Capítol 15 — Llum creixent i meravelles més grans

GSAM 235.1«Recordeu els dies primers, en què, després d'haver estat il·luminats, vau suportar una gran lluita de tribulacions; en part, mentre vau ser objecte d'espectacle tant per les injúries com per les tribulacions; i en part, mentre vau ser companys d'aquells que eren tractats així.»¹

GSAM 235.2El període de temps des de la decepció de 1844 fins que es va aclarir la llum respecte al santuari i el missatge del tercer àngel va ser un de prova peculiar. Els adventistes que persistien en la idea que havien tingut raó en el moviment anterior eren, de fet, un «objecte de contemplació» per a aquells que suposaven que el missatge era un fracàs total; i per aquesta causa eren objecte de grans retrets. Això ho podien suportar alegrement mentre es mantenien units al Senyor per la fe i compartien la presència del seu Esperit Sant.

GSAM 235Dos punts d'atac especials

GSAM 235.3Satanàs tenia dos punts de temptació especials per al poble adventista. El primer era fer creure als qui estaven ferms en la convicció que el temps profètic s'havia acabat que la segona vinguda de Crist era una vinguda espiritual, i que d'alguna manera va fer aquesta arribada al final dels dos mil tres-cents dies. El segon era induir aquells que vacil·laven pel que fa a la seva experiència passada a abandonar-la del tot. Així, mentre la veritat pel que fa al santuari i al missatge del tercer àngel s'anava desvetllant gradualment de les Escriptures, els missatges de l'Esperit de Déu, a través del do de la profecia, van confirmar el moviment passat, anomenant-lo «una llum brillant» que Déu va posar al cap del camí, per brillar tot el camí fins a la ciutat, i van assenyalar les proves de l'Escriptura que el segon adveniment de Crist ha de ser literal i personal, i que, per tant, no podia ser l'esdeveniment al final dels «dies».

GSAM 236Manifestacions meravelloses

GSAM 236.1Si el Senyor parla al seu poble per mitjà de visions en aquests darrers dies, no esperaríem trobar en la mateixa manifestació senyals evidents del diví? Aquests senyals són evidents en les visions de la Sra. E. G. White. El fenomen de les visions en si mateixes, tal com es mostra al capítol 13, és senzillament miraculós; però hi ha moltes característiques meravelloses relacionades amb les seves visions anteriors, que notareu a mesura que continueu llegint aquesta obra; i, podríem esperar que fos d'una altra manera en un do d'aquest caràcter, dissenyat per Déu per atraure l'atenció de la gent i fer que diguessin, com Moisès: «M'apartaré, i veuré aquesta gran visió»? La simple declaració d'una noia pobra, malalta i feble, aparentment a les portes de la mort, que el Senyor li havia donat una visió, no hauria estat suficient per aconseguir-ho. Les manifestacions meravelloses vinculades a les visions van generar interès per aquestes, i es va demanar a la noia que anés d'un lloc a un altre a explicar el que el Senyor li havia manat de fer saber als altres.

GSAM 236Demostracions remarcables en la tercera visió

GSAM 236.2Aquí exposaré alguns fets respecte a la seva tercera visió, la que va tenir a casa del seu pare, esmentada al capítol 13, tal com me'ls van relatar el pare i la mare de la Sra. White, la seva germana, la Sra. Sarah Belden, i altres.

GSAM 236.3A l'habitació on es va produir la visió, sobre una tauleta de calaixera, hi havia una Bíblia familiar molt gran. Era un exemplar d'una edició impresa a Boston per Joseph Teale l'any 1822. El llibre mesura divuit per onze polzades, té quatre polzades de gruix i pesa una mica més de divuit lliures. Mentre estava en visió, es va aixecar, va agafar aquesta Bíblia pesada amb el braç esquerre, amb el llibre obert, i la va estendre a angle recte respecte al seu cos; i llavors, durant més de mitja hora, amb la mà dreta, va anar passant les pàgines d'un lloc a l'altre i va assenyalar diferents textos de l'Escriptura, que repetia mentre els seus ulls miraven cap amunt, en direcció oposada al llibre. La seva germana Sarah (més endavant esposa d'Stephen Belden), o, de vegades, alguna altra persona present, mirava cada text on assenyalava amb el dit i veia clarament que en cada cas repetia l'escriptura sobre la qual el seu dit s'aturava. La mare Harmon va dir que la seva filla Ellen, en el seu estat natural, «no podia, per manca de força, aixecar aquella Bíblia tan pesada de la calaixera; però en la visió la sostenia amb tanta facilitat, aparentment, com si fos només un Testament de butxaca».

GSAM 237.1Aquí, efectivament, hi havia un miracle!—una noia delicada, que només pesava setanta lliures, sostenint una Bíblia pesada durant més de mitja hora en una posició en què un home fort no l'hauria pogut aguantar ni dos minuts; a més, girant d'un lloc a un altre cap a textos de l'Escriptura que, en cada cas, van resultar ser el text que ella repetia, mentre els seus ulls estaven girats cap amunt i en direcció contrària al llibre; i finalment, una veu que emanava d'una persona sense cap moviment dels pulmons ni respiració al cos, i que repetia correctament els textos de l'Escriptura designats,—això, sens dubte, està per sobre de l'acusació de ser produït per una agència humana o de ser l'efecte d'una malaltia. Els qui ho van veure ho van considerar clarament una manifestació de l'Esperit d'Aquell que va parlar des del matollar ardent. Manifestacions com aquestes en la tercera visió de la senyoreta Harmon, allà on es van conèixer, van aportar una prova convincent que un poder més que finit era present en les visions.

GSAM 237La visió de Topsham

GSAM 237.2Poc després d'aquest fet, la congregació d'adventistes de Topsham, a unes trenta milles al nord-est de Portland, Maine, en assabentar-se de les manifestacions del Senyor amb la senyoreta Ellen G. Harmon, la va convidar a aquell lloc. La invitació va ser acceptada i així va fer la seva primera visita a Topsham. Les reunions adventistes d'aquell temps se celebraven a casa del senyor Curtiss. La Sra. Frances Lunt (antigament la senyoreta Frances Howland), d'Oakland, Califòrnia, em va donar la declaració següent, amb data de 19 de gener de 1890:—

GSAM 238.1«Jo, amb la família de mon pare, vaig assistir a les reunions de la germana Harmon a Topsham, l'any 1845, i durant aquestes reunions va tenir una visió. Va ser la primera vegada que la vam veure en visió. Una d'aquestes bíblies antigues [la Bíblia familiar Teale, que pesava divuit lliures] era propietat del germà Curtiss. Aquesta gran bíblia la va agafar la germana Harmon de la calaixera mentre estava en visió, i n'assenyalava els textos de l'Escriptura mentre passava les fulles, amb els ulls mirant cap amunt i apartats del llibre. Els textos que repetia eren paraules d'instrucció, d'ànim o de reprensió. Una altra peculiaritat de la manifestació en aquell moment va ser la posició del llibre. El sostenia a la mà oberta a un angle de quaranta-cinc graus, i ningú més era capaç de sostenir cap llibre a un angle similar sense que se li escorregués de seguida de les mans; però la germana Harmon va sostenir aquesta Bíblia a aquest angle durant diversos minuts, amb tanta fermesa com si estigués enganxada a la seva mà, mentre es desplaçava d'una persona a una altra de l'habitació.»

GSAM 238Testimoniatge de la Sra. Truesdail

GSAM 238.2Una altra declaració respecte a aquesta mateixa visió prové de la Sra. M. C. Truesdail, de Trenton, Missouri, amb data del 27 de gener de 1891. Ella diu:—

GSAM 238.3«Jo tenia quinze anys el 1845 i vaig ser present en el moment de la primera visita de la germana Harmon a Topsham, quan va tenir la visió a casa del germà Curtiss, on va agafar la gran Bíblia familiar i la va sostenir en una posició en què cap dels altres podia sostenir un llibre a les mans sense que se li escapés de seguida.

GSAM 238.4«La germana Harmon va estar en visió durant més de dues hores. Va ser la manifestació més meravellosa del poder de Déu que mai he presenciat, i l'he vista en visió més d'una dotzena de vegades. Aquestes eren sempre ocasions de profunda solemnitat i autoexamen, però aquesta va superar totes les altres. Oh! com tremolàvem mentre la Majestat del cel ens instruïa a través del seu feble instrument; mentre ens llegia passatges tan consoladors i adients a la nostra difícil situació; com ara Hebreus 2:2, 3; Jaume 5:7, 8; Hebreus 10:35, 39; 1 Pere 1:7; Lluc 12:32-37, a més de molts altres, sostenint la gran Bíblia de família tan amunt que vaig haver de pujar a una cadira per llegir allà on assenyalava. No crec que la germana Harmon fos més d'unes dues polzades més alta.»

GSAM 239.1Aquestes manifestacions van convèncer els imparcials que una força sobrenatural controlava l'humil instrument, i van arribar peticions de diverses parts de Nova Anglaterra perquè anés a donar el seu testimoni.

GSAM 239El treball manual, un pecat

GSAM 239.2Poc després d'això, la senyoreta Harmon va rebre instruccions, en visió, de visitar Paris, Maine, on hi havia persones que creien que era un pecat dedicar-se a treballs manuals. El pastor Stephens, de Woodstock, Maine, era el líder d'aquest error i exercia una gran influència sobre els altres. Prèviament havia estat un predicador metodista i era considerat un cristià humil i fidel. S'havia guanyat la confiança de molts pel seu zel per la veritat i la seva vida aparentment santa, fet que va fer que alguns creguessin que tenia una direcció especial de Déu. El Senyor va donar a la senyoreta Harmon una reprensió per a ell. Ella va declarar que anava en contra de la paraula de Déu en abstenir-se de treballar, en imposar els seus errors als altres i en denunciar tots aquells que no els acceptaven. Va rebutjar totes les proves que el Senyor li va donar per convèncer-lo del seu error i es va negar a reconèixer els seus errors. Seguia impressions i feia viatges esgotadors, caminant grans distàncies, on només rebia insults, i considerava que en tot això patia per amor de Crist. La seva raó i el seu judici van quedar de banda.

GSAM 239.3Pel que fa al testimoni de la senyoreta Harmon i al desenllaç del cas, citaré una carta rebuda de la Sra. M. C. Truesdail, que aleshores residia a Paris, Maine. Després d'exposar alguns detalls concordants amb l'anterior, diu:—

GSAM 240.1«Van fer confessions tots menys el seu líder, Jesse Stephens. La germana Harmon el va advertir que si no s'humiliava confessant els seus errors, aviat acabaria la seva carrera. Tothom va entendre que era una predicció que d'alguna manera es suïcidaria.»

GSAM 240.2A continuació es detalla el desenllaç del seu cas:—

GSAM 240.3«Després que el seu petit ramat el va deixar, es va tornar malenconiós i poc després va perdre el seny, negant-se a menjar res cuinat pels malvats. No havia sentit a dir que jo havia tornat de Massachusetts quan li vaig portar el sopar. En preguntar-me, mentre allargava la seva mà esquelètica per un petit forat a la finestra, “Déu t'ha enviat amb això, germana Marian?”, en notar la meva resposta vacil·lant, es va negar a tastar-ho. La seva condició lamentable, tancat en una cambra petita a casa del seu germà (un incrèdul), em va recordar l'advertiment que li havia estat enviat tan amablement del cel, i que ell havia rebutjat tan tossudament. El van portar a casa seva dos dies després d'aquesta visita trista, on aviat va posar fi a la seva vida per suïcidi, fent-se una corda amb la roba del llit.»²

GSAM 240Una predicció complerta

GSAM 240.4A l'estiu de 1845, per invitació d'Otis Nichols, la senyoreta Harmon va visitar Massachusetts, acompanyada de la seva germana Sarah. Es van allotjar a casa de la família del senyor Nichols. Ell i la seva esposa anaven amb el seu cotxe i les duien a diferents llocs per celebrar reunions, on la senyoreta Harmon feia els seus testimonis. D'aquesta manera va poder visitar Boston, Roxbury i Carver. En el moment de la seva segona visita a Boston, Massachusetts, va ocórrer un incident molt interessant.

GSAM 240.5A Boston i als seus voltants hi havia una companyia de persones fanàtiques que també sostenien que era un pecat treballar, i el seu missatge principal era: «Veneu el que teniu i doneu l'almoina». Deien que estaven en el jubileu, que la terra havia de descansar i que els pobres havien de ser mantinguts sense treballar. Sargent, Robbins i alguns altres n'eren els líders. Denunciaven les visions com a diabòliques, perquè s'hi havien mostrat els seus propis errors. Eren molt durs amb tots aquells que no creien com ells.

GSAM 241.1Mentre la senyoreta Harmon i la seva germana eren de visita a casa del senyor Nichols, Sargent i Robbins van venir de Boston per demanar-li un favor i van dir que havien vingut a fer una visita i a passar la nit amb ell. El senyor Nichols va respondre que estava content que haguessin vingut, perquè les senyoretes Sarah i Ellen Harmon eren a casa i desitjava que es coneguessin amb elles. Van canviar d'opinió a l'instant i no es van deixar convèncer per entrar a casa. El senyor Nichols va preguntar si l'Ellen podia relatar el seu missatge a Boston, i si el voldrien escoltar per després jutjar. «Sí», van dir, «vine a Boston el pròxim Sàbat [volent dir diumenge, ja que encara no havien rebut el Sàbat]; ens agradaria tenir el privilegi d'escoltar-la».

GSAM 241.2El senyor Nichols em va explicar això a casa seva, a Dorchester, l'any 1858. Va dir que havia fet tots els seus càlculs per anar a Boston el matí del Sàbat amb el seu cotxe per portar la senyoreta Harmon a la reunió proposada. Aquell vespre, durant l'oració familiar, va ser presa en visió. Després de sortir-ne, va dir: «Germà Nichols, demà no aniré a Boston; el Senyor m'ha mostrat que he d'anar a Randolph. Hi té una obra perquè la faci». El senyor Nichols tenia un gran respecte per la seva paraula. Havia promès portar-la a Boston l'endemà, i va preguntar amb angoixa: «Què faré amb la meva paraula amb Sargent i Robbins?». «No et preocupis per això», va dir la senyoreta Harmon, «el Senyor m'ha manat anar per l'altra banda». «Bé», va dir el senyor Nichols, «no ho entenc.» «El Senyor m'ha mostrat que ho entendrem quan hi arribem», va dir la senyoreta Harmon. «Bé», va dir el senyor Nichols, «no hi ha cap altra manera que hi arribis si no hi anem i t'hi portem, però no sé com ho explicaré als germans de Boston.»

GSAM 241.2El senyor Nichols em va dir a més que «la germana Harmon va veure la seva hipocresia en la visió, que no hi hauria reunió a Boston el Sàbat, que Sargent, Robbins i altres opositors es reunirien amb la gran companyia a Randolph (a tretze milles de Boston) el Sàbat; i que havíem de trobar-nos amb els opositors a Randolph, a la seva reunió del Sàbat, i que allà se li donaria un missatge per a ells, que convenceria els honests i els imparcials sobre si les seves visions eren del Senyor o de Satanàs.» En lloc d'anar a Boston i després a Randolph, fent un total de vint-i-dues milles, van anar directament a Randolph, on van arribar cap a l'hora de la reunió. Allà hi van trobar precisament aquells que havien acordat de reunir-se amb ells a Boston. Llavors el senyor Nichols va dir: «Ara ho entenc».

GSAM 242.1Aquest intent de Sargent i Robbins d'evitar el testimoni de la senyoreta Harmon, i la manera com se li va indicar que els trobés, va tenir una gran influència en la ment d'alguns dels presents. Pel que fa a la reunió en si, citaré el relat que en va fer el senyor Nichols:—

GSAM 242Demostracions remarcables

GSAM 242.2«La germana Ellen va entrar en visió amb manifestacions extraordinàries, i va continuar parlant en visió amb una veu clara, que tots els presents podien entendre perfectament, fins cap al capvespre. Sargent, Robbins i French estaven molt exasperats, així com excitats, en sentir la germana Ellen parlar en visió, cosa que van declarar que era del diable; van esgotar tota la seva influència i força física per destruir l'efecte de la visió. S'unien per cantar molt fort i, a continuació, parlaven i llegien la Bíblia per torns en veu alta perquè no se sentís l'Ellen, fins que s'esgotava la seva força i les mans els tremolaven tant que no podien llegir la Bíblia; però, enmig de tota aquella confusió i soroll, la veu clara i aguda de l'Ellen, mentre parlava en visió, era sentida amb tota claredat per tots els presents. L'oposició d'aquests homes va continuar mentre van poder parlar i cantar, malgrat que alguns dels seus propis amics els van renyar i els van demanar que paressin. Però Robbins va dir: “Us heu inclinat davant d'un ídol: esteu adorant un vedell d'or”.

GSAM 243.1«El senyor Thayer, el propietari de la casa, no estava del tot convençut que la seva visió fos del diable, tal com afirmava Robbins. Volia que es provés d'alguna manera. Havia sentit a dir que les visions de poder satànic s'aturaven obrint la Bíblia i col·locant-la sobre la persona que tenia la visió, i va preguntar a Sargent si ho provaria d'aquesta manera, cosa que aquest va rebutjar. Llavors el senyor Thayer va agafar una Bíblia familiar en quart, gran i pesada, que hi havia sobre la taula i que rarament s'utilitzava, la va obrir i la va col·locar oberta sobre el pit de l'Ellen mentre tenia la visió, ja que en aquell moment estava recolzada cap enrere contra la paret, a l'angle de l'habitació. Immediatament després que li posessin la Bíblia, es va posar dreta i va caminar fins al mig de l'habitació amb la Bíblia oberta en una mà, aixecada tan alt com podia, i amb la mirada fixa cap amunt, va declarar solemnement: “El testimoni inspirat de Déu”, o paraules d'un significat similar. I llavors, mentre la Bíblia estava estesa en una mà i els seus ulls miraven cap amunt, i no pas la Bíblia, va continuar durant molt de temps passant les pàgines amb l'altra mà, posant el dit sobre certs passatges i recitant-ne les paraules correctament amb una veu solemne. Molts dels presents miraven els passatges on apuntava el dit per veure si els recitava correctament, ja que els seus ulls, al mateix temps, miraven cap amunt. Alguns dels passatges a què es referia eren judicis contra els malvats i els blasfemadors; i d'altres eren advertiments i instruccions relatives a la nostra condició present.

GSAM 243La seva visió més llarga, de més de sis hores

GSAM 243.2«En aquest estat va continuar tota la tarda fins a prop del capvespre, quan va sortir de la visió. Quan Ellen es va alçar de peu en visió, amb la pesada Bíblia oberta a la mà, i va recórrer l'habitació mentre recitava passatges de l'Escriptura, Sargent, Robbins i French van quedar en silenci. Durant la resta del temps van estar angoixats, com molts altres; però van tancar els ulls i van resistir sense fer cap reconeixement dels seus sentiments.»³

GSAM 244El casament de la senyoreta Harmon

GSAM 244.1El 30 d'agost de 1846, la senyoreta E. G. Harmon i el pastor James White es van casar, i junts van treballar per a l'avanç del missatge. Durant l'any 1847, els seus treballs es van limitar principalment a Maine i Massachusetts.

GSAM 244.2El primer Sàbat d'abril, la Sra. White va tenir una visió molt interessant a casa de Stockbridge Howland, a Topsham, on aleshores se solien celebrar les reunions. Aquesta visió és la que es menciona a Early Writings, on va tenir una visió del santuari i els seus mobles, el temps de l'angoixa, els sants fugint de les ciutats, els malvats envoltant-los, la seva alliberació a la veu de Déu, el jubileu, la vinguda del Senyor en el carro de núvols, etc. Pot ser interessant observar alguns dels seus moviments mentre tenia aquesta visió.

GSAM 244Moltes Bíblies utilitzades en una visió

GSAM 244.3La Sra. Frances Lunt (filla de S. Howland), el 19 de gener de 1890, em va dir:

GSAM 244.3«En un costat de l'habitació on se celebraven les reunions, hi havia una taula sobre la qual hi havia un seguit de llibres de tota mena, entre els quals hi havia diverses Bíblies de mida normal. Mentre estava en visió, la Sra. White es va aixecar, va anar a la taula, va agafar una Bíblia sense tocar cap altre llibre i, mantenint-la oberta per sobre del cap amb la mà esquerra, amb el dit índex de la mà dreta assenyalava el text de l'Escriptura que repetia mentre es trobava davant de la persona a qui anava adreçada, i després va col·locar el llibre obert sobre el pit de la persona davant de qui repetia l'escriptura. En tornar a la taula, va agafar una altra Bíblia i, de la mateixa manera, va repetir un altre text de l'Escriptura i va col·locar la Bíblia oberta sobre el pit de la persona a qui s'adreçava. Aquest acte es va repetir amb unes sis persones; després de les quals, d'una manera gràcil, es va asseure en una cadira, mentre els seus ulls miraven tot el temps cap amunt i lluny del llibre.»

GSAM 245.1Sobre això, la Sra. Truesdail diu:

GSAM 245.1«Jo vaig ser present [abril de 1847] quan la germana White va anar a la taula i va agafar una Bíblia rere l'altra d'entre els llibres que hi havia, col·locant la Bíblia sobre el pit de la persona per a qui tenia un text de l'Escriptura. Això ho va fer amb els ulls alts, dirigits cap al cel. En aquesta ocasió va sostenir la Bíblia per sobre del seu cap mentre em parlava; i després la va col·locar sobre el meu pit. El passatge que em va donar va ser 2 Corintis 6:17.»⁴

GSAM 245.2En una carta de la Sra. Frances Lunt, aquesta dona els noms de tres persones que eren presents en aquella ocasió, i sobre les quals es van posar les Bíblies mentre la Sra. White els parlava sobre el text corresponent, i entre els noms hi havia el de la Sra. Truesdail.

GSAM 245La primera obra va ser entre els creients de l'adveniment

GSAM 245.3L'obra de la senyoreta Harmon, sota la guia del do profètic, des del gener de 1845 fins a la primavera de 1846, gairebé divuit mesos, va ser amb els «creients» en la imminent vinguda de Crist, amb qui s'havia relacionat prèviament. Després del final dels dos mil tres-cents dies (22 d'octubre de 1844), fins que s'entengués la causa de la seva decepció i la naturalesa de l'esdeveniment que aleshores va ocórrer, hi hauria el perill que els creients derivessin cap a opinions errònies o que abandonessin del tot la seva experiència passada. El seu missatge era per a ells: «El moviment passat era de Déu. Mantingueu ferma la vostra fe. El Senyor encara té una obra per al seu poble. Estudiu la Bíblia. Recercau la paraula, i trobareu la llum.»

GSAM 245.4Aquesta instrucció està en harmonia amb el pla del Senyor. El seu propòsit sempre ha estat que els seus missatges especials per al seu poble fossin, en el seu moment, extrets de la seva paraula, i llavors el do de la profecia intervé «en segon lloc», per confirmar i edificar els creients.

GSAM 246.1Una il·lustració sorprenent d'aquest fet es troba en el cas de Corneli, tal com es relata als Fets dels Apòstols. Un àngel de Déu se li va aparèixer i li va donar una visió a casa seva. Aquell àngel coneixia bé les veritats de l'evangeli i l'hauria pogut ensenyar a Corneli, però va ser enviat a ministrar a un hereu de la salvació donant-li una visió. Li va assegurar que les seves devocions i consagració eren acceptades pel Senyor. No li va predicar l'evangeli, sinó que simplement li va dir que fes venir Pere, que s'allotjava a casa de Simó el curtidor, a Jopa. Pere va venir i, a partir de les Escriptures, va proclamar a Corneli l'evangeli de Crist.

GSAM 246Posició del Do de la Profecia

GSAM 246.2En aquest punt, pot ser bo assenyalar l'ordre del desenvolupament dels dons, tal com el Senyor l'ha marcat en la seva paraula. Pau es refereix a això en la seva carta als corintis, on diu: «Déu ha establert alguns a l'església, primer apòstols, en segon lloc profetes».⁵

GSAM 246.3Quan mirem l'afirmació de l'apòstol respecte a la relació d'aquests dons en l'obra de l'evangeli, veiem de seguida per què s'observa aquest ordre. En comparar aquests dons, Pau diu: «Per tant, les llengües són un senyal, no per als qui creuen, sinó per als qui no creuen; però la profecia no és per als qui no creuen, sinó per als qui creuen».⁶ L'ordre del Senyor és que els seus missatges especials al món s'extreguin de la seva paraula; i, en conseqüència, mou els homes a escorcollar les Escriptures i a sortir com a apòstols, carregats amb els missatges del Senyor, proclamant-los des de la Bíblia, que ha resistit el pas dels segles. A mesura que els creients són aixecats, el do de profecia arriba «en segon terme», complint la seva part «per a la perfecció dels sants, per a l'obra del ministeri, per a l'edificació del cos de Crist.»⁷