allunyar-se dels principis sagrats i sants de la rectitud a causa dels costums predominants de l'època en què es va fer la profecia.
GSAM 468Necessitat de dons
GSAM 468.1Tot i que es pugui argumentar que no només tenim l'excel·lent instrucció de les Escriptures de l'Antic Testament, sinó també les paraules del nostre Salvador mateix i dels apòstols, quina necessitat tenim de més llum? El fet és que aquests mateixos sants apòstols han assenyalat els darrers dies, quan «vindran temps perillosos», i quan els homes «tindran aparença de pietat, però negaran la seva virtut», i també ens diuen que «alguns s'apartaran de la fe, donant atenció a esperits enganyosos i a doctrines de dimonis».
GSAM 468.2A la vista de tot això, aquell poble del qual parla Pau en escriure als Tessalònics, que no estarà en la foscor perquè el dia de Crist els sorprengui com un lladre, sinó que seran fills de la llum, és exhortat a «posar a prova tot», pel que fa a les «profecies», i a «retenir el bé».14 Això equival a dir-los que les persones que estiguin esperant la vinguda del Senyor Jesucrist, i que finalment estiguin preparades per a aquell dia, tindran manifestacions «bones» i veritables del do de profecia entre elles.
GSAM 468Senyals de la fi
GSAM 468.3Estem en el temps en què els senyals són abundants per tot arreu que el dia del Senyor és a prop. Estem en el mateix període en què havia de sorgir un poble que guardaria tots els manaments i que també «tindria el testimoni de Jesús»15 —l'«esperit de la profecia».16 Què trobem? Que durant els últims seixanta anys ha sorgit un poble així, que porta precisament aquest missatge, entre el qual s'ha manifestat el do de la profecia. En provar el do tal com es va manifestar a través de la Sra. E. G. White amb les regles de la Bíblia, hem vist que supera la prova en tots els detalls. No s'ha trobat, de principi a fi, en tots els escrits de la Sra. White, ni una sola línia que doni la més mínima llicència per pecar, o que toleri en el més mínim grau cap desviació de la paraula de Déu. Aquests escrits mai no s'han posat per sobre de la Bíblia, però exhorten constantment a l'estudi més acurat de la paraula de Déu, assenyalant-la com el gran estàndard pel qual els nostres casos seran examinats en el judici final. En els seus escrits, Crist és exaltat davant nostre com l'únic model que hem de seguir. És declarat de la manera més vívida com la nostra única esperança de victòria aquí, el nostre únic refugi de la ira venidora, l'únic nom i mitjà a través del qual podem ser salvats.
GSAM 469Un homenatge personal
GSAM 469.1Pel que fa a la Sra. White i a la naturalesa de la seva obra, es presenta el següent, escrit el 1877 per algú que la coneixia i que havia estudiat la seva obra durant molts anys; i després d'una prova d'uns cinquanta-tres anys, anys d'observació acurada, dono el meu suport incondicional a cada sentiment que s'hi expressa:—
GSAM 469.2«Pel que fa al caràcter cristià de la germana White, em permeto dir que crec que en sé alguna cosa. Fa divuit anys que la conec, és a dir, més de la meitat de la història del nostre poble. He estat a casa seva moltes vegades, de vegades durant setmanes. Ells han estat a casa nostra i en la nostra família moltes vegades. He viatjat amb ells gairebé a tot arreu; he estat amb ells en privat i en públic, en reunions i fora de reunions, i he tingut les millors oportunitats per saber alguna cosa de la vida, el caràcter i l'esperit del germà i la germana White. Com a ministre, he hagut de tractar tota mena de persones i de caràcters, fins al punt que crec que puc jutjar una mica de qui és una persona, almenys després d'anys de coneixement íntim.
GSAM 470.1«Coneixo la germana White com una dona discreta, modesta, bondadosa i noble. Aquests trets del seu caràcter no són simplement afegits i cultivats, sinó que broten amb gràcia i facilitat de la seva disposició natural. No és presumptuosa, ni creient-se superior, ni arrogant, com sempre ho són els fanàtics. He estat en contacte freqüent amb persones fanàtiques, i sempre les he trobat plenes de pretensions, plenes d'orgull, disposades a donar la seva opinió, presumint de la seva santedat, etc., però sempre he trobat que la germana White era tot el contrari d'això.
GSAM 470Una amiga dels pobres
GSAM 470.2«Qualsevol persona, la més pobra i la més humil, pot acudir a ella lliurement per demanar consell i consol sense ser rebutjada. Sempre s'ocupa dels necessitats, dels desvalguts i dels qui pateixen, proveint per a ells i defensant la seva causa.
GSAM 470.3«No he conegut mai cap persona que tingui tan constantment la por de Déu present. No s'emprèn res sense una pregària fervent a Déu. Estudia la paraula de Déu amb cura i constantment. He sentit parlar la germana White centenars de vegades, he llegit tots els seus testimonis de dalt a baix, la majoria d'ells moltes vegades, i mai no he pogut trobar-hi una sola frase immoral, ni res que no sigui estrictament pur i cristià; res que allunyi de la Bíblia i de Crist; sinó que en ells hi trobo les apel·lacions més fervoroses a obeir Déu, a estimar Jesús, a creure en les Escriptures i a examinar-les constantment. He rebut un gran benefici espiritual, innombrables vegades, dels testimonis. De fet, mai no els he llegit sense sentir-me reprès per la meva manca de fe en Déu, de devoció i de fervor en la salvació de les ànimes. Si tinc algun judici, algun discerniment espiritual, declaro que els testimonis són del mateix esperit i del mateix to que les Escriptures.
GSAM 470.4«Durant trenta anys [ara podem dir seixanta anys] aquests testimonis han estat creguts i llegits entre la nostra gent. Com els ha afectat? Els ha allunyat de la llei de Déu? Els ha portat a renunciar a la fe en Crist? Els ha portat a rebutjar la Bíblia? Els ha portat a ser un poble corrupte i immoral? Sé que quedaran bé en comparació amb qualsevol altra denominació cristiana.
GSAM 471.1«Una cosa que he observat és que els opositors més acèrrims de les visions de la germana White admeten que és cristiana. Com poden fer aquesta admissió és més del que sé. Intenten arreglar-ho dient que està enganyada. No són capaços d'assenyalar ni una sola taca en tota la seva vida, ni una sola frase immoral en tots els seus escrits. Han d'admetre que gran part dels seus escrits són excel·lents, i que qui posés en pràctica tot el que ella diu seria un bon cristià, segur del cel. Això és més que estrany, si ella és una eina del diable, inspirada per Satanàs, o si els seus escrits són immorals o les extravagàncies de la seva pròpia ment.»
GSAM 471Testimonis d'estranys sobre els escrits
GSAM 471.2A mesura que es distribueixen les nostres publicacions periòdiques amb els escrits de la Sra. White, són cercades pels més humils, piadosos i devots. En fer un informe del que llegeixen, diuen: «Estem especialment interessats en els escrits de la Sra. White. Són tan pràctics, tan plens d'instruccions pensades per apropar una persona al Senyor, i fer-la més humil, piadosa i devota. Aquests escrits són tan conformes a l'estil de les Escriptures que, en llegir-los, sembla que la Sra. White ha de ser inspirada per escriure de la manera que ho fa.» Aquest és el testimoni en desenes de casos d'aquells que estan en correspondència amb els nostres treballadors missioners, i també d'aquells que no tenen la més mínima idea que les idees de la Sra. White són rebudes en visió santa.
GSAM 471Font de l'oposició
GSAM 471.3Tenint davant nostre la impressió causada per aquest do, sorgeix la pregunta: D'on i per què ha sorgit l'oposició a la manifestació d'aquest do? i quin ha estat el resultat d'aquells que s'hi han oposat? Havent observat aquest assumpte atentament des del 1852, he trobat que, en la majoria dels casos, l'oposició a aquesta manifestació ha sorgit d'aquells que han estat represos per defectes de caràcter, per mals hàbits o per algun camí equivocat en el seu estil de vida. Molts dels represos protestarien que no eren tan dolents com el testimoni els representava, i demostrarien que podien mantenir-se en la veritat encara que anessin en contra de la reprensió rebuda. El temps ha demostrat que la gran majoria d'aquests han renegat de la seva fe i han abandonat completament les files. Alguns han vist el seu error i han aferrat la veritat amb més fermesa. Sorgeix la pregunta: si els qui s'oposen a aquest do són guiats pel Senyor, per què haurien de perdre la seva espiritualitat i apartar-se de Déu? La regla del nostre Salvador és que un arbre es conegui pel seu fruit. Ell afirma amb gran contundència que «un arbre podrit no pot donar fruit bo».
GSAM 472El fracàs de l'oposició
GSAM 472.1Recordem casos en què s'ha aixecat una oposició organitzada contra els testimonis de la Sra. White, amb la declaració que un gran èxit acompanyaria la seva obra tan bon punt s'haguessin desfet dels testimonis. Tanmateix, han tingut un fracàs absolut a l'hora de veure complertes les seves esperances. Després d'anys de lluita, no han donat més proves d'estendre la veritat del Sàbat davant del món que les que van donar els seus semblants fa quaranta-nou anys. Si la seva era l'obra especial del Senyor, per què el seu missatge no ha gaudit de més prosperitat?
GSAM 472On és l'èxit?
GSAM 472.2D'altra banda, quan mirem aquell missatge mitjançant el qual els manaments de Déu i la fe de Jesús s'estan proclamant al món —un missatge amb el qual està connectada aquesta manifestació del do de la profecia, amb els seus consells, instruccions i reprensions—, veiem que ha fet un avenç segur i constant des del seu mateix començament fins al present. Fent cas dels consells del Senyor a través d'aquest do, avançant amb la força del Senyor, el missatge, com hem demostrat, ha envoltat la terra i s'està obrint ràpidament camí cap a «tota nació, parentela, llengua i poble».
GSAM 473.1Pel que fa al seu progrés en el passat, podem dir que la paraula de Déu s'ha complert, ja que Ell va dir: «Cap arma formada contra tu no prosperarà». Veritablement, la mà de Déu s'ha manifestat en l'èxit que ha acompanyat l'ascens i el progrés d'aquest gran moviment de l'adveniment fins ara, i per al futur confiem en el cert compliment de la seva paraula: «He posat davant teu una porta oberta, i ningú la pot tancar». Amb aquesta confiança podem cantar amb tota seguretat:—