Capítol 3 — La vinguda de la Descendència promesa

GSAM 57.1«Quan va arribar la plenitud dels temps, Déu va enviar el seu Fill, ... fet sota la Llei, per redimir els qui eren sota la Llei, perquè rebéssim l'adopció de fills.»¹

GSAM 57.2«Ara, al que és poderós per establir-vos segons el meu evangeli i la predicació de Jesucrist, segons la revelació del misteri, que va estar ocult des del principi dels temps, però que ara ha estat manifestat i, per les Escriptures dels profetes, segons el manament del Déu etern, ha estat fet conegut a totes les nacions per l'obediència de la fe: a l'únic Déu savi, glòria per Jesucrist per sempre.»²

GSAM 57.3«Per revelació em va fer saber el misteri, tal com he escrit abans en poques paraules, ... que en altres edats no es va fer saber als fills dels homes, com ara es revela als seus sants apòstols i profetes per l'Esperit.... A mi, que sóc menys que el més insignificant de tots els sants, se m'ha concedit aquest do de la gràcia de predicar entre els pagans les riqueses inescrutables de Crist, i de fer veure a tothom quina és la comunió del misteri, que des del principi del món ha estat amagat en Déu, qui va crear totes les coses per mitjà de Jesucrist.»³

GSAM 57.4S'ha dit que en l'Antic Testament l'evangeli roman amagat; en el Nou Testament es revela. Com va expressar un altre, «En allunyar-se de Déu, els jueus van perdre de vista, en un grau molt elevat, els ensenyaments del culte ritual, aquell culte que Crist en persona havia instituït. Totes i cadascuna de les seves parts n’eren un símbol que vessava de vitalitat i bellesa espiritual. Però els jueus van perdre la vida espiritual que emanava de les seves cerimònies i es van aferrar a un seguit de formes mortes. Creien en els sacrificis i els ordenaments, en lloc de confiar en Aquell a qui apuntaven.

GSAM 58A l'espera d'un Regne Temporal

GSAM 58.1«Si, per una banda, els jueus desitjaven l’adveniment del Messies, la concepció que tenien de la seva missió no era correcta. No cercaven la redempció del pecat, sinó l’alliberament dels romans. Volien que el Messies vingués com a conqueridor i esclafés el poder opressor alhora que enaltia Israel fins que dominés tot el món. El camí perquè rebutgessin el Salvador estava preparat.

GSAM 58.2«El poble, oprimit i en tenebres, i els governants, assedegats de poder, anhelaven la vinguda d’Aquell que venceria els seus enemics i restauraria el regne d’Israel. Havien estudiat les profecies, però no amb una visió espiritual. Per això els van passar per alt aquells passatges que indicaven la humiliació del primer adveniment de Crist. Per això van aplicar malament els textos que parlen de la glòria de la seva segona vinguda. L’orgull els va enfosquir la visió. Van interpretar la profecia segons els seus desitjos egoistes.

GSAM 58.3«Durant més de mil anys, el poble jueu havia esperat la vinguda del Salvador. Havien dipositat les seves esperances més elevades en aquest esdeveniment. El seu nom era present als cants, en les profecies, en els ritus del temple, i en la pregària domèstica. I, tanmateix, quan va venir no el van reconèixer. Per a ells, l’Estimat del cel fou “com l’arrel d’una terra àrida”; no tenia aparença ni bellesa; i no van veure en ell cap bellesa ni cap esclat que el fes desitjable. “Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l’acolliren”».⁴

GSAM 58De la línia de David

GSAM 58.4A mesura que s'acostava el temps predit per Daniel, quan havia d'aparèixer «el Messies príncep» —l'Ungit—, el poble jueu hauria pogut raonar, i sens dubte ho va fer, d'aquesta manera: El Messies segons la carn ha de ser de la casa i del llinatge de David, per tant, el seu naixement ha de ser en aquesta línia; i segons les regulacions de la llei i els costums jueus, ha de ser ungit per al servei públic a l'edat de trenta anys; i si ha d'aparèixer com l'ungit a aquesta edat, aleshores el seu naixement ha de ser trenta anys abans de la finalització de les seixanta-nou setmanes d'anys, que s'estenen fins a la vinguda del Messies.

GSAM 59Prediccions de Simó i Anna

GSAM 59.1Per aquella època, tot Israel estava en expectació. Els estudiants sincers i devots de les Escriptures esperaven el naixement d'aquell que havia de ser el seu Príncep i Governant. Al vell i piadós Simó se li va revelar «per l'Esperit Sant que no veuria la mort abans d'haver vist el Crist del Senyor».⁵

GSAM 59.2Quan el Salvador infant va ser portat al temple, Simó va saber que aquest infant era el referit: el Crist. «Llavors el prengué en braços, va beneir Déu i va dir: Senyor, ara deixes que el teu servent se'n vagi en pau, segons la teva paraula; perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que has preparat davant de tots els pobles: una llum per il·luminar les nacions i la glòria del teu poble Israel....

GSAM 59.3«I Simó els va beneir [Josep i Maria], i va dir a Maria, la seva mare: Mira, aquest infant ha estat posat per a la caiguda i l'alçament de molts en Israel; i per a un senyal que serà objecte de contradicció (i fins i tot una espasa et travessarà l'ànima), perquè els pensaments de molts cors siguin revelats.

GSAM 59.4«I hi havia una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser... I ella, en aquell instant, s'hi va presentar, va donar també gràcies al Senyor i va parlar d'ell a tots els qui esperaven la redempció a Jerusalem.»⁶

GSAM 59Els àngels visiten els pastors

GSAM 59.5Anteriorment, els pastors de les planes de Betlem havien rebut dels àngels la bona nova del naixement del Salvador. Als pastors atents, els àngels van cantar aquestes melodies melodioses:—

GSAM 60Els Reis Mags visiten Betlem

GSAM 60.2Llavors van arribar els savis de l'Orient que havien vist «l'estrella sorgir», tal com ho havia profetitzat Balaam. Seguint la seva guia, van arribar a Jerusalem, on va ser necessari preguntar pel Rei acabat de néixer. En ser instruïts que Betlem seria el bressol del Desitjat, van continuar el seu viatge; i guiats per l'estrella que va tornar a aparèixer, van ser conduïts al lloc humil on jeia el Salvador. Allà van adorar el Nen sant, presentant-li ofrenes d'or, encens i mirra, i després van emprendre el llarg viatge de tornada a casa.

GSAM 60El Salvador als dotze anys

GSAM 60.3Des de la infància fins als dotze anys, se sap poc del Crist Salvador, excepte que creixia en saviesa i en estatura, i la seva submissió obedient als seus pares. Però als dotze anys, havent acompanyat Josep i Maria a Jerusalem per assistir a la festa anual, allà va deixar estupefacte els sacerdots amb el coneixement que va mostrar en les seves preguntes i en les respostes que va donar als seus enigmes. Des d'aquest moment fins que va començar la seva obra pública, va honrar l'humil ofici de fuster mentre treballava amb Josep, el marit de Maria.

GSAM 60La missió de Joan Baptista

GSAM 60.4Durant sis mesos abans del seu ministeri públic, la missió de Crist va ser anunciada per Joan Baptista. La gent acudia en massa per escoltar Joan i per ser batejada per ell. Mentre «esperaven [esperant que vingués el Messies] i tots raonaven [“raonaven o debatien”, al marge] en els seus cors sobre Joan, si ell era el Crist o no; Joan els va respondre a tots: Jo, de fet, us batejo amb aigua; però ve un més poderós que jo, del qual no sóc digne de deslligar el cordó del calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc; té el seu ventador a la mà i netejarà a fons la seva era, i recollirà el blat al seu graner; però la palla la cremarà amb un foc que no s'apaga.»⁷

GSAM 61Jesús batejat

GSAM 61.1Mentre Joan administrava el ritu del baptisme, va veure Jesús que venia cap a ell per ser batejat, i va dir: «Vet aquí l'Anyell de Déu, que treu el pecat del món.... I Joan va donar testimoni, dient: Vaig veure l'Esperit baixar del cel en forma de colom, i es va quedar sobre ell. I jo no el coneixia, però el qui m'ha enviat a batejar amb aigua em va dir: Sobre qui vegis que l'Esperit baixa i es queda, aquest és el qui bateja amb l'Esperit Sant. I jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».⁸

GSAM 61La Veu del Cel

GSAM 61.2No només es va atestar la messianitat de Crist per la descensió visible de l'Esperit Sant en forma corporal com una coloma, sinó també per una veu del cel. A l'Evangeli de Mateu llegim: «Jesús, quan va ser batejat, va pujar de seguida de l'aigua; i vet aquí que els cels es van obrir per a ell, i va veure l'Esperit de Déu que baixava com una coloma i es posava sobre ell; i vet aquí una veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill estimat, en qui m'he complagut».⁹

GSAM 61.3Tot i que «Joan no va fer cap miracle», la gent, en veure el gran poder que acompanyava el ministeri de Crist, es va veure obligada a dir: «Tot el que Joan va dir d'aquest home era veritat».¹⁰

GSAM 61Crist ungit segons la Llei

GSAM 61.4En relació amb el relat de Lluc sobre el baptisme i la mateixa unció per l'Esperit Sant en forma de colom, llegim: «Jesús mateix començava a tenir uns trenta anys».¹¹

GSAM 62.1Després del llarg dejuni del nostre Senyor de quaranta dies, i de les ferotges temptacions del diable al desert, que van seguir immediatament el seu baptisme, ell «va anar a Natzaret, on havia crescut; i, com era el seu costum, va entrar a la sinagoga el dia de Sàbat i es va posar dret per llegir.... L'Esperit del Senyor és sobre mi, perquè m'ha ungit per anunciar la bona nova als pobres.... I va començar a dir-los: Avui es compleix aquesta escriptura que heu sentit».¹²

GSAM 62El temps s'ha complert

GSAM 62.2Marc, en relatar el mateix esdeveniment, diu: «El temps s'ha complert i el regne de Déu és a prop: penediu-vos i creieu l'evangeli.»¹³ El temps predit per a l'aparició de l'Ungit havia arribat. La unció per l'Esperit Sant havia tingut lloc en el seu baptisme, i ara començava el seu ministeri, just en el temps i de la manera predits pels sants profetes d'antany.

GSAM 62Prova visible de la messianitat de Crist

GSAM 62.3El ministeri de Crist anava acompanyat d'una constant realització de miracles que, per al poble, encara que no acabés de comprendre plenament les seves paràboles i paraules, eren una prova visible que ell era l'Emmanuel, o que «Déu era amb ell».¹⁴ Amb aquests miracles, Crist donava al món no només una prova del poder de Déu en ell mateix, sinó també una demostració pràctica del caràcter de Déu i de la seva bondat amorosa. Quan Felip, després de tres anys d'associació contínua amb Crist, havent estat testimoni dels seus poderosos miracles, va dir: «Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més», Jesús li va dir: «¿Tant de temps que estic amb vosaltres, i no m’has conegut, Felip? Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare; ¿com pots dir tu: “Mostreu-nos el Pare”? ... Creieu-me que jo sóc en el Pare, i el Pare en mi; o si no, creieu-me a causa de les obres mateixes.»¹⁵

GSAM 63Joan perplex

GSAM 63.1Tot i que en el baptisme de Crist, Joan havia estat testimoni de la descensió visible de l'Esperit Sant, i havia sentit la veu del cel proclamant-lo Fill de Déu, i ell mateix havia declarat que era «l'Anyell de Déu que treu el pecat del món», els esdeveniments es desenvolupaven d'una manera tan diferent de les seves expectatives que ell, a la seva fosca presó, estava angoixat i confós.

GSAM 63.2«Com els deixebles del Salvador, Joan Baptista no entenia la naturalesa del regne de Crist. Esperava que Jesús s’assegués al tron de David i, a mesura que passava el temps, i atès que el Salvador no reclamava l’autoritat reial, creixien la perplexitat i el turment de Joan».¹⁶ «Citant dos dels seus deixebles, [ell] els va enviar a Jesús, dient: Ets tu qui ha de venir? O esperem un altre?» «En aquella mateixa hora [Jesús] va guarir molts de les seves malalties i plagues, i d'esperits impurs; i a molts cecs els va donar la vista. Llavors Jesús, responent, els digué: Anau-vos-en i feu saber a Joan les coses que heu vist i sentit.»¹⁷

GSAM 63.3Als jueus, i fins i tot als mateixos deixebles, els costava veure amb claredat moltes de les veritats que el Salvador pronunciava, perquè estaven tan convençuts que quan arribés el Messies trencaria el jou romà, que els era tan opressor, i restauraria immediatament el regne de David per reinar com un rei terrenal.

GSAM 63.4Jesús va començar la seva predicació dient: «Penediu-vos, perquè el regne dels cels és a prop».¹⁸ Quan els seus dotze apòstols van ser enviats, van portar el mateix missatge: «El regne dels cels és a prop».¹⁹ Més endavant en el seu ministeri, quan els setanta van ser enviats, ho van fer amb les paraules: «El regne de Déu us ha arribat a prop».²⁰

GSAM 64La gent meravellada per l'obra de Crist

GSAM 64.1Les paraules meravelloses i els ensenyaments de Crist van portar la gent a dir: «Mai ningú no ha parlat com aquest home.»²¹ I quan va guarir l'home cec i mut, «Tota la gent estava admirada i deia: No és aquest el fill de David?»²² O, en altres paraules, no és aquest la descendència de David, el Salvador promès? «Quan va arribar a la seva pròpia terra, els va ensenyar a la seva sinagoga, de manera que estaven meravellats i deien: D'on té aquest home aquesta saviesa i aquestes obres poderoses? No és aquest el fill del fuster? No es diu la seva mare Maria? i els seus germans, Jaume, i Josep, i Simó, i Judes?»²³

GSAM 64.2Cap al tercer any del ministeri de Crist, quan era al temple assistint a la festa de la dedicació, els jueus es van acostar a ell i li van dir: «Fins quan ens faràs dubtar? Si ets el Crist, digues-nos-ho clarament».²⁴ L'any anterior, quan havia fet el gran miracle d'alimentar els cinc mil amb els «cinc pans d'ordi i dos peixets», «va percebre que vindrien a prendre'l a la força per fer-lo rei, [per tant] es va retirar de nou a la muntanya».²⁵

GSAM 64Crist ensenyant als deixebles la seva mort

GSAM 64.3En ensenyar els seus deixebles, Crist va considerar important dissipar la idea d'un regnat temporal que comencés immediatament, i mostrar-los que havia de morir i ressuscitar, marxar i tornar. Així els va preguntar: «Què en penseu si veieu el Fill de l'home pujar on era abans?»²⁶ Després d'ordenar-los «que no diguessin a ningú que ell era Jesús el Crist», llegim: «Des d'aleshores Jesús va començar a mostrar als seus deixebles que havia d'anar a Jerusalem, patir moltes coses per part dels ancians, dels principals sacerdots i dels escribes, ser matat i ressuscitar al tercer dia. Llavors Pere el va apartar i va començar a renyar-lo, dient: Lluny de tu, Senyor; això no t'haurà de passar.»²⁷

GSAM 65.1Al mateix temps els va dir que hi havia alguns presents que no moririen fins que no haguessin vist el Fill de l'home venir en el seu regne.²⁸ Uns vuit dies després, aquesta profecia es va complir; i l'apòstol Pere es refereix a aquella «visió» de Crist venint en el seu regne com a prova de la veritable segona vinguda de Crist encara futura.²⁹

GSAM 65.2En una ocasió, quan Crist i els seus deixebles eren a Galilea, Jesús els va dir: «El Fill de l'home serà lliurat a mans dels homes; el mataran, i el tercer dia ressuscitarà». I ells es van entristeir molt.³⁰ I tot i així no van entendre, no van captar el seu significat, perquè fins i tot mentre ell intentava impressionar la seva ment amb la solemne veritat de la seva mort i resurrecció, ells debatien entre si sobre qui havia de ser el més gran en el regne dels cels.³¹

GSAM 65.3En una altra ocasió Pere va dir a Jesús: «Ho hem deixat tot i t'hem seguit; què rebrem, doncs? I Jesús els va respondre: En veritat us dic que vosaltres, els qui m'heu seguit, en la regeneració, quan el Fill de l'home s'assegui al tron de la seva glòria, també us asseureu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d'Israel.»³² Tanmateix, el pensament d'un regne que s'establiria aviat dominava les seves ments, i ells, com a humans, van començar a buscar el lloc més alt en el regne.

GSAM 65.4Llavors arriba l'ambiciosa mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, demanant a Crist que els seus fills fossin afavorits amb càrrecs elevats: un a la dreta i l'altre a l'esquerra del seu tron; o potser un per ser primer ministre del govern i l'altre secretari d'Estat. Però Crist va dir clarament: «No sabeu què demaneu.»³³

GSAM 66Entrada triomfal a Jerusalem

GSAM 66.1Pels volts d'aquell moment va tenir lloc un gran i sorprenent esdeveniment. Va ser la resurrecció de Llàtzer de la tomba, aquell que havia estat mort durant quatre dies. Un miracle tan poderós va commoure i meravellar tant la gent que els fariseus es van alarmar i, juntament amb els sacerdots, van convocar immediatament un consell; i en les seves deliberacions es van preguntar: «Què fem? Perquè aquest home fa molts miracles. Si el deixem així, tothom creurà en ell; i els romans vindran i ens prendran tant el nostre lloc com la nostra nació.»³⁴ Mentre una força satànica d'allò inferior s'apoderava d'aquells que cercaven destruir Crist, una força d'allò superior movia les masses per glorificar-lo i complir el que s'havia predit sobre ell.

GSAM 66.2Amb motiu de l'esdeveniment esmentat més amunt, la gent va acudir en massa, no només per veure Jesús, sinó també per veure Llàtzer, a qui havia ressuscitat d'entre els morts. Ara els semblava cert que Jesús era el seu rei tan esperat, i quan el van veure acostar-se a Jerusalem, assegut sobre un poltre, les paraules de l'Escriptura els van venir al cap amb força, «No tinguis por, filla de Sió: vet aquí que el teu rei arriba, assegut sobre un poltre d'asne.»³⁵ Un gran crit de triomf va ressonar d'aquella immensa multitud, que va inquietar profundament els fariseus de cor fred i calculadors. Entre ells es deien: «Us adoneu que no aconseguiu res? Vet aquí que el món s'ha anat darrere seu.»³⁶ A la seva petició que Crist aturés els crits, va respondre: «Us dic que, si aquests callessin, les pedres cridarien immediatament.»³⁷ El Senyor havia dit d'aquesta ocasió: «Crideu», i si la gent no complís la seva paraula, posaria veu a les pedres del carrer i aquestes cridarien; perquè la seva paraula ha de ser complerta.

GSAM 66Crist ha de marxar i tornar de nou

GSAM 66.3No només el nostre Salvador va intentar dirigir la ment dels deixebles cap al fet que havia de morir i ressuscitar, sinó que també va desitjar ensenyar-los que el regne no vindria fins que ell s'hagués allunyat i hagués tornat de nou. Referint-se a la seva crucifixió, va dir: «Jo, si sóc aixecat de la terra, atreuré tots els homes cap a mi. Això ho va dir, indicant de quina mort havia de morir. La gent li va respondre: Nosaltres sabem pels llibres de la llei que el Messies viurà per sempre. Per què dius que el Fill de l’home ha de ser enlairat? Qui és aquest Fill de l’home?».³⁸

GSAM 67.1Per a impressionar més profundament la ment dels deixebles amb el fet que havia de marxar i tornar abans que el seu regne s'establís a la terra, va dir: «Petits, encara una mica de temps estic amb vosaltres. Em cercareu; i com vaig dir als jueus: On jo vaig, no hi podeu venir; així us ho dic ara.... Simó Pere li digué: Senyor, cap a on vas?. Jesús li respongué: On jo vaig, ara no em pots seguir; però més endavant em seguiràs».³⁹ Després, va animar els seus cors angoixats i entristits amb aquestes paraules: «No es turbi el vostre cor. Creieu en Déu; creieu també en mi. A la casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no fos així, us ho hauria dit. Vaig a preparar-vos un lloc. I si vaig i us preparo un lloc, tornaré i us rebré amb mi, perquè on sóc jo, també hi sigueu vosaltres.»⁴⁰

GSAM 67Paràbola del noble

GSAM 67.2De nou, el Salvador va intentar corregir la idea errònia que el regne havia d'aparèixer immediatament, mitjançant la següent paràbola mentre ell i els deixebles pujaven a Jerusalem: «Un noble va anar a un país llunyà per rebre un regne i tornar. I va cridar els seus deu servents, els va lliurar deu lliures i els va dir: Feu negocis fins que jo torni.... I va ser que, quan va tornar, havent rebut el regne, va manar que li fossin cridats els servents als quals havia donat els diners, per saber quant havia guanyat cadascun amb el comerç.»⁴¹ En aquesta paràbola el Senyor es representa a si mateix pel noble. Havia d'anar a un país llunyà —al seu Pare— i allà rebre el regne, abans de tornar a reinar.

GSAM 68.1En resposta a la pregunta dels deixebles, «Quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món?»⁴², el Salvador els va donar una llista dels esdeveniments que havien de succeir al llarg de la gran tribulació que cauria sobre l'església, i dels senyals definitius que tindrien lloc. Quan aquests esdeveniments apareguessin, podrien saber que la seva vinguda era a prop, fins i tot a les portes, i que la generació que els veiés no passaria de l'escena de l'acció fins que ell arribés.⁴³

GSAM 68Abandonat per tots els deixebles

GSAM 68.2Però malgrat totes les instruccions que Crist va donar als apòstols sobre la seva mort i humiliació, no van arribar a comprendre gens la veritat que els havia ensenyat respecte al seu judici i crucifixió. Tenien una concepció tan vaga de la veritat que, quan va arribar el judici, la seva esperança va morir, i tots «el van abandonar i van fugir».⁴⁴ Fins i tot Pere, el sempre zelós Pere, que tan amb confiança afirmava que si tots els homes l'abandonaven, ell mai no ho faria, poques hores després negava el seu Senyor i, jurant, declarava que no coneixia aquell home. Tan lents eren a l'hora de comprendre la declaració del Senyor que ressuscitaria al tercer dia després de la seva crucifixió, que es preguntaven i raonaven entre ells «què volia dir ressuscitar d'entre els morts».⁴⁵ De fet, tan mancats de fe eren que, després que ell morís i el seu cos fos col·locat al nou sepulcre de Josep, van fer preparatius per embalsamar-lo. Amb l'esperança perduda — enterrada amb Crist al sepulcre — quin dia de Sàbat per als deixebles! Amb els cors carregats de dolor i decepció, i sense cap Salvador pietós i compassiu, la vida del qual havia estat plena d'actes de tendresa i misericòrdia, a prop per consolar-los i enfortir-los, quina desolació era la seva situació!

GSAM 69Esdeveniments commovedors del matí de la Resurrecció

GSAM 69.1Esclata el matí del primer dia de la setmana! Quina commoció al cel i a la terra! Un àngel poderós baixa dels regnes de la glòria a la tomba de Josep, amb un missatge que ordena al Fill de Déu que ressusciti. «I vet aquí que va haver-hi un gran terratrèmol, perquè l'àngel del Senyor va baixar del cel, va anar i va apartar la pedra de l'entrada i s'hi va asseure. El seu rostre era com un llamp, i els seus vestits blancs com la neu: i per la por que tenien d'ell, els guardes van tremolar i es van quedar com morts.»⁴⁶ «Molts cossos dels sants que dormien van ressuscitar, i van sortir de les tombes després de la seva resurrecció, i van entrar a la ciutat santa, i van aparèixer a molts.»⁴⁷ Penseu en aquests missatgers a Jerusalem, a les portes dels seus amics, amb el missatge que el Crist crucificat havia ressuscitat d'entre els morts, i que ells també havien estat retornats a la vida pel seu poder, per donar testimoni de la seva resurrecció. Quina activitat entre els deixebles i les dones santes: corrent d'aquí cap allà per donar la bona nova: «Ha ressuscitat d'entre els morts, perquè l'hem vist i hem parlat amb ell!».

GSAM 69Jesús entra caminant al camp

GSAM 69.2«I vet aquí que dos d'ells van anar aquell mateix dia a un poble petit anomenat Emaus, que era a unes seixanta furlongues [set milles i mitja] de Jerusalem. I parlaven entre ells de totes aquestes coses que havien passat. I va passar que, mentre parlaven i raonaven, Jesús mateix s'hi va acostar i va caminar amb ells. Però els seus ulls estaven impedits perquè no el reconeguessin. Ell els va dir: Quin diàleg és aquest que teniu entre vosaltres mentre camineu i esteu tristos? Un d'ells, que es deia Cleofas, li va respondre: Ets l'únic foraster a Jerusalem que no sap les coses que han passat aquí aquests dies? Ell els va dir: Quines coses? Ells li van respondre: Pel que fa a Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en obres i paraules davant de Déu i de tot el poble; i com els principals sacerdots i els nostres dirigents l'han lliurat perquè fos condemnat a mort i l'han crucificat. Però nosaltres esperàvem que fos ell qui havia de redimir Israel. I a sobre de tot això, avui és el tercer dia que han passat aquestes coses. A més, unes dones de la nostra companyia ens han deixat estupefactes: van anar d'hora al sepulcre i, en no trobar el seu cos, van tornar dient que també havien tingut la visió d'àngels que deien que ell era viu. I alguns dels nostres van anar al sepulcre i ho van trobar tal com les dones havien dit, però no el van veure a ell.

GSAM 70.1«Llavors els digué: Insensats i de cor tardà per creure tot el que els profetes han dit! No tocava que el Crist patís aquestes coses i entrés en la seva glòria?» I començant per Moisès i tots els profetes, els exposà en totes les Escriptures les coses que el concernien.⁴⁸ Quan estava a punt de menjar amb ells, va trencar el pa i va donar gràcies, «i els seus ulls es van obrir i el van reconèixer... I es van dir l'un a l'altre: No ens cremava el cor dins nostre mentre parlava amb nosaltres pel camí i mentre ens explicava les Escriptures?»⁴⁹

GSAM 70.2Ara, finalment, els deixebles poden veure, un cop el problema els ha estat plenament demostrat, que hi va haver una mort i una resurrecció connectades amb la missió del Salvador. Però com consideraran la qüestió del seu regne?

GSAM 70.2«Es va manifestar viu després de la seva passió amb moltes proves infal·libles, essent vist per ells durant quaranta dies, i parlant de les coses relatives al regne de Déu; i, estant reunit amb ells, els va manar que no marxessin de Jerusalem, sinó que esperessin la promesa del Pare, que, va dir, m'heu sentit anunciar. Perquè Joan, certament, va batejar amb aigua; però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant d'aquí a pocs dies.

GSAM 71Restabliràs ara el Regne?

GSAM 71.1«Per tant, quan s'havien reunit, li van preguntar, dient: Senyor, restauraràs ara el regne a Israel? [és a dir: Hem après que era necessari que fossis crucificat i ressuscitessis d'entre els morts, segons les Escriptures, però no restauraràs el regne ara?] Ell els digué: No us pertoca a vosaltres conèixer els temps ni els moments que el Pare ha establert en el seu propi poder. Però rebreu força quan l'Esperit Sant vingui sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis tant a Jerusalem com en tota la Judea, i en Samaria, i fins als confins de la terra. I quan va haver dit aquestes coses, mentre ells el contemplaven, va ser pujat; i un núvol el va amagar de la seva vista. I mentre el fixaven amb la mirada cap al cel mentre pujava, vet aquí que es van presentar al seu costat dos homes amb vestits blancs, que també van dir: Homes de Galilea, per què us quedeu mirant cap al cel? Aquest mateix Jesús, que ha estat enlairat d'entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l'heu vist pujar al cel.»⁵⁰

GSAM 71Jesús ha de romandre al cel fins a la restitució

GSAM 71.2Ara que el Salvador els havia deixat, i havien vist de fet com «ascendia on abans era», tenien la certesa que l'Esperit Sant els ensenyaria sobre el temps en què vindrà el regne. Així, Pere, en les seves instruccions al poble, després de la recepció de l'Esperit, va dir: «Ell enviarà Jesucrist, que abans us va ser predicat; a qui el cel ha de rebre fins als temps de la restitució de totes les coses, de les quals Déu ha parlat per boca de tots els seus sants profetes des del començament del món».⁵¹

GSAM 71.3A l'apòstol Pere, l'Esperit Sant també li va donar a conèixer els fets referents als tres mons: Primer, el que va existir abans del diluvi, que va ser destruït per l'aigua; segon, el món present, reservat per al foc —foc que la terra té emmagatzemat, segons diu la Revised Version—, aquell foc que serà la perdició, la ruïna i la destrucció dels homes impius; tercer, la terra nova, «on habita la justícia»; o, com alguns tradueixen, «on habitaran els justos».⁵²

GSAM 72.1L'apòstol Pau exposà la resurrecció del poble de Déu, i el canvi de tots els seus sants de mortals a immortals, «en un tres i no res, a l'últim toc de trompeta». Digué als corintis que Crist ara és al tron del seu Pare, i que allà romandrà fins que tots els seus enemics estiguin sotmesos a ell. És a dir, fins que rebi el regne —el seu regne— donat a les seves mans pel Pare, tal com es profetitza a Daniel 7:13, 14; Salm 2:8, 9. A l'església de Tessalònica li va presentar la vinguda de Crist i la resurrecció com la seva única esperança, i com la font del veritable consol quan els seus éssers estimats eren separats d'ells per la mà de la mort.⁵³

GSAM 72El Retorn Indefinit del Senyor

GSAM 72.2Fins aleshores, l'església no tenia cap coneixement definitiu sobre el moment en què el Mestre tornaria. Quan l'apòstol, en la seva primera carta als Tessalònics, va dir: «nosaltres, els qui estem vius i restem, serem enduts enlaire», els germans el van entendre en el sentit que Crist arribaria mentre alguns d'ells encara fossin vius. En la seva segona epístola corregeix la seva concepció errònia de la seva carta i els diu que «aquell dia no vindrà si abans no arriba l'apostasia i no es manifesta l'home de la iniquitat, el fill de la perdició, l'opositor que s'exalta per damunt de tot allò que és anomenat Déu o que és venerat».⁵⁴

GSAM 72L'apostasia

GSAM 72.3I encara l'església es queda a les fosques pel que fa al temps del segon adveniment de Crist. Els germans han après que hi haurà una apostasia; però la qüestió era de quina durada. Posteriorment, a Joan se li va donar una resposta mentre estava en visió a l'illa de Patmos, en els símbols que es troben als capítols dotze i tretze de l'Apocalipsi —«un temps, temps i mig temps», els «quaranta-dos mesos», els «mil dos-cents seixanta dies» (anys); però encara no havia ocorregut l'esdeveniment que marca l'inici d'aquest llarg període. Així doncs, l'església encara esperava i aguardava la vinguda de Crist sense saber positivament l'hora exacta de la seva aparició; perquè un cop passat aquell temps de tribulació, encara restaria un breu període de conflicte i triomf per a l'església «resta».⁵⁵

GSAM 73.1Amb el tancament dels registres del Nou Testament, tenim el tema de la segona vinguda de Crist clarament exposat davant nostre. Un versicle de cada trenta, aproximadament, fa esment d'alguna manera de la segona vinguda del nostre Senyor Jesucrist. Sobre això, i la posició de l'església en relació amb aquesta esperança al llarg dels segles fins a l'època moderna, Robert Patterson, D.D., parla en un periòdic anomenat The Interior, sota el títol «L'Esperança Benaurada», en aquests termes:—

GSAM 73El Mil·lenni Temporal—Patterson

GSAM 73.2«Quan el nostre Senyor va deixar la seva església a la terra per anar al Pare, la va deixar en una condició de tristesa. Els seus cinc-cents deixebles estaven envoltats per tot el món dels seus enemics, organitzats en religions i governs anticristians per una de les intel·ligències més altes, animats per la malícia més verinosa i educats per l'experiència dels segles en els modes més eficaços de destrucció. El Senyor no ignorava el nostre perill; ni en els seus últims discursos el va atenuar, ni va prometre cap alleujament de l'enemistat del món i la tribulació de l'església. Però sí que va prometre que ell mateix tornaria per derrocar els seus enemics, i que ens donaria suport fins a aquell dia beneït. “El món us odia. Al món tindreu tribulació. Plorareu i fareu dol, però el món s'alegrarà. Vosaltres sereu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en joia.... Ara, doncs, teniu tristesa, però us tornaré a veure, i el vostre cor s'alegrarà, i ningú us traurà la vostra joia. Si me'n vaig, tornaré, i us rebré a mi mateix, perquè on jo sóc, també hi sigueu.”

GSAM 74.1«Aquesta era l'esperança beneïda del seu retorn personal amb la qual va consolar la seva església en la seva partida personal. Durant tot el període de la seva absència, va dir que havíem de patir tribulació; i així ha estat. Si hem de gaudir de cap període de pau exterior durant la seva absència, si la seva església ha de ser alliberada dels atacs del món, si ha d'arribar alguna edat de puresa en què el jull no creixi entre el blat, o si, en la seva vinguda, serà rebut per la població d'una terra plena de la glòria del Senyor, o, de fet, fins i tot pot trobar fe a la terra, serà per a ell una sorpresa molt inesperada. Jesús no coneixia aquest mil·lenni. Diem que no el coneixia, perquè no ens en va parlar; i ell diu: “Us he anomenat amics, perquè tot el que he sentit del meu Pare us ho he fet saber”. Però en tots els seus discursos i paràboles no hi ha ni la més mínima al·lusió que hàgim d'esperar cap període de pau o glòria abans de la seva vinguda. Els apòstols són igualment ignorants d'un mil·lenni sense Crist. Durant tres-cents anys després de la marxa del nostre Senyor, la santa esperança de l'església va ser l'esperança del seu retorn.

GSAM 74.2«Però quan, en el progrés de la seva apostasia predita, l'esposa de Crist va començar a consolar-se en la seva absència amb l'amistat dels reis de la terra, molt naturalment va desviar la mirada del cel de l'est i del retorn del seu Senyor, que posaria fi a la seva grandesa mundana. Quan els Reformadors van posar la trompeta de l'evangeli a la boca... els somnis d'un mil·lenni sense Crist van ser escombrats a l'instant, ... i l'església va tornar a esperar la vinguda del Senyor per destruir l'anticrist.... En les seves cartes, sermons i confessions de fe, els Reformadors van proclamar les seves esperances premil·lenàries.

GSAM 74.3«L'Assemblea de Westminster conclou la seva confessió amb una declaració de la seva fe en la segona vinguda del Senyor en paraules que expressen plenament la fe dels premil·lenaris. Proclamen amb aquestes paraules solemnes: “Atès que Crist vol que estiguem certament persuadits que hi haurà un dia de judici, tant per dissuadir tots els homes del pecat com per a la major consolació dels piadosos en la seva adversitat, així vol que aquell dia sigui desconegut dels homes, perquè puguin desprendre's de tota seguretat carnal i estiguin sempre vigilants, perquè no saben a quina hora vindrà el Senyor: i puguin estar sempre preparats per dir: Vine, Senyor Jesús; vine aviat!”⁵⁶

GSAM 75.1«Els nostres avantpassats reformadors van enfortir els seus cors esperant la vinguda del Senyor, i es van animar mútuament amb el crit: “Tingueu ferm el camp! que ve amb legions d'ajuda”, un sentiment que es va encarnar recentment en un himne de revifament popular, però familiar per als antics Covenanters escocesos.

GSAM 75.2«Però ben aviat es va produir una segona apostasia de la fe entre les esglésies reformades. A Escòcia es coneixia com a Moderatisme; a Anglaterra, com a Arrianisme i, més recentment, com a Broad Churchism; i a Amèrica es va anomenar Unitarisme; i a Alemanya, Racionalisme. Establint la raó humana com a jutge, i la nostra observació moderna, tan limitada, com a prova, i negant que cap esdeveniment pogués ocórrer sinó d'acord amb el curs de les lleis de la natura observades, va reduir Jesús al rang d'un rabí jueu, força avançat per al seu temps, però totalment desconeixedor de la ciència moderna. Per descomptat, la noció que una persona així tornés del món invisible per a reinar sobre la terra va ser relegada a la mitologia hebrea.

GSAM 75Daniel Whitby sobre el Mil·lenni

GSAM 75.3«Les promeses de la seva segona vinguda i regnat a la terra es van interpretar en el sentit de la simple difusió del seu evangeli i la submissió d'una gran part del món al cristianisme durant un període de mil, o, segons alguns, 360.000 anys; durant el qual la humanitat havia d'avançar en les arts de la civilització i gaudir d'una pau i prosperitat inèdites. I al final d'aquest cicle allargat, massa vast perquè la ment comuna el pogués copsar, possiblement es produiria alguna gran convulsió de la natura, i es podria dir que el Senyor vindria a destruir el món i a cridar la raça humana a judici. Aquesta teoria va ser elaborada i popularitzada per un comentarista anglès anomenat Whitby [Daniel Whitby va morir el 1726], que, per la seva correspondència publicada, es demostra que era arrià, però els seus comentaris eren populars entre la seva pròpia classe, i el seu mil·lenni mític va ser rebut amb favor per molts dels pensionistes ortodoxos i amics de les esglésies estatals d'Europa, a qui prometia un llarg període de delmes i honors. Gràcies a la seva influència, va ser importada a Amèrica, on va ser utilitzada immediatament com a material per a les frases fetes i les perorades dels discursos públics.»

GSAM 76.1Aquestes eren les teories en diverses parts de la terra mentre ens acostàvem al temps en què el Senyor va enviar l'advertiment solemne de la seva vinguda, fins i tot «a les portes».