Capítol 21 — La mà que guia en l'obra

GSAM 322.1«Et instruiré i t'ensenyaré el camí que has de seguir.»¹

GSAM 322.2Per a qui posa el Senyor com a confiança, la seva cura es manifesta contínuament. Hi ha moments, però, en què aquesta cura es fa més especialment evident, com ara en alliberaments especials de mals i perills, visibles i invisibles, i obertures providencials directes per a l'extensió de la seva veritat. D'aquests temes tracta aquest capítol.

GSAM 322La Primera Visió a Michigan

GSAM 322.3El mes de maig de 1853, el pastor White i la seva esposa van visitar Michigan. Era la primera vegada que havien estat a l'oest de Buffalo, Nova York. L'últim Sàbat de maig eren a Tyrone, i en aquell lloc la Sra. White va veure en visió les diferents congregacions de guardadors del Sàbat de l'estat, amb advertiments sobre les influències que podien treballar en contra seu. El 2 de juny, a Jackson, va escriure vuit pàgines de paper de grandària folio, exposant algunes de les coses que se li havien mostrat. Em va donar una còpia a llapis de la visió, amb la condició que jo li proporcionés una còpia clara escrita amb ploma i tinta.

GSAM 322Una dona que professava santedat

GSAM 322.4Entre altres coses que se li van mostrar, es va descriure el cas d'una dona que intentava intrudir-se entre la nostra gent. Deia que aquesta dona professava una gran santedat. La Sra. White no l'havia coneguda mai i no en tenia cap coneixement, tret del que se li va transmetre en aquesta visió. No només va explicar la manera de fer d'aquella dona, sinó també que quan se l'amonestés posaria una expressió santurrona i diria: «El—Senyor—sap—el—meu—cor». Va dir que aquesta dona viatjava per tot el país amb un jove, mentre que el seu marit, un home gran, era a casa treballant per mantenir-los en la seva mala conducta. La Sra. White va dir que el Senyor li havia mostrat que «malgrat les pretensions de santedat de la dona, ella i el jove eren culpables de violar el setè manament». Amb la descripció escrita d'aquest cas a la butxaca, vaig esperar amb certa angoixa per veure com es desenvoluparien els fets.

GSAM 323La reunió a Vergennes, Michigan.

GSAM 323.1Vam celebrar reunions a Jackson, Battle Creek, Bedford i Hastings, i després vam arribar a Vergennes, al comtat de Kent, que va resultar ser el lloc on vivia la dona. Vam arribar al lloc on havíem de passar la nit l'11 de juny, una mica abans del Sàbat. El nostre allotjament era la casa d'un pastor White que anteriorment havia estat ministre de la denominació cristiana. Com que era una zona de colonització recent, s'havien fet preparatius per a les nostres reunions en un gran graner de nova construcció, a tres milles més endavant, i la dona vista en visió, com va resultar, vivia encara a dues milles més enllà del lloc de la reunió.

GSAM 323Testimoni al Fanàtic

GSAM 323.2El 12 de juny, a les 10:30 del matí, ens vam reunir al graner per a l'assemblea. La Sra. White seia al capdavall esquerre del púlpit, jo seia al seu costat, el pastor Cornell al meu costat, i el pastor White era a la dreta del púlpit, parlant. Després d'haver parlat uns quinze minuts, un home gran i un home jove van entrar junts i es van asseure al primer banc, a prop del púlpit. Els acompanyava una dona alta, prima i de pell fosca, que es va asseure a prop de la porta. Després d'un breu discurs del pastor White, la Sra. White es va aixecar i va començar el seu discurs parlant de la cura que els ministres han de tenir per no malmetre l'obra que se'ls ha confiat, utilitzant el text: «Sigueu nets els qui porteu els vasos del Senyor». Va dir que no era l'ordre de Déu que una dona viatgés per tot el país amb cap altre home que no fos el seu marit. Finalment, va dir clarament,

GSAM 323.2«Aquella dona que s'ha assegut fa un moment a prop de la porta afirma que Déu l'ha cridada a predicar. Viatja amb aquest jove que s'ha assegut fa un moment davant del taulell, mentre aquest home gran, el seu marit —Déu el compadeixi!—, es trenca l'esquena a casa per guanyar els diners que ells estan gastant per continuar amb la seva iniquitat. Ella professa ser molt santa, estar santificada, però, amb tota la seva pretensió de santedat, Déu m'ha mostrat que ella i aquest jove són culpables de violar el setè manament.»

GSAM 324.1Tothom present sabia que la Sra. White no havia vist mai aquelles persones fins que van entrar al graner. El fet de reconèixer-los i de descriure el seu caràcter de la manera que ho va fer va influir en la ment dels presents, va augmentar la seva confiança i va confirmar la seva fe en les visions.

GSAM 324Les paraules pronunciades tal com s'havia predit

GSAM 324.2Mentre la Sra. White donava el seu testimoni, tothom mirava amb inquietud la Sra. Alcott, la dona reprendida, per veure com rebia el que se li deia i què faria i diria. Si hagués estat innocent de l'acusació, el més natural hauria estat que s'aixequés i ho negués tot. Si era culpable i profundament corrupta, potser no tindria escrúpols a negar-ho tot, encara que sabés que era veritat. En lloc d'això, va fer exactament el que el testimoniatge deia que faria quan la reprenguessin. Es va aixecar lentament, mentre totes les mirades estaven clavades en ella, i posant una expressió santurrona, va dir lentament: «El—Senyor—sap—el—meu—cor», i es va asseure sense dir ni una paraula més. Havia dit exactament el que el testimoniatge deia que diria, i ho havia dit de la mateixa manera.

GSAM 325Reconeixement de la culpabilitat

GSAM 325.1És cert, Déu coneixia els seus cors, i ells sabien que eren culpables de l'acusació; perquè després el jove va dir al senyor Gardner, un veí del mateix lloc que l'havia interrogat a fons sobre l'assumpte: «Senyor Gardner, el que la Sra. White va dir sobre nosaltres era massa cert;» i la dona, després de dir a la Sra. Wilson, a Greenville, el 1862, que «no s'atreviria a dir ni una paraula en contra de la germana White per por de trobar-se lluitant contra Déu», va admetre que el que se li havia mostrat sobre ella i el jove era veritat.

GSAM 325El grup del Messenger

GSAM 325.2Durant la tardor de 1853, uns quants descontents de Michigan es van unir i van començar la publicació d'un butlletí anomenat Messenger of Truth. La missió d'aquest butlletí i dels seus directors semblava ser destruir i difamar en lloc de construir. Es van inserir moltes falsedats a les seves pàgines, cosa que ens va molestar en la nostra tasca amb el missatge; i com que era la nostra primera experiència amb un atac tan obert, vam considerar el nostre deure refutar les seves afirmacions difamatòries. Fer-ho va ocupar temps que hauríem d'haver dedicat a fer avançar la veritat que se'ns havia confiat, i va servir bé els propòsits de Satanàs, que era, sens dubte, l'instigador d'aquesta oposició. I així van continuar les coses fins al vespre del 20 de juny de 1855, quan el pastor White i la seva esposa, el pastor Cottrell i jo acabàvem de tancar una reunió a Oswego, Nova York. Ens havia molestat durant la reunió un tal Lillis, que va entrar i va repartir aquests documents difamatoris entre la gent. De nou va sorgir la qüestió del nostre deure en aquest assumpte. Tots els esforços anteriors per respondre a les seves falsedats només havien servit perquè en fabriquessin més.

GSAM 325Consell i Predicció

GSAM 325.3En una reunió de pregària celebrada aquella nit a casa de John Place, a la ciutat d'Oswego, la Sra. White va tenir una visió en la qual se li va mostrar que si continuàvem amb la nostra feina, predicant la veritat, sense fer cas de gent com la «facció del Messenger», ells anirien a la guerra entre si i el seu diari desapareixeria, i quan això passés, trobaríem que les nostres files s'havien duplicat. Crèiem que aquest testimoni provenia del Senyor, i vam començar de seguida a actuar en conseqüència.

GSAM 326Col·lapse del Partit Messenger i del seu diari

GSAM 326.1La causa de la veritat va avançar ràpidament, mentre que la «facció del Messenger» va tenir problemes entre ells. En un breu espai de temps, el grup es va dispersar, ja que molts dels seus líders havien abandonat el Sàbat. El seu diari aviat va deixar de publicar-se per manca de suport, i aquell que havia exercit, durant un temps, d'editor, va dedicar-se a ensenyar a l'escola; però, com que no havia après primer a governar-se a si mateix, va fracassar estrepitosament a l'hora de governar els seus alumnes. En intentar corregir un dels nois de la seva escola, va treure una pistola, que va fer un clic però no va arribar a disparar. Per evitar ser linxat, es va veure obligat a fugir de nit cap al Canadà.

GSAM 326Efectes en la Causa Adventista

GSAM 326.2En aquell moment existia un estat de major harmonia i unitat entre el nostre poble que mai abans; i a mesura que es feien esforços per difondre el missatge, el camí s'obria en totes direccions.

GSAM 326.3Al número 10, volum 11, del Review, del 14 de gener de 1858, l'editor, en parlar del resultat de l'obra del Messenger, va dir: «En el moment de la desafecció, quan es va fer l'esforç per fer caure la Review, els béns de l'església a l'oficina només es valoraven en 700 $. Des de llavors han augmentat fins a 5.000 $. Llavors hi havia uns mil subscriptors de pagament; ara n'hi ha dos mil, a més d'una llista força nombrosa de subscriptors gratuïts.»

GSAM 326.4Com que ara havíem arribat al moment (1858) en què la «facció del Messenger» es va dividir i dispersar, i el Messenger va deixar d'existir, les xifres anteriors són significatives. Així com el nombre de subscriptors de pagament de la Review s'havia duplicat exactament, també el nombre de creients s'havia més que duplicat. D'aquesta manera es va complir la predicció feta a través de la Sra. White el juny de 1855.

GSAM 327Reunions en tendes suggerides per primer cop

GSAM 327.1A l'inici del missatge, era el nostre costum celebrar reunions en escoles quan no es podia trobar un lloc millor. En un edifici d'aquest tipus, en una ocasió, es va aplegar tanta gent que dos edificis escolars d'aquella mida no els haurien pogut acollir. Per fer-se sentir de tothom, l'orador es va col·locar en una finestra oberta i va parlar tant als qui eren a l'interior com a un públic més ampli assegut als seus carruatges i a la gespa. Va ser la visió d'aquesta gran assemblea el que va portar a considerar la possibilitat de celebrar reunions en tendes de campanya.

GSAM 327Primera reunió sota carpa a Battle Creek, Michigan

GSAM 327.2Per tant, el 22 de maig de 1854, el pastor James White i altres en consell van decidir que seria un pla factible utilitzar tendes per a les reunions. En aquella època, les grans tendes s'utilitzaven molt rarament per a altres propòsits que no fossin circs, menageries i espectacles de tota mena. Michigan va ser el primer estat on els Adventistes del Setè Dia van fer aquesta aposta en aquesta línia de treball. La primera reunió en carpa va començar a Battle Creek el 10 de juny de 1854. Actualment, aquest mètode de celebrar reunions durant la temporada d'estiu ha assolit grans proporcions.

GSAM 327Proposta de campaments de reunió

GSAM 327.3L'any 1868 es va fer un altre pas decidit. Es va considerar degudament la idoneïtat de celebrar acampades i es va arribar a la decisió que aquesta seria una manera excel·lent d'acollir les grans concentracions del nostre poble en les reunions generals. Tenint una gran carpa per als serveis públics i carpes familiars més petites, la gent estaria còmoda i, d'aquesta manera, es podrien passar uns quants dies profitosament en consell i adoració.

GSAM 328El primer campament de reunions a Wright, Michigan

GSAM 328.1El primer campament de tendes es va celebrar a Wright, Michigan, de l'1 al 7 de setembre de 1868. Aquests importants aplecs generals del nostre poble han crescut tant que cada any se celebren més de mig centenar de campaments de tendes en diverses parts del camp. Aquests campaments de tendes no només se celebren a Amèrica, sinó també a Europa, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.

GSAM 328.2La concentració més gran d'aquest tipus que el nostre poble ha celebrat mai va ser l'any 1893, a Lansing, Michigan. En aquella gran trobada hi havia 3.400 persones vivint en més de 500 tendes familiars. Es van fer servir més de 150.000 iardes de lona en la construcció de les diverses tendes del campament.

GSAM 328Alliberament d'un desastre ferroviari

GSAM 328.3L'endemà que es va prendre la decisió de comprar la nostra primera carpa de 60 peus (23 de maig de 1854), el pastor White i la seva esposa, que aleshores es trobaven a Jackson, Michigan, havien de començar el seu viatge cap a Wisconsin, on havien de treballar durant un temps. Vam passar la tarda a casa de D. R. Palmer, a poca distància de l'estació. Diverses vegades durant la tarda, el pastor White va parlar dient: «Em sento estranyament pel que fa a començar aquest viatge; però, Ellen, tenim una cita i hem d'anar-hi. Si no tingués una cita, no hi aniria aquesta nit».

GSAM 328.4A mesura que es feia de nit, prop de l'hora de l'arribada del tren, vam tenir un temps de pregària. Tothom semblava sentir-se impulsat a pregar per la seguretat del pastor White i la seva esposa en aquest viatge. Quan ens vam posar dempeus, el pastor White va expressar la seva fe que el Senyor tindria cura d'ells i els guardaria.

GSAM 328.5A les vuit del vespre vaig anar amb ells a l'estació per ajudar-los a assegurar els seients i a col·locar els seus paquets. Vam entrar en un vagó amb seients amb respatller alt, que en aquells dies anomenaven «vagó-llit». La Sra. White va dir: «James, no puc quedar-me en aquest vagó, he de sortir d'aquí». Els vaig ajudar a aconseguir un seient al mig del vagó següent. La Sra. White es va asseure amb els seus paquets a la falda, però va dir: «No em sento còmoda en aquest tren». Va sonar el timbre i, després de despedir-me d'ells amb un «adéu» precipitat, aviat vaig marxar cap a casa de Cyrenius Smith per passar la nit.

GSAM 329.1Cap a les deu, tots vam quedar molt sorpresos en sentir picar a la porta el pastor White, a qui suposàvem que ja devia anar ben avançat cap a Chicago. Va dir que el tren s'havia descarrilat a tres milles a l'oest de Jackson; que la major part del tren, amb la locomotora, estava completament destrossada; però que, tot i que hi havia hagut diversos morts, ell i la Sra. White s'havien escapat il·lesos. Aviat va aconseguir un cavall i un cotxe, i juntament amb l'Abram Dodge va anar a buscar la Sra. White, a qui el pastor havia portat a braços una certa distància, a través d'un terreny humit i pantanós i creuant un petit rierol, fins a un lloc segur, lluny del lloc del desastre.

GSAM 329.2L'endemà al matí, vaig anar amb el senyor Dodge a veure l'accident. En un punt on la carretera creua la via de manera obliqua, un bou s'havia ajagut a descansar just a sobre dels rails. La locomotora no tenia cap protector contra bestiar, i, en xocar contra l'animal, va ser llançada de la via cap a l'esquerra. Amb el primer cop que la locomotora va donar contra el terra, el vagó de bagatges, que contenia el cofre de llibres del pastor White, va saltar completament de la via i no va patir cap dany; al mateix temps, el vagó de passatgers que anava al darrere del tren es va desacoblar de la resta del comboi sense ajuda humana i es va aturar tranquil·lament sobre la via. La locomotora i el tender van recórrer unes sis o vuit perxes fora de la via fins que la locomotora va topar amb un soc de roure d'uns tres peus de diàmetre. La força del tren va ser tal que la locomotora va bolcar, quedant amb el fons a l'aire, i la part posterior del tender va girar travessant la via. El cos principal del tren, que anava a tota velocitat, va xocar contra aquestes restes de la locomotora, provocant així un segon impacte. El primer vagó que va xocar contra la locomotora era un vagó de correus, que va quedar reduït a estelles. Ell, amb el seu contingut, va quedar convertit en una massa de runa apilada sobre i al voltant del tender. El següent va ser un vagó de segona classe, que portava divuit passatgers, dels quals un va morir i la resta van resultar més o menys ferits. Aquest vagó es va partir en dos pel vagó-llit que hi va passar a través. La part davantera del vagó-llit es va ensorrar a trossos, i el seient on la Sra. White no es va sentir còmoda per quedar-s'hi va quedar completament aixafat.

GSAM 330Proves de la Salvació Divina

GSAM 330.1Mentre observàvem l'accident, i després el vagó en què viatjaven el pastor White i la seva esposa en el moment de l'accident, que estava quiet i sol a unes quinze perxes del lloc del sinistre, vam sentir en el nostre cor que Déu escolta les pregàries, i qui sap si va enviar el seu àngel per desacoblar aquell vagó, perquè els seus servents en sortissin il·lesos? Aquest pensament ens va impressionar encara més quan el guardafrens va dir que no l'havia desacoblat i, a més, que no hi havia ningú a la plataforma quan va passar, i que per a ell i per a tots els treballadors del tren era un misteri com s'havia fet; i el que era encara més misteriós per a ells, tant l'enllaç com el pern estaven sencers, i el pern amb la seva cadena jeia sobre la plataforma del vagó accidentat com si una mà acurada l'hi hagués col·locat.

GSAM 330.2Al vespre del dia 24, la via ja estava prou desblocada de runa perquè els trens circulessin amb normalitat, i el pastor i la Sra. White van tornar a pujar als cotxes i van fer un viatge segur a la seva cita a Wisconsin.

GSAM 330Reprovació dels opositors

GSAM 330.3No tot va ser «mar de bonança» per a l'antiga Israel. Tenien enemics a l'exterior que buscaven impedir el seu progrés a cada pas. La «multitud mixta» i els no consagrats dins del campament eren eines disposades, a través de les quals Satanàs buscava provocar el descontentament, la discòrdia, les murmuracions i la rebel·lió. El fet que la mà pròspera de Déu estigués amb els confiats, i que la victòria acompanyés els seus esforços, era la prova que aquest poble havia trobat gràcia als seus ulls, que la mà del Senyor els conduïa.

GSAM 331.1Així mateix, en l'ascens i el progrés del missatge del tercer àngel, el seu avenç no ha estat perquè les veritats presentades hagin estat alguna cosa afí al cor natural de l'home. Al contrari, la veritat central del missatge —el Sàbat del Senyor— entra en conflicte amb els interessos egoistes i mundans, separant aquells que l'obeeixen de les activitats mundanes dos dies a la setmana. La causa de la veritat present ha tingut els seus enemics externs, decidits i persistents en els seus esforços per enderrocar l'obra. D'ells es pot dir, amb paraules del salmista: «Si el Senyor no hagués estat al nostre costat, digui ara Israel; si el Senyor no hagués estat al nostre costat quan els homes s'alçaren contra nosaltres, ens haurien engolit vius quan s'encengués contra nosaltres la seva ira».²

GSAM 331.2Persones egoistes i descontentes dins les nostres files han sorgit de tant en tant, anunciant les grans coses que es farien quan s'assolissin els seus propòsits; però, com un foc follet, la seva llum ja fa temps que s'ha apagat. Mentrestant, la causa de la veritat present havia anat obrint-se pas arreu del món de manera segura i constant, guanyant estabilitat i força amb cada avenç.

GSAM 331Els pastors Stephenson i Hall

GSAM 331.3Durant l'estiu de 1855, els pastors Stephenson i Hall van intentar crear una rebel·lió a l'estat de Wisconsin. Els germans dirigents sabien molt bé que havien desitjat provar tots els altres punts de la nostra fe amb la seva doctrina de l'«Edat Venidora», i estaven molt ansiosos que als Adventistes del Setè Dia se'ls ensenyés la doctrina de la probació després de la segona vinguda de Crist.

GSAM 331Predicció respecte a ells

GSAM 331.420 de nov. de 1855, a la Sra. White se li va donar una visió del seu curs, amb una predicció respecte al seu desenllaç final en aquestes paraules: «Penseu, homes febles, que podeu aturar l'obra de Déu? Home feble, un sol toc del seu dit et pot deixar prostrat. Només et tolerarà per un breu temps.»

GSAM 332.1Els nostres oponents han dit que aquí hi havia una visió que declarava que aquests homes moririen aviat i, com que van viure diversos anys, la visió no s'havia complert. La visió no diu res sobre la seva mort. Van ser mostrats en la seva condició d'homes que intentaven aturar l'obra del missatge del tercer àngel. Tot i que se'ls va informar de com de fàcil seria per a Déu aturar-los, s'afegeix: «Us tolerarà només un breu temps». Què van fer?—En lloc d'èxit en la seva guerra, com esperaven, semblaven haver estat deixats a les palpentes en la foscor. Al cap de poques setmanes, van abandonar del tot el Sàbat i es van posar a oposar-s'hi. Havien esperat formar un partit de l'«Edat Venidora», amb ells mateixos com a líders. En lloc d'aconseguir-ho, en renunciar al Sàbat van perdre completament la seva influència sobre el nostre poble. Així, amb la seva pròpia conducta, van desbaratar completament allò que en un principi pretenien fer. El nostre poble va dir: «De fet, Déu els ha “tolerat només un temps breu”».

GSAM 332Un trist final de la vida

GSAM 332.2Pel que fa al desenllaç d'aquests dos homes, pot ser convenient donar algunes declaracions sobre el seu trist destí, fetes pels seus propis germans, creients de l'«Edat Venidora», amb qui estaven associats després de deixar el Sàbat. Fa trenta-set anys, el senyor Hall va patir una certa demència (causada per un reblaniment cerebral), la qual cosa va ser conseqüència de la pèrdua d'una quantitat considerable de béns per frau d'altres persones. Patia la il·lusió que si sortia a l'exterior s'aplanaria o cauria a terra. És inofensiu, però, és clar, durant aquests llargs anys ha estat completament incapacitat per a l'obra ministerial en qualsevol capacitat.³

GSAM 332.3El pastor Stephenson fa uns setze anys que va morir. Durant diversos anys abans de la seva mort va estar fora de si (boig), tot i que no era perillós per als altres. Abans de caure en aquesta situació, sota la llibertat que suposava tenir amb la teoria de la no-llei que havia defensat, va deixar la seva pròpia esposa, una dona contra la qual no es deia que tingués cap taca de virtut (només podia obtenir el divorci contractant un advocat deshonest), i es va casar amb una altra dona molt més jove que la seva antiga esposa. Aquest acte va ser una violació de la moralitat tan flagrant que els seus propis germans de l'«Edat Venidora» van desaprovar la seva conducta i no li van permetre predicar més per a ells.

GSAM 333.1Les declaracions dels seus propis germans sobre els darrers dies d'aquests homes expressen la pietat més profunda; tanmateix, són els fets purs, que es donen sense malícia ni prejudici. Amb això deixem als nostres lectors que treguin les seves pròpies conclusions pel que fa a l'aplicació física del testimoni.

GSAM 333El pastor J. H. Waggoner accepta el missatge

GSAM 333.2L'any 1852, el pastor J. H. Waggoner, que havia estat dirigint un diari comarcal a Wisconsin, va acceptar la veritat present i, l'any següent, es va dedicar plenament a l'obra del ministeri. El 1857 va escriure dos fullets molt importants d'unes dues-centes pàgines cadascun. El primer d'aquests es titulava The Nature and Tendency of Modern Spiritualism, i el segon, A Refutation of the Age-to-Come. El primer no només ha estat un mitjà per salvar molts de caure en aquest parany de Satanàs, sinó que, amb la benedicció de Déu, ha obert els ulls a molts que no sabien què pensar d'aquestes manifestacions modernes.

GSAM 333.3La seva Refutation of the Age-to-Come és una exposició molt completa de les falses teories sobre la prova per als pecadors després de la segona vinguda del nostre Senyor. És una refutació tan completa d'aquesta doctrina que no només no s'hi ha respost, sinó que cap intent de resposta no ha arribat mai a la nostra atenció. El llibre exposa, d'una manera molt clara i concisa, la posició de Crist com a sacerdot al tron del seu Pare (el seu sacerdoci de Melquisedec) durant la dispensació actual, i la posició que ocuparà al seu propi tron, en el seu futur regne etern, un tron amb el qual no s'hi connectarà cap sacerdoci mediador.

GSAM 334.1Més tard, el pastor Waggoner va escriure un tercer fulletó d'unes mateixes dimensions, titulat The Atonement in the Light of Reason and Revelation. Cap a l'any 1884, aquest es va revisar i ampliar fins a convertir-se en un volum d'unes 400 pàgines. És un tractat clar i concís sobre el tema que indica el seu títol.

GSAM 334.2A partir d'aleshores, va estar estretament vinculat a l'obra editorial, tant com a escriptor com a editor. També va continuar les seves tasques ministerials, i va passar els seus darrers anys a Europa.

GSAM 334.3El 17 d'abril de 1889, va morir sobtadament a Basilea, Suïssa, just després d'haver completat el seu últim llibre, From Eden to Eden. El dia 16 va fer una jornada completa d'escriptura i va anotar al seu diari: «He treballat dur tot el dia». De l'informe sobre el seu cas, elaborat pels germans europeus, s'obtenen les dades següents:—

GSAM 334.4«El matí del dia 17, cap a les cinc i mitja, va morir sobtadament a la seva cuina, sense previ avís, d'un atac de paràlisi cardíaca. Havia estat treballant molt dur per acabar l'edició anglesa del seu nou llibre, i esperava marxar cap a Londres el diumenge següent per col·laborar en l'obra d'allà, abans de tornar a Amèrica l'estiu vinent.»

GSAM 334.5Des de 1854, el pastor Waggoner havia estat constantment i prominentment davant del públic en defensa de la veritat, tant des del púlpit com a la premsa. En el moment de la seva mort tenia gairebé seixanta-nou anys. Va ser enterrat a Basilea el 20 d'abril. Així va caure al seu lloc de servei un altre dels primers treballadors de la causa.

GSAM 334Sanació per la fe

GSAM 334.6A principis de la primavera de 1858, la Sra. White havia estat molt afligida durant uns quants dies, confinada al llit en un estat d'impotència gairebé total. Un vespre, cap a la mitjanit, va perdre el coneixement; la família va provar tots els mitjans que coneixia per restablir-la, però no ho va aconseguir. Va romandre en aquest estat durant més d'una mitja hora, fins que el pastor Andrews i jo vam ser cridats urgentment pel pastor White per unir-nos en un moment d'oració. En resposta a les suplicants pregàries que es van oferir al seu costat, el Senyor la va restablir misericordiosament i la va retornar a la salut habitual. Mentre oferia lloances a Déu, va ser presa en visió, encara estesa al llit. Algunes de les coses que se li van mostrar en aquesta visió es poden llegir a «Testimony for the Church», No. 5.

GSAM 335Manifestació física remarcable

GSAM 335.1Aquesta visió anava acompanyada d'una manifestació física peculiar, a la qual volem cridar especialment l'atenció. El pastor White i jo érem asseguts a un costat del llit, i el pastor Andrews a l'altre. Les seves mans s'entrellaçaven alternativament sobre el pit o es movien amb els braços, de la seva manera habitualment lliure i gràcil, cap a les diferents escenes que contemplava. La part superior del seu cos s'elevava del llit, de manera que hi havia un espai d'unes vuit o nou polzades entre les seves espatlles i el coixí. En altres paraules, el cos des dels malucs cap amunt estava flexionat a un angle d'uns trenta graus. I en aquesta posició va romandre durant tota la durada de la visió, que va ser de trenta minuts. Ningú no podia adoptar naturalment aquella postura sense el suport de les mans i els braços, i molt menys mantenir-s'hi durant tant de temps. Aquesta era una altra prova que algun poder sobre el qual ella no tenia cap control estava relacionat amb la visió.

GSAM 335Una altra predicció

GSAM 335.2El primer d'octubre de 1858, el pastor i la Sra. White i l'autor d'aquestes línies van celebrar una reunió general a Rochester, Nova York. A partir d'aquesta reunió, l'autor d'aquestes línies els va acompanyar en un viatge per l'estat de Nova York i els estats de Nova Anglaterra. Un Sàbat, la Sra. White va tenir una visió en la qual se li va mostrar, entre altres coses, que en algun lloc del viatge que teníem previst Satanàs faria un atac poderós contra ella, i que el pastor White i jo havíem de sostenir-la per la fe, i que el Senyor la lliuraria.

GSAM 336L'aflicció de la Sra. White

GSAM 336.1Aquí tornava a haver-hi una profecia del que succeiria. El que va seguir mostrarà amb quina precisió es va complir. El primer Sàbat després de la reunió de Rochester vam ser a Roosevelt, i el següent Sàbat a Brookfield, al comtat de Madison. La setmana següent vam celebrar reunions a la cuina espaiosa del senyor Ballou, a Mannsville, al comtat de Jefferson. Mentre viatjava en tren de Brookfield a Mannsville, la cara de la Sra. White es va inflamar just sota els ulls. Això va ser tan dolorós que, quan vam arribar a Mannsville, es va veure obligada a anar al llit. La inflamació va augmentar durant dos dies, privant-la de son i impedint-li participar en les reunions. Tenia el cap tan inflat que tenia els dos ulls tancats, i la cara tan desfigurada que ja no semblava la d'un ésser humà. Enmig de tot aquest dolor atroç i l'excitació nerviosa extrema, causada per la falta de son, l'enemic s'esforçava al màxim per fer-la murmurar contra Déu. Així van continuar les coses fins al final de les reunions programades.

GSAM 336.2Després que es van acabar les reunions, el pastor White em va dir:

GSAM 336.2«Germà John, aquest és precisament l'atac de Satanàs contra la meva esposa del qual se'ns va advertir a Rochester. Recordeu que allà es va fer la promesa que si ens hi posàvem tots junts i la sosteníem amb fe, sense deixar-la anar ni un moment quan arribés la lluita, el poder de l'enemic seria trencat i ella seria alliberada. Anem-hi de seguida a tenir un temps de pregària.»

GSAM 336Alliberament com s'havia predit

GSAM 336.3Vam entrar immediatament a l'habitació on la Sra. White estava confinada al llit i ens vam dedicar a pregar fervorosament per ella, mentre els germans de la sala on havíem celebrat les reunions es quedaven en silenci, pregant. Al cap d'uns deu minuts de començar a pregar, el poder del Senyor va baixar i va omplir l'habitació. La Sra. White es va sentir alleujada a l'instant de tot dolor i va demanar menjar immediatament. Era cap a les cinc de la tarda. A les set, la inflor del seu rostre havia desaparegut del tot, i va assistir a la reunió d'aquell vespre, aparentment tan bé com sempre.

GSAM 337.1A petició dels ciutadans, al vespre es va fer un sermó sobre «L'herència dels sants», al final del qual la Sra. White va fer una exhortació. Mentre el pastor White era a fora amb el seu fill petit, W. C., ella va ser presa en visió davant aquella gran assemblea. Algunes de les coses que li van ser mostrades en aquell moment es poden llegir a l'article de cloenda del Testimony Number 5, datat a Mannsville, N.Y., el 21 d'octubre de 1858.

GSAM 337.2L'alleujament que va obtenir la Sra. White en l'ocasió esmentada va ser tan eficaç com s'havia predit en la visió donada a Rochester. No va tornar a sorgir cap dificultat d'aquest tipus durant aquell viatge, i a cada lloc vam obtenir una victòria gloriosa per a la veritat.

GSAM 337Predicció de la Guerra Civil Americana

GSAM 337.3El Sàbat 12 de gener de 1861, just tres mesos abans que es disparés el primer tret contra Fort Sumter (que va ser realment l'inici de la guerra que va resultar en l'alliberament de 4.000.000 d'esclaus africans a Amèrica), es va dedicar la casa de reunions Adventista del Setè Dia a Parkville, Michigan. Al servei hi van assistir el pastor White i la seva esposa, els pastors Waggoner, Smith i l'autor. Al final del sermó del pastor White, la Sra. White va fer una exhortació commovedora, i després es va asseure en una cadira. En aquesta posició, va ser presa en visió. La casa era plena de gent, i era, de fet, un lloc solemne. Després de sortir de la visió, es va aixecar i, mirant al voltant de la casa, va dir:—

GSAM 338.1«No hi ha cap persona en aquesta casa que hagi somiat ni tan sols el mal que s'acosta sobre aquesta terra. La gent es burla de la llei de secessió de Carolina del Sud, però m'acaben de mostrar que un gran nombre d'Estats s'uniran a aquell Estat, i hi haurà una guerra terrible. En aquesta visió he vist grans exèrcits de totes dues bandes reunits al camp de batalla. Vaig sentir el retumbar dels canons i vaig veure morts i moribunds per tot arreu. Llavors els vaig veure precipitar-se en combats cos a cos [punxant-se els uns als altres amb la baioneta]. Després vaig veure el camp després de la batalla, tot cobert de morts i moribunds. Aleshores em van portar a les presons i vaig veure els patiments dels necessitats, que s'anorreaven. Llavors em van portar a les cases d'aquells que havien perdut marits, fills o germans a la guerra. Vaig veure la seva angoixa i el seu patiment.»

GSAM 338.2Llavors, mirant lentament al seu voltant per la casa, va dir: «Hi ha gent en aquesta casa que perdrà fills en aquella guerra».

GSAM 338Testimoni de la Sra. Ensign sobre les visions

GSAM 338.3Com a confirmació del fet anterior, i com a prova que la predicció es va fer el dia assenyalat, i com a il·lustració de com la congregació la va entendre i la va difondre, es dona el següent testimoni:—

GSAM 338.4«Certifica que jo vivia al comtat de St. Joseph, Michigan, el gener de 1861, a unes sis milles de Parkville. No era adventista. El dia 12 d'aquell mes, diversos veïns meus van anar a Parkville per assistir a unes reunions. Quan van tornar a casa, em van dir que hi havia una dona a la reunió que estava en trànsit i que va dir que venia una guerra terrible als Estats Units; que s'alçarien grans exèrcits a ambdues bandes, tant al Sud com al Nord, i que hi hauria molts que patirien a la presó; i que la misèria es faria sentir en moltes famílies a causa de perdre marits, fills i germans a la guerra; i que hi havia homes a la casa que perdrien fills en aquella guerra.» Signat: «Martha V. Ensign, Wild Flower, comtat de Fresno, Califòrnia, 30 de gener de 1891.»

GSAM 339.1En relació amb la predicció d'aquella guerra temible, la Sra. White va afegir que els Adventistes del Setè Dia «serien portats a situacions difícils a causa de la guerra, i que era el deure de tots pregar fervorosament perquè se'ls donés saviesa per saber què fer en els temps difícils que tenien al davant».

GSAM 339Magnitud de la Guerra Civil

GSAM 339.2En el moment en què es va donar la visió, la gent del Nord en general tenia poca o cap idea de la guerra imminent. Fins i tot el president Lincoln, tres mesos després (12 d'abril de 1861), quan diversos estats s'havien unit a Carolina del Sud en la seva ordenança de secessió i es va disparar el primer tret contra Fort Sumter, només va demanar 75.000 homes, i aquests per al breu termini de tres mesos.

GSAM 339.3El nombre total de tropes reclutades al bàndol de la Unió durant la guerra va ser de 2.859.132. L'Encyclopedia Britannica diu que «l'exèrcit confederat comptava, a principis de 1863, uns 700.000 homes», però que és difícil determinar exactament quants n'havien reclutat en total. Estima la seva llista de morts en «uns 300.000 homes». Algunes de les enciclopèdies més recents xifren les pèrdues del bàndol de la Unió (dels morts en combat, o que van morir a causa de ferides o malalties contraïdes al camp de batalla o a les presons) en 359.528. Pel que fa al deute del bàndol de la Unió, la Britannica diu:—

GSAM 339.4«El deute va assolir el seu màxim el 31 d'agost de 1865, arribant a 2.845.907.626,56 dòlars. També s'havien gastat uns 800.000.000 de dòlars d'ingressos, principalment en la guerra; els estats, les ciutats, els comtats i els pobles havien gastat els seus propis impostos i acumulat els seus propis deutes per a finalitats bèl·liques; els pagaments de pensions probablement assoliran els 1.500.000.000 de dòlars al final. Les despeses de la Confederació mai no es podran saber, els béns destruïts pels exèrcits federals i pels exèrcits confederats gairebé no es poden estimar; i el valor monetari (2.000.000.000 $) dels esclaus al Sud va ser esborrat per la guerra. En conjunt, tot i que el cost de la guerra no es pot calcular exactament, 8.000.000.000 $ és una estimació moderada.»⁴

GSAM 340Una altra confirmació de la visió

GSAM 340.1Pel que fa a la predicció que els homes de l'església de Parkville perdrien fills a la guerra, simplement diré que a la tardor de 1883 vaig conèixer l'ancià de l'església de Parkville, que també ho era el gener de 1861, quan es va donar la visió; i li vaig preguntar si recordava l'expressió que va fer la Sra. White en relatar la visió sobre la guerra. «Sí», va dir, «ho recordo». «Em podria dir quants coneix que eren a la casa aquell dia i que van perdre fills a la guerra?» De seguida va recordar els noms de cinc, i va dir: «Sé que aquests hi eren i que van perdre fills a la guerra; i si fos a casa, on podria parlar amb la gent del meu poble, li podria donar més noms. Crec», va continuar, «que n'hi havia cinc més, a més d'aquests que he esmentat.»

GSAM 340.2Més de quatre anys de lluita persistent per part del Sud, fins que gairebé la meitat de totes les forces mobilitzades es van perdre per mort en combat o per malaltia, demostra un compliment sorprenent de la predicció anterior.

GSAM 340L'esclavitud i la Guerra

GSAM 340.3En relatar una visió que va rebre el 4 de gener de 1862, la Sra. White va dir:—

GSAM 340.4«Milers de persones han estat induïdes a allistar-se amb l'entesa que aquesta guerra havia d'exterminar l'esclavitud; però ara que ja són allistats, descobreixen que els han enganyat, que l'objectiu d'aquesta guerra no és abolir l'esclavitud, sinó preservar-la tal com és».

GSAM 341.1El text anterior es va donar en un moment en què els soldats havien d'ajudar a retornar als seus amos tots els esclaus que havien fugit a les línies de la Unió, i es representa als soldats dient: «Si tenim èxit en aplacar aquesta rebel·lió, què hem guanyat?». Ells responen desanimadament: «Res. Allò que va causar la rebel·lió no s'ha eliminat. El sistema d'esclavitud, que ha arruïnat la nostra nació, es deixa viure i provocarà una altra rebel·lió». Aquestes paraules, extretes del Testimony No. 7, on es narra íntegrament un relat apassionant de la guerra sota el títol «L'esclavitud i la guerra», no afirmen que l'esclavitud no s'aboliria mai, sinó que representen la situació tal com els soldats la veien aleshores. Una mica més endavant en el mateix testimoni hi ha una predicció que diu el següent:—

GSAM 341Predicció d'èxit per al Nord

GSAM 341.2«I tanmateix, es proclama un dejuni nacional! Diu el Senyor: “No és aquest el dejuni que he escollit, per desfermar les cadenes de la maldat, per trencar les càrregues pesades, i per deixar anar lliures els oprimits, i perquè trenqueu tot jou?” Quan la nostra nació observi el dejuni que Déu ha escollit, aleshores acceptarà les seves pregàries pel que fa a la guerra; però ara no arriben a les seves orelles.»

GSAM 341.3Aquells que coneixen la història de la guerra són conscients de les derrotes, els desastres, els retards, etc., relacionats amb els esforços del Nord per conquerir les forces del Sud fins al moment en què es va fer la Proclamació d'Emancipació — 1 de gener de 1863. Quina rapidesa van tenir les conquestes des d'aleshores fins al final de la guerra! Com era evident, per a aquells que seguien el progrés de l'obra, el compliment d'aquella predicció del 4 de gener de 1862. Un cop aixecades les càrregues, s'afluixaren els lligams i es va trencar el jou de l'esclau! Com era evident que Déu havia escoltat les pregàries del seu poble i havia afavorit l'esforç per posar fi a la guerra quan van escollir el dejuni que li era agradable!

GSAM 342Testimoni de l'exgovernador St. John

GSAM 342.1En un discurs de l'exgovernador John P. St. John, de Kansas, a Ottawa (Illinois), al qual vaig assistir la tarda del 29 de juny de 1891, va fer la següent declaració:—

GSAM 342.2«Mai no em vaig sentir tan decebut com quan els [Confederats] ens van vèncer a Bull Run. Però tot formava part del pla de Déu. Si haguéssim vençut els [Confederats], els polítics haurien forjat una pau, i la Unió s'hauria continuat amb l'esclavitud, i l'hauríem tinguda avui. Durant dos anys els [Confederats] van tenir l'avantatge; però després que Lincoln va emetre la famosa proclamació d'emancipació, vam passar al costat de Déu i no podíem perdre.»