Capítol 16 — El missatge del tercer àngel

GSAM 247.1«EL tercer àngel els seguia, dient amb veu forta: Si algú adora la bèstia i la seva imatge, i en rep la marca a la front o a la mà, beurà del vi de la ira de Déu, que s'ha vessat sense barreja en el calze de la seva indignació; i serà turmentat amb foc i sofre davant dels sants àngels i davant de l'Anyell; i el fum del seu turment puja per als segles dels segles, i no tenen descans, ni de dia ni de nit, els qui adoren la bèstia i la seva imatge, i qualsevol que rep la marca del seu nom. Aquí és la paciència dels sants: aquí són els qui guarden els manaments de Déu i la fe de Jesús.»¹

GSAM 247L'advertiment més solemne de la Bíblia

GSAM 247.2Aquest és l'avís més solemne que conté la Bíblia, i és cert que les cròniques de la història del nostre món no presenten cap testimoni que aquest missatge s'hagi sentit en el passat. El fet que s'hagi demostrat que el primer i el segon àngel d'aquesta sèrie pertanyen a la generació present, estableix amb tota claredat que aquest missatge no pertany a èpoques passades.

GSAM 247.3Va dir el pastor J. V. Himes el 1847:—

GSAM 247.4«El catorzè capítol [de l'Apocalipsi] presenta un crit sorprenent, encara per fer, com a advertiment per a la humanitat en aquella hora de forta temptació. Versicles 9-11. A part d'això, no es pot trobar al llibre de Déu cap denúncia de la ira tan espantosa. No implica això una forta temptació, el fet que calgui una amonestació tan terrorífica?»²

GSAM 248El Temple Obert—l'Arca Vista

GSAM 248.1J. N. Andrews va dir d'aquest missatge: «L'obertura del més sant de tots en el temple del cel, per mitjà de la qual es veu l'arca, és un esdeveniment que té lloc sota el so del setè àngel. I com que el ministeri del nostre gran Gran Sacerdot es trasllada a aquella cambra en la finalització dels dos mil tres-cents dies, entenem que l'obertura del temple està marcada per la finalització d'aquest període, tal com es representa per la proclamació del primer àngel. L'entrada del nostre Gran Sacerdot al lloc santíssim per ministrar davant de l'arca de Déu crida l'atenció de l'església als manaments de Déu continguts dins d'aquesta arca. Els manaments de Déu han estat brillant des del santuari celestial des d'aquell moment.

GSAM 248Canvi del Sàbat

GSAM 248.2«És un fet indiscutible que el quart manament, fa algunes edats, va ser canviat del dia de descans del Senyor al festival pagà del diumenge. Aquest canvi es va fer en expressa contradicció de les Escriptures Sagrades, que en tot reconeixen el setè dia com l'únic Sàbat setmanal del Senyor. Va ser portat a terme pel gran apòstata, que Daniel va predir que “pensaria a canviar els temps i les lleis.” Aquest poder és essencialment el mateix que la bèstia que tot el món havia d'adorar. I és un fet de gran interès que aquest manament, que ha estat trepitjat durant tant de temps, ara estigui sent reivindicat, i el poble de Déu comenci a guardar-lo amb els altres nou. Gràcies a Déu que està preparant el romanent per al seu conflicte final amb el drac, i per a l'admissió a través de les portes de la ciutat santa. Apocalipsi 12:17; 22:14. La vindicació del quart manament en oposició al Sàbat de l'apostasia, i la predicació de tots els manaments de Déu, és un testimoni sorprenent que el present és el període de la paciència dels sants i de l'advertiment del tercer àngel.»³

GSAM 249.1En capítols anteriors s'ha cridat l'atenció sobre el primer i el segon d'aquests missatges, tal com es van complir en la gran proclamació del segon adveniment fins al 22 d'octubre de 1844. L'escriptura a l'inici d'aquest capítol diu: «El tercer àngel els seguia», és a dir, seguia el primer i el segon àngel. Potser serà interessant, en aquest context, cridar l'atenció sobre l'inici del tercer missatge.

GSAM 249Els primers adventistes guardadors del Sàbat

GSAM 249.2Durant el «crit de mitjanit», el 1844, el Senyor va començar a conduir les ments del seu poble cap a l'observança del Sàbat del setè dia. Aquesta doctrina, entre els adventistes, va sorgir de la manera següent: Rachel Preston, una baptista del setè dia, es va traslladar a Washington, N.H., on hi havia una església d'adventistes.⁴ Ella va acceptar la doctrina adventista, i aquella església, composta per uns quaranta membres, gràcies a la seva tasca missionera, va acceptar el Sàbat del quart manament. Això va portar a una investigació sobre aquest tema. Al Cry del 5 de setembre de 1844, llegim: «Moltes persones tenen la ment profundament preocupada respecte a una suposada obligació d'observar el setè dia.» Aquesta afirmació figurava en un editorial, en el qual es feia un esforç tímid per establir les pretensions de l'observança del diumenge. El tema es va continuar en el número del 12 de setembre, on trobem la següent declaració significativa, que va portar molts a un estudi seriós i acurat:—

GSAM 249El setè dia, l'únic dia designat per la llei

GSAM 249.3«La setmana passada vam arribar a aquesta conclusió: no hi ha cap porció de temps particular que els cristians estiguin obligats per llei a reservar com a temps sagrat. Si aquesta conclusió és incorrecta, aleshores creiem que el setè dia és l'únic dia l'observança del qual està subjecta a alguna llei.»

GSAM 250L'assaig de T. M. Preble

GSAM 250.1L'atenció dels adventistes com a col·lectiu es va cridar cap a la qüestió del Sàbat per un assaig sobre el tema de T. M. Preble, datat el 13 de febrer de 1845, i publicat a l'Hope of Israel, de Portland (Maine), el 28 de febrer de 1845. Després d'exposar les exigències del Sàbat bíblic i el fet que va ser canviat al diumenge per la gran apostasia, comenta: «Així veiem complert Daniel 7:25, el petit corn que canvia “temps i lleis”. Per tant, em sembla que tots aquells que guarden el primer dia com a Sàbat són els guardadors del diumenge del papa i els trencadors del Sàbat de Déu».⁵

GSAM 250J. B. Cook sobre la qüestió del Sàbat

GSAM 250.2Poc després d'això, es va publicar un article de J. B. Cook en què demostrava que no hi ha cap prova bíblica per guardar el diumenge com a Sàbat, i va fer servir aquesta expressió concisa: «Així de fàcil se'ls treu tot el vent de les veles a aquells que naveguen, potser sense adonar-se'n, sota la bandera sabàtica del papa».

GSAM 250.3Tot i que l'observança del Sàbat per part d'aquests dos homes va ser de curta durada, havien posat en marxa un procés que no es podia aturar fàcilment. Les frases fetes, «guardadors del diumenge del papa», «transgressors del manament de Déu» i «navegant sota la bandera sabàtica del papa», estaven en boca de centenars de persones que estaven ansioses per conèixer la veritat sobre aquest assumpte. El pastor Joseph Bates, de Fairhaven (Massachusetts), va veure així cridada la seva atenció i va acceptar el Sàbat el 1845.

GSAM 250Joseph Bates accepta el Sàbat

GSAM 250.4La seva experiència va ser la següent: en assabentar-se de la congregació de Washington, New Hampshire, que guardava el Sàbat, va decidir visitar aquella església per veure de què es tractava. Així ho va fer i, en estudiar el tema amb ells, va veure que tenien raó i va acceptar immediatament la llum sobre la qüestió del Sàbat. En tornar a New Bedford, Massachusetts, es va trobar, al pont entre New Bedford i Fairhaven, amb un germà destacat, que li va dir: «Capità Bates, quines notícies hi ha?». El pastor Bates va respondre: «La notícia és que el setè dia és el Sàbat del Senyor, el nostre Déu». «Bé», va dir l'home, «me'n tornaré a casa, llegiré la meva Bíblia i ho miraré». Així ho va fer, i la següent vegada que es van trobar, aquest germà havia acceptat la veritat del Sàbat i l'estava obeint.

GSAM 251El Primer Llibre sobre el Sàbat

GSAM 251.2El pastor Bates va començar de seguida a predicar aquesta veritat d'estat a estat. Aviat va veure que un llibre, o fins i tot un fulletó, sobre la qüestió del Sàbat li seria de gran ajuda en la seva tasca, i el seu esperit va ser mogut per l'Esperit de Déu per escriure i publicar alguna cosa sobre aquest tema. Però com es podia fer sense diners era la qüestió, ja que tot el que tenia era un xil·ling de York (dotze cèntims i mig). Pot ser d'interès per al lector relatar la seva experiència en aquest assumpte tal com me la va explicar el 1855.

GSAM 251Quatre lliures de farina

GSAM 251.3Va dir que mentre pregava davant de Déu, va decidir escriure el llibre i va sentir-se segur que es trobaria la manera de publicar-lo. Per tant, es va asseure al seu escriptori, amb la Bíblia i la concordància, per començar la seva tasca. Al cap d'una hora, la Sra. Bates va entrar a l'habitació i va dir: «Joseph, no tinc prou farina per fer el pa», i al mateix temps va esmentar alguns altres petits articles que necessitava. «Quanta farina et falta?», va preguntar el capità Bates. «Unes quatre lliures», va respondre ella. «D'acord», va dir ell. Després que ella hagués sortit de l'habitació, va anar a una botiga propera, va comprar les quatre lliures de farina i els altres articles, els va portar a casa i es va tornar a asseure al seu escriptori. Al cap d'una estona va entrar la Sra. Bates, va veure els articles sobre la taula i va exclamar: «D'on ha sortit aquesta farina?» «Bé», va dir el capità, «no n'hi ha prou? Heu dit que en volíeu quatre lliures.» «Sí», va dir ella, «però d'on l'heu treta?» «L'he comprada», va dir ell. «No és aquesta la quantitat que volíeu per acabar de fer el pa?» «Sí», va continuar la Sra. Bates, «però vostè, capità Bates, un home que ha navegat amb vaixells des de New Bedford per tots els racons del món, ha sortit a comprar quatre lliures de farina?» «Sí, no era aquesta la quantitat que necessitava per acabar de fer el pa?» «Sí», va dir la Sra. Bates, «però ha comprat quatre lliures(!) de farina?»

GSAM 252Onze mil dòlars gastats per la veritat

GSAM 252.1Ben aviat va arribar una altra prova. Quan el capità Bates va deixar el mar, va vendre la seva part en un vaixell per 11.000 dòlars, però ara ho havia gastat tot per donar suport a la causa de la veritat. Fins a aquell moment, la Sra. Bates no coneixia la seva veritable situació econòmica, però ell va sentir que ja li ho havia de comunicar, així que va dir amb calma: «Esposa, he gastat en aquests articles els últims diners que tinc a la terra.» Amb sanglots amargs, la Sra. Bates va preguntar: «Què farem?». El capità es va aixecar i, amb tota la dignitat d'un comandant dirigint el seu vaixell, va dir: «Escriuré un llibre; el faré circular i difondré aquesta veritat del Sàbat davant del món». —Bé —va dir la Sra. Bates entre llàgrimes que li negaven la vista—, de què viurem? —El Senyor obrirà el camí —va ser la resposta somrient del capità Bates. —Sí —va dir la Sra. Bates—, el Senyor obrirà el camí! Això és el que sempre dius —i esclatant a plorar, va sortir de l'habitació.

GSAM 252Un subministrament inesperat

GSAM 252.2Després que el capità Bates hagués continuat la seva feina durant mitja hora, li va venir la idea d'anar a l'oficina de correus, ja que hi havia una carta per a ell. Hi va anar i, efectivament, hi havia una carta. En aquells dies, el franqueig de les cartes era de cinc cèntims i el pagament previ era opcional. El remitent d'aquesta carta, per alguna raó, no havia pagat els segells. I aquí, de nou, el capità Bates es va sentir humiliat, ja que es va veure obligat a dir al cap de correus, el senyor Drew, a qui coneixia bé, que no podia pagar els segells perquè no tenia diners; però li va dir: «Em deixa veure d'on ve?». «Enduu-te-la», va dir el cap de correus, «i paga-ho un altre dia». «No», va dir el capità, «no trauré la carta de l'oficina fins que no es pagui el franqueig». Mentre tenia la carta a la mà, va dir: «Tinc l'opinió que hi ha diners en aquesta carta», i, girant-se cap al cap de correus, li va demanar: «La podria obrir, si us plau? Si hi ha diners a dins, en pot treure el franqueig; si no, no la llegiré». El cap de correus va accedir a la seva petició i, mira per on, contenia un bitllet de deu dòlars. En llegir-la, va descobrir que la carta era d'una persona que deia que el Senyor li havia impressionat tant la ment que el pastor Bates necessitava diners i que per això li havia enviat la carta amb urgència; i que en la pressa probablement s'havia oblidat de pagar el franqueig.

GSAM 253.1Després de pagar els segells, va anar a una botiga de queviures, va comprar un barril de farina per 4 dòlars, a més de patates, sucre i altres articles necessaris. En donar les instruccions per a la seva entrega, va dir: «Probablement la dona dirà que no són per aquí, però no facis cas del que digui; descarrega la mercaderia al porxo davanter».

GSAM 253.2Aleshores va anar a la impremta i va fer els preparatius per publicar mil exemplars d'un fulletó d'unes cent pàgines, amb l'acord que, a mesura que es lliurés el manuscrit, els impressors l'havien de compondre tipogràficament tan ràpidament com fos possible i li n'havien d'enviar les proves. Havia de pagar la feina a mesura que rebés els diners, i els llibres no se li lliurarien de l'oficina fins que no s'haguessin pagat totes les factures.

GSAM 253.3El capità Bates sabia bé que no se li devia cap diner, però sentia el deure d'escriure aquest llibre, convençut que el Senyor commouria els cors perquè enviessin els diners quan fossin necessaris. Després de comprar paper, plomes, etc., donant així temps perquè els subministraments de la llar anessin per davant seu, va anar al capdamunt del carrer que portava a casa seva. En veure que els articles eren allà, va entrar a casa per la porta del darrere i es va asseure de nou al seu escriptori. La Sra. Bates va entrar i va dir emocionada: «Joseph, mira a la porxada del davant! D'on ha sortit tot això? Ha vingut un traginer i ho ha descarregat. Li he dit que no era aquí, però ell ho ha descarregat igualment.» «Bé,» va dir el capità Bates, «suposo que està bé.» «Però,» va dir la Sra. Bates, «d'on ha sortit?» «Bé,» va dir el capità, «ho ha enviat el Senyor.» «Sí», va dir la Sra. Bates; «el Senyor l'ha enviat; això és el que sempre dius tu.» Llavors li va donar la carta a la seva dona i li va dir: «Llegeix-la i sabràs d'on ve». Ella la va llegir, i de nou es va retirar per a un altre plor, però era d'un caràcter diferent del primer; i en tornar, va demanar-li humilment perdó per la seva falta de fe.

GSAM 254Diners per al llibre

GSAM 254.1A mesura que avançava la feina d'escriptura i impressió, el capità Bates rebia diners de tant en tant per correu i per altres mitjans, de vegades de persones que no havia conegut mai. A mesura que rebia els diners, els lliurava als impressors i se'ls aplicava al compte del llibre. Finalment, va arribar el dia en què tots els llibres estaven impresos i, d'una font inesperada per al germà Bates, es va saldar el saldo del compte; d'aquesta manera, la circulació dels llibres no es va retardar ni un sol dia.

GSAM 254Últim rebut pagat

GSAM 254.2H. S. Gurney, de Memphis (Michigan), em va dir el març de 1884 que ell, el mateix matí que es va acabar el llibre del pastor Bates, va rebre 100 dòlars per un pagaré prescrit d'un home que va declarar que no li pagaria mai. Havent rebut aquests diners, va considerar un plaer gastar-ne una part a pagar l'últim rebut del tractat sobre el Sàbat del pastor Bates. «Però», va dir el senyor Gurney, «el germà Bates no va saber mai, fins al dia de la seva mort, qui va pagar la resta de la factura del llibre». Aquesta experiència del pastor Bates amb la impressió de la veritat sobre el Sàbat semblava dir al nostre poble, des del mateix començament de la publicació de la veritat sobre la qüestió del Sàbat: «Aneu endavant en aquesta línia de treball i espereu que la providència de Déu us obri el camí a mesura que avanceu».

GSAM 255El pastor Bates escèptic sobre les visions

GSAM 255.1La següent declaració, abreujada de Life Sketches, mostrarà com es van unir el do de la profecia i la reforma del Sàbat:—

GSAM 255.2Mentre era de visita a New Bedford, Massachusetts, el 1846, la senyoreta Harmon va conèixer el pastor Joseph Bates. Ell havia abraçat aviat la fe adventista i era un treballador actiu en la causa. Era un veritable cavaller cristià, cortès i amable. Va tractar la senyoreta Harmon amb tanta tendresa com si fos la seva pròpia filla. La primera vegada que la va sentir parlar, va mostrar un gran interès i, quan ella va acabar, es va aixecar i va dir: «Soc un Tomàs escèptic. No crec en les visions. Però si pogués creure que el testimoni que la germana ha relatat aquesta nit era realment la veu de Déu per a nosaltres, seria l'home més feliç del món. El meu cor està profundament commogut. Crec que la ponent és sincera, però no puc explicar el fet que se li hagin mostrat les coses meravelloses que ens ha relatat.»

GSAM 255La senyoreta Harmon accepta el Sàbat

GSAM 255.3El pastor Bates guardava el Sàbat i en va emfatitzar la importància. La senyoreta Harmon no en va sentir la importància en aquell moment i va pensar que el pastor Bates s'equivocava en posar més èmfasi en el quart manament que en els altres nou. Però el Senyor li va donar una visió del santuari celestial. El temple de Déu es va obrir al cel i li van mostrar l'arca de Déu, coberta pel seient de gràcia. Dos àngels estaven dempeus, un a cada extrem de l'arca, amb les ales esteses sobre el propiciatori i les cares girades cap a ell. Això, li va informar l'àngel que l'acompanyava, representava tot l'exèrcit celestial mirant amb reverent temor la llei de Déu que havia estat escrita pel dit de Déu. Jesús va aixecar la tapa de l'arca, i ella va contemplar les taules de pedra sobre les quals estaven escrits els deu manaments. Es va meravellar en veure el quart manament al bell mig dels deu preceptes, amb una suau aurèola de llum que l'envoltava. L'àngel va dir: «És l'únic dels deu que defineix el Déu viu que va crear els cels, la terra i totes les coses que hi ha en ells. Quan es van posar els fonaments de la terra, també es va posar el fonament del Sàbat». Se li va mostrar que si s'hagués guardat el veritable Sàbat, mai no hi hauria hagut cap infidel ni ateu. L'observança del Sàbat hauria preservat el món de la idolatria.

GSAM 256.1El quart manament ha estat trepitjat, per tant, se'ns crida a reparar la bretxa en la llei i a defensar el Sàbat oprimit. L'home del pecat, que s'exaltà per damunt de Déu i pensà canviar els temps i les lleis, va provocar el canvi del Sàbat del setè al primer dia de la setmana. En fer això, va fer una bretxa en la llei de Déu.

GSAM 256.2Just abans del gran dia de Déu, s'envia un missatge per advertir la gent que torni a la seva lleialtat a la llei de Déu, que l'anticrist ha trencat. Cal cridar l'atenció sobre la bretxa en la llei mitjançant l'ensenyament i l'exemple. També se li va mostrar que el tercer àngel de l'Apocalipsi 14, proclamant els manaments de Déu i la fe de Jesús, representa el poble que rep aquest missatge i alça la veu d'advertiment al món per guardar els manaments de Déu i la seva llei com la nineta dels seus ulls, i que en resposta a aquesta advertència molts abraçarien el Sàbat del Senyor.⁶

GSAM 256.3Aquesta experiència de la senyoreta Harmon i del pastor Bates era en harmonia amb el mètode de treball del Senyor. El pastor Bates va cridar l'atenció tant de la senyoreta Harmon com del pastor White sobre la qüestió del Sàbat, i els va presentar de les Escriptures les exigències de la llei immutable de Déu. Tot i que la senyoreta Harmon havia estat beneïda amb manifestacions especials del Senyor durant uns divuit mesos, no se li havia mostrat res sobre aquest tema prèviament. Ara havia arribat el temps del Senyor, ja que s'estaven aixecant creients per guardar la seva llei, per impartir-los llum a través del do de la profecia i, així, pel seu propi mètode de treball, el missatge del tercer àngel, «els manaments de Déu i el testimoni de Jesucrist», es van unir.

GSAM 257Inici del Missatge del Tercer Àngel

GSAM 257.1A partir d'aquell moment, el missatge del tercer àngel, en relació amb els altres dos, va començar a ser proclamat. La veritat del Sàbat, en relació amb l'arca de Déu i la llum que es desenvolupava pel que fa al santuari, va confirmar el que s'havia mostrat anteriorment: que el moviment de l'adveniment passat era correcte i segons l'ordre del Senyor. Ara podien entendre més plenament que mai el significat dels «tres graons per pujar al camí que condueix a la ciutat de Déu».

GSAM 257El pastor Bates accepta les visions com a procedents de Déu

GSAM 257.2El mes de novembre de 1846, es va celebrar una conferència a Topsham, Maine, a la qual va assistir el pastor Bates. En aquella reunió, la Sra. White (ja s'ha fet esment del casament de la senyoreta Harmon amb el pastor James White) va tenir una visió que va ser la causa que el pastor Bates quedés plenament convençut del seu origen diví. Era un home que havia dedicat cinquanta anys al mar, ocupant tots els càrrecs, des de grumet fins a patró i armador de vaixells. El seu coneixement de l'astronomia era tal que, com ell mateix em va dir, podia saber amb molta precisió on es trobava al mar, en latitud i longitud, mitjançant l'observació dels cossos celestes. Algú així s'interessaria naturalment per parlar d'astronomia.

GSAM 257.3En una conversa amb ell, em va explicar com es va convèncer de l'origen diví de les visions. Va dir que un dia va intentar parlar amb la Sra. White sobre les estrelles, però aviat es va adonar que ella no sabia res d'astronomia; de fet, tal com ella li va dir, no sabia si mai havia obert un llibre que tractés aquest tema. No tenia cap inclinació a conversar sobre aquell tema i va canviar de conversa parlant de la terra nova i del que se li havia mostrat en visió respecte a ella.

GSAM 258L'«obertura dels cels»

GSAM 258.1L'any anterior, el 19 d'abril de 1845, l'Illustrated London News havia publicat una cosa de Lord Rosse de gran interès per als astrònoms, respecte als meravellosos descobriments que havia fet a través del seu telescopi gegant, especialment una vista del que els astrònoms anomenen «l'esquerda al cel». Una nit, a la conferència esmentada, a casa del senyor Curtiss i en presència del pastor Bates, que encara no estava convençut d'aquestes manifestacions, la Sra. White, mentre estava en visió, va començar a parlar de les estrelles, fent una descripció apassionada de cinturons de color rosat que va veure a través de la superfície d'un planeta, i va afegir: «Veig quatre llunes». «Oh», va dir el pastor Bates, «està observant Júpiter!». Aleshores, fent moviments com si viatgés per l'espai, va començar a descriure cinturons i anells en la seva bellesa sempre canviant, i va dir: «Veig set llunes».⁷ El pastor Bates va exclamar: «Està descrivint Saturn». A continuació va dir: «Veig sis llunes», i de seguida va començar una descripció de l'«obertura dels cels», amb la seva glòria, anomenant-la una obertura cap a una regió més il·luminada. El pastor Bates va dir que la seva descripció superava amb escreix qualsevol relat de l'obertura dels cels que hagués llegit mai de cap autor.

GSAM 258.2Mentre parlava i encara en visió, ell es va aixecar i va exclamar: «Oh, com m'agradaria que Lord John Rosse fos aquí aquesta nit!». El pastor White va preguntar: «Qui és Lord John Rosse?». «Oh», va dir el pastor Bates, «és el gran astrònom anglès. M'agradaria que fos aquí per sentir parlar aquella dona d'astronomia i per sentir aquella descripció de l'“obertura dels cels”. Supera qualsevol cosa que hagi llegit mai sobre el tema». A partir d'aquella nit, el pastor Bates va quedar plenament convençut que les visions de la Sra. White estaven més enllà del seu coneixement i del seu control. Això, juntament amb el caràcter de la reprimenda i de les instruccions rebudes, el va convèncer que eren de Déu.

GSAM 259.1Aquest fenomen als cels, descrit així per la Sra. White en aquella visió, és un tema que rarament esmenten els escriptors astronòmics. Huygens, el seu primer descobridor, n'ofereix la següent descripció:—

GSAM 259Una llum gloriosa a l'espasa d'Orió

GSAM 259.2«Els astrònoms col·loquen tres estrelles juntes a l'espasa d'Orió; quan vaig observar la del mig amb un telescopi, l'any 1656, en el lloc d'aquella en van aparèixer dotze més; entre aquestes, tres que gairebé es toquen, i en van aparèixer quatre més, parpellejant com a través d'un núvol, de manera que l'espai al seu voltant semblava molt més brillant que la resta del cel, que, en aparèixer del tot negrós a causa del bon temps, es veia com a través d'una obertura de cortina, per la qual es tenia una vista lliure cap a una altra regió més il·luminada.»

GSAM 259.3William Herschel diu d'aquesta obertura al cel:—

GSAM 259.4«Si el seu diàmetre a aquesta distància subtén un angle de 10°, cosa que gairebé fa, la seva magnitud ha de ser absolutament inconcebible. S'ha calculat que ha de ser dos bilions de vegades les dimensions del sol.»

GSAM 259Més lluminosa que el Sol

GSAM 259.5Thomas Dick, el filòsof, parla així d'aquesta nebulosa lluminosa:—

GSAM 259.6«Si ens hi poséssim tan a prop com a la meitat de la distància de l'estrella més propera, per gran que sigui aquesta distància, des d'un punt així presentaria una efusió de llum que s'aproximaria a la del sol; i per a éssers a una distància molt més pròxima, ompliria una gran part del cel i apareixeria amb una esplendor inexpressible. Però el propòsit últim d'un objecte així, en tots els seus àmbits i relacions, potser haurà d'anar revelant-se al llarg de les futures edats d'una existència interminable; i, com molts altres objectes en els espais llunyans de la creació, desperta en la ment un desig ardent de contemplar les escenes esplèndides i misterioses de l'univers una mica més revelades.»⁸

GSAM 260.1El pastor Bates, en concloure un article sobre el tema, va dir:—

GSAM 260.2«Així doncs, veiem per tot el testimoni adduït (i en podríem aportar molt més, si fos necessari) que aquí tenim un fenomen meravellós i inexplicable als cels; una escletxa al cel de més de onze mil milions i tres-centes catorze [11.000.000.314] milles de circumferència. Diu el celebrat Huygens: “No he vist mai res semblant entre la resta d'estels fixos: una vista lliure cap a una altra regió més il·luminada”».

GSAM 260Un altre testimoni sobre la visió del planeta

GSAM 260.3De nou citem la Sra. Truesdail, que va ser present en l'ocasió en què es va donar la visió a què es fa referència. Ella diu:—

GSAM 260.4«La germana White tenia una salut molt feble i, mentre s'oferien pregàries per ella, l'Esperit de Déu va reposar sobre nosaltres. Aviat vam notar que no sentia res de les coses terrenals. Aquesta va ser la seva primera visió del món planetari. Després de comptar en veu alta les llunes de Júpiter, i poc després les de Saturn, va fer una bella descripció dels anells d'aquest darrer. Llavors va dir: “Els habitants són un poble alt i majestuós, tan diferent dels habitants de la terra. El pecat no hi ha entrat mai”. Era evident pel rostre somrient del germà Bates que els seus dubtes passats respecte a l'origen de les seves visions s'estaven esvaint ràpidament. Tots sabíem que el capità Bates era un gran amant de l'astronomia, ja que sovint localitzava molts dels cossos celestes per a la nostra instrucció. Quan la germana White va respondre a les seves preguntes després de la visió, dient que mai no havia estudiat ni rebut coneixement d'aquesta mena, ell es va omplir d'alegria i felicitat. Va lloar Déu i va expressar la seva creença que aquesta visió sobre els planetes havia estat donada perquè mai més no dubtés.»⁹

GSAM 261Un cavall ferotge domat de sobte

GSAM 261.1Poc després d'aquesta trobada a Topsham, va ocórrer un altre incident sorprenent en relació amb les visions, que relataré tal com me'l va explicar el pastor Bates:—

GSAM 261.2El pastor White va poder fer servir un poltre mig domat i un carro de mercat de dos seients, que estava construït sense tauler de protecció davanter, però tenia un graó a la part davantera del carro i un graó de ferro que sortia de les vares. Calia tenir molta cura en conduir el poltre, ja que si les regnes o qualsevol altra cosa li tocaven els flancs, donava una puntada de peu furiosament a l'instant, i calia subjectar-lo constantment amb una regna tensa per evitar que s'escapés. Aquest poltre pertanyia a una persona a qui volien visitar, i com que el pastor White estava acostumat a dominar poltres salvatges, va pensar que no tindria cap problema seriós amb aquest. Tanmateix, si haguessin sabut que durant les seves manifestacions frenètiques ja havia matat dos homes, un d'ells esclafat contra les roques de la vora del camí, potser hauria estat menys confiat.

GSAM 261.3En aquesta ocasió hi havia quatre persones al carro: el pastor White i la seva esposa al seient del davant, i el pastor Bates i Israel Damon al del darrere. Mentre el pastor White feia tot el possible per mantenir el cavall sota control, la Sra. White conversava sobre la veritat, quan el poder de Déu va descendir sobre la companyia i ella va ser elevada en visió, asseguda al carro. En el moment que ella va cridar «Glòria!» mentre entrava en visió, el poltre es va aturar de cop i volta i va abaixar el cap. Al mateix temps, la Sra. White es va aixecar, mentre es trobava en aquest estat, i amb els ulls mirant cap amunt, va passar per sobre del davant del carro, baixant sobre les vares, amb les mans a les natges del poltre. El pastor Bates va cridar al pastor White: «El poltre matarà aquesta dona a cops de pota». El pastor White va respondre: «El Senyor s'encarrega ara del poltre; no vull interferir». El poltre es va quedar tan mansuet com un cavall vell. Al costat del camí, el talús s'alçava uns sis peus i, a tocar de la tanca, hi havia un prat. La Sra. White, amb els ulls encara alts, sense mirar cap avall ni un sol cop, va pujar pel talús fins al prat, i després va caminar amunt i avall durant uns minuts, parlant i descrivint les belleses de la terra nova. Llavors, amb el cap en la mateixa postura, va baixar del talús, va caminar fins al carro, va pujar als graons, amb la mà a la part posterior del poltre, i així va pujar a les vares i de nou al carro. En el moment que es va asseure al seient, va sortir de la visió, i en aquell instant el cavall, sense cap indicació del conductor, es va posar en marxa i va continuar el seu camí.

GSAM 262.2Mentre la Sra. White era fora del carro, el pastor White va pensar que provaria el cavall per veure si realment era mansuet o no. Al principi només el va tocar amb el fuet; en altres ocasions el cavall hauria respost amb una patada, però ara no es va moure. Llavors li va donar un bon cop, després més fort, i encara més fort. El poltre no va fer gens de cas dels cops, sinó que semblava tan inofensiu com els lleons a qui els àngels van tapar les boques la nit que Daniel va passar a la seva cova. «Era un lloc solemne», va dir el pastor Bates, «i era evident que la mateixa Potència que havia produït les visions, de moment, subjugava la naturalesa salvatge del poltre».

GSAM 262.3Si aquesta visió era simplement el resultat d'algunes de les seves malalties corporals, sorgeix naturalment la pregunta: estava el cavall afectat de la mateixa manera?

GSAM 262Testimoni d'Israel Damon

GSAM 262.4Aquí donaré, com a corroboració del relat que em va fer el pastor Bates, la declaració següent:—

GSAM 262.5«Fa uns vint anys, just després que jo hagués començat a guardar el Sàbat, Israel Damon em va relatar les circumstàncies en què la germana White va tenir la visió mentre ell, el pastor Bates i el pastor White amb la seva esposa anaven en el carro lleuger darrere del poltre rebel. Avui he llegit la descripció anterior de l'esdeveniment, tal com l'ha escrita el pastor Loughborough, i concorda exactament amb el que em va dir el pastor Damon.» Signat: «R. S. Webber, Battle Creek, Mich., 9 de febrer de 1891.»

GSAM 263Testimoni del pastor Bates sobre les visions

GSAM 263.1El pastor Bates exposa la seva pròpia experiència de la manera següent:—

GSAM 263.2«Tot i que no hi veia res que s'oposés a la Paraula, em vaig alarmar i vaig patir molt, i durant molt de temps no volia creure que fos res més que el resultat d'un estat de debilitat prolongat del seu cos.

GSAM 263.3«Per tant, vaig cercar oportunitats en presència d'altres, quan la seva ment semblava lliure d'agitació (fora de les reunions), per interrogar-la i fer-li preguntes creuades, i als seus amics que l'acompanyaven, especialment la seva germana gran, per esbrinar, si era possible, la veritat. Durant les nombroses visites que ha fet a New Bedford i Fairhaven des de llavors, mentre era a les nostres reunions, l'he vista en visió diverses vegades, i també a Topsham, Maine; i aquells que van ser presents durant algunes d'aquestes escenes emocionants saben bé amb quin interès i intensitat vaig escoltar cada paraula i vaig observar cada moviment, per detectar l'engany o una influència mesmèrica. I dono gràcies a Déu per l'oportunitat que he tingut, juntament amb altres, de ser testimoni d'aquestes coses. Ara puc parlar amb confiança en nom meu. Crec que l'obra és de Déu, i ha estat donada per confortar i enfortir el seu poble “esparsit”, “trencat” i “espellat”, des del tancament de la nostra obra ... l'octubre de 1844. L'estat de confusió de “Mira, aquí!” i “Mira, allà!” des d'aquell temps ha pertorbat extremadament el poble sincer i obedient de Déu, i ha fet extremadament difícil per a aquells que no eren capaços d'explicar els molts textos contradictoris que se'ls han presentat. Confesso que he rebut llum i instrucció sobre molts passatges que abans no podia entendre clarament. Crec que és una filla de Déu sacrificada, honesta i disposada.»¹⁰

GSAM 263.4«L'autora no “obté les idees” de les seves visions “d'ensenyaments o estudis previs”. Quan va rebre la seva primera visió, el desembre de 1844, ella i tota la congregació de Portland, Maine (on vivien llavors els seus pares), havien abandonat el “crit de mitjanit” considerant-lo passat. Va ser llavors quan el Senyor li va mostrar en visió l'error en què ella i la congregació de Portland havien caigut. Llavors va relatar la seva visió a la congregació, i ells van reconèixer que la seva experiència del setè mes era l'obra de Déu.»¹¹

GSAM 264Com es consideraven els tres missatges el 1847

GSAM 264.1El que segueix, del pastor James White, escrit l'abril de 1847, mostrarà com es consideraven aleshores els tres missatges:—

GSAM 264.2«Tots els grups de creients de la segona vinguda coincideixen que l'àngel esmentat en el sisè i setè versicle d'aquest capítol (Apocalipsi 14) representa el missatge de l'adveniment per a l'església i el món.... La tasca del segon àngel era mostrar a l'exèrcit adventista que Babilònia havia caigut. I com que una gran part d'ells no van conèixer aquest fet fins que el poder del “crit de mitjanit” els va despertar just a temps per escapar de les esglésies abans que arribés el desè dia, se'n segueix que, des del setè mes de 1844, el missatge del tercer àngel va ser, i encara és, un advertiment als sants perquè “aguantin ferm”, i no tornin enrere, ni “rebin” les marques de les quals el grup de verges es va desfer durant el crit del segon àngel.

GSAM 264.3«I el veritable missatge per al poble de Déu, des del setè mes de 1844, no ha estat precisament un avís d'aquest tipus? —Certament que sí.... El dotzè versicle diu: “Aquí és la paciència dels sants: aquí són els qui guarden els manaments de Déu i la fe de Jesús”. On els vas veure, Joan? —Doncs, “aquí”, durant el missatge del tercer àngel. Com que el temps de pacient espera ha estat des del setè mes de 1844, i com que la classe que guarda el Sàbat, etc., ha aparegut des d'aquell temps, és evident que vivim en el temps del missatge del tercer àngel.»¹²