Capítol 22 — Organització

GSAM 343.1«PER aquesta causa et vaig deixar a Creta, perquè posessis en ordre les coses que falten i nomenessis ancians en cada ciutat, tal com jo t'ho havia encarregat.»¹

GSAM 343.2En l'avanç del missatge del tercer àngel havien passat dotze anys (del 1846 al 1858) abans que el nostre poble semblés adonar-se de la necessitat d'una associació més formal que la simple creença en la veritat i l'amor cristià. Tot i que el Senyor havia parlat al seu poble sobre aquest tema mitjançant el do de la profecia, semblava que calguessin algunes experiències adverses per despertar-los plenament a la consciència de la necessitat d'organitzar conferències, esglésies i associacions per a la gestió dels afers temporals de la causa.

GSAM 343Oposició a l'organització

GSAM 343.3En una nota a peu de pàgina de la pàgina 12 del Supplement to Experience and Views, publicat el 1854, el pastor James White diu:—

GSAM 343.4«Després del temps passat el 1844 hi va haver una gran confusió, i la majoria s'oposava a qualsevol organització, sostenint que era inconsistent amb la llibertat perfecta de l'evangeli! La Sra. White sempre es va oposar a tota forma de fanatisme, i va anunciar aviat que algun tipus d'organització era necessari per prevenir i corregir la confusió. Pocs en l'actualitat poden apreciar la fermesa que es va requerir aleshores per mantenir la seva posició en contra de l'anarquia imperant.»

GSAM 344.1La unitat que ha existit entre els Adventistes del Setè Dia ha estat molt fomentada i mantinguda per les seves advertències i instruccions oportunes.

GSAM 344George Storrs sobre l'organització

GSAM 344.2El següent fragment de George Storrs, escrit el 1844, mostrarà el que s'ensenyava sobre l'organització a aquells que s'havien separat de les esglésies sota la proclamació adventista:—

GSAM 344.3«Tingueu cura de no intentar organitzar una altra església. Cap església organitzada per la invenció de l'home no pot ser altra cosa que Babilònia des del moment en què s'organitza. El Senyor va organitzar la seva pròpia església amb els forts llaços de l'amor. No se'n poden fer de més forts; i quan aquests llaços no mantenen units els qui professen ser seguidors de Crist, deixen de ser els seus seguidors i cauen del cos com a cosa natural.»²

GSAM 344Ordre en els temps apostòlics

GSAM 344.4Els Adventistes del Setè Dia, com ja s'ha dit, van estar sense cap mena d'organització formal durant molts anys, ni tan sols tenien una organització eclesiàstica. Qualsevol persona que tingués el coratge moral d'acceptar la veritat i obeir-la sota la pressió exterior de l'oposició que existia aleshores, era considerada honesta i digna d'amor i companyonia cristiana. Va arribar un temps en els dies dels apòstols en què es va fer necessari «posar en ordre les coses que faltaven».³ Cap al 65 dC, Titus va ser autoritzat a «ordenar ancians en cada ciutat» on hi havia creients, i Timoteu va rebre instruccions força completes sobre el tema.⁴

GSAM 344El pastor White sobre l'organització

GSAM 344.5El següent, del pastor James White sobre el tema de l'organització i la disciplina, va aparèixer a la Review del 4 de gener de 1881:—

GSAM 345.1«L'organització va ser dissenyada per assegurar la unitat d'acció i com a protecció contra l'impostura. Mai no es va preveure com un flagell per obligar a l'obediència, sinó més aviat per a la protecció del poble de Déu. Crist no empeny el seu poble; el crida. “Les meves ovelles senten la meva veu, les conec i em segueixen.” El nostre Cap vivent obre el camí i crida el seu poble a seguir-lo.

GSAM 345.2«Els credos humans no poden produir unitat. La força de l'església no pot unir l'església en un sol cos. Crist mai no va preveure que les ments humanes fossin modelades per al cel per la influència d'altres ments humanes. “El cap de tot home és Crist”. La seva part és guiar, modelar i imprimir la seva pròpia imatge sobre els hereus de la glòria eterna. Per molt important que sigui l'organització per a la protecció de l'església i per assegurar l'harmonia d'acció, no ha d'intervenir per treure la disciplina de les mans del Mestre.

GSAM 345Unitat entre dos extrems

GSAM 345.3«Entre els dos extrems de la força eclesiàstica i la independència no santificada, trobem el gran secret de la unitat i l'eficàcia en el ministeri i en l'església de Déu. Se'ns crida l'atenció sobre això en una apel·lació molt solemne del venerable apòstol Pere als ancians del seu temps: “Als ancians que hi ha entre vosaltres els exhorto, jo que també sóc ancià i testimoni dels patiments de Crist, i també partícip de la glòria que ha de ser revelada: pastoreu el ramat de Déu que és entre vosaltres, vetllant per ell, no per força, sinó de bon grat; no per amor de guanys deshonests, sinó amb bona disposició; ni com si fóssiu senyors de l'herència de Déu, sinó essent exemples per al ramat. I quan aparegui el Gran Pastor, rebreu la corona de glòria que no es marceix. De la mateixa manera, joves, sotmeteu-vos als ancians. Sí, tots vosaltres, sotmeteu-vos els uns als altres i vestiu-vos d'humilitat; perquè Déu es resisteix als orgullosos i als humils els dóna gràcia. Humilieu-vos, doncs, sota la mà poderosa de Déu, perquè us exalti en el moment oportú.”⁵

GSAM 346Simplicitat i forma de l'organització del Nou Testament

GSAM 346.1«Els qui van redactar la forma d'organització adoptada pels Adventistes del Setè Dia van treballar per incorporar-hi, tant com fos possible, la simplicitat d'expressió i de forma que es troba al Nou Testament. Com més es manifesti l'esperit de l'evangeli, i com més senzill sigui, més eficient serà el sistema.

GSAM 346.2«La Conferència General assumeix la supervisió general de l'obra en totes les seves branques, incloses les conferències estatals. La conferència estatal assumeix la supervisió de totes les branques de l'obra a l'estat, incloses les esglésies de l'estat. I l'església és un cos de cristians associats junts amb el simple pacte de guardar els manaments de Déu i la fe de Jesús.

GSAM 346Els oficials de l'església són servents

GSAM 346.3«Els responsables d'una església local són servents d'aquesta església, i no senyors, per a governar-la amb força. “El qui sigui més gran entre vosaltres serà el vostre servent.”⁶ Aquests responsables haurien de ser exemples de paciència, vigilància, pregària, bondat i liberalitat per als membres de l'església, i haurien de manifestar un bon grau d'aquell amor envers aquells a qui serveixen que es mostra en la vida i els ensenyaments del nostre Senyor.»

GSAM 346El Primer Testimoni sobre l'Ordre

GSAM 346.4En el Supplement to Experience and Views, publicat el 1854, es dóna una instrucció especial sobre el tema de l'ordre evangèlic. A la pàgina divuit llegim el següent:—

GSAM 346.5«L'església ha de fugir a la paraula de Déu i establir-se en l'ordre evangèlic, que ha estat obviat i negligit. Això és indispensable per portar l'església a la unitat de la fe.»

GSAM 347Ordre necessari a prop del final

GSAM 347.1En un testimoni datat el 23 de desembre de 1860, llegim:

GSAM 347.1«A mesura que ens acostem al final del temps, Satanàs baixa amb gran poder, sabent que el seu temps és curt. Especialment exercirà el seu poder sobre el romanent. Ell farà la guerra contra ells i buscarà dividir-los i escampar-los, perquè es facin febles i siguin abatuts. El poble de Déu hauria de moure's amb comprensió i hauria d'estar unit en els seus esforços. Haurien de tenir un mateix pensament, un mateix judici; llavors els seus esforços no es dispersaran, sinó que tindran un gran impacte en l'edificació de la causa de la veritat present. Cal observar l'ordre i ha d'haver-hi unitat en el manteniment de l'ordre, o Satanàs se n'aprofitarà.»⁷

GSAM 347Ordre dels Àngels a imitar

GSAM 347.2En el Testimony No. 14, publicat el 1868, llegim: «Com més imitem l'harmonia i l'ordre de l'exèrcit angèlic, més reeixits seran els esforços d'aquests agents celestials en el nostre favor. Si no veiem cap necessitat d'una acció harmoniosa i som desordenats, indisciplinats i desorganitzats en el nostre curs d'acció, els àngels, que estan totalment organitzats i es mouen en ordre perfecte, no poden treballar amb èxit per a nosaltres. Es giren amb tristesa, perquè no estan autoritzats a beneir la confusió, la distracció i la desorganització.

GSAM 347Déu, un Déu d'Ordre, encara

GSAM 347.3«Ha canviat Déu, de Déu de l'ordre? No; és el mateix en la dispensació present que en la passada. Pau diu: “Déu no és autor de confusió, sinó de pau”. És tan exigent ara com aleshores. I vol que aprenguem lliçons d'ordre i organització de l'ordre perfecte que va instituir en els dies de Moisès en benefici dels fills d'Israel».⁸

GSAM 348La pregària de Crist per l'ordre

GSAM 348.1En un testimoni escrit el 1882 veiem el mateix sentiment expressat amb aquestes paraules,

GSAM 348.1«Que existís unitat i amor entre els seus deixebles va ser el nucli de l'última pregària del nostre Salvador per ells abans de la seva crucifixió.... “Ni prego només per aquests, sinó també per aquells que creuran en mi per la seva paraula; que tots siguin u; com tu, Pare, ets en mi, i jo en tu, que ells també siguin u en nosaltres; perquè el món cregui que tu m'has enviat.”»⁹

GSAM 348Perill de la independència individual

GSAM 348.2El 1885 es va donar aquest testimoni:

GSAM 348.2«Cal vigilar un punt, i és la independència individual. Com a soldats de l'exèrcit de Crist, hauria d'haver-hi concert d'acció en els diversos departaments de l'obra.»¹⁰

GSAM 348Satanàs es delecta a derrocar l'ordre

GSAM 348.3En un testimoni especial publicat el 1895 llegim,

GSAM 348.3«Oh, com es regositjaria Satanàs d'infiltrar-se entre aquest poble i desorganitzar l'obra en un moment en què una organització exhaustiva és essencial, i serà el poder més gran per evitar falsos aixecaments i refutar les afirmacions no avalades per la paraula de Déu. Volem mantenir les línies ben alineades, perquè no hi hagi cap col·lapse del sistema de regulació i ordre.»

GSAM 348Apreciació dels ministres

GSAM 348.4Un dels primers punts a considerar per establir l'ordre entre el nostre poble, en harmonia amb els testimonis acabats de citar, va ser algun mode de reconèixer aquells que predicaven el missatge. Del 1850 al 1861, el pla adoptat va ser el de donar als ministres que havien demostrat el seu do, que evidentment tenien l'aprovació del Senyor i que estaven en harmonia amb tota l'obra, una targeta que els recomanava a la comunió del poble del Senyor a tot arreu, en la qual simplement s'indicava que estaven aprovats en l'obra del ministeri de l'evangeli. Aquestes targetes eren datades i signades per dos dels ministres principals, coneguts pel nostre poble com a líders en l'obra.

GSAM 349Suport Ministerial

GSAM 349.1Durant l'hivern de 1858-59 es va donar instrucció en el sentit que la Bíblia contenia un sistema complet per al sosteniment del ministeri, i que si el nostre poble estudiés el tema des d'una perspectiva bíblica, trobaria aquest sistema. En conseqüència, es va celebrar una classe bíblica a Battle Creek, que va presidir el pastor J. N. Andrews. Després d'un estudi acurat i ple de pregària de les Escriptures, es va preparar i publicar un article a la Review del 3 de febrer de 1859, que presentava un pla que incloïa el principi del delme. Un discurs sobre aquest tema es va presentar a una gran assemblea del nostre poble, reunida en una reunió general a Battle Creek, Michigan, el 6 de juny de 1859, i va ser adoptat per unanimitat amb el vot de tota l'assemblea.

GSAM 349L'ordre establert, lloat

GSAM 349.2En el Testimony No. 6, de 1861, el Senyor va parlar així, per mitjà de la Sra. White, pel que fa al sistema que havien adoptat els Adventistes del Setè Dia:

GSAM 349.2«No prengueu a Déu el que és seu retenint-li els vostres delmes i ofrenes. És el primer deure sagrat lliurar a Déu una proporció adequada. Que ningú no faci valer els seus drets i us porti a robar Déu. No deixeu que els vostres fills robin les vostres ofrenes de l'altar de Déu pel seu propi benefici.

GSAM 349El sistema del delme per desenvolupar el caràcter

GSAM 349.3«Aquest sistema del delme, vaig veure, desenvoluparia el caràcter i manifestaria l'estat veritable del cor. Si la gent té aquesta qüestió presentada davant seu en la seva veritable perspectiva, i se'ls deixa decidir per si mateixos, veuran saviesa i ordre en el sistema del delme.»

GSAM 349.4D'aquesta manera es va establir un sistema financer entre els Adventistes del Setè Dia per donar suport a l'obra del ministeri, i ara l'utilitza el nostre poble arreu del món.

GSAM 350.1Al Review del 21 de juliol de 1859, com a resultat de les instruccions prèviament donades a través dels Testimonis, es va suggerir per primer cop que cada estat celebrés una reunió anual en la qual es planifiqués acuradament la feina; i així evitar la confusió que massa sovint existia en la manera de treballar dels ministres, i que s'observés ordre i sistema en la nostra tasca. Aquest suggeriment, en realitat, preveia la formació d'organitzacions de conferència estatal.

GSAM 350La possessió de béns eclesiàstics

GSAM 350.2A mesura que el missatge avançava i el nombre de membres augmentava, va sorgir de manera natural una acumulació de béns, la qual cosa va portar a considerar la necessitat de posseir legalment els béns de l'església. En un article del pastor White, publicat a la revista Review del 23 de febrer de 1860, llegim el següent:—

GSAM 350.3«Esperem, però, que no estigui lluny el temps en què aquest poble es trobarà en la posició necessària per poder assegurar els béns de l'església, posseir els seus locals de reunió de manera adequada, perquè aquells que facin testament, i vulguin fer-ho, puguin destinar-ne una part al departament de publicacions. Fem una crida als nostres predicadors i germans dirigents perquè hi posin la seva atenció. Si algú s'oposa a les nostres suggerències, que redacte un pla sobre el qual nosaltres, com a poble, puguem actuar?»

GSAM 350Aprovació de l'organització legal

GSAM 350.4Durant l'estiu d'aquest any, hi va haver una discussió més o menys amistosa sobre aquest tema a la Review. I en una reunió general de representants del nostre poble de Michigan i de diversos altres estats, celebrada a Battle Creek del 28 de setembre a l'1 d'octubre, es va considerar el tema de manera sincera i es va debatre plenament i lliurement l'organització legal amb la finalitat de posseir l'oficina i altres béns de l'església —sales de reunions, etc. Aquesta discussió es pot trobar íntegrament al Review, vol. 16, núm. 21, 22 i 23, publicats els dies 9, 16 i 23 d'octubre de 1860.

GSAM 351.1Com a resultat de les deliberacions d'aquesta trobada, es va votar per unanimitat organitzar legalment una associació editorial i, perquè es pogués formar aquesta corporació tan aviat com fos possible, la conferència reunida va escollir un comitè de cinc membres.

GSAM 351Un nom denominacional

GSAM 351.2Aquesta conferència també va considerar el tema del nom amb què s'havia de conèixer el nostre poble. Això va provocar novament una diversitat d'opinions, amb alguns defensant un nom i d'altres un altre. Quan es va proposar «Església de Déu», es va objectar que no reflectia cap dels trets distintius de la nostra fe, mentre que el nom «Adventistes del Setè Dia» no només exposaria la nostra fe en la imminent vinguda de Crist, sinó que també mostraria que observàvem el Sàbat del setè dia. L'assemblea estava tan unànime a favor d'aquest darrer nom que, quan es va sotmetre a votació, només un home hi va votar en contra, i poc després va retirar la seva objecció.

GSAM 351Nom aprovat

GSAM 351.3Al Testimony No. 6, llegim:

GSAM 351.3«Cap nom que puguem adoptar serà adequat, tret d'aquell que concorda amb la nostra professió, expressa la nostra fe i ens marca com un poble peculiar....

GSAM 351.4«El nom Adventista del Setè Dia posa de manifest les veritables característiques de la nostra fe i convencerà la ment inquieta. Com una fletxa del buirac del Senyor, ferirà els transgressors de la llei de Déu i conduirà al penediment envers Déu i a la fe en el nostre Senyor Jesucrist.»

GSAM 351.4L'efecte del testimoni va ser resoldre per sempre aquesta qüestió en les ments dels creients.

GSAM 351L'ofici d'un veritable do

GSAM 351.5No és aquesta la funció especial d'una manifestació dels dons de l'Esperit de Déu? Pau va dir que van ser posats a l'església «per a la perfecció dels sants, per a l'obra del ministeri, per a l'edificació del cos de Crist: fins que tots arribem a la unitat de la fe,» etc.¹¹ Que apropiat que, després que els creients hagin cercat llum amb pregària i humilitat, l'Esperit parli i digui: «Això és el camí; les vostres conclusions són correctes», i després «edifiqui» encara més l'església, com en aquest cas, explicant-los l'aplicació pràctica de la qüestió i alguns dels bons resultats que se'n derivaran de les seves decisions.

GSAM 352Organització de l'Església

GSAM 352.1En un discurs pronunciat pel pastor White davant la Conferència General a Battle Creek, l'abril de 1861, i publicat al Review l'11 de juny de 1861, va introduir la idea d'una organització més completa de les nostres esglésies. Per invitació, nou ministres van celebrar una classe bíblica per cercar llum sobre el tema, i la Conferència els va demanar que publiquessin al Review els resultats d'aquesta investigació. Després de presentar el testimoni escritural sobre l'ordre de l'església i els càrrecs eclesiàstics, es va considerar el tema de la representació igualitària dels diversos estats a la Conferència General, així com la representació adequada i igualitària de les esglésies a les conferències estatals. En realitat, aquesta va ser la primera introducció de la idea de tenir delegats degudament elegits per a les associacions generals amb una proporció igualitària acordada.

GSAM 352Organització de la Conferència Estatal de Michigan

GSAM 352.2El 6 d'octubre de 1861, la Conferència de Michigan es va organitzar mitjançant l'elecció d'un president, un secretari i un comitè executiu de tres membres. Per votació de la conferència, es va recomanar que les esglésies s'organitzessin, adoptant el següent com a pacte eclesiàstic:—

GSAM 352.3«Nosaltres, els infrascrits, ens associem per la present com una església, prenent el nom d'Adventistes del Setè Dia; fent pacte de guardar els manaments de Déu i la fe de Jesucrist.»

GSAM 353Credencials dels ministres

GSAM 353.1En aquesta conferència es va decidir per primer cop que s'atorguessin credencials a tots els ministres Adventistes del Setè Dia d'aquest estat que estiguessin en bon estat canònic, i que els ministres portessin uns documents que consistissin en un certificat d'ordenació i unes credencials signades pel president i el secretari de la conferència, les quals s'haurien de renovar anualment.

GSAM 353.2També es va votar que es seleccionés un comitè per preparar un escrit que exposés al nostre poble el procediment per organitzar les esglésies. Aquest escrit es va publicar a la revista Review del 15 d'octubre de 1861.

GSAM 353Acreditacions dels delegats

GSAM 353.3El mes de setembre de 1862, la Conferència de Michigan va celebrar la seva primera sessió a Monterey. Aquí es va presentar per primera vegada la idea de rebre les esglésies a les conferències de la mateixa manera que s'admetien membres a les esglésies per votació. Com que disset esglésies de l'estat ja s'havien organitzat, aquestes van ser acceptades a la conferència per votació; i tots els membres d'aquestes esglésies que hi eren presents van ser acceptats com a delegats.

GSAM 353Salaris dels ministres

GSAM 353.4Va ser en aquesta conferència, també, que es va adoptar el pla de pagar als ministres una certa suma per setmana pels serveis prestats. Els ministres, per la seva banda, havien de presentar un informe del temps dedicat al treball a la conferència, amb els seus ingressos i despeses; i la conferència, en rebre aquest informe, havia de fer el pagament corresponent.

GSAM 353Acreditacions presentades per primera vegada pels delegats

GSAM 353.5El 20 de maig de 1863, la Conferència General es va celebrar a Battle Creek, Michigan. Va ser la primera sessió d'aquest organisme en què els delegats presentaven credencials dels seus respectius estats. La representació, però, no era de caràcter numèric. Els estats representats en aquesta ocasió van ser Michigan, Wisconsin, Iowa, Minnesota, Nova York i Ohio.

GSAM 354Constitucions de la Conferència General i de les Conferències Estatals

GSAM 354.1El 21 de maig, la Conferència General va adoptar una constitució i, el mateix dia, es va recomanar una constitució estatal a les conferències estatals. Aquesta va ser adoptada en una sessió de la Conferència de Michigan. Aquestes constitucions establien una base numèrica per a la representació de delegats a les conferències estatals i a la Conferència General. La constitució estatal, tal com es va recomanar aleshores, és gairebé la mateixa que utilitzen actualment les nostres setanta-dues conferències locals d'arreu del món.

GSAM 354.2En el moment de la Conferència General, a la primavera de 1864, es va fer per primera vegada una recomanació a la conferència estatal que es seleccionés un Comitè de Revisió format per laics que no haguessin estat a sou de la conferència durant l'any, per actuar amb el comitè executiu en la revisió i liquidació de comptes amb els ministres. Així, pas a pas, a mesura que la necessitat ho requeria, s'establia l'ordre en l'obra i la causa de Déu.

GSAM 354.3Així doncs, hem traçat breument els passos que van portar a l'organització formal de l'obra. Això es va fer quan la denominació era molt petita en comparació amb el que és actualment.

GSAM 354.4Quan la Conferència General es va organitzar plenament, el 1863, el nombre total de delegats no era tan gran com el que tenim actualment cada any en algunes de les petites conferències locals.

GSAM 354Objectiu de l'organització

GSAM 354.5L'objectiu que s'havia d'aconseguir amb l'organització era que els béns del cos fossin posseïts legalment i gestionats de manera legal; i que els treballadors de l'obra poguessin actuar en harmonia, sense confusió, perquè els seus moviments es feien amb consell i, per tant, sense distraccions. Els mateixos principis adoptats en la nostra organització fins al 1864 es van incorporar a l'obra a mesura que s'ampliava i s'estenia a altres països i nacionalitats.

GSAM 355Organitzacions generals formades

GSAM 355.1A mesura que el missatge avançava, es van formar les organitzacions generals següents, els càrrecs de les quals eren elegits a les sessions ordinàries de la Conferència General:—

GSAM 355.2La General Conference Association — un organisme legal de vint-i-un membres, per ostentar el títol de propietat de les diverses institucions a Amèrica i altres països.

GSAM 355.3La Junta de Missions Estrangeres — per supervisar i ampliar l'obra de missions fora de les conferències organitzades.

GSAM 355.4La International Tract Society —la funció de la qual era la distribució de material de lectura i la correspondència, amb l'objectiu d'obrir noves missions.

GSAM 355.5La Religious Liberty Association, el camp d'actuació especial de la qual era ajudar els perseguits per motius de consciència i difondre literatura sobre els principis de la llibertat religiosa.

GSAM 355.6La International Sabbath-School Association, l'objectiu de la qual era el desenvolupament i l'expansió de l'obra de l'escola sabàtica en tots els àmbits.

GSAM 355.7La Medical Missionary and Benevolent Association—la seva tasca relacionada amb la formació de metges i infermers, la gestió de sanatoris, llars per a orfes, gent gran, etc.

GSAM 355El camp d'operacions fins al 1868

GSAM 355.8Fins al 1868, el nostre camp d'operacions incloïa aquella part dels Estats Units a l'est del riu Missouri i al nord del paral·lel de latitud corresponent a la línia sud de Missouri. En aquell moment, el Comitè de la Conferència General només tenia tres membres, i el president de la conferència n'era un. Les vuit conferències locals estaven totes sota la supervisió de la Conferència General, que tenia la seva seu a Battle Creek, Michigan.

GSAM 356Per què era necessària la reorganització

GSAM 356.1A mesura que el missatge s'estenia a altres terres, va sorgir la necessitat de reorganitzar tot el camp. Per tant, el 1897 es van prendre mesures en aquesta direcció; però la tasca de reorganització s'ha dut a terme de manera més exhaustiva durant els darrers quatre anys, temps en què s'ha organitzat una Conferència General Europea, amb un comitè executiu de catorze membres; i la Conferència General original, amb la seva seu a Washington D.C., té un comitè executiu de vint-i-vuit membres, que representen tots els diversos interessos del missatge i que substitueixen algunes de les associacions generals que s'han dissolt.

GSAM 356Organitzacions existents l'1 de gener de 1903

GSAM 356.2El següent, extret del General Conference Year Book de 1904, ofereix algunes dades estadístiques interessants fins a l'1 de gener de 1903:—

GSAM 356.3En aquell moment, el nostre treball organitzat consistia en dues Conferències Generals, formades per catorze Conferències d'Unió, setanta-dues conferències locals i quaranta-dues missions. Aquestes es distribueixen de la manera següent: conferències locals a Amèrica del Nord, quaranta-nou; fora d'Amèrica del Nord, vint-i-tres. Conferències d'Unió a Amèrica, vuit; en altres països, sis. Camps de missions a Amèrica, incloent-hi Alaska, Hawaii i Terranova, cinc; missions fora d'Amèrica, trenta-set, ubicades de la manera següent: dotze a Europa; quatre a l'Àfrica; tres a l'Àsia; dues a Amèrica del Sud; dues a l'Àfrica del Sud; i la resta a Amèrica Central, Mèxic, les Índies Occidentals i les illes del Pacífic. Estan vinculats a aquestes missions seixanta-set ministres ordenats i amb llicència i cent trenta-una esglésies.

GSAM 356Unitat en la diversitat

GSAM 356.4És una font d'ànim saber que aquestes diferents organitzacions de diversos països i nacionalitats estan totes unides en la promoció de l'única gran causa de la veritat i la salvació dels homes. No confiem en el simple mecanisme formal de l'organització, sinó en Déu, l'autor de l'ordre. Amb la seva benedicció sobre l'acció unida i harmoniosa dels seus treballadors, podem adonar-nos de com n'és de bo i agradable que «tot es faci decentment i en ordre».